dimarts, 11 de maig de 2010

la gent normal

“Son pare acumulava grans riqueses… I vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns, posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal”.



potser és culpa de la cendra d’aquest volcà islandès de nom impronunciable que m’emboira els ulls d’un sospitós color blau i grana.

potser és que només hi sé veure-hi una minsa palleta (com la que mastegava a tothora lucky luck) al nostre ull i una gegant biga travessera als globus oculars blancs.

potser només pal planto, davant dels miralls còncavs i convexes del tibidabo, a les estrelletes del madrid perquè m’hi aparegui la imatge d’una colla de constel·lacions galàctiques d’allò més pagades de sí mateixes i, als del barça, enfront d’un mirall que mostra exclusivament una visió teletubbera de la realitat.

potser per tot això (i moltes més coses) veig a la bomba navarro plorant emocionat en guanyar. a gianluca basile càlidament abraçat al periodista que li demana opinió o a jugadors de l’altre punta del món fent una exhibició del català nivell z que han aconseguit aprendre; i hi veig a gent absolutament normal fent coses normals.

potser per tot això (i moltes coses més) veig la dona d’un dels nostres futbolistes treballant de funcionària, fins fa un parell d’anys, tan panxament a una conselleria de la generalitat. a un altre dels nostres entrant a comprar, agafadet de la maneta de la xicota, al zara dones de l’illa diagonal o a piqué i bojan per seguint-se en calçotets pel vestidor; i hi veig a gent absolutament normal fent coses normals.

potser la vulcaniana cendra, la palleta del cowboy de dibuixos animats o la sala de miralls distorsionadors són elements que fan que els meus em semblin gent normal i els altres gent que juguen a ser normals perquè es creuen excepcionals.

potser, aquest diumenge acabat el partit, la gent normal acabarà rebent el millor premi a la seva normalitat.

“Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts de tu,
jugant a ser com és la gent normal”.


48 comentaris:

Rita ha dit...

Un excel·lent apunt, òscar, que va més enllà del futbol, del bàsquet i del Barça, tot i que (el Barça) visqui per sempre!
Petons!

kweilan ha dit...

Tens raó. Els normals guanyarem amb tota normalitat. Excel.lent apunt!

Esther ha dit...

Jo una vegada vaig veure al Yoyas comprant a l'Ikea de l'Hospitalet. Això també ho fa la gent normal.
I diumenge, la gent normal segur que té premi, però de part d'un equip excepcional!!! :) Salut!

Gabriel ha dit...

Visca la gent normal!
(Gran versió dels Manel del tema anglès "common people")
Fa temps que vaig descobrir aquesta cançó i em va semblar molt autèntica. Vaig pensar: ves a saber, qualsevol dia d'aquests en algún bloc veuràs penjada aquesta cançó; fins i tot vaig pensar: "a veure si l'Òscar de cal secret la descobreix i en fa un post".
Afortunadament no he hagut d'esperar gaires mesos. El post ha arribat.Un bon post.

Six X ha dit...

la gent normal és mereix el millor premi (encara que no tinguin un president "normal", què hi farem!!)

L'illa dels monstres ha dit...

No és normal que siguin gent normal, per tant és normal que ens sorprenem de la seva normalitat, mentre a la capital tenen un equip de sub...

salut!

TORO SALVAJE ha dit...

Això espero.
I descansar amb un somriure uns mesos.

instints ha dit...

Jo penso que no tothom és tant normal com es pensa i que els que pensem que no són normals són més normals del què sembla. Aclarit oi?
M'ha encantat el post!! Muack!!!

Carme ha dit...

Visca la gent normal!
I la cançó m'ha encantat!

Jordi ha dit...

Només volem una coooosaaaaaa,
que el Barça el titol renoviiiiii
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí!

M'agrada aquesta dels Manel, els altres... Els altres, estic amb tu, no són pas normals. Només cal veure de la manera com celebra els gols CR9 i com els celebra el nostre Messi. Amb aquest petit exercici ja ho tens tot contestat.

garbi24 ha dit...

