dijous, 13 de maig de 2010

one-hit wonder

la indústria musical ha encunyat (sóc obedient de mena i el diccionari diu que s’ha d’escriure així) una frase en anglès per definir aquells cantants i grups coneguts per una sola cançó d’èxit: els one-hit wonder.

una llista de one-hit wonder pot ser rematadament més llarga que la cua que s’organitza a la caixa el dia de pagament de les pensions i més subjectiva que la meva opinió sobre el veí que va decidir penjar un quadre amb cartes del tarot al vestíbul de l’escala. però, posat a ser subjectivament reductor, la meva llista l’encapçalaria el brimfull of asha dels cornershop.



igual que amb els one-hit wonder musicals, al llarg dels anys acumulem meravellosos èxits d’un moment vital concret, fites de les anomenades transcendents, que et fan sentir el rei del mambo.

molta gent segurament afirmaria que el seu casament o unió (si ha acabat tenint certa continuïtat, clar) estaria al capdamunt del seu rànquing de triomfs. d’altres optarien pel naixement d’un fill o net (si no han deixat de parlar-se amb fill, net o amb tots dos alhora per alguna collonada relacionada amb calés) i un bon grup citaria, per acabar amb els exemples, quelcom relacionat amb feina o estudis (si la conjuntura econòmica no ha catapultat l’empresa a la fallida o si els anys de colzes han tingut alguna utilitat).

tots aquests one-hit wonder vitals estan massa condicionats per imprevists futurs que els poden acabar convertint en úlceres d’estómac. a mi m’atrauen aquells moments, potser més xorrament anecdòtics, que ni els geos aconseguiran desallotjar del nostre currículum.

el dia que et van posar un deu a una làmina de dibuix calcada, el dia que vas aconseguir que els lladregots que t’havien fotut la cartera a les rambles te la tornessin amb monedes incloses o el dia que vas fer-te un forat a la plaça de siena per veure-hi el palio.

però posat a ser subjectivament reductor, el meu brimfull of asha, el meu número u d’aquests one-hit wonder xorres està encara per arribar.

arribarà el dia que agafi el quadre amb cartes del tarot que un veí va decidir posar al vestíbul de l’escala i el foti on li pertoca: a les escombraries.

38 comentaris:

nadeia ha dit...

És el que passa amb els veïns. Com amb la família. No els tries. Et toquen.
Js podria haver tingut més gust triant la temàtica l'home... ;)

TORO SALVAJE ha dit...

Aquell serà un gran día...

Jo estarçia preocupat per aquest veí.

Anna Tarambana ha dit...

Ph! Aquesta cançó feia segles que no la sentia!!! :) Quina mena de veïns que tens!

Bargalloneta ha dit...

jo tampoc els hi faria gaire cas als veins no???
petons

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Doncs a pels teus 5 minutos de glòria. Despenja el quadre de matinada...i cap a les escombraries.
salutacions
sílvia

P-CFACSBC2V ha dit...

Home, recordo que l'any passat, quan un equip de futbol va guanyar no sé què vas complir certes promeses. Allò va ser, almenys, màgic!

Ostres, feia anys que no sentia aquesta cançó (i lògicament, tampoc el grup).

Dissortat ha dit...

Jo estabellaria el quadre contra la porta del veí i fugiria. De tant en tant un acte vandàlic ve bé.

Salut!

Clidice ha dit...

ta bé la cançó i m'agraden els teus moments únics :) sóc també d'acumular-ne, aquells instants que, fent un gest de victòria, crides (una mica fluixet): seeeeeeee! i sembla que soni la música ^^

Dissortat ha dit...

Jo estavellaria el quadro´-d'un mal gust impressionant-, en la porta del veí i fugiria. Un acte vandàlic de tant en tant sempre ve bé.

Salut!

SM ha dit...

Casualitat: els Cornershop són un dels dos únics grups famosos sortits de la ciutat on visc ara... I malgrat no tenir èxits, segueixen en actiu.

maria ha dit...

