dimarts, 4 de gener de 2011

nova rutina

digueu-me conformista, ranci o les dues coses alhora però jo, quan crec imprescindible trencar amb la rutina, en tinc prou renovant les carpetes de música del ipod o, com a molt, comprant-me unes bambes d’un color ben llampant (el vermell i el taronja cridaner esmicolen la rutina que és un content). la meva dona, com enlloc de conformista, rància o les dues coses alhora és una entabanadora, quan vol trencar amb la rutina introdueix canvis de natura més abrupta.

així, amb una periodicitat de més o menys any i mig, no és gens estrany que jo surti de casa de bon matí per anar a pencar i en tornar, a tocar de quarts de nou, entri dins d’un habitatge que se’m fa difícil de reconèixer com a propi. mobles desmanegats, làmpades fugisseres, quadres que han desaparegut sospitosament del m² que els acollia i parets que han canviat de color recreant, tot plegat, un escenari més adequat per un peli sobre la guerra de vietnam que no pas per una llar catalana com cal.

que sota l’excusa de trencar rutines practiqui, pel seu compte, risc i sense previ avís, mutacions genètiques al nostre pis no m’atabala. té criteri, bon gust i, com a perfecta juanapaloma, no requereix de la meva col•laboració més aviat mandrosa per fer una redecoració bàsica de la nostra vida. m’empipa que, per acabar de rematar aquest primer lífting, calgui (és imprescindible, diu ella) una segona cirurgia més profunda.

i jo, digueu-me conformista, ranci o les dues coses alhora, prefereixo seguir amb la rutina d’abans que, fet i fet, no estava tan malament que no tenir-ne una de nova que obliga, més o menys cada any i mig, a visitar una conegudíssima empresa sueca de mobles que em posa dels nervis. molt.

58 comentaris:

Aris ha dit...

Jo faig el mateix que la teva dona i la meva dona quan torna li agafa un atac. Fa tres hiverns vaig canviar les velles aixetes de roda de la banyera, el bidet i el safareig i vaig posar unes modernes de palanca. Al 2 de febrer sempre tinc que anar a una Fira a Madrid per la feina i em va trucar la meva dona explicant-me que havia pujat el vei d'abaix (que només l'ocupava de tan en tan) perquè li havia inundat el pis. El segur es va fer càrrec de tot però ara veig que hi han uns límits que no puc creuar. Per cert, estic pensant en canviar els mobles del quart de bany...

Acabatdefer ha dit...

Pensa que canviar una mica l'entorn del teu habitatge és com respirar un nou aire, més renovat, més net, i si el tria la teva dona segur que el farà més acollidor.
Un dia hauries de fer una petita reflexió sobre la casa de mobles sueca, com és que a TOTS els homes us possa dels nervis, i en canvi les dones ens hi estariem tot el dia? ejeje
Que passis bons reis! ;)

_MeiA_ ha dit...

jajajja em sembla que totes les dones som iguals!

Per canviar la rutina fem anar la visa amunt i avall... canvis de decoració i sobretot de pentinat i roba!

Ja estic mirant l'agenda per anar a fer un tomb per la teva botiga preferida: ikea! jajaja

Diga-li a la teva dona que a la Casa també s'hi troben cosetes molt aprofitables i bé de preu!!!! jo també sóc una adicta! et passo el link per trobar la teva botiga més propera (però segur que ella ja la coneix prou bé!)

http://www.casashops.com/es/home.html

Un petó!

Lula ha dit...

Ooooohhhh

Quin mono d'ikea m'ha agafat araaaaaa.....

Carme ha dit...

he, he, he... jo sóc més mandrosa que tu encara, les obres i els canvis a casa em fan... gairebé pànic!

Ironic Woman ha dit...

Dios...yo soy igual: yo rompo con la rutina haciendo planes diferentes los fines de semana, comprandome algo atrevido o como mucho con un corte de pelo. Si la rutina es algo muy poco valorado.

Y poner Madness como nota final...excelente. Un saludo ^^

Joan ha dit...

Ostres, serà que no sóc de gaires canvis i no em toca sovint, però ... confesso que m'agraden els mobles suecs!