Si al final s'hi arriba serà la lliga dels 99, com diu el mestre una puta barbaritat.
La gent normal ha fet coses paranormals......i que continuin

Albert B. i R. ha dit...

Justament la seva humilitat, el no comportar-se cara a la galeria com unes estrelles consentides, han aconseguit despertar tantes simpaties. Ens mereixem tots aquests títols i més!

Anna Tarambana ha dit...

la gent normal? Saps què passam que ser normal cada cop sembla més estrany!

Però oblidem això i pensem en el somriure de satisfacicó i d'haver fet les coses ben fetes i tenir premi, un premi merescut!

Assumpta ha dit...

Sí, sí, tot queda resumit en aquesta frase d'en Jordi de la Banyera:

"Només cal veure de la manera com celebra els gols CR9 i com els celebra el nostre Messi". ;-))

A aquesta diferència jo també li vaig dedicar un post...

http://blogdeassumpta.blogspot.com/2010/04/barca-4-arsenal-1-quatre-gols-de-leo.html

I és que tots ho veiem!! Nosaltres som els autèntics!!! Els demés tan sols ho intenten ;-))

Aquesta cançó dels Manel... ehem... ehem... escolta això :-))

http://www.youtube.com/watch?v=CH7GzP-XXcw

Ja em diràs què et sembla :-))

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Premi a la feina ben feta (com un anunci). ara bé, la seva "mormalitat" és bastant relativa, com el significat de "normal".
Salutacions
Sílvia

Joana ha dit...

La veritat mirant el Madrit l'altre dia ( em vaig equivocar de bar i feien el Madrid-Atlètic). Vaig aguantar una part perquè de gent "normal" poca. Entre Gutis, Ronaldos i l'arbitre pitant penalty i expulsió...
La setmana es fa llaaarga!!!

Babunski ha dit...

No, no hi estic gens d'acord. Aquests futbolistes en cap cas poden ser considerats gent normal. Els milions que guanyen per treballar un parell d'hores a la setmana esperant que uns quants els aplaudeixin mentre fan alguna cosa. No són gent normal.
I segons aquest apunt, jo tampoc ho sóc... estem ben arreglats!

DANI ha dit...

Tranqui Xatín, que aquest finde se t'acaba el patiment. Per be o per mal ;))

No voldría ser a cas teva ja ja ja

Una abraçada Xato

maria ha dit...

La normalitat és la que és més pura...molt bon post!

rits ha dit...

doncs visca la gent normal!

i visca el baça!

Violeta ha dit...

Si és que això de la normalitat és molt relatiu...

I el tema dels temes: el futbol, otro que tal.

Deric ha dit...

és que, en definitiva, tots són gent normal. Ara bé, què vol dir ser normal?

sànset i utnoa ha dit...

A mi, la gent normal, em cau bé. Amb els anormals més d'ull, que per això ho són i viuen a la capital del reino.

Ara, et diré, a mi m'agradaria molt seguir sent normal amb la nòmina d'aquesta gent. Però sempre he tingut més vici que talent.

I Manel, tremendos!

*Sànset*

òscar ha dit...

un apunt, RITA, del tot normal en una setmana en la que s’acaba aquest coi de lliga que porta gairebé nou mesos fent-nos patir.

esperem que la “nostra” normalitat, KWEILAN, rebi el premi que creiem hauria de rebre.

l’equip guanya un plus d’exepcionalitat, ESTHER, per la seva normalitat. imagino al yoyas provant aquells sofàs de nomenclatura nòrdica tan impronunciable com la del volcà.

l’original dels pulp sempre m’ha semblat un tros de tema, un himne GABRIEL. el cover dels manel, a més de ser més que digne, té aquest toc de normalitat en un clip en el que s’escolta el soroll de les persianes tancant d’una parada, l’ambulància passant pel carrer o la gent (normal) mirant-los de reüll. bestial! només tinc el dubte de si el mercat és de l’abaceria de gràcia o ... quin?

