dimarts, 23 de febrer del 2010

la xerrameca del peix

si la cara a de viatjar és conèixer cultures diferents tot mirant de conquerir la ambicionada obertura de mires, la cara b és oferir l’ham d’un deliciós sopar a casa per acabar pescant en el palangre del teu reportatge fotogràfic a amics i coneguts.

segons els experts d’aquesta piscatòria disciplina, cal aprofitar la nebulosa hora dels xupitos per engegar televisor, dvd i, prèvia introducció en la que esmentes que el peatge d’un àpat tan cordial ha de ser, per força, l’obligació moral d’empassar-se les millors postals de les vacances en format clip, entabanar el muntatge audiovisual sense cap mena de mirament.

ja que, com sol succeir en el 90 per cent dels casos, les fotos solen ser veritables moniatos realitzats al tun-tun; és important que la banda sonora que les acompanyi generi la complicitat simpàtica dels obligats espectadors.

si, per citar algun exemple, les més d’un centenar d’instantànies encadenades alternen primers plans d’un nen cruspint-se un gelat amb la d’homes (fets i drets) vestits amb la mateixa samarreta a ratlles d’en javi de verano azul i la parenta damunt d’un pont que creua un canal; és de calaix que el ”venezia” dels hombres g dissimularà, molt millor que el clàssic d’en charles aznavour, la manca de traça del fotògraf.

però pels escassament dotats d’ull fotogràfic com jo, els millors aliats per aquesta mena de reportatges són la variada gamma d’ampolles de xupitos que diposites damunt la taula.

són els xupitos (poma, whisky, baileys, limoncello, ...), i no pas l’espatarrant programa d’edició de imatges aconsellat per un company del despatx ni la musiqueta xorra que hi sona de fons, qui aconsegueixen transformar el veritable moniato de les meves fotos dels viatges en panellets dels de 42 euros el quilo.

són els xupitos (poma, whisky, baileys, limoncello, ...), i no el deliciós sopar a casa, qui acaba fent picar en el palangre del meu reportatge fotogràfic a amics i coneguts.

si la flota pesquera catalana provés aquesta modalitat que practico, el peix picaria de mala manera i tindria, definitivament, menys gust a peix i molt més al saborós limoncello.

45 comentaris:

Goculta ha dit...

Aquest tipus de trampes si són amb bona música i companyia són més digeribles... i els xupitos també ajuden

Sobrevalorado ha dit...

La millor manera de perdre amics és aquesta. Felicitats pel descobriment.

kweilan ha dit...

Això és una malifeta que et fan els àmics de sempre però com que són amics els perdones...Només una vegada a l'any, per això, sense abusar.

kweilan ha dit...

Per cert, una foto semblant preparava pel meu proper apunt. Ara, la canviaré.

Pepi Toria ha dit...

Una variante más del famoso método conocido como "el palo y la zanahoria".

Sí que da el tema, sí ;)

TORO SALVAJE ha dit...

Els xupitos!!!

Que sería del mon sense ells.
Ens mataríem.

Garbí24 ha dit...

Després d'aguantar varies ressaques de xupitos, ja fa temps que vaig obrir un canal al youtube on penjo un reportatge de les fotos, qui les vulgui veure es lliure i al mateix temps em lliuro d'anar a veure els altres.
Mai acceptis un sopar d'una gent que fa poc ha tornat de vacances, hi ha trampa.

neus ha dit...

a mi no cal que em subornin amb alcohol o que m'emborratxin... a mi m'encanta mirar fotos! les meves amigues en poden donar fe, a més escolto les explicacions amb interés, sempre que siguin interessant vull dir. Ara si no hi ha cafè, res.
Un bon cafetó i una ratafia Russet amb gel i ai festa, ja poden anar passant fotos!
:))

Clidice ha dit...

sortosament viatjo amb un tipus que en sap de fer fotos i són els amics que ens demanen de venir a veure-les :D un estalvi xupetil que no vegis :D

Jordi Casanovas ha dit...

doncs si m'has d'entabanar amb limoncello vas ben dat... no podria ser una xic de hendricks?

Mercè Estruç Faig Clic ha dit...

i si s'acompanya la vetllada amb una caixeta de Malboro i amb la llar de foc encesa .... ummmm !!!!!! tan hi fa que hi surti el nen amb gelat de maduixa, xocolata o de qualsevol altre gust.
xupitocigarretallardefoc ... nit perfecte!!!

