dilluns, 17 de maig del 2010

un bon dia

9.00 a.m. santa susanna (maresme)
tothom (entenent la magnitud del familiar tothom a fill i dona) clapa. els punts estrella de la genètica m’han obsequiat amb un infalible despertador biològic que no diferencia laborables i diumenges. fa solet, els ocellets canten i els núvols dormen la ressaca de l’escandalosa festassa de trons i pluja d’ahir. segurament imbuït d’aquest matinal oasi de quietud i pau, m’acosto fins a la platja a contemplar l’immens blau (figura poètica que, de tant emprada, molesta). i enllà, mentre a la sorra un reduït grupet de guiris practica destrament tai chi, em pregunto circumspectament (acaronant-me la barbeta i guaitant l’horitzó tal com assenyalen els cànons de la reflexió): “ens en sortirem aquesta tarda sense xavi de mig centre?”.



13.30 p.m. autopista c-32 direcció barcelona
la meva dona (l’E) posa els cors, mentre condueix, a les cançons dels ub40 que ha decidit ens acompanyaran de camí a barcelona. ni al nen ni a mi ens agraden massa els ub40 i, encara menys, que l’angelical cara de mare i esposa no es correspongui amb la seva capacitat per entonar cançons. com avui ha de ser un diumenge perfecte, prescindim de fer cap comentari al respecte i col·laborem, callant, en la plàcida postal familiar. mentre atempta contra l’estrofa que diu red, red wine, stay close to me, m’acarono la barbeta i guaitant l’horitzó autopistero em pregunto: “no l’anirem a cagar contra el valladolid, oi?”.



17.30 p.m. casa de ma cunyada
gent amable xerrant distesa ment del darrer llibre d’albert espinosa, d’un abonament que et facilita llaminers descomptes pel teatre i de la senzilla recepta del tiramisú. amics desconeguts que acompanyen ma cunyada el dia del seu aniversari i que, a jutjar pel menú dialèctic que plantegen, no tenen el barça entre les seves inquietuds per aquest plàcid diumenge. el nen i jo, des del bàlsam anti-stress que resulta mirar l’horitzó barceloní tocant-nos la barbeta, ens preguntem: “algú pot començar a cantar-li ja l’aniversari feliç que se’ns farà tard?”.


21.15 p.m. carrer galileu
s’ha acabat el patir i, amb ell, la contenció d’atrezzo per no atabalar-me encara més, la teatral placidesa per no menjar-me ungles i dits alhora i la fingida bassa d’oli que estava resultant aquest diumenge de nervis. esclato cantant al carrer galileu que madrid se quema, se quema madrid. nen i dona canten amb mi.

s’ha acabat també no recordar-li a l’E que canta fatal. s’ha acabat dissimular que aquest apunt no vol parlar d’altra cosa que el barça és campió de lliga.

53 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

:)

Justiniano encara no ha tornat a casa...
Deu estar detingut.

Salvador Macip ha dit...

Boníssim! Força Barça!

lisebe ha dit...

Visca el Barça i visca Catalunya!!

Petonets Òscar

Carme Rosanas ha dit...

Genial, Óscar... ha estat una dissimulació divertida i perfecta!

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Babunski ha dit...

21:30. Els meus nens es desperten plorant pels energúmens que tiren petards i toquen el claxon.

Thera ha dit...

Noi, Visca el Barça i Visca Catalunya!! A casa no som gaire 'futbolerus' i miràvem l'episodi dominical de Lost (tots amuntegats al sofà) quan els petards van començar anunciant el que es preveia, i tant que sí! El petit, em diu: 'mama, quins cops de porta tan forts!!'
salut!

Clidice ha dit...

caram quin thriller! gairebé estava a punt de preguntar-te quan començava la sang i el fetge! :D

oe oe oeeeeeee ^^

estrip ha dit...

i se'n van sortir sense en Xavi. Això demostra que no cal reflexionar tant sobre filosofia en l'immens blau, i menjar tranquil el tiramisú de recepta senzilla!
Felicitats!

Ernesto Niebla ha dit...

Molt bo!!!. Molt suspens. Barça Campió.

Martadoes ha dit...

Ai, quin Barça ens està tocant viure!