quan estava amb l’apunt, SIX, vaig tenir la temptació d’esmentar la poca (o gens) normalitat del nostre president o d’un zlatan que sembla poseït per algun dimoni interior. vaig creure més normal no fer-ho!

segurament ILLA (ho dic de veritat) tenim una visió una mica distorsionada per la rivalitat. però, també de veritat, mentre pensava quí era el més normal del madrid em venien al cap només casillas (que déu ni do la història aquesta d’apostar per la sara carbonero) o granero. massa poca normalitat, oi?

sí TORO perquè, si et dic la veritat ara que ningú no escolta, a mi això del mundial me la rampanpinfla una mala cosa.

segurament és així INSTINTS, i no ho dic en conya. segurament és tot aquest aparell propagandístic venedor d’una galaxia única i exclusiva la que acaba fent que semblin menys normals els que són una mica més normals del que ens pensem. petooons!

mira que no sóc un malalt dels manel, CARME, però aquesta cançó i la de “en la que en bernat se’t troba” em tenen el cor (i les orelles) robades.

crec que és tot just aquesta actitud d’en cr9, en contrast amb la d’en messi JORDI, la que fa que uns semblin normals i als altres paranormals.

es diu, es comenta, es mormoleja JOAN, que al programa d’afers paranormals de la cuatro volen fer un especial barça. suposo que no obviaran l’entrevista amb joan gaspart :)

o són realment així ALBERT (i jo conec unes quantes proves de que són d’aquesta mena) o l’aparell propagandístic del barça mereix recollir tots els premis de la publicitat.

jo JOANA, a la tele, m’he posat un decodificador que emboira la imatge quan surt el coi d’en cristiano.

no soc massa defensor, BABUNSKI, de l’etiqueta que diu que els jugadors són una colla de consentits per treballar poc i guanyar molt. de fet, crec que tothom coneix un bon grapat de gent que tot i pencar com uns esclaus i/o guanyar pocs calerons (o ambdues alhora) són uns perfectes maleducats o altres coses força pitjors. com també penso que no agradar el futbol, o pensar que els futbolistes són uns mimats no és pas símptoma d’altra cosa més que el tenir una opinió pròpia.

estaré al camp XATO; amb el nen. amb lo qual si la cosa acaba malament es mastegarà una tragèdia infantil que riu-te dels clàssic grecs.

gràcies MARIA. també és normal que continui baixant avergonyit els ulls qual algú m’escriu coses de l’estil “molt bon post”.

visca la normalitat barcelonista, RITS! i esperar a poder cridar uns quants visques més el diumenge nit.

jajajaja VIOLETA; t’entenc perfectament. a mi m’atabala escoltar amics parlant de motos, cotxes o, el que més, de afers econòmics dels que no entenc res de res. petooons!

crec que la normalitat de la parlo, DERIC, és d’aquella que fa que algú no es pensi superior o tocat per un talent angelical que el fa superior als altres. i, tot i així, també diria ... què vol dir ser normal avui en dia?

crec que compartim parts del motlle genètic, SÀNSET: també, com tu, sempre he tingut més vici que talent.

elur ha dit...

en Basile emocionat agafant al periodista per l'espatlla i me li diu 'me la merezco, no?' ... que gran!!!

Aquesta, la gent normal, és una de les grans virtuts que té el Barça, els grans equips culés (futbol, bàsquet, handbol...) han sigut de grups de persones extraordinàries que es comportaven amb una normalitat extraordinaria. Fixa't en el DreamTeam, també.
Hem tingut algun personatge estrambòtic, però per sort mai hem arribat a les cotes merengones de fer dels jugadors material per premsa groga i quan ho han intentat desde fora, com en el cas de Màrquez per exemple, ha sigut un fiasco perquè no s'ha alimentat a la bèstia a base de 'carronya'.
Ni tan sols quan un dels jugadors de hàndbol es va prometre a una xupòpterainfanta.

Núr ha dit...

I continuïn sent normals durant molts i molts anys, sense pervertir-se ni fer ruqueries! Que així els altres continuarem gaudint-ne des del sofà de casa! :D

òscar ha dit...