Cris (V/N) ha dit...

Heu tastat el "Tolon Tolon"???? Està fet al meu poble i és de llet merengada, i amb un polzim de canyella és DI-VI-NO :)

Anònim ha dit...

Tinc la sort de tenir unes amistats poc viatjadores. Potser és per això que ens portem tan bé!

Anna Tarambana ha dit...

o mlt n puccriicar, perquè sóc de les que faig DVD... però només obligo a la família(que de fet ho demanen, perquè les mames ja ho tenen això) a eure-ho.

L'últim suplici però va ser un DVD d'una hora (de veritat), les fotos eren espectaculars, el paio en sap un ou, però 1 hora és massa! I com dius, el pitjor són les imatges dels fills en plan "book fotogràfic"

Sergi ha dit...

La veritat és que no m'agraden les cròniques de viatges ni les sessions fotogràfiques al respecte. Però hi ha gent que tenen la necessitat de fer-ho, d'ensenyar els viatges, i si me'ls estimo prou, assisteixo sense dopar-me ni res a l'insofrible trobada. Sacrificis que s'han de fer per amistat.

Per cert, quina pinta de 'xungo' que fas al perfil del facebook, no?

Montse ha dit...

jo estic segura de que el veritable encant no el te el sopar ( q no dubto ni un pèl de les vostres dots com a cuiners), ni les fotos, n molt menys els limoncellos... el veritable encant segur que és escoltar-te els comentaris que et vas currant a tort i a dret... vaja, m'hi posaria de peus... :)

Carme Rosanas ha dit...

A vegades fa mandra i a vegades fa gràcia, depèn dels fotògrafs!

Però si la sessió és molt llarga,em ve son...

Albert Lloreta ha dit...

sistema exportable de forma gratuïta a:
primeres cites
reunions amb el jefe
visualització de partits de futbol en parella
sopars d'antics companys de classe semi-oblidats

Rita ha dit...

Els reportatges de viatges encara, els que són insufribles són els de casaments... ;-)

Esther del Campo ha dit...

Com m'ho conec això que expliques! La meva tieta se'n va anar a Cuba amb 5 amigues i va arribar la setmana passada amb un DVD amb tres hores de "muntatge audiovisual" fet amb Windows Movie Maker. Ho vam haver de patir tots... que si això és la túnica d'una santera, que si això era no sé qui que es van trobar després d'una ronda de mojitos... i tot farcit amb la mateixa cançó que es repetia una i una altra vegada.

Sí, són els xupitos i el pastís que ens va portar de postres. Gràcies que existeixen, ho vam poder resistir! :D

maria ha dit...

M'has recordat aquella sensació de quan ja et fa mal la boca de tan dir ohhhh que maca i oh,oh,oh^-^.Una mica pesadets...

sky walkyria ha dit...

i a mi que no em van els xupitosss

:-(

ptonets

Cesc Sales ha dit...

Una mica no fa mal. Però normalment de miques res... i amb això de l'era digital la gent tira fotos a "trotxe i motxe" i el resultat acostuma a ser soporífer.

Sort que una bona de dosi de xupitos (Jack Daniel's??) sempre ajuden a tirar del carro pa'lante...

L'illa dels monstres ha dit...

Oh no! Muntatges musicals de fotos escollint una cançó que la gent creu original i divertida!! On està el balcó, que em vull tirar de cap?

Striper ha dit...

Aquesta setmana vaig de bòlit però et passo a saludar, bona nit.

rits ha dit...

a mi no m'agrada fer-les, em fa por fer-me pesada. En canvi, no em fa res veure les dels altres. Suposo que perquè les meves fotos tb són moniatos, en canvi els altres moltes vegades els voldria copiar!

Una de les poques coses útils de facebook és que elimina les sessions aquestes! les fotos es pengen, les veuen qui vols que les vegi i fins i tot les poden comentar i fer la tertúlia!
això si, encara no hi ha musiqueta que les pugui acompanyar!

Albert ha dit...

Els reportatges fotogràfics sempre tenen les seves complicacions. Però si no es segueix la teva tàctica, el que no s'ha de fer mai és intentar imitar els reportatges dels partits que fan a TV3 quan fan el seguiment a un jugador. Encara que no són de fotos, no es veu res del partit i la música és horrorosa.
Adéu!

