pepe gáfez, paròdic alter ego del cantant canari josé vélez, va conquerir els somriures de mitja catalunya amb les seves aparicions estel•lars als programes força barça de ràdio i tele. vestint una llampant americana de color groc i unes ulleres desproporcionadament grans, simbolitzava l’imminent entrada de la mala astruga al partit del barça. des del mateix moment en que el sr. gáfez pronunciava el funest “¡qué mala suerte!”, podies esperar-te des del tradicional penal injust en contra, l’expulsió d’stoichkov per una involuntària trepitjadeta a l’àrbitre o que julio salinas demostrés el seu talent innat per enviar al corner una pilota que ja entrava a gol. si acabàvem perdent i maleint els nostres, al menys rèiem una estoneta amb aquest gat negre dels personatges humorístics de ficció.
dissabte passat a xixó, poc abans del partit contra l’sporting, vaig participar en una orgia gastronòmica de les que deixen una pesada empremta. l’exagerada ingesta d’oricios de mar, xoriçets a la sidra, pintxo de truita, safata d’ibèrics, taula de formatges, taula cantàbrica, taula espicha i assortiment de postres asturs en matrimoni amb sidra, birra, gerres de negre, corias guilfa, cafè i patxaran va generar-me un estat tal de globus/sopor que acabar empatant amb els homes de preciado, després de setze partits consecutius guanyant, em va semblar el fet més lògic i normal del món.
ahir nit mentre guanyàvem zero a u a londres, i la tocàvem i tocàvem en un meravellós rondo, i se’m queia la bava admirant a la mare de tots els equips que és aquest barça, em va entrar gana. mira, coses que passen quan un no ha tingut temps de dinar i no està massa nerviós pel futbol. sóc de sopar poc i lleuger però, sigui perquè d’astúries he tornat fet un veritable zampabollos o sigui perquè a la nevera hi quedava (estranyament) una generosa ració de carn estofada amb patates, em vaig servir un plat king size.
oju que no havia pres ni dues cullerades i l’equip comença a perdre els papers. oju que no tinc temps d’agafar pa per sucar a gust i valdés, com un porter aleví, es traga el xut de van persie. oju que tinc un dauot de vedella a punt de viatjar a la boca i ens en tornen a fotre un altre. oju que en agafar la darrera patata, del plat m’apareix l’espectral figura de pepe gáfez qual aladí de la làmpada meravellosa tot dient “¡qué mala suerte!”.
oju que, a partir d’ara, no vegi tots els partits del barça en dejú. al menys seguiré rient com les dues darreres temporades i no tindré una panxa com la d’aladí.
PS: demà s’acaba el termini per apuntar-vos al II sopar blogger del proper dissabte 26 de febrer a barcelona (barri de gràcia). un restaurant tancat a pany i forrellat per a nosaltres, un piscolabis/pica-pica que fa molt bona fila i gairebé una trentena de blocaires confirmats. per conèixer qualsevol detall del festorro, o acabar venint, podeu contactar mitjançant un comentari al bloc o al mail lostartkeeping@yahoo.es (prometo no menjar res si el barça té partit, no patiu!)
dijous, 17 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
32 comentaris:
Jajajaja, tinc una cosina que enviem a la cuina a cada partit del Barça perquè només que en vegi un minut, el fa perdre.
A veure, que no t'haguem d'enviar a la cuina a tu també!
PS. Força Barça, remuntarem!
Recordo perfectament el personatge i com es jugàven 'la carta Velez' quan el partit estava atrancat i faltaven pocs minuts per al final: podia sortir a favor o en contra... la carta Velez.
I en Sergi Más marxant de la cabina indignat per una decisió arbitral contra el Barça... anys més tard vaig saber que era perico... XD
Que grans.
Que bo, així doncs que la teva gana racional de certes hores del vespre va fer que el Barça perdés?!! com diriem a casa... cagun l'osti!...
Ja sé que més d'un se'm tirarà a sobre, però partits com ahir calen per emocionar-se moooolt més al partit de tornada no creus? A mi els de lliga ja em començaven a avorrir, jeje
Fins aviat! ;)
No recordo aquest personatge perquè quan feien aquest programa era encara molt petit.
No fotis que ara hauràs de passar gana perquè guanyi el Barça! Això és ser culer i la resta, bestieses!
Ara ho entenc tot. La culpa és teva!!