(he fet un salt inconscient en l'ordre de respostes. perdó ANNA, ASSUMPTA i SÍLVIA)
------------------------------------
ser normal, ANNA, està clar que cada cop sembla més anormal. potser, més que estar avaluant normalitats i anormalitas, el millor serà rebre aquest premi dominical del que parles :)

ASUMPTAAAAAAAAA no puc amb els mecano. :) he acabat fins el gorro de l'ana torroja, els hermanos cano, los amantes i el haway bomabay. del que mai estaré fins al gorro és d'aquest parell d'anyets que (de moment) ens estan donant els homes d'en pep.

sí-sí pot ser cert, SILVIA, tal com molts dels que heu comentat avui heu dit. tot i així, semblen més normals que els d'altres indrets més exclusius.

Ferran ha dit...

No cal dir que em faria immensament feliç que aquest cap de setmana el Barça es proclamés campió de la Lliga, però no només perque 1. això voldria dir que el p*tu Madrit no l'ha guanyat, que també, sino perque 2. seria una demostració que els diners no fan la felicitat. De debò, no sé per quina de les dues raons m'agradaria més.

PS: "Common people"... quin temassu!

Noctas ha dit...

Ostima estàs fet un crcak. Tot aquest clima de normalitat l'ha propiciat el Guardiola. Et dic una cosa. A mi m'agrada la normalitat, la humiltat però sempre i quan sigui vertadera. En els jugadors del Barçá hi veig bastanta humiltat vertadera i en l'entrenador, tot i ser més fingida, també. Ara bé m'agrada miolt vegades més un Guti que es mostra tal com és i no amga el seu taranna políticament incorrecte que no pas un altra jugador que pugui semblra un sant i després la fot pel darrera. En tot cas Diumenge campions i és més, lliga merescuda al cent per cent!

abrazus

Clidice ha dit...

si com penso guanyem la lliga tot serà normal :) Ja ho sabem que pobres no són, però que no s'han de fer les estrelles per ser-ho també ho saben ells, i això està molt bé :)

Assumpta ha dit...

Jajajaja no, no, si jo no volia fer-te pas publicitat dels Mecano!! ;-)) Només volia dir que els "Manel" sembla que han copiat una mica... té una part que és calcada!! :-DD

Aaaaai, jo tampoc em canso mai del nostre Barça!! ;-)))

Mireia ha dit...

Em quedo amb el comentari d'en Ferran.

Albert ha dit...

Català nivell Z, jeje. El Touré deu fer classe amb ells.

Gran post i gran victòria.
Adéu!

Albert ha dit...

P.D. Tens la resposta a la teva pregunta sobre Ferrer al meu bloc.

Eva ha dit...

Molt bo!!!
Salut!!

Clara ha dit...

La cançó és genial.. i el text, també! I aquest diumenge.. ai, aquest diumenge! Alguns se'n adonaran que els calerons no ho són tot! ni molt menys!

XeXu ha dit...

Molt em sembla que m'emocionen les mateixes coses que a tu, les que sempre destaco, aquests detalls que ens mostren que seguim un equip, tant en bàsquet com en futbol, de gent que ho viu, que s'ho creu, que cada dia diuen 'uau, porto la samarreta del Barça!'. I això es tradueix en les ganes, amb l'empenta i en demostrar que un equip ben avingut i conjuntat pot amb qualsevol fera ferotge que se li posi per davant. I ja quan veus els de fora d'allò més integrats, participant del sentiment que s'ha creat, t'adones que tot això és més important que els títols i les victòries. Tenim un equip, uns equips, que no només es fan estimar per joc, sinó per com es mostren. És un orgull. Això no té preu.