Alba ha dit...

Es el peatge que es paga desprès de les vacances, però encara fa més mal quan el que hi va no n'ha pogut fer i es mor d'enveja sana. En fi, sort dels xupitos que amenitzen la cosa.
Salutacions

mirambella ha dit...

Y a vegades tantes ganes que tens d'explicar i ensenyar, i els altres dormint. vaya tela, jajajaja

òscar ha dit...

al final, GOCULTA, qualsevol excusa val per tastar els xupitos de la bodega dels amics.

jajaja SOBREVALORADO ... la reciprocitat, entre amics, és imprescindible: tu veus el meu, jo veig el teu. i així anar sopant.

els gondolers samarreta javiveranoazul, KWEILAN, atorguen molt color a les entrades. com amb els reportatges estiuencs; prometo només posar-te’l un cop l’any :)

segons la durada del reportatget de marres, PEPI TORIA, el pal pot acabar sent gegant en relació a la pastanaga.

i alguns, TORO, es maten per ells.

jo, al setembre JOAN, no agafo els mòbils als amics :) una petita precaució!

ets de bon tarannà ELUR i, també, deus tenir amistats professionals de la fotografia i el muntatge que fan que els xupitos calguin però menys.

hi ha productes d’estalvi que no m’agraden CLIDICE: i l’estalvi :) xupetil és un d’ells.

la casa és petita JORDI, però la bodega d’allò més gran.

tot plegat és menys romàntic que en el nostre imaginari MERCÈ: no hi ha llar de foc.

ummmmmmm CRIS fa molt bona fila (prometo comprar-ho!). si la llet merengada m’agrada, amb uns grauets d’afegitó deu ser la txitxa!!!

com diuen per enllà, ALBERT, “todo se andará”. tu, mentre, entrena amb els xupitos.

contxos ANNA: una hora de reportatge és molt de temps per molt talent que tingui el fotògraf, per molta bona música que hi faci de telo de fons i, sobre tot, per molts xupitos que et vagis prenent.

petits sacrificis que l’amistat compensa XEXU. tot és façana company. deu ser el únic format (en foto) en el que semblo xungo :)

és el mínim que m'he d'autoexigir, MONTSE. rajar de les fotos i els secundaris que hi surten fa molt més digestiu el reportatge.

òscar ha dit...

el binomi reportatge + xupitos és el que acaba donant una son, CARME, que ni després d’un dinar (dels forts).

és una fórmula útil per un grapat d’activitats ALBERT. fins i tot, si no hi ha :) activitat a realitzar. digue’m pimplón si vols!

les fotos dels casaments RITA, un cop superades les instantànies de la cerimònia, només ensenyen gent descamisada fumant puros i amb copes a la ma. vist un, vist tots.

epppp ESTHER; que els mojitos ja són paraules majors. suposo, que a més de les fotos, també us va portar mojitos, oi?

dir massa sovint ohquemacaohquemaca MARIA, és la garantia que l’any vinent et tornaran a convidar. tu mateixa :)

i les fotos, versió extended mix, si SUNNY?

tu ho has dit CESC: abans al menys existia el límit del portar-les a revelar però ara, amb el coi d’era digital, un viatget d’una setmana dona per 500 centes fotos. sort, entre d’altres, del bo d’en jack!

és un dels motius de salt balconil, ILLA, més recurrents. i no m’estranya.

una abraçada JOAN: bona senyal això d’anar de bòlit!

estalvia molts sopars el facebook RITS, és cert. i també, pels qui com a mi ens agrada anar posant tonteries, ens sol fer perdre força temps. tot sigui per l’oci! :)

penso que alguns càmeras de tv3, ALBERT, beuen massa xupitos, la veritat.

aquesta és una altra ALBA: aquells viatges que et passen pels morros i tu pensant que no hi aniràs mai a la vida.

adormir-se MIRAMBELLA és símptoma, més que d’amistat, d’una mica de mala educació. per dolentes que siguin les fotos.

Jordicine ha dit...

Vols que et digui una cosa? No m'ho han fet mai, de veritat. Ni jo li he fet a ningú. Quan em vaig casar no vaig fer reportatge fotogràfic, més enllà de les quatre fotos que es fan a l'esglèsia. Paraula de blogger!

