juliol passat, nou amics de l’escola que aquest any hem conquerit el rodó cim dels 40, vam regalar-nos un cap de setmana plegats a donosti. una delícia.
furgoneta de lloguer. horetes d’asfalt i divertida conversa. dos dies de menjar i beure sense treva. en definitiva, una mena de festa del pijama masculina treint-li les teranyines a l’esperit jovenil que encara conservem tot i els maldecaps.
els dies previs a la sortida els hi vaig posar uns deures individuals pel viatge. m’havien d’enviar en privat el títol de dos cançons que els hi agradessin molt, tot i reconèixer que majoritàriament serien titllades d’horteres. una mena de botiga dels horrors musicals del nostre grup d’amics.
va ser un dels grans moments del viatge. la travessa intentant encertar quí havia escollit cadascun dels divuit atemptats contra la música va ser delirant ...
el més de la ceba de tots (sols compra productes catalans al súper i respon en català a qualsevol turista japonés que li pregunti ón és la sagrada familia) va escollir nunca debí enamorarme de camela. entre les eleccions del director de banc, seriós i formal a la feina, el me gustas mucho de rocío durcal. el que matina cada dia per anar a treballar; es una lata de luis aguilé. l’advocat penalista acostumat a judicis i personatges de tota mena, va optar pel felicità d’albano i romina power.
què? ens animem a treure les màscares musicals que tots portem?
jo vaig escollir el jardín prohibido de sandro giacobbe i la chica del póster de francisco. ja sé, ja sé; per llogar-hi cadires!
quínes dues cançons de qualitat dubtosa us agraden?
Entrades
43 comentaris:
Jo crec que no estic preparat per reconèixer aquestes coses. Les que vau triar... sense comentaris, eh? Però fer aquestes coses m'encanta, recopil·latoris per anar de viatge, sentir-los al cotxe, i que quedin per sempre més. Jo sóc dels que sempre en fa, però intento que sigui d'un altre tipus de música. Tot i així, també gaudeixo dels recopil·latoris de música més ximple, sempre van bé, perquè rius una estona.
Ostresss!!!!!
Com mola la idea!!! Però m'ho he de pensar, aquí al cole i amb la bata blanca aquesta tan sossa que ens fan dur no se m'acudeixen coses divertides... ;S
Quan ho hagi pensat, tho dic... ;)
les que he citat XEXU són sols una breu mostra d'un recopilatori, t'ho garanteixo, digne de ser exposat a qualsevol benzinera.
es tractava sols de riure'ns una miqueta de nosaltres mateixos i, en definitiva, fer caliu.
com bé dius; música ximple (i aquí afageixo jo) per nou paios amb ganes de fer el ximple un cap de setmana.
espero els teus dos pecats MONTSE. el recopilatori ha de ser dels que treu el singlot!
Felicitats,
jo també n'he fet 40 aquest any
En faig 40
una de les meves podria ser tranquil·lament el Jardín Prohibido i l'altra... La quiero a morir o Aline.
M'he quedat absolutament parada... nosaltres som un grup de 9 amigues de l'institut que l'any vinent farem 40, i estem organitzant una sortida totes juntes per celebrar-ho. No cal dir que descobrir la versió masculina del meu paradís de l'amistat particular ha estat una molt agradable sorpresa.
I jo no reconeixeré mai davant de cap tribunal que Volare em transporta més enllà dels núvols... nel blu di pinto di blu XD
achilipú, apú apú, achilipú!
jajaj és que em recorda un meravellós estiu boig a la festa major d' un poble d'extremadura amb la meva millor amiga...
Estiu de un 198... i pico només s'escoltaba "La dolce vita", jo agafaría aquesta perque va ser la cançó de aquell estiu i tinc molt bons records estiuejant a la Costa Brava. I riu una estona que es molt bó!!!!!
Petonets
I he de dir que ha sigut una idea genial la teva, jajaja :))
Tinc un dilema per una càmera que he trobat. Què faríeu?
Passeu pel blog
A mi em queden encara una miqueta lluny els quaranta. M'han vingut al cap una pila de cançons... ja ric tota sola només de pensar-hi !!
Veig que tothom tira per les italianes ; jo em quedo amb el Latino del Francisco.
JAJAJA molt bona la selecció!
I a Donosti vau anar de potes?
petons des d'Olot
A mi m'encantaven, i encara ara, totes les del Miguel Bosé :p
Llegint els comentaris, però, la lisebe m'ha fet pensar en Ma quala idea (crec que es deia així). La vaig ballar tant!!! hahahaha
Aquestes retrobades i celebracions van tan bé... Felicitats per la idea!