Garbí24 ha dit...

Barça campió i sense patir més de deu minuts.. gairebé impensable, però la tenim i a madrid a can florentino surt una pantalla que diu: game over insert coin.

pati di fusa ha dit...

molt bona aquesta intriga! i molt bé aquest "guinyo" amb los planetas! ;)

però no dissimulem. aquí el que he vingut a dir és: CAMPIOOOOOOOOOONS!!! VISCA EL BARÇA!!!

sànset i utnoa ha dit...

Bé, i al final: era necessari patir tant? diguin el que diguin, ja no ens cal, que aquesta gent és complidora.

Fins i tot van fer somriure al Montilla (cosa més difícil que guanyar la Champions l'any que ve. Queda dit)!

*Sànset*

Albert ha dit...

La setmana s'ha fet llarga i aquests dubtes han aparegut a les ments de molts culers, però finalment tot ha estat tan bonic com alguns d'aquests paisatges que has descrit.

Campions!!!

Six X ha dit...

i al final...perquè dubtaven tant? perquè tans nervis? era inevitable el triomf, però tot i així no les teníem totes.
(els primers minuts jo també ho donava tot per perdut)

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Doncs cridem tots plegats: CAMPIONS, CAMPIONS, CAMPIONS :)
salutacions
sílvia

Eva ha dit...

Molt bo!!
Moltes felicitats!!!
Salut!!!

Laia... ha dit...

Si, si siiiii!!!

kweilan ha dit...

Una crònica d'un patiment anunciat però que va acabar bé. Visca el barça!

Clara ha dit...

jajaj tan de gratar-se la barbeta, reflexionar.. però si ja ho sabiem, que guanyariem la lliga!! jaja!

campions, una vegada més!!! :)

rits ha dit...

vam ser una bona colla els que vam tenir el partit ben present tot el dia, dissimulant que no era important!

Visca el Barça!

maria ha dit...

Apa a disfrutar de dies com aquests...que la vida són 4 dies.^-^

Sergi ha dit...

Parlar del Barça és el que toca avui, però fer-ho amb la gràcia que tu fas no ho fem pas tots. Em sembla que qui més qui menys s'anava fent aquestes preguntes al llarg del dia. Però la realitat va superar la ficció, és a dir va ser millor del que podríem haver esperat. I som campions. I ja està. Fàcil, no?

Ferran Porta ha dit...

Quin vespre meravellos, per Tutatis; quin vespre meravellós! No només el Barça ha guanyat (una altra) Lliga; digue-m'ho clar: és que el putu Madrit dels milers d'ultramilions d'eurus... no ha guanyat res de res, RES DE RES!!

Florentino, darling, els pempins no fan la felicitat; a veure si ho enteneu d'una vegada!!

Carlos ha dit...

JAJAJA, quina emoció, quin suspens i tot per esclatar al final del vespre. enhorabona i vigila les celebracions no et detinguin.

Goculta ha dit...

Molt subtil i un final apoteosic!

Assumpta ha dit...

Escric això sense haver llegit els altres comentaris (els llegiré després, clar)... però és que havia de dir que:

UN DELS MILLORS POSTS QUE T'HE LLEGIT MAI!!!

Boníssim!!! :-))

VISCA EL BARÇA PER SEMPRE!!!!

òscar ha dit...

si la detenció per escàndol públic ha de ser el peatge de l'alegria justinianna TORO, crec que ell l'acceptarà de bon grat.

força SALVADOR! i moltes gràcies.

si els futbolistes que tants èxits ens han donat, LISEBE, no es mouen d'aquest discurs ... perquè hauriem nosaltres :) de fer-ne un altre? petooons!

aquest parell de temporades de glòria, CARME, no es poden disssimular de cap manera.