Per cert, Santiago Auserón i/o Juan Perro m'encanta. Tinc tots els seus CD'S. Una abraçada, crack

GEMMA ha dit...

En el teu proper pas de fotografies, potser no cal ni que et curris minimament un pas de fotos, que se les imaginin a mida que saborejeu un bany de xupitos, i a veure qui la crea més maca! Imaginació al poder.

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Així que ets un dels "torturadors" mmm...
salutacions
sílvia

Assumpta ha dit...

Oooh!! De veritat que fas això als teus amics? Mai m'ho hagués imaginat de tu!! jajaja

Encara recordo fa uns anys al poble de la meva sogra haver hagut de tragar sí o sí el vídeo de la primera Comunió d'un parent que la seva mare havia gravat (pitjor impossible, amb moviment constant... ufff quin mareig)

Això que tu fas és molt, molt pitjor que estar quatre hores a l'Abacus per triar una llibreta :-PP

Nits ha dit...

Mentre ho explicaves em resultava impossible deixar de pensar en un sopar a casa d'una meva amiga on durant 2 hores o 1 any...no sé, va ser mooooooooolt llarg, vàrem veure com feien un bonic creuer amb barca per Austràlia mirant com puntualment sortia un cap de cocodril per l'aigua i tots els del video deien OHHHHHHH! Insoportable i mira que soc d'aquell 2% en extincio de la població que encara hi ha dies que em miro documentals de viatges, m'agraden... però allò no té nom. No es fa això als amic, no es fa...

Una abraçada!!!!

òscar ha dit...

auserón és un d'aquells cantants, JORDI, als que li solem posar etiquetes com "consequents" o "honests". m'agrada. no fer reportatges fotogràfics és, també, símptoma de ser consequent i honest :) amb els amics. abraçada crack!

seria bona opció GEMMA. fer volar la imaginació a còpia dels xupitos segur que fa que les fotos imaginàries resultin no bones; boníssimes!

espero que cap mena de tribunal m'estigui buscant SÍLVIA. jo ho negaré tot i esborraré aquest post, clar.

això sí que t'horeconec ASSUMPTA: un reportatget d'aquests és definitivament pitjor, més dur i emprenyador que escollir llbreta a l'abacus. al menys a l'abacus pots distreure't xafardejant altres coses. amb les fotos, sols et queda l'oci dels xupitos.

aiiii NITS; austràlia és un lloc tan maco, amb una varietat de paisatges tan gran, unes ciutats tan desenvolupades i alhora tan salvatge que, si hi hagués anat que no és el cas :), elmeu reportatge també tindria una setmaneta de durada. i sense cocodrils! :)

Deric ha dit...

és una bona idea això dels xupitos, la propera vegada que vulgui torturar els convidats amb les meves fotos, els emborratxaré primer perquè no puguin fugir corrents amb el cotxe

òscar ha dit...

una opció també molt efectiva, DERIC, :) es posar sucre al dipòsit dels seus cotxes. ho vaig veure en una peli.

Lydie Bianco ha dit...

per moltes carreres que puguis tenir, per molts d'estudis que hagis fet i per molts de llibres que t'hagis empassat... no hi ha res com viatjar per a conèixer cultures.
és el que més enriqueix a una persona.

SALUT.

el paseante ha dit...

Al menys tu ofereixes sopar i xupitos. A mi m'envien el link del seu flickr :-(

PD: Bon partit el Barça-Màlaga d'avui.

òscar ha dit...

voltar món no ens fa millors persones, LYDIE, però segur que ens fa entendre molt millor a les persones. abraçada!

ahir nit va tornar, per fi PASEANTE, la miqueta de trempera que havia faltat els darrers dies. ahir nit, per fi, no van caldre xupitos per gaudir del joc del barça. una abraçada company!!!

Montse ha dit...

òscar, no t'has apuntat al meu sorteig del blog?

Marta ha dit...

Sempre millor amb una mica d'alcohol per fer passar l'envegeta de les fotos :p

òscar ha dit...

glupppps :( MONTSE ... doncs no però, si encara estic a temps i no cal quelcom impossible un dilluns al matí, m'hi apunto a la velocitat del raig :)

l'enveja, acompanyada pels xupitos MARTA, muta en paciència infinita.