"háblame" de los pecos. jejeje. Uix, i en tinc una bona llista eh? sóc molt cursi jo.
Bon post!!!
jajaja!! molt bo l'experiment!! m'has donat una bona idea....
Jo també n'he fet 40 aquest any. Pel que escrius ja tenia més o menys clar que erem de la mateixa quinta. Dues cançons? 'Aire', de Pedro Marín; i 'Les amis de George', de Mustaki. Una abraçada.
la vida es así... jajajjajajaj quins records!! va, no dissimuleu, que us cau la llagrimeta a tots!!
jo reivindico luis aguiler i la seva gran obra "es una lata el trabajar" (todos los días te tienes que levantar. A parte de esto, gracias a Dios La vida pasa felizmente si hay amor...) aquest sí que era un profeta, collons!!
1ptó
joanfontde
Ah! la cançó! és ben be per matar-me! vaig passar-m'ho mol be fa uns 4 estius amb aquella mena de reggeaton lent, Obsessión!!jaja
M'apunto la idea!
em sembla genial recuperar aquestes coses!
A mi m'encanta moltíssim la del Camilo Sesto (vivir de amor és morir de amor, y por eso tengo el alma herída.. no recordo el nom. Que segons on sortim encara la posen...)
I un altre pecat de joventut, inconfessable per tothom, i que negaré haver-ho dit si cal, és amb les amigues del cole, les spice girls (i no erem precissament unes nenes, però féiem el ximple mentre intentavem semblar "alternatives").
Per cert, moltes felicitats!!!!
gràcies per les (recíproques) felicitacions quarentones JOLIU. no es fa gens feixuga, de moment, l’aparició del temut 4 en el marcador. sobre la càmera, a veure que n’opinen la resta de blogaires però, tal com et vaig dir, crec que s’ha de tornar als seus “festius” propietaris.
l’ombra del “jardín prohibido”, JORDI CASANOVAS, veig que és d’allò més llarga. el que més em flipa de la cançoneta de marres, és la cínica tristor del paio mentre li confessa les banyes a la parella per acabar dient-li, amb patxorra flamenca, “la vida es así, no la he inventado yooooo”. :) la quiero a morir també és de l’època, crec que de francis cabrel.
DELFICA no us ho rumieu; feu el viatget!
gairebé tots vam tenir dubtes (nosaltres de festa i les parelles soles amb els nens tot un cap de setmana sencer, etc-etc) i, indiscutiblement, ha sigut del milloret de l’any. la darrera empenta per anar-hi me la va donar ... la meva dona! va ser un premi a l’amistat ja que des de la guardería que compartim escola. més val no comptar els anys junts! el volare? domenico modugno? :) uooooo! cantare! uoooo u o!
l’achilipú ABOGADA? és de lola flores, la chunga o la polaca o així, oi?
el més curiós és que, moltes cançons de les que escollim, no són estrictament de la nostra adolescencia però tenen un fort llaç sentimental amb nosaltres; un moment concret de la vida, la escoltaven germans o pares, etc. ma germana em matxucava amb el bimbó de georgie dann i mons pares, al cotxe, posaven sarsuela.
LISEBE com sempre, gràcies per llegir-me i participar. la de bambes que destrossariem tots nou a l’up&down :) amb la dolce vita de ryan paris (fins i tot alguns tenim el maxi!). d’spaghetti dance (dolce vita, tarzan boy, the world is mine, around my dreams, hypnotic tango..) no en vam incloure cap potser perque hagués estat massa senzill d’encertar quí l’havia triat.
MAI et confessaré no sols que latino de francisco va formar part de la banda sonora de sanse, sino que hi ha un video en el que se’ns veu dins de la furgo cantar-la com poseïts pel dimoni. quín mal va fer el festival de la oti en aquests pobres quarentons! :)
gràcies BOLERO per la visita i dir que la selecció és bona. jo ho deixaria, simplement, en que selecció ÉS. sense l’adjectiu!
RITA del bosé no en va caure cap. però un super superman segur que més d’un el pensaria. també ma germana, a la que aquí culpabilitzo de tot :) em tenia content amb aquest tema. el de pino d’angio ... un clàssic de l’època!