Guspira ha dit...

jeje Jo sóc com la teva dona. En sec, un bon matí m'aixeco i començo a canviar-ho tot de lloc! Això d'aquí a allà i allò d'allà a aquí. I saps què? Que després que ho he canviat tot no m'agrada i ho torno a posar tot tal com estava abans... Sempre faig feina en va! Ara, a ca el suecu aquest, m'hi nego a anar! Bé... de tant en tant hi faig una visiteta, no t'ho negaré.... :)
Que tinguis bon dia!

maria ha dit...

Jajaja, la forma de trencar la rutina de la teua dona em sona... a ma casa passa igual: un canvi de lloc d'una taula i, voilà!, ja res és com era... jo sóc més de tallar-me els cabells, per allò d'experimentar el trencament en una mateixa :)

starbase ha dit...

A mi el magatzem republicà m'agrada però només quan vaig a mirar coses per a la cuina. Per a que els nevis siguin més lleugers sempre hi vaig els dilluns, dimarts o dijous. La resta de la setmana ho considero terra radiactiva, perillosa i potencialment mortal.

Ara que per sort a casa no sóm de redecorar cada any i mig. Hem sortit tranquilots...

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

no s'hi val! això hauria de ser... com en diuen sobre la política... ah! si consensuat!
...potser algun dia es trobarà que te'n vas a comprar cigarrets :) (encara que no fumis)

amb el què m'agrada a mi l'equilibri de les coses, que estiguin ben posades, que tinguin un sentit, per no perdre't en el merder...

en fi
salut

fra miquel ha dit...

Jo abans d'anar a cal suec, em miro i remiro el catàleg, escullo el que necessito (si ho trobo) i quan sóc allà entro per les caixes, vaig directe al magatzem agafo el que necessito i torno a sortir (per les caixes, es clar!)
Ah! I, per anar-hi, em busco un dia de diari pel matí.
Que el canvi d'any, i de rutina, et vagin bé.
Una abraçada
;o)

Clidice ha dit...

records als suecs i digues-los que aviat hi passaré. no sé quin mal hi veus, si és la mar de divertit i sempre trobes coses perfectament inútils :D

pst, el truc per no haver de desbarrar cosa mala a l'hora de muntar els mobles: un destornillador elèctric ^^

khalina ha dit...

Jo estic d'obres, voldràs acompanyar-nos d'aquí poc a cal Sr suec? jaja.
De fet Cal Sr suec no cau prop l'Empordà, però estic veient que per la costa Brava et claven a quasi totes parts. Per tant els nostres mobles de cuina són del barcelonès

montse ha dit...

Ja ho diuen que els petits canvis són poderosos.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Renovar-se o morir? Doncs jo no renove massa coses de casa. Trencar l'harmonia d'un habitatge tan antic com el que tinc no podria resoldre-ho fàcilment en l'empresa famosa sueca de la que parles. De vegades tiraria totes aquestes coses velles que m'envolten, que si que són verdaderment rancies, i abandonaria aquesta casa i aniria a viure en un pis de 90 metres on tot fora més... convencional.
Afortnadament la meua dona no fa eixes coses que fa la teua (de moment) perque jo em tornaria boig. Descol·locat com a mínim

Salut

TORO SALVAJE ha dit...

Jo aniría a la Fiscalía.
Això que fan amb tú s'ha de castigar.

lisebe ha dit...

Si tens rao a totes las dones ens dona per fer canvis i renovacions a casa, suposo que deu anar en els gens.. Però tampoc es dolent no? Mirar de aportar noves coses macas e il.lusions a la llar forma part de la convivencia, i deixa d'haver aborriment. El que passa es que vosaltres no en teniu mai ganes de canvis oi?? em refereixo als homes, que us esta bé tot...

Petonets maco

Grigri ha dit...

ui, jo reconec que de rampells aquests de redecorar la meva vida també en tinc sovint... però per sort sóc molt mandrosa i al final pràcticament totes les bones idees queden només en això, en bones idees..
suposo que la meva vena anti-social també hi té alguna cosa a veure, només de pensar en un centre comercial o una gran superfície a rebentar de gent ja em ve urticària!! vaja, que si em vols veure de mala llet, em poses al mig de l'ikea en hora punta i em transformo en Goku repartint kamehames (com s'escrigui) a tort i a dret!! millor no intentar-ho... creu-me..

Vida ha dit...

A casa meva passa al revés: el que mou i remou és ell i no sempre amb tan de bon criteri com el que sembla tenir la teva dona.
A mi el suec m'agrada per comprar-hi petites coses. I per les madalenes :)

maria ha dit...