Qué sou de vells!
I sí, vale més sopar desprès i evitar la mala digestió.
o sigui que va ser culpa teva! casum l'olla!
veus com la golafreria no és mai bona? si és que ets un perill públic eh! tse tse, i ara a veure com ho arreglem!
Doncs sí Òscar que farem el Barça a vegades punxa però no passa res som els millors de mon mundial ele!!
Jo he arribat a casa fa res de una llarga estada en l'hotel Quirón i encara estic convalescent i fent bondat així que encara que voldría estar de nou amb vosaltres al sopar blocaire, aquesta vegada no em será possible, he de continuar fent bondat per no tornar a l'hotel de nou !!
De totes meneres gràcies pel teu suport i el de tants amics virtuals.
Petonets
Almenys a Asturies no et va quedar mal sabor de boca perquè en realitat no anaves a veure el partit, sinó a posar-te fins el cul de menjar i beure...
No vull equivocar-me, però què ha estat dels entrepans de carn arrebossada? No haurien de servir en aquests casos. Sembla que el Barça els necessita.
Avui no tinc paraules.
Quin disgust...
Ara m'has fet sentir malament perquè ahir vaig endrapar pizza a mansalva tot miranmt el partit...jo que sóc de verdures i amanides però ahir va perdre i això , om tu, porta mala estrugança. El20 d'abril una amanideta i aigua, res de birres...ara el 26 no hi ha partit oi?
Tancat amb forrallat? això promet :)
em sembla que t'has de posar a dieta...
posa't qualsevol cosa a la boca quan jugui el barça...però que no sigui de menjar
Jo en coneixia un que si el Barça perdia ja no sopava. Bon apunt!
oju quina manera de desaprofitar el bé de déu que tenies a la nevera! he rigut molt.
Quins temps aquells del Pepe Gàfez i del Lara i tota aquella fauna... els prefereixo mil vegades més que als del Crackovia i això que no m'agrada el futbol!
Recordo que anys enrere vaig empassar-me tantes pipes, que degut aquell empatx no he tornat mai més a provar-les.
Salut, i el Barça sempre dins del cor.
si et consola, dimecres tb em van posar el mort del pepe gafez a mi, quan vaig arribar al bar on miràvem amb els amics el partit, va començar a torçar-se tot plegat.... i ara que ho dius... tb és un bar ben bó de tapes i ens vam posar com els quicos!! ai, ai, ai....
Confio que el 26 de febrer no jugui el Barça. En qualsevol cas, que vagi molt bé el sopar (hi haurà crònica?).
anar a la cuina (i que no sigui per cuinar, clar!) no és un càstig SENSE CALETRE. en el meu cas, a més a més, és el únic lloc en el que em deixen fumar :)
va ser tot un boom STARBASE. fer per ràdio els partits dels barça des d'una perspectiva humorística va ajudar-nos a molt a relativitzar les derrotes. a la versió tele jo em tronxava amb les busysolutions. grans, com tu has dit!
ostra no sé que dir-te ACABATDEFER. estem tan acostumats a guanyar que això d'ara fa entrar un canguelis injustificat, però canguelis al cap i a la fi.
em posaré fet un vigilante de la playa ALBERT. dos ocells d'un tret: el barça guanyant i jo amb un abdomen com el d'en puyol.
sí :( JOAN ... però prometo fer bondat d'aquí a final de temporada. pel bé del barça! :)
ja ho pots ben dir AINA. anem a xixó i ... a les tres de la matinada de cap al llit farts de menjar. l'any vinent ... :) a benidorm!!!
tinc propòsit d'esmena PONS. no pateixis que seguirem endavant amb la mateixa força.
ho arreglarem sense menjar CLIDICE. entre el barça i la meva panxa no hi ha color: el barça! avui nit ... primera prova de la nova i in falible tàctica!
molt content de tornar a llegir-te LISEBE. les cosetes de salut, amb una mica de suport, sembla que passen més ràpides i millor. ara a acabar de cuidar-se i ... endavant! com el barça, està clar. PS: se't trobarà a faltar al soparet.
a més de veritat XEXU. quina exageració de menjar i beure, per l'amor de déu! sí-sí, però la suprestició amb els entrepans de carn arrebossada només val per partits de cara i creu (finals o darrers partits). de fet, encara no la puc utilitzar ni contra l'arsenal perquè seria cremar un cartuig. crec que simplement amb una dieteta aquell dia ja passem ronda. espero!