INSTINTS dels pecos segur que n’hauria d’haver alguna. però, per dissimul de masclets, vílment vam patir una amnèsia transitòria. pensa que, en aquells temps, eren l’estandart del fenòmen de fans amb crits d’histèria, desmaïs, etc. una cosa si que et vull dir ... “yo me dormía y al rato moría por estar ausente ...” jajajaja
DIJOUS NOUS; espero el teu experiment! si ens fas servir de cobaies, tracte’ns bé, eh! la cançó d’aventura va sonar tant o més que chiqui chiqui aquest any. el clip, que el tinc incrustat al cervell com un malson, era d’alivio!
JORDICINE sóm de la mateixa quinta i, intueixo, que de la mateixa facultat. rodrigo, amela, vilaret, tubau, gubern? oi que si? :) l’aire de pedro marin no va caure però el fotonovela de iván sí que, fa o no fa, vénen a ser el mateix.
FONTDE en luis aguilé és, més que un cantant, tot un filòsof del dolce far niente que envejo. a un paio capaç de viure (suposo que bé o molt bé) gràcies a hits com es una lata o camarero champagne li poso una estora vermella mentre camina.
melancolia RITS és el tema. és de les de ser cantades deixant-se la veu i gesticulant amb vehemència. així ha acabat camilo de tant interpretar-la :) el wannabe de les spice girls és, també, algun dels pecats no confessats de moltíssima gent.
El que vau fer em recorda al llibre de David Trueba "Cuatro amigos", lo que ereu més clar.
Pos a mi esta cançó m'agrada molt! Me vaig enganxar a ella per la versió que va fer "El Chaval de la Peca" fa anys.
Felicitats pels 40, jo acabo d'estrenar els 42. Cançons? Doncs, Cien gaviotas de Duncan Dhu i Hoy no me puedo levantar de Mecano. Ejem, que quedi entre nosaltres... Un petó.
BAJOQUETA el cuatro amigos del trueba és un dels meus llibres de capçalera. boníssim!
i la versió del chaval de la peca del jardín prohibido ...impressionant! li dóna un toc més apocalíptic, molt lent al principi, per acabar dotant-la d'un ritme gairebé ballable. quína mina va trobar marc parrot!
així que mecanera, FADA! :) a còpia d'escoltar-los fins a fartar-me, he acabat avorrint la veu de la torroja. en canvi el cien gaviotas dels duncan dhu, per mi, no és una cançó; és un himne!
Vergonya fa dir-ho, però jo em qeudaria amb alguna dels Bee Gees, més que res pels records. Ah!, i "Final countdown", dels Europe, pel mateix.
Quins temps...!
Déu n'hi do quin repertori! La veritat és que jo no coincideixo amb gustos, tot i que conec les cançons. L'important és que vau passar una estona agradable. Una estona que ara recordes amb simpatia. Penso que és molt enriquidor compartir moments així amb els amics.
He pegat una volta pel teu piset i m'ha agradat força! Hi tornaré, eh? Ah! i gràcies per la visita. Pots tornar quan vulguis, ja ho saps!
Sona interessant el què vau fer i les cançons encara més! jo la del jardín prohibido també la trio! puc? jeje i vaja... yo soy aquel de Raphael no està malament! jeje... una abraçada :)
Jajaja :)
Vaig dedicar una setmana a les confessions-horror i ja vaig passar-ho bastant malament (!).
No em resisteixo, però, i et deixo aquest vídeo (que no sé què m'agrada més: la musiqueta o l'estilisme!)(Que consti que m'han tret 'Aire'!!) xD
http://www.youtube.com/watch?v=jGn164RnrGI
"Vivir así es morir de amor" de Camilo Sesto y "Tragedy" The Bee Gees... van marcar el meu pas de la infància a l'adolescència.. clar, em falten menys de 200 dies per fer els 40.
Oscar, deuria ser un viatge inoblidable, la festa pijama masculina!!!
Encara queden a la meva memòria totes les lletres de l'època daurada dels Hombres G!!! Aiii, quina mà de neurones desperdiciades...
FERRAN, gens de vergonya pels reis del falset i legítims successors al tro de farinelli il castratto. ni tampoc dels europe, aquells heavys edulcorats sortits d'una setmana de sol intens a lloret de mar, que van ocupar els primers llocs de les llistes amb el nananino nananino ni. cap dels dos grups podia faltar en aquesta petita botiga dels horrors.
gràcies per la visiteta guspira. lamento que la música t'has trobat al pis, avui, hagi estat d'aquesta mena. però amb un gelocatil i una bona dosi de bon humor, fins i tot aquestes cançons ens poden fer somriure una mica.
marxant una de jardín prohibido per tu CESC. i raphael, amb els seus moviments espasmòdics, que tampoc falti. seria un escandalo que si quedés fóra!