21.33 BABUNSKI surt al balcó de casa i llença cubells d'aigua gelada a petarderos i claxonistes.

som malalts de lost també a casa, THERA. però, aquest cop, tocarà baixar l'episodi de nostre sr. internet!

la sang i el fetge, per sort CLIDICE, s'han traslladat a la capital: sembla que rodaran caps al més pur estil gore.

del tiramisú, tot i la contenció nerviosa a la que estava sotmés ESTRIP, en vaig gaudir molt i molt.

gràcies ERNESTO. el suspens fins a la darrera jornada genera forts esclats d'alegria: ni que sigui cantant.

un somni MARTA. per estar fent-se pessics cada dos per tres.

durant la temporada els hi anat sortint també allò del "tilt" JOAN. no han fet cas i, ara, a posar coins a cascoporro.

per després del dissimul, PATI DI FUSA, els planetas van d'allò més bé.

molt complidora SÀNSET. però penso que nosaltres també som molt agraïts.

el paisatge més bonic, ALBERT, és la cara d'alegria de la culerada. una veritable postal!

som així SIX: patir és el verb més conjugat pel soci i patitzant d'aquest equip.

cridem SÍLVIA, cridem. al menys fins que ens quedi un filet de veu

montse ha dit...

Quina meravella i emoció guanyar la lliga amb 99 punts.
Fins la victòria sempre amb el Barça.

Salut!

òscar ha dit...

seeeeep (fent-me una mica el desentès) EVA: només he marcat quinze gols. menys que messi però amb més participació que henry!

com diria en canut, LAIA: efectivament!

potser de tant reflexionar guaitant l'horitzó, CLARA, em venien els dubtes. ens hem de guiar pel que diu el cor, culer en aquest cas.

tot teatre que acaba bé, RITS, és una bona funció.

tres anys enrere MARIA ... quí hagués dit això, el tancaven a un centre psiquiàtric.

va ser massa fàcil i tot XEXU. el costum patidor de les últimes setmanes no pronosticava un final tan llunyà de l'atac de cor.

nosaltres (el barça) no som pas pobres FERRAN; però res a veure amb la incontinència de xequera de l'equip blanc. i, això, fa encara una miqueta més humana i planera la filosofia de l'equip.

noooooooo CARLOS: mai no passo del madriz se quema i, sempre, vigilant que en saura no m'acusi d'apolòleg del foc.

les celebracions mai no han d'estar subtils GOCULTA. estem massa habituats a les coses light.

un dels millors barça (que coi: el millor!), ASSUMPTA, que hem vist mai!!! ... i visca Catalunya!!!

quíns anys d'efervescència MONTSE! quíns anys!!!

Jordicine ha dit...

Tornem a ser campions de Lliga! Dia perfecte, platja, que m'encanta -jo era a Palamós-, reagge modern -UB40-, familia i 4-0. Dia rodó. I sí, Madrid se quema. Una abraçada, crac.

Marta M.Q. ha dit...

Sí, ja tens la resposta a les teves inquietuds! Visca el Barça!

PD: tinc curiositat per llegir-me el llibre de l'Espinosa.

Núr ha dit...

hehehe! Boníssim! :D

Només una coseta: els ub40 no estan pas tan malament, home!

Jordi ha dit...

Com sempre, tot gira entorn del Barça!! I quan dic tot, és tot! Finalment ens en vam sortir, sense el Xavi, sense l'Iniesta i amb un Camp Nou que feia moooolt de goig! Que cony, som:

C A M P I O N S ! ! !

Espero que la teva E no sigui el meu E. Sinó, quelcom estrany passa!

_MeiA_ ha dit...

m'agradaria per un dia sentir aquest sentiment tant fort que sentiu els futbolerus... el món s'atura.

;)

Noctas ha dit...

Jijijijiji A mi tampoc m'agraden gaire els UB40! Ara bé, el tiramisú m'encanta:) saludus mestre!
Molt bon escrit!

Cris (V/N) ha dit...

A mi els UB40 si m'agradaven, eh? juju, jo no sóc massa futbolera, però sóc culé de tota la vida, i estic feliç com una "perdís" :) Força Barça i Visca "CASA NOSTRA".... Com sempre, bon post!!

romanidemata ha dit...

al final tot queda clar!
però m'ha quedat un regust de poc...
ens havien donat molta satisfacció i ara un cop conclòs sembla poc...

salut
gràcies pels comentaris

Anònim ha dit...

Quan tens un bon dia es que tens un bon dia i punt

Anna Tarambana ha dit...

Quian post! Genial! Com el Barça!

el paseante ha dit...

Jo també vaig patir tot el dia. Però al final... Felicitats, Òscar.