Aquesta necessitat que tenim de canviar quan comença l'any...no ho entenc perquè ens passa.Uau!Quan de temps que no sentia la cançó.Que bona.

rits ha dit...

perquè no la convides a venir al vuit8ena? a mi encara em falten moltes coses i bricomania no se'm dóna gens bé, i menys decorar amb criteri!!!

garbi24 ha dit...

amb el que has d'anar més en compte és en el fet de no estar a joc amb la decoració.....perquè llavors ja has llepat

pons007 ha dit...

Per culpa teva porto tot el dia cantant our house xD

Albert B. i R. ha dit...

Anar a l'Ikea és una autèntica tortura. Espantós. Sembla mentida que el país que és posat d'exemple com a model d'Estat de Benestar hagi inventat l'empresa consumista per excel·lència. És tan gran! I hi ha tanta cosa! Tot el que sigui evitar anar-hi és benvingut.

El porquet ha dit...

Ui! I no ens hem vist? Jo porto un parell de dies de visita a l'empresa de les tres corones sueques... i els pertinents dies de muntatge de mobles... que és un dels efectes col·laterals de fer aquestes visites.

A mi no em desagrada... però potser ho pateixes massa sovint, no?

Assumpta ha dit...

Oooooooooooooh ÒSCAR, aquest post té una banda sonora excepcional!!

En quant als canvis... bé, avui he endreçat una mica la taula de l'ordinador perquè ja no veia ben bé què és el que hi havia i, entremig, he trobat dues maquinetes de fer punta que no sabia que tenia... curiós :-)

A part d'això... quan vull trencar rutines em tenyeixo el cabell d'un altre color i ja està. Ara sóc pèl-roja :-)

No t'agrada IKEA? Ai, que no llegeixi això en Jordi BANYERA!! hehehe jo només hi he estat UNA vegada i ens hi va portar ell... ens va fer de guia i tot!! :-DD

Can Fufluns ha dit...

Només de pensar que no existís l'Ikea (dels pebrots) me cagu de la por.

Cóm si no, amb quin altre substitutiu, trencaria la rutina aquí mi senyora en un altre univers paralel preikenianu? Te juru que me cagu imaginant aquest bladerunner que ens esperaria, en plan replicantes-pringats... "Carinyu: talla'm aquest pi i me'l vas fent a taulons mentres jo desarrollo una idea que (per trencar amb la rutina) anomenaré Eyjäfjalajökull-con-ruedas-blanco".

Ufff!... només de pensar en aquesta posibilitat m'entra la cagalera!

Deo Gratias Ikea (dels pebrots)!!!

Bargalloneta ha dit...

jajjaja!!
diga-li a la tea dona que jo faig el mateix.... un cop l'any he de canviar els mobles de l'estudi o de la meva habitació!!!!
bon any!!!
petons

òscar ha dit...

hi ha una abasta oferta en mobles de bany, ARIS. tots són molt pràctics i fan molt de goig. t'ho dic de bona tinta perquè, cada cop que m'empipava que van ser unes quantes durant el matí, hi anava a calmar-me. entraven ganes de fer, allà mateix, una dutxeta relaxant :)

una de les coses que més em van encuriosir del dominical a ikea, ACABATDEFER, és que hi vaig veure -contra tot pronòstic- un bon grapat d'homes ben contents d'estar-hi. booons reis, a veure si atorguen un premi a la meva paciència.

segur que la deu conéixer MEIA però, per si de cas, millor no li faciliti el link. només em faltaria ara tornar a fer més millores sobre la millora recent feta.

joeeeeer LULA ... crec que us crearé un grup al facebook i un cop al mes, en dissabte i a l'hora de més cua, us en hi aneu a fer la tarda. jo ja aniré, tot sol, a comprar-me unes bambes vermelles que he vist al pull&bear.

i aquell topar-se amb un grapat de mobles desfets pel passadís, caixes d'embalatge, claus allen i no se què més. ho odio, CARME, de veritat!

si es que tener unas cuantas rutinas bien asentadas es lo mejor, IRONIC. y con cosas sencillitas y poco farragosas como un cortecito de pelo, o unas bambillas nuevas, ya es suficiente para renovar ánimos. ir a ikea, en cambio, lo que hace es quemar los ánimos que ya teníamos.

