dilluns, 8 de febrer de 2010

la pera a dos mans

l’entretingudíssim itinerari intersetmanal casa-feina-casa deixa, alguns cops, com a dolç peatge pel cap de setmana una mandra gatuna, una pause vital manifestada en un desig zero per fer res que no sigui mantenir un apassionat affaire amb sofà i tele. aquest tocar-se la pera a dos mans no sempre és sant de la devoció de tothom.

quan la meva dona (ideòloga de l’eslògan “dropos no, gràcies!”) contempla que mantinc aquesta desidiosa actitud més de tres quarts d’hora un diumenge al matí; s’acosta a la galeria, agafa l’escala, es pal planta davant meu i, fent d’improvisat obstacle visual entre la superpantalla comprada per reis i l’òscar escarxofat, m’etziba l’ordre més inquietant que oïda humana mai desitjaria escoltar: “has de pujar a l’altell per desar algunes cosetes”.

el “tierra trágame” o el “veure la teva vida passar” expliquen només somerament alguna de les coses que se’t passen pel cap. dedicar uns adjectius qualificatius al constructor que va decidir habilitar un llarg altell al passadís de casa, expliquen les altres.

si hagués tingut vocació de monitor d’steeps (que no la tinc); el freqüent puja-baixa d’esglaons per la precària escala seria l’entrenament ideal per acabar lluint uns bessons de ciclista.

si les infantils tardes de circ m’haguessin despertat el cuquet del funambulisme (el cuc, més que adormit està mort); mantenir l’equilibri carregat amb els coi de plafons de fusta, tremolant com un tres de nou a punt de fer llenya, em permetria ingressar al circ d’angel cristo passejant-me damunt dels caps d’elefants, tigres i altres animalons.

si les pelis d’indiana jones m’haguessin fet somiar un futur envoltat de troballes arqueològiques (la barba curta no em queda malament però els barrets no em fan gens el pes); tindria algun sentit l’excavar buscant forat per encabir maletes damunt de l’arbre de nadal, una pantalla d’ordinador de l’any 85 mirant de no trencar la vaixella regalada per la sogra o una caixa amb tovalloles sense que un esquí em deixi un ull guerxo.

si tingués vocació d’actor, fingiria amnèsia temporal quan