Que bona!Ja no l'he recordava aquesta cançó.buah!!!n'hi ha tantes i totes van tenir el seu momentet.
Bon quadre,jejejej!

Ferran ha dit...

Em puc fer el xulo? El meu one-hit wonder, fins ara, ha sigut una nota d'un professor meu de filosofia, a BUP: "Aquest treball te l'has copiat; no el pots haver fet tu sol".

O em prenia per un tarat o el treball estava de puta mare. Ah, per suposat, l'havia fet jo solet ;)

XeXu ha dit...

Desconeixia el concepte, ja puc anar a dormir avui. Però no desconeixia els grups d'un sol èxit, és clar, Brimfull of Asha és una bona cançó.

Segur que la teva màxima fita serà millor que tirar aquest quadre. Això ho pots fer demà mateix.

Eva ha dit...

No vegis amb els veins... d'això en tindriem molt per parlar....
Salut!!!

Babunski ha dit...

Jo tinc el disc!!! Ara bé, només van vendre un exemplar?

Assumpta ha dit...

Siiii!!! tira el quadre aquest de l'escala!! A part d'horrible és que hi ha una carta que està mig torta :-))

La cançó no la coneixia... ho sento!!... Però és xula!!!

El meu "hit"... A la meva vida he tret una Matrícula d'Honor: UNA... i no va ser per mi!! Jajaja va ser un treball per la meva germana... Per la Facultat, eh? O sigui que tinc una Matrícula en una assignatura de la Carrera de Geografia i Història!! (va ser un treball sobre la "Transició" política a Espanya)... Ma germana i la seva amiga (signants de la meva obra) em van regalar una estilogràfica molt mona ;-)))

òscar ha dit...

més gust no, NADEIA: senzillament podia tenir gust :)

oi que seria bona opció estampar-li el quadre al cap, TORO?

intueixo, ANNA, que uns fanàtics de les línies telefòniques que, previ pagament, adivinen el futur.

al del quadre no, MÒNICA. segur que també és que fot el coreu dels altres o embruta l'ascensor amb un regalim de peix en tornar del mercat.

ho faré SÍLVIA. però de no matinada: amb llums i taquígrafs!

tens raó P-CFACSBC2V: massa glamour no té però el coi de cartes de tarot és el que ha fet :) que l'equip de futbol aquest any només acabi guanyant (espero) la lliga.

és ben bé així com s'ha de fer CLIDICE. aquell puntet de "quebuenosoy" i de mirar algun vianant que tinguis pel costat tot orgullós.

el que no acabo d'entendre, DISSORTAT, és que cap veí no hagi fet el que porto uns mesos volent fer jo.

això és la perseverança que guardiola ha posat de moda. l'altre són els kasabian, oi SALVADOR?

dona ganes de posar-se a ballar, MARIA. per la cançó eh, no pas pel quadre!

treure un deu a filosofia sense copiar, amb allò del mite de la caverna i tota la parafernàlia, només és a l'abast de cracks. per tant, com bé saps FERRAN, el treball estava de putíssima mare.

aquest matí està plovent i haurà poca activitat, XEXU, per l'escala. el gran moment és ja a punt ...

al menys del seu gust més aviat escàs EVA. no vegi's el iuiu que fa passar un parell de cops al dia pel davant.

segons explica en salvador, els paios segueixen en actiu BABUNSKI. si els hi pega per venir a barcelona, jo els hi compro el segon :)

ta germana sí que sap ASSUMPTA: vas fer per ella un treball de història, a mi em feia ballar el singing in the rain, ... una dona, en definitiva, :) acostumada a la direcció dels potencials de les persones.

garbi24 ha dit...

paciencia i posa el quadre de cares a la pared

marta ha dit...

Jo en tinc pendent un de semblant, també: llençar les flors descolorides i de plàstic que té posades la presidenta de l'escala tot just a l'entrada. Les he de veure tots els dies!

sànset i utnoa ha dit...