si l'all repeteix SYLVIA, nosaltres també. aire i fotonovela (vueeeeeela) se't posen al teu cistell de la terrrorífica compra. però, després d'aquest prodigi estilístic del ivan que m'has linkat, seria poc acollidor per la meva part no obsequiar-te amb un altre en senyal de gratitut. té ... tot embolicat amb americana primera comunió blava i els seus pantalonets blancs: www.youtube.com/watch?v=NmZ-3ZjlMck :)
RATETA, en aquests 200 "eterns" dies que us falten prepareu el vostre viatge del pijama femení. record imborrable garantit. això si, que no hi faltin cançons retro com el tragedy o qualsevol de camilo "jesucristo" sesto mentre féu via. abraçada!
SALVA els hombres g necessiten d'un recopilatori per ells sols.
el més fotut del cas és que no recordo sols les més típiques (venezia o marta tiene un marcapasos, per exemple); és que també recordo las chicas cocodrilo, indiana, lawrence de arabia, chico tienes que cuidarte, nassau, visite nuestro bar, una de l'angela channing, etc.
bufff ... crec que m'estic posant vermell de la vergonya i, al despatx, pensaran que estic cobant alguna malatia!
Jo probablement tambe amb "the final countdown" dels europe... i per a mes vergonya segur que en trobariem alguna del hombres g...
the final countdown i, si et sembla bé, el devuélveme a mi chica (els mamons sempre han de patir una miqueta amb els polvos pica-pica) van camí de basilea, MARTA.
un petit favor; quan passis a prop, acarona amb dolçor de la meva part les parets de l'estadi st.jakob. carrasco-carrasco-carrasco-carrasco .... goooool de hansi krankl!
Oh :))) Gràcies, hehe
Qualsevol treballa aquest matí... Ara tinc la cançoneta al cervell...
Aireeeeeee... :)
Doncs jo crec que cantava "Amor mediterraneo" del Bertín Osborne com una possessa, i "Al alba" de l'Aute a la meva època de kumbayàDéumeukumbayà... I és que... Tots tenim un passat... :S
SYLVIA l'efecte marín assetjarà el teu cervell matí rera matí. a la feina, a casa, al súper, dormint. un malson continuu que queda resumit en unes poques paraules ... "porque te uro que soy aire a a aaaaaaaaaa". :)
MONTSE, per fi la teva elecció. bertín "navidul" osborne. amor mediterraneo tenia molla però, per mi, el seu gran hit era aquell de buenas noches señora, buenas noches señoraaaa. al alba, d'aute, és molt bona i em nego, en rodó, a incloure-la en aquesta horripilant selecció. :)
Em quedo amb "Numeral numeral viva la numeración" del Puma i, evidentment, un clàssic de la Rafaella Carrá "LA mujer en el armario".
I te'n podria dir més, perquè al cotxe tinc un CD que vaig fer-me fa un parell d'anys que li vaig posar per títol "Caspa CD". Aquest només es pot escoltar a l'estiu amb el cotxe descapotat i per qualsevol passeig marítim. Ah! La del Luis Aguilé està inclosa!
ostra JORDI un recopilatori d'aquesta mena sense el puma, amb moviments pèlvics inclossos, i sense rafaella "qué dolor-qué dolor" carrá ens hagués quedat coix. quechévere quechévere quechévere pavo reaaal! molt bones aportacions!
Nostresenyorensguardi!!!
ESTEM TOTS MOLT MALALTS!!!!!!!!!!!!!
aaaiiss!, què difícil...jaja
"Vivir así es morir de amoooor"
"Por eso vete, olvida que existo que conociste y pega la vuelta.." entre moltes altres!
jajajaja
:)
no crec que amb aquesta música MONTSE, nostre senyor ens vulgui guardar.
ostra ALAS, per fi algú reivindica la presència del duet pimpinela en una recopilació d'aquets tipus. :)
definitivament em quedo amb "jardín prohibido" que també la vaig descobrir gràcies al Chaval de la Peca. I per proposar continuaria amb la versió que va fer del Perales, ¿ y cómo es él? en que lugar se enamoró de ti....en directe en marc parrot un 10
benvingut POLAROID MENTAL i gràcies per les aportacions a aquesta petita botiga dels horrors musicals. prenc nota del jardí prohibit que tant ha captivat molts de nosaltres :) i del mític perales preguntant-li a la dona la descripció del seu amant. :)
Publica un comentari a l'entrada