l’assassí riff de guitarra que enceta el tema, l’alternança d’uns versos dòcils amb una tornada tronadora i l’abrupte canvi de tendència que l’èxit de la cançó va provocar en el panorama musical van convertir l’smells like teen spirit en un rebel himne generacional. el suïcidi de kurt cobain un 4 d’abril de 1994, quan la banda només havia publicat tres treballs, va acabar elevant nirvana a la categoria de llegendes de la història de la música.no és cap sorpresa, doncs, que l’electorat blocaire hagi escollit, per aquestes o d’altres raons, smells like teen spirit com a guanyadora del I festivalet monstres del 90 per davant d’omnipresents temes noranters com el loosing my religion de rem i creep dels radiohead. el rap blanc d’eminem, i les seves controvertides lletres, han estat condemnats a la darrera plaça d’una llista que podeu consultar a continuació.
1. nirvana – smells like teen spirit (36 punts)
2. rem – losing my religion (28 punts)
3. radiohead – creep (25 punts)
4. u2 – one (24 punts)
5. red hot chili peppers (19 punts)
6. blur – girls and boys (12 punts)
7. spin doctors – two princess (12 punts)
8. green day – basket case (11 punts)
9. depeche mode – personal jesus (8 punts)
10. oasis – wonderwall (8 punts)
11. counting crows – mr. jones (7 punts)
12. lenny kravitz – it aint over til is over (5 punts)
13. pulp – common people (5 punts)
14. george michael – freedom (3 punts)
15. robbie williams – angels (2 punts)
16. madonna – ray of light (0 punts)
17. the verve – bittersweet simphony (-2 punts)
18. eminem – my name is (-10 punts)
és tradició tancar festivals nyonyos com aquest amb l’uribarri de torn explicant el gran paper realitzat pel intèrpret de casa (malgrat oblidar-se una part de la lletra i només rebre els vots dels amics grecs) mentre el cantant o grup guanyador fan un emocionat bis final del tema.
és tradició acabar aquest concurs/apunt anual no penjant mai la cançó guanyadora i sí una altra sota qualsevol excusa gens argumentada. enguany però, després de llegir als comentaris l’extraordinari exercici de capbussament youtubístic que s’ha pegat escoltant totes i cadascuna de les cançons de la llista per poder votar conseqüentment, crec que d’arguments per acabar el I festival monstres del 90 penjant un tema vuitanter dels siniestro total no me’n falten. a reus o a barcelona ella, de mona, ho és una bona estona.
Entrades
27 comentaris:
Enhorabona, m`agradava molt el Cobain, una llàstima que la seva vida fos tan efímera.
Tot i que ja saps la meva opinió, no està gens malament el resultat final. Jo, ves, soc més de Pearl Jam (encara avui) que de Nirvana...
Mooooolt bé!! m'agrada com ha quedat la llista definitiva!
Waw, bona tria ;)
ara amb això s'editarà un dvd dedicat o ens les haurem de baixar del emule?
apa, ja tenim concurs finiquitat. El vídeo dels Siniestro Total no té desperdici, i la teva justificació tampoc!
No ha guanyat Koeman?
Tongo.
Hahahaha oeeeeeeeee oeeeeeee :-))
"De la ciudad condal tu eres
pero a mi tu no me quieres
para ser de la ciudad condal
ai, amor, me tratas muy mal"
Estic moooooolt contenta del fi de festa :-))
I, per cert, que la que jo vaig votar ha quedat en tercer lloc i aquella horrible d'Eminem ha quedat última... o sigui que no ho he fet pas malament, eh? :-DDD
(Ostres, ja estem a set punts... SET PUNTS!!!)
http://petitblogassumpta.blogspot.com/2011/01/sense-paraules.html
Tralarà larà!!
(Ara ja tinc cançó per anar taral·lejant tot el dia hehehe... Era una chica muy monaaaaa) ;-))
Una coseta: És 'Losing my religion' i no 'Loosing...'. Hi ha alguna errata més al listat però no vull semblar (massa) repelent.
llistat, ai les errates...
Els Nirvana són dignes mereixedors d'aquesta primera posició tot i queeeeee crec que el fet que es tracti d'un grup desaparegut amb un cantant suïcidat els dota d'una aureola màgica que els eleva als altars musicals, per sobre d'altres grups o cançons que es mereixerien aquest lloc. Ja se sap que allò desaparegut té més valor!
Personalment vaig posar en primer lloc Mr. Jones. És una graaaan cançó i estic molt en desacord en el lloc final que ha ocupat, massa baix! Ara bé, reconec que la vaig votar amb una gran càrrega sentimental per els grans moments i amics als que tinc associada aquesta cançó. En el fons del meu cor sé que, la millor cançó dels 90, és Creep de Radiohead!
Uf, els meus triats han quedat fatal... però almenys amb punts positius. Els tres primers són justos guanyadors, himnes totals de la generació musical dels '90. Llàstima que jo mai vaig ser de Radiohead, ves per on. No sé per què, però no m'entraven. Em sorprèn veure Wonderwall tan a baix a la llista... però què hi farem. Ara faig jo d'Uribarri, ja veus...
Aprovo l'homenatge a l'Assumpta, que és ben merescut per la seva dedicació, però tot i que la cançó porti el seu nom... no sé si seria la millor per dedicar-li...
Gràcies Òscar per aquest magnífic i divertit concurs de pa sucat amb oli. Ha estat un luju i un gustasu participar-hi... enhorabuena a los premiados!!
(Kurt: seras sempre recordat)
I jo que m'he perdut aquesta moguda... on coi em devia haver ficat?