Molts veïns creuen que el replà de l'escala és una espècie de traster. S'hi poden acumular tot tipus de coses: bosses de la brossa “gran reserva”, la/es bombona/es de butà, aquell ficus que s’ha tornat horrible o la sogra. Com bé has dit, tot ha de fer cap al seu lloc.

*Sànset*

Jordi ha dit...

Aquest quadre fa iuiu!! A mi tot això, malgrat que no crec, em provoca esgarrifances!

Només has de posar dia i hora i si vols t'ajudo en l'operació "Quadre fora".

Núr ha dit...

Em sembla molt i molt cutre això del quadre de les cartes del tarot! Cagu'n tot!!! Mira que hi ha reproduccions en pòster de quadres de veritat que donen mil voltes a les cartes del tarot... Hosti, quin mal rotllo! Les cartes, si és que algú les vol, les ha de tenir guardadetes a casa, coi!!! buff, buff!

Pel que fa als MOHLM (my one-hit life moments) no sabria dir-te quins són els meus. El que sí que crec és que per molt que al final hi hagi hagut divorci, fallida de l'empresa o pèrdua de la relació amb el fill/nét, crec que hem de valorar què va significar el dia del casament, de la creació de l'empresa i del naixement del fill/nét sense entrar en com va acabar, perquè aleshores moltes experiències passades no valdrien res per a nosaltres. És a dir que cal que recordem lo bo d'aquell moment i no pensar que 40 anys de matrimoni van ser una merda sense importància perquè el matrimoni es va acabar...

De fet, els grups amb només un èxit musical continuen essent coneguts, encara que sigui només per una cançó i el grup actualment no existeixi, no?

Jordi ha dit...

Osti 10 euros a Costa d'Ivori és una aposta molt i molt important i complicada. Jo crec que Bwin és una bona casa d'apostes pero a L'art del Futbol apostem més per Betfair jaja. Moltes gràcies pel comentari Oscar.

Marta M.Q. ha dit...

Jajaja! Quina gràcia això del quadre! Si és que hi ha gustos per a tot.. M'encantaria tenir un cd amb totes les cançons de la meva vida, les que més em van marcar, des de les que puc escoltar sovint fins aquelles que he oblidat... Bon cap de setmana!

Albert Lloreta ha dit...

de fet, tots els fills unics són el one hit wonder dels seus pares... o de fet, a vegades deu ser al revés

rits ha dit...

ànims!! tú pots! és el moment, ara o mai! aquest quaadre ha de desaparèixer ja!!!!

Albert ha dit...

Si no pots treure aquest quadre d'aquí, dient-li al teu veí que el foti on toca, jo em plantejaria un canvi d'escala, jeje.
Adéu!

òscar ha dit...

pobre pared del vestíbul JOAN: tenir tota l'estona aquelles cartotes mirant-la a la cara.

es coneix que hi ha un associació de veins dotats de mal gust (a.v.d.m.g.) per tota catalunya MARTA. :)

són uns funcionalistes nats, SÀNSET. :) miren d'aprofitar tots i cadascun dels racons dels edificis, ni que sigui que deixar-hi només trastos vells i brutícia.

19 de juny JORDI. serà una incursió ràpida ja que el perill és evident. pim-pam. l'àlex camuflat vigila que no baixi el veí. assumpta coordina les ordres des del walkie-talkie. elur subjecta la porta de sortida, jo despenjo sense que l'alarma salti i tu apretes a córrer amb el quadre cap el contenidor. un treball net net ...

no hi ha explicació racional que justifiqui què hi fa el quadre ennlà NÚR, com tampoc hi ha explicació a expulsar de la memòria les coses només perque el desnllaç no ha sigut com voliem.

gràcies a tu JORDI: no sé, premonicions dels meus amics que veuen drogba aixecant la copa del món.

allò que s'anomena, MARTA, banda sonora de la nostra vida. molt bon cap de setmana!

ara li diré al meu ALBERT. ja em pren per mig boig, per tant que avui el llevi anomenant-lo one-hit wonder no crec que canvïi la seva percepció.

o actuo ara, RITS, o me'l trago per sempre. buscaré a internet "lladregots a domicili", a veure si poden fer la feina per mi.

noooooooooooooo ALBERT; això si que no pot ser. amb el que costa pagar la hipoteca.