ja han passat dies TORO. toca refer-nos i seguir la fe del nostre personal jesus (pep) i la seva frase de capçalera (persistirem).
buffff; ho veus JOANA? barça i grans ingestes d'aliments no és un bon matrimoni. no he mirat calendari però espero que el 26 nit no tinguem partit. cal gaudir de la trobada blocaire sense preocupacions :)
ja hi estic SIX. oju que el nou òscar marca abdominals és a punt de veure la llum. que tremoli el tòtil de cr7!!!
per avui nit ja tinc un carregament de xuxes preparat JOAN. massa de dieta no són però com a mi no em plenen :)
cada cop menys però és el que el barça, a vegades KWEILAN, ens fa agafar alguna que altra indigestió.
coi d'estofadet MURGA. tremendu que estava i tremendament que m'anava sentant :)
l'acabat del programa era cutre, RICARD. però les idees, guions i l'evolució de tios com lara, mon, busy, plutan, etc era brillantíssima. una cita setmanal!
anem aprenent MONTSE. per fer força amb el barça sembla evident que cal no fer exageracions amb el menjar. sempre dins. sempre dels sempres!
tu defuig els bars de tapes RITS (el 26 no, eh!) que jo defugiré els menjars forts. l'endemà, amb la victòria al sarró, ja ens posarem com el quico.
no he mirat calendari, PASEANTE, però pot ser que jugui el mateix dissabte. espero que juguin abans i així poder fer una croniqueta sense cap patiment addicional i gaudir dels companys blocaires. gràcies, segur que surt rodó.
És el que té el "fungol" xatín, si fessis como jo només hauries de menjar sense patir ;)
Una abraçada
Ai déu meu... ets un cas com un cabàs! Sort que no m'agrada el futbol... Jo a aquest personatge no el recordo, potser era petita encara o no havia nascut! jeje
I al sopar, no hi puc venir... :(
has provat què passa si t'afartes a base de bé mirant un partit del madrid??? l'important de descobrir que tens súper-poders és saber canalitzar-los cap a la missió encertada...
així podries combinar el dejú mentres mires partits del Barça amb les afartaneres mentres mires el RM... com ho veus??? per provar... milions de culers t'ho agrairem...
Doncs res, a fer règim quan jugui el barça, sempre pots desofagar-te quan no hi hagi partit...no m'agradaria perdre i escoltar al Mourinho enoften-sen del barça...em faria molta ràbia:)
Hosti! En Pepe Gafez! Quins records!!
Me'n recordo fent el pallus a l'institut imitant-lo xD
No pateixis, que només ha estat un ensurt.
Ens veiem dissabte :-)
Hola Osacra, nomes paso a deixar-te una abraçada, no em trobo gaire be.
Ja veig que a Gijón vas menjar per quatre, ÒSCAR. Jajaja. Jo sempre intento sopar lleuger, però no ho aconsegueixo! Recordo aquest Pepe Gáfez, com no. Una abraçada i fins ja!!!
mira que jo sóc "raru" no tenint carnet de cotxe. però tu DANI, amb això del futbol, déu ni do també. a veure si al proper xixó t'hi apuntes, coi!!!
doncs tot i que som una veritable passada de gent (32 crec), se't trobarà a faltar GUSPIRA. :)
hes anar tastan mètodes GRIGRI. ahir vaig veure un bocí del madrid en dejú i ... gol de l'olympique. està clar que, de moment, tot apunta a que acabaré mala cosa de prim :)
això no pot passar ARIS. mou treient pit és el plat més dur que digerir que deu existir.
en no res ens veiem DOOMASTER. prometo no imitar pepe gáfez, ni busy ni nuñito. bé, potser amb el nuñito que sí que m'animo :)
vaja M EUGÈNIA, espero que no sigui res gruixut. porto una setmana de poca activitat blocaire però després m'atanso al teu bloc per tornar a deixar-te una abraçada.
fins ja, companyer JORDI. va ser un extra, no pateixis que dissabte menjaré com una persona normal, no com un hooligan!!!
Gràcies!
Ja he llegit "porai" que us ho vau passar molt i molt bé.
Quina enveja que feu!
no hi faltis a la propera GUSPIRA. de veritat que va valer molt i molt la pena.
Publica un comentari a l'entrada