M'alegro que us hagueu divertit molt!
La llista de resultats, ok... Realment els Nirvana van ser un punt d'inici per a molts grups.
Però d'aquesta entrada jo em quedo amb la dedicatòria a l'Assumpta!!! Quin "detallasso"!!!!!
M'agrada aquesta manera que tens de lligar les coses :)
Ei, MELOENVUELVEPARAREGALO, moltíssimes gràcies per la part que em toca :-)) tens tota la raó és un detallasso, i és molt propi d'ell, que és un "salameru" hehe... l'ÒSCAR, al natural, és igual, igual com el veieu al blog, un tros de pa!! :-DDD
Doncs sí que han quedat abaix els Pulp, és clar, és que no és la versió dels Manel...
Molaria un disc recopilatori, eh?
Doncs no em sembla pas un mal guanyador.
:)
llegendàriament efímera AINA. va entrar al selecte club 27 junt amb brian jones, janis joplin, jim morrison i jimi hendrix.
curiós el món del rock CESC: no suporto pearl jam i, en canvi, m'agrada una bona part del (escàs) llegat nirvanero. u2 va estar, fins al final, lluitant amb radiohead pel tercer lloc.
queda de cedé MEIA! per fer-ne un d'aquells que ens posem al cotxe en vitagets llargs.
els blocaires teniu bon criteri ALYEBARD.
jajaja JOAN(GARBI) ... tal com estan les coses crec que toca l'autoedició. però no diguem públicament que ens ho baixarem del emule. diem, millor, que ens comprarem :) els diferents cedés de tots els grups i artistes.
és un vídeo fet amb mitjans JOAN. amb quins exactament no se sap massa bé.
m'hauré descomptat tot sumant els vots TORO :) koeman estaria entre els escollits dels gols del barça que més ens han fet embogir. a la llista estaria el de marcos (madrid/copa), bakero (kaiserlauten/copa d'europa), belleti (arsenal/champions) i iniesta (chelsea/champions).
la cançó té una lletra una mica bèstia ASSUMPTA, ho reconec. però enganxa i el bocí en que diu "era una chica muy mona que vivía en barcelona" està, segur, inspirat, en el teu període vital canfangaire. quan llegia als comentaris la mar de cançons que t'anaves escoltant (jo, segur, que no hagués fet) pensava "toca dedicar-li"!!! :)
són els nervis del directe SOBREVALORADO (alguna cosa he de dir, no?). ara mateix faig les correccions.
en el fons, i en la superfície del meu PORQUET, el creep dels radiohead és entre les tres millors cançons de totes les dècades. em té el cor robat.
a mi el thom yorke, en solitari i experimentant, no m'entra gens XEXU. però radiohead té algunes cançons, a més del creep, per les que també sento una devoció total (no surprises, kharma police, bodysnatchers, etc). jo he flipat força amb la posició d'oasis i el brutal càstig a la comercialitat de robbie williams. la canço de l'assumpta és pèl bèstia, ho sé, però ens hem de quedar només amb la "moneria". :)
ha estat una setmana força musical i entretinguda FUFLUNS. taula sumatòria d'excel amunt i avall i, al final, la victòria més grunge per una dècada força daurada.
una mica d'entreteniment remember per la setmana sempre va bé, CARME. cantem i, per tant, espantem mals.
és que l'assumpta és, MELOENVUELVEPARAREGALO, una de les reines de la catosfera per la seva vitalitat, optimisme i els clàssic comentaris extended-mix que, en ocasions, poden superar l'extensió del mateix apunt :) és una crack!!!
sóc un tros de pa, espero que amb tomàquet ASSUMPTA. :) tot i que la paraula que més m'ha agradat és "salamero". de fet, a ma mare quan mirava d'entabanar-la de petit demanant alguna cosa, m'ho deia tot sovint. és una paraula co de sarsuela, oi?
amb les de la llista i les que s'han quedat fora GEMMA SARA. un doble cedé amb gairebé tots els cracks dels 90 junts. crec que l'acabaré fent que ja estic fart d'escoltar al cotxe la música espanyola que m'encasqueta la meva dona :)
un gran guanyador STARBASE. no són els meus preferits però sí que, potser, els més justs guanyadors.
(Gràcies per treure'm el tractament de SR. M'estimo més aquest FUFLUNS ( a seques, com les monjetes del ganxet) i et convido, si va bé, a que, sense més, em tractis de FUFLUNET. Pos eso, pos vale, pos m'alegro. Salut i Fufluns!)
no arribo, no arribo... m'ho he perdut!
jejeje, se m'havia passat aquest post!
jejejeje, homenatge als vuitanta i a l'Assumpta!!!
pensava que estaria cantat el primer lloc, però no el segon!! snif, snif, pobre Radiohead!!! ais!!!
diuen que el ros fa el cariñ i, per tant, quan hi ha ros i cariñ els tractament de senyor, FUFLUNS, han de desaparéixer :)
bé GOCULTA ... però els resultats finals :) sí que els has pogut consultar sense problema.
l'homenatge important és a l'assumpta, RITS. els vuitana ja van tenir la seva dosi de p`rotagonisme l'any passat.
La propera convocatòria posa música de cambra del segle XVII. Pot ser divertit :-)
poca conya PASEANTE que, per aquesta edició, vaig estar donant-li voltes a l'idea de fer un festival de temes d'òpera. una furtiva lagrima de l'elisir d'amore, lo mio babbino caro de gianni schicchi, els cors d'aida, etc. vaig acabar pensant que, en cas de fer-ho, la comunitat blocaire m'engegaria definitivament a fer punyetes. :)
Publica un comentari a l'entrada