dilluns, 20 d’octubre del 2008
les autoritats sanitàries
AVÍS IMPORTANT:
les autoritats sanitàries recomanen escoltar amb moderació el catch my disease de ben lee donat que, en temps d’apocalipsi mundial, podria facilitar que la gent anèssim sense cara de peix bullit a la feina, no perdèssim la paciencia a la cua del súper i, el que és pitjor, somriguèssim en veure l’extracte del banc.
------------------------------------------------------------------------------------
el mail de l’amic, acompanyat d’arxiu adjunt, deia més o menys “escolteu la cançó que us envio. és bonísima. i aprofiteu perquè estic segur que, en no res, ens la posaran fins avorrir-la en alguna campanya publicitària”.
dos mesos més tard, el catch my disease sonava en una campanya institucional de renfe. ja que als responsables de la xarxa de trenets estatals no els hi puc agraïr la puntualitat suissa, els hi faig arrivar la meva felicitació per una campanya curta i poc intensa que, en definitiva, no va cremar gens ni mica la cançó.
la cançó és una píndola vitamínica d’optimisme i bonrotllisme idònia per atacar la setmana laboral. el començament del tema, amb cops de mans i les notes d’un petit piano infantil, et dóna les primeres pistes per més de quatre minuts de què bonic és viure.
és acabar-la d’escoltar i, parodiant l’antic anunci de compresses, sortir al carrer a recollir flors dels parcs municipals, ajudar als avis a creuar els semàfors, comprar globus a infants pensits i abraonar-te amb tots i cadascun dels desconeguts que et trobis en el trajecte.
també òptima per ser utilitzada com a teló de fons en el pessat tràngol de l’afaitat diari, cantada a la dutxa (so pliiiiiiiiiis, baby pliiiiiiiiiiiiis) fins quasi escanyar-te o com a dolça companyia els dies que toca neteja a casa.
a mi ara mateix, mentre començo a fer la primera ullada a la paparessa pendent del despatx, m’està fent seguir el seu ritme amb els peus. i, ben mirada, la paperassa d’avui sembla ser menys ensopida que la d’altres dies.
ps: penjo l’únic video que el youtube em permet amb escenes del gran house. el clip original, amb hula-hops, coreografies i el deliciós piano infantil inclós es pot veure a www.youtube.com/watch?v=ofl4HErgcXQ
-----------------------------------------------------------------------------------
(SEGON) AVÍS IMPORTANT:
les autoritats sanitàries, tot i a la seva recomanació, han abandonat el seu autoritari lloc de treball i estan comprant globus per infants ensopits i ajudant els avis a creuar els semàfors mentre afirmen que, potser, l’apocalipsi mundial no és ni tant mundial ni tan apocalipsi com semblava. serà per ben lee?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
12 comentaris:
Sorpresa... m'ha agradat aquest blog! directe, i amb bona dosi d'humor escatològic... m'hi aniré passant
La cançó és, com dius, encomanadissa de bon rotllo...llàstima que subliminalment jo l'ha tinc associada a Renfe...i bon rotllo i Renfe són conceptes, de totes totes, contradictoris! Però bé faig l'esforç i l'escolto fixant-me en les imatges que has posat :)))
Gràcies Oscar he passat una bona estona,
petons
....Y como hago yo ahora para entenderte?. No entiendo catalan! bueno pero si entiendo aleman lo puedo intentar...jejeje. Gracias por tu visita...y yo lo seguire intentando. Un peto.
gràcies per la visita de debut DIJOUS NOUS i a tu, BOLERO, per les teves freqüents passejades pel meu bloc. no hi he penjat, de moment, a chavela vargas però tard o dora hi caurà. :)
SYLVIA intueixo que ets una de les sovint damnficades pel servei de rodalies. estic segur que el departament de relacions amb els usuaris de renfe va escollir el tema de ben lee per tal de suavitzar les queixes dels clients. les reclamacions amb bona música són menys reclamacions! :)
y a HELENA también agradecerte la visita y el esfuerzo de comprensión. como suelo colgar algún que otro videoclip, como poco el regalo de algo de música aquí lo encontrarás.
Doncs no l'havia sentit mai. Si que s'enganxa sí. I a més és la banda sonora de House? Ho dic perquè no he vist mai cap capítol. Sé qui és, però això de les sèries no em va massa. Una abraçada.
Gracias por tu visita, sabrosas nueces efectivamente de cosecha propia.
saludos
no entenc res de la lletra però efectivament, la música és ben alegre
Que bona estona he passat!!
T'aseguro que despres d'un día dú, es molt refrescant passar per aquí.
Molts petonss
bon dia JORDI! doncs no, que jo sàpiga el tema de ben lee no pertany a la banda sonora de house. altra sèrie americana (anatomia de grey) si la té inclossa. el clip que he penjat, d'un usuari del youtube, utilitza imatges dels protagonistes amb, intueixo, dos vinculacions. la primera "mèdica"; el títol de la canço vé a dir "agafa la meva malaltia". i una segona més de "muntatge"; relacionant els talls amb la lletra de la cançó. vaja parrafada t'he fotut! :)
KPAX gracias tu visita y las nueces. aquí las acompañaríamos con un moscatel como "digestivo" final de una buena comida.
DERIC la lletra, en resum, reafirma l'esperit positiu de la música. enumera a una noia les petites coses que li agraden de la vida i d'ella mateixa demanant-li que l'agafi, l'atrapi en la seva "malaltia". més o menys!
i LISEBE, com sempre, gràcies per la teva refrescant visita. espero que, com a poc, hagis ballat una mica mentre l'escoltaves i que, com a molt, no perdis el bonrotllisme de la cançó quan surtis al carrer camí de la feina. :)
Hola Òscar!!! M'ha sorprès el teu comentari, doncs no et coneixia jeje. ETs nou? doncs benvingut!!! ja ens anem veient per aquí no?
benvinguda rebuda, acceptada i acatada INSTINTS.
i si, una mica nou si que sóc. però sols una mica, eh! que ja començo a tenir una edat! :)
Publica un comentari a l'entrada