jo semre que hi torno, JOAN, em proposo no cremar-me ni atabalar-me allà dins. mitja hora més tard; ja estic cremat i atabalat de nou!!!

ella és dona completa-dona comansi GUSPIRA. pinta primer, mou mobles, en tira d'altres i llavors, com a cirera del pastís, diu que s'ha d'anar a ikea. i jo que, pas a pas, vaig posant-me d'allò més nerviós.

aiiii MARIA, ja m'agradaria que a la meva dona només li pegués només er tallar-se els cabells o regalar-se un pentinat nou. però no ... a ella li cal visitar la casa de mobles de l'hospitalet.

aquesta és una altra STARBASE. és que, a més a més, per temps d'horaris de feina i tal, només hi podem anar en cap de setmana.. per tant, i com bé has dit, em toca trepitjar terra radioactiva :)

òscar ha dit...

el consens és obligat, JOAN, ja que és ell qui molt majoritàriament fa la feina dels canvis. llavors, la veritat, es fa una mica difícil rondinar sense que se'm caigui la cara de vergonya.

ostra FRA MIQUEL, això d'entrar directament per les caixes em sembla una molt bona idea. un estalvi de temps, recorreguts inútils i mala gaita important. li proposaré d'aquí a ... any i mig! (més o menys).

calla-calla CLÍDICE, que he tingut que muntar una llitera sense l'elèctric i m'hi he deixat (literalment) la pell. pels propers reis em demanaré un kit de bricolatge. ni que sigui per buscar-li un lloc de preferència a l'altell.

si us sembla, KHALINA, quedem a la sortida. al lloc dels frankfurts a 0,50 i les madelentes. allà sí que s'hi està còmode i a gust. potser, fet i fet, perquè saps que ja s'ha acabat el suplici :)

doncs els grossos deuen ser la pera en vinagre MONTSE. i els de casa, aquest cop, han sigut molt i molt grossos.

a mi em toca embogir cada any i mig DISSORTAT. i, a més, és que ho fa sense consultar ningú. vas a la feina i, en tornar, et trobes tot el sarau ja dai i beneit. tela!

crec que ja t'ho vaig dir un cop TORO: el fiscal, quan conegués la meva dona, abandonava el cas ipso facte. no saps com se les gasta la col·lega! :)

som mandrosets de mena LISEBE. i un pensa ... coi, si no es cau, si no està trencat, perquè cal canviar-ho? petoooons!

doncs anar a ikea, amb o sense vena anti-social GRIGRI, és tota una teràpia, t'ho ben juro. no reparteixo kamehamehas perquè sóc de tarannà pacífic que sinó ...

les madalenes són mooolt bones VIDA. el tros del final, quan ja has sortit carregat com un burro, està bé. però crec que més que per les madalenetes i altres productes és pel descans que dona saber que ... per fi marxes!!! :)

òscar ha dit...

un temasso el de madness MARIA. i un canviasso el d'aquest any nou amb el coi d'ikea :)

uffff segur que diria que sí RITS. està una mica malalta d'obres i millores, ni que no siguin d'ella.

jo veig que em mira, a vegades JOAN, com si fós ben bé un gerro japonés. millor que comenci a patir, oi? :)

ja passa això PONS. escoltes alguna cançoneta a un bloc i ... patapam! ... posant banda sonora al dia sencer.

doncs jo, de moment ALBERT, no he aconseguit la fórmula que m'eviti anar-hi. i allò, com bé dius, és una màquina de fer calers. molts calers!

massa PORQUET, massa! no vas veure un paio amb una cara de mala hòstia que no podia amb ella? doncs era jo :)

ostra ASSUMPTA ... pèl roja com la lisbeth salander? tanta suècia m'ha fet tenir un referent únic digui el que digui. sí-sí, ja sé que en jordi no li fa pas fàstigs però jo, la veritat, és dels llocs del món que més travessats tinc.

XeXu ha dit...

Ostres, no sé si et servirà de consol, però jo deixaria la teva dona que faci, i si vol anar a l'IKEA (es poden dir marques?), l'acompanyes i fas el cor fort aquell dia. Pensa que, en una d'aquestes reformes sobtades, un bon dia podries trobar-te en arribar a casa, a part de les parets d'un altre color o els mobles en altres bandes, un senyor assegut a la teva butaca que explica contes al nen. Així que si no vols una renovació completa, potser que no li posis massa pegues a E...