Jesús M. Tibau ha dit...

el talent es valora i s'estima per altres coses més enllà dels diners que un cobra o el glamour on creu viure

òscar ha dit...

has clavat la radiografia dels nostres esportistes ELUR. només els saraus particulars d'alguns membres de la directiva de més èxit que mai hem tingut han pogut (crec) remoure aquesta bassa d'oli.
potser, per això mateix, és més que possible que els gestors del millor barça de la història hagin de fotre el camp. per que s'ho facin mirar, diria.

i el regust, NÚR, de que no tot només és possible a còpia de xecs en blanc. això comforta.

una cançonassa FERRAN que amaga, rere el seu aire pop, una lletra que retrata aquells que van de comuns amb la tranquilitat prepotent de creure's excepcionals.

aquesta és una altra JORDI: la normalitat no consisteix en dir sempre amèn o seguir a vicente perquè allà hi va "la gente". la falsa normalitat, o la fingida que explica l'original de pulp i aquesta de manel, és la que a mi menys m'agrada també.

potser tinc una visió massa romàntica d'alguns esportistes CLIDICE, però penso que el nostre secret és el d'n grup de jugadors que (excepte comptades excepcions) no són altra cosa que marrecs passant-ho xutant una pilota.

perdó ASSUMPTA: estava un pèl empanat ahir. el tema és una versió dels pulp, crec que prèvia a la cançó dels mecano ... http://www.youtube.com/watch?v=DqgXzPfAxjo

especialment pel segon punt, MIREIA, sense oblidar :) el primer, clar!

moltes gràcies ALBERT. i la pregunta no pretenia resultar cap mena de mosca collonera, eh! senzillament que hi ha coses a les que no hi sé esbrinar el perquè.

salut EVA :) se't enyora! però això de compaginar feina, oci i món blocaire no sempre és senzill.

això esperem CLARA. i, si la sort no ens somriu, després d'un dia de dol ... a seguir pensant que la gent normal és normal.

és el mèrit principal d'aquests equips XEXU: la recuperació d'un orgull (penso que humil) que molts cops hem perdut. i, també és cert, que els títols hi han ajudat molt.

justa la fusta JESÚS: tenir calers o accès a cercles pretesament cool no fan que la gent normal deixi de ser normal. o, al menys, si ells no ho volen.

Assumpta ha dit...

Estic investigant... La cançó de Pulp és de l'any 1995... ara torno :-))

caterinacortes ha dit...

Ah, però és que hi ha gent normal? Què és la normalitat? :P Que guanyi el Barça i el Mallorca a Europa! :)

Assumpta ha dit...

Fiiiiiiiiiiuuuu!!!

Ja està: "Los amantes" de Meccano va sortir al seu àlbum "Descanso dominical",... tatxiiiin... l'any 1988!!... Per tant, guanya Meccano.

Què foooooooort!! :-DD

Assumpta ha dit...

Això espero, Caterina!! ;-)))

jomateixa ha dit...

No m'agrada el futbol, però amb el Barça faig una excepció.
Molt bo el post i m'ha agradat molt la cançó.

Laia ha dit...

Una bona manera de presentar una cançó tot i que no m'ha acabat de fer el pes! M'agraden més Els amics de les arts. Impossible llegir tots els comentaris en aquest blog!!! 40!
PD: aps! I visca el Lucky Luke, tenia cert parentesc amb el que fan les vaques amb la boca.

òscar ha dit...

un himne com el common people, ASSUMPTA, sospitós de plagiar ... als mecano? :) per això sí que no passo!!!

aquesta normalitat guanyadora és CATERINA la que més m'agrada. al menys quan parlem de futbol.

les execpcions, amb bona musiqueta JOMATEIXA, es fan de més bon grat.

l'"a vegades" dels amics de les arts és una delícia de pop fresc LAIA. lucky luke era un patxorra també: si fa no fa com les vaques. :)

el paseante ha dit...

Òscar, ja tenim la vintena a casa. Felicitats per la part que et toca. I vigila amb les imatges que poses. Això del Piqué i el Bojan en calçotets segurament ha esverat el personal :-)

òscar ha dit...

ja la tenim, amic PASEANTE. i també tenim una colla de gent normal (com tu, com jo, com piqué i bojan en calçotets) que celebrem les coses sense anar corrent cap un còrner i, en posició ben xulesca tot lluint abdominals, diem som els millors.