Àlex ha dit...

No cal que el llencis, òscar. T'envio els grafiterus de la meva escala perquè el redecorin, si vols. Serà un one-hit wonder doble: tu et carregues el quadre del veí, jo ofereixo feines als grafiterus de la meva escala, a veure si troben altres llocs per pintar...

Assumpta ha dit...

CAMPIOOOOOOOOONS!!!
CAAAAAAAAAAAAMPIOOOOOOOOOOOOONS!!!!

el paseante ha dit...

Jo substituiria el quadre amb cartes del tarot, per un altre amb cromos de jugadors del Barça de Panini. Com diu l'Assumpta: CAMPIOOOOONNNNSSS.

elur ha dit...

uf... ara no sé si deprimir-me o no... amb tots els anys que tinc (poquets) no he aconseguit cap one-hit d'aquests.
petits hits sí i sort n'hi ha!

una abraçada i si vols podem arreglar això del quadre... tinc uns amics del clan anginesc que estarien disposats a passar per casa teva i solucionar el tema tarot, també podríem tirar les cartes al veí... ;*)

òscar ha dit...

una escala decorada per grafiteros, ÀLEX? doncs mira ... posat a escollir, em quedo amb la teva opció de quadre del tarot reinventada per ells.

aiiii ASSUMPTETA ... tantes setmanes de patir, tantes setmanes amb aquest bufagaites del madriz enganxats al clatell, tantes setmanes de ... felicitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat! vaig a seguir cantant allò del madriz es crema, es crema madriz ....

hem patit PASEANTE: ha estat la lliga més exigent que recordo. buscaré la meva cole d'ex jugadors tòtiles (els meus preferits) que hem tingut ... amb romerito, cleo, bogarde, witchsge, julen lopetegui, angoy, amunike, escaich, etc i la penjaré enlloc d'aquest amb cartes de tarot generador de tan mal rotllo.

tenim preparada, ELUR, una incursió anginesca a la meva escala. cal portar passamuntanyes i, òbviament, una bandera del barça penjada a l'esquena. en llençar el quadre a la brossa, tots d'una, cantarem madriz se quemaaaaaaaa.

polaroid mental ha dit...

hi no hi hagut una deguda "consulta veïnal" sobre el que cal penjar o no cal penjar a l'escala?

Assumpta ha dit...

Ara toca celebrar-ho!!!! :-DDD

PER FI!!!

SOM CAMPIOOOOOOOONS!!! ;-))

FORÇA BARÇAAAAA!!!!

òscar ha dit...

no (grrrrrrrrrrrrrrr) POLAROID: ha estat un decisió unidireccional del veí/na en qüestió guiant-se pel seu (escàs) sentit estètic.

sí ASSUMPTA ... ara mateix vaig a carregar-me el quadre! :)

Sobrevalorado ha dit...

Aiiiii... titllar Cornershop de one hit wonder fa mal. Hi ha vida a altres universos, cregui'm.

http://www.youtube.com/watch?v=h8crcO1gwhA

http://www.youtube.com/watch?v=llVuUqfuhFw&feature=related

Per cert, el boom de Brimful of Asha no és cosa dels Cornershop, sino del Fatboy Slim, que va fer el remix que es va fer famós. La versió original és aquesta: http://www.youtube.com/watch?v=cDe6regyJnU&feature=related

òscar ha dit...

la versió original sempre m'ha semblat un pèl endormiscada SOBREVALORADO, al menys amb relació a l'altra.
i sí; això de titllar-los de one hit wonder va ser fruit d'una acurada recerca 2.0 en la que figurava a totes les recopilacions d'aquest estil sota l'excussa que un grup o cantant poden ser considerats one hit wonders sempre i quan només hagin col·locat un dels seus èxits entre els 50 primers de diverses llistes. ja se sap, però, que internet pot acabar mentint el que vol i més :)