òscar ha dit...

tot i que JORDI, com la perfecció total no acaba mai d'existir, a mi em va faltar el banyet en aigües del mediterrà. sense la meva dona cantant a la voreta, clar :)

el paio (albert espinosa) realment és tot un exemple de vitalitat i optimisme MARTA. també en tinc ganes.

no-no el problema no és estrictament dels ub40, NÚR. el problema és dels ub40 coralment acompanyats per la veu de l'E.

buffff ... si la meva E fós com el teu E, et puc garantir JORDI que ara mateix estaria fugint (qual dioni després de l'atracament a un furgó) a brasil, costa rica o la república dominicana. tots destins, com pots comprovar, força ensopidets.

no et pensis MEIA: molts cops (masses) patim més del que toca.

tremendo el tiramisú JORDI. com amb els petits suisses; jo me'n vaig fotre dos!

gràcies CRIS! tot el que aporti una miqueta d'alegria (futbol, petanca, fer uns encreuats, ...) sempre fa bé.

som inconformistes JOAN. sembla que amb un final així, ens ha mancat la xampions però ... altre cop serà!

hosti LANSBURY, però un bon dia rematat guanyant quelcom és encara un millor dia ...

el barça no és genial ANNA: és apostoflant!!!

el nostre barça, senyor PASEANTE, segueix guanyant malgrat la pressió de la brunete mediàtica i, això, no és pas gens senzill.

neus ha dit...

em vaig fer excatament la mateixa pregunta sobre en Xavi :))

un post fantàstic Òscar! fantàstic!!
saps que el nostre refugi d'algun cap de setmana és a Santa Susanna també? n'haurem de parlar ;)

una abraçadassa!

Ferran Porta ha dit...

Ho sé, Òscar, sé que el Barça no és un equip de quatre arreplegats. Però dins la constel·lació dels equips enormes, ha tingut la virtut d'invertir menys diners en jugadors, i s'ha endut molta més glòria que l'etern rival. Aquells, amb tots els seus milions en individualitats, no s'han endut res més que decepcions. Aquesta és la gràcia i la misèria d'aquest esport.

òscar ha dit...

ostraaaaa NEUS: tu també visites el paradís turístic per excel·lència, el las vegas del maresme, que és santa susanna? :) diumenge jo pensava, mentre passejava a tocar de la platja, quí coi mourà la bimba sense xavi i iniesta. i després ... després 4 a 0!!!

no-no FERRAN, el menys aquestes dues darreres temporades, aquesta és la gran gràcia del futbol. i nosaltres que continuem somrient!!!

neus ha dit...

nosaltres ens n'anem un xic terra endins, però podem sentir el traüt del mar en un dia de tempesta...
http://nomadesdelvent.blogspot.com/2008/11/el-mar.html
:))

Sobrevalorado ha dit...

"...y Mendieta ha marcado un gol realmente increíble..."

UB40, Mare de Déu, quin horror

Deric ha dit...

quina bona descripció d'un bon dia

Les Coses són com Som ha dit...

tu mateix et delates (jeje): PATIDORS DE MENA!!
Sí home sí!! Ja la tenim al sac!! Jo vaig tenir un dia molt tranquil... (bueno, a estones també em venien al cap preguntes semblants)

Anònim ha dit...

per primera vegada he gaudit amb un post de connotacions futboleres!

òscar ha dit...

ara miro el teu enllaç ELUR. santa susanna ens acull, als de casa, des de fa un bon grapat d'anys. nosaltres, com a sargantaneros de pro que som, matem hores a la platja que és un "contentu".

el bo d'en gaizka era, si no m'equivoco SOBREVALORADO, un dels fans més fidels dels planetas.

i una descripció que, per sort meva DERIC, va acabar tenint un final ben feliç.

els dies tranquils, INSTINTS, fan que un s'acabi realitzant massa preguntes.

doncs moltes gràcies NOA. prometo no insistir (massa) :) amb el tema del mundial aquest que se'ns vé al damunt.

Albert Lloreta ha dit...

hosti, cantar ub40 i madrid se quema el mateix dia, quin dia més bonic

òscar ha dit...

el que el va fer veritablement bonic és, ALBERT, el madrid se quema de final de festa.