Ei, de veritat s'ho dic, que si hem d'anar a cremar l'SGAE, jo m'hi apunto. Direm que ha estat un accident, que com que no es pot fumar enlloc, ens vam acostar massa amb la burilla. Que jo no fumo, però l'excusa ja valdrà.

meloenvuelvepararegalo ha dit...

simpatiquíssima entrada, com sempre...
Doncs en el meu cas, el canvi de rutines redecoratives cau en l'altre membre de la parella, jo sóc més aviat de comprar-me sabatilles de colors! Bé, abans de fer-ho esperaré avui als Reis a veure amb què em sorprenen?
Una forta abraçada,

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Jajajajaja, ja veig que som mes de una persona els que ens agrada canviar les coses de lloc, sobretoto en els canvis de temporada es quan m'agafa la mania dels canvis.La canço m'ha agradat molt.Una abraçada.

NATALIA ha dit...

Uyy jo també ho canvio tot perque si no m'aburreixo!! el que també m'agrada es canviar el colors de les cortines de l'habitació... hi han unes de color verd a una botiga sueca que... cauran!!

òscar ha dit...

la teoria que m'està donant una avís per a navegants tampoc cal descartar-la :) XEXU. aquesta dèria pels canvis vinguts des de suècia pot ser una manera sútil de dir-me que vagi en compte ja que allà els homes són alts, rossos i amb una panxa en la que s'hi pot jugar a escacs (tot el contrari que un servidor, clar!). però ... seran tan pacients com jo amb els canvis cada any i mig? PS: cal buscar, com qui no vol la cosa, l'adreça de l'sgae a catalunya.

els reis d'aquest any, MELOENVUELVEPARAREGALO, a mi m'han vingut en forma de canvis cassolans a tort i a dret. avui, ja en rebaixes, espero que es transformin en canvis tèxtils. també, espero, a tort i a dret.

si jo això dels canvis ja ho entenc M.EUGÈNIA però ... cal que tots els camins dels canvis passin per la cruïlla de ikea? abraçada.

les cortines també han caigut NATALIA. i també són d'una megabotiga sueca. en el meu cas vermelles i blanques. ara una part de la nostra habitació sembla el teló d'un teatre :)

òscar ha dit...

jajajaja CAN FUFLUNS ... tens raó: un ikea (dels pebrots), al menys semifacilita la feina. no em sé veure, de cap de les maneres, amb una camisa a quadres i una serra elèctrica, tallant un pi per posteriorment idear (i construir) un moblet per la jefa. seria l'apocalipsi. PS: gràcies pel mail. ara a veure si el sé :) posar en pràctica tot i les instruccions.

booooon any BARGALLONETA. veig que bona part del sector femení sou d'allò més proclius als canvis. quina por! :)

zel ha dit...

Jollons! La teva dona no vindria pas a casa meva a fer-li un lifting? Bé, em sembla que es moriria d'un atac, a casa cal un exèrcit de juanaspalomas per arreglar el desgabell...


Ara, a Ikea no m'hi trobareu, eh? Juro que no!


Una superabraçada!

aina ha dit...

Crec que és una característica del cromossoma X, aquell que tant vos agrada, qué farieu sense una dona en les vostres vides? qué avorrit seria el món si només hi visquessin homes!

Mireia ha dit...

Però que feries sense anar de tant en tant a veure la botiga dels noms impronunciables. A mi de tant en tant també m'entra el mono

òscar ha dit...

segurament diria que sí ZEL. dona-li a la meva dona una piscina buida, sense aigua, que ella va i s'hi tira. la E és molta E!!!

no sé si és un tema de cromosomes, de mitocondries o de què, però no fariem res de res AINA. el més divertit de tot això és que d'aquesta manera de fer tan diferent, d'aquests tarannàs molts cops tan allunyats, en surt (a més de temes per un bon grapat d'apunts) allò tan bonic anomenat convivència. gràcies per la visita!

és ja un clàssic de la meva vida MIREIA. és com el real madrid de les botigues de mobles; si no existís per odiar-lo una mica, s'hauria d'inventar :)

Carlos ha dit...

Deu ni do quines sorpreses et preparen a l'arribar a casa, jajaja.Tot i que com tu el que més m'atabala és anar a la botigueta sueca envoltat de persones embogides amb un metre de paper a les mans i un llapis a l'orella.Sort que per on jo visc no en tenim ;P (de moment...)
Salut

Nits ha dit...

Hola Òscar,
Com som les dones, eh? jeje. Amb lo tranquil que està un quan ho té tot controlat i va i venim nosaltres i diem ara toca canvi i ale...tot en un lloc diferent.
Sort que teniu paciència..
Però pensa que tens molta sort si és juanapaloma perquè normalment a més de fer el canvi (contra la volutat de l'altre) encara li fas participar en la tortura fent-lo fer cosetes...
Paciència company, molta paciència... ;P

Salutacions!

Salutacions

Deric ha dit...

jo vull que la teva dona vingui a casa un dia i quan torni em trobi tots els quadres penjats, les làmpades posades i les pareds de colors!!!!

Sílvia ha dit...

hola Òscar
Home, tenir una dona amb iniciativa també té avantatges, no?
salutacions

òscar ha dit...

gran imatge CARLOS. un grapat de persones, qual antics "colmaders", amb llapis i paper a les mans prenent nota de preus, referències i passadisos. per ser els perfectes nous "colmaders" només caldria el llapis enganxat a l'orella.

més o menys l'entenc NITS. cal, amb certa periodicitat, fer canvis que ens donin la sensació de plana nova, nous aires o com se li vulgui dir. però ... cada any i mig cal fer plana nova, nous aires o com se li vulgui dir? :)

el peatge és, DERIC, anar a ikea a fer un (ella dirà) gastet de no res. tu mateix; el seu concepte de no res és extramadament relatiu :)

no em queixo SÍLVIA. o sí que ho faig però, en el fons, només per ... trencar amb la rutina :)

Esther ha dit...

I qui munta el que compres a Ikea? la teva dona o tu? això encara no ho sabem!

el paseante ha dit...

No et queixis, home, o acabaràs com jo, que cada any i mig canvio el póster del Barça de paret. I para de comptar.

òscar ha dit...

ella ESTHER, ella. jo només em barallo amb les instruccions tot intentant interpretar-les amb poca fortuna, la veritat.

i hi ha millor decoració per una pis que el póster del nostre equip, PASEANTE? ami, com pot encertadament suposar, no me'l deixen penjar. :(

jordicine ha dit...

A casa meva hi ha pocs canvis... i m'encanta! I si n'hi ha vull poder participar-hi activament. No en fer-los, en idear-los. Ja ja ja. Una abraçada. T'enviaré un e-mail per posar fil a l'agulla.

maijo ha dit...

Tens una dona molt creativa! Deixa-la fer que sembla saber el que fa, si més no a tu t'ha inspirat un bon relat.
Una abraçada.

òscar ha dit...

idear els canvis, sense estar obligat a fer de ma d'obra, sembla una bona opció per paticipar en la redecoració de la casa. crec que, tot i això, no li comentaré aquesta possibilitat a la meva dona. posar el fil a l'agulla, senset tenir que cosir :) també ho sembla. ens enviem mails i ... endavant!

sap el que fa MAIJO. l'únic però és que cada any i mig ha de fer coses noves. abraçadaaa.

Lastienditas ha dit...

jajaja :DD Com sempre, fent-me somriure!
A jo s´empresa sueca tampoc no m´agrada gaire...però d´ençà que vaig descobrir les seves magdalenes els hi donat una treva!
Una abraçada! Gràcies pels teus dolços desitjos!

Lídia Gázquez ha dit...

54 comentaris??? Però com dones a l'abast? No m'estranya que t'empipi que la teva dona us canviï la casa i que hagueu d'anar a l'Ikea... jajajaj

Cada maestrillo tiene su librillo... Genial el tema dels Madeness, els adoro!

Salut!

òscar ha dit...

i tu, com sempre TIENDITAS, ets molt i molt amable. les magdelenes ikeeres són un dels escasos motius que fan que la visita a la botiga sueca no sigui l'apocalipsi :)

jajajaja ... dono a l'abast, LÍDIA, fent que els moments que dedico al meu i d'altres blocs siguin un amable kit-kat enmig d'estones de feina. la feina, així, sembla menys feina.

Laia ha dit...

D'això no en tinc experiència, però trencar la rutina és un dels meus esports preferits!

òscar ha dit...

doncs millor que no et caigui a les mans un catàleg d'ikea, LAIA. és el millor trencarutines que s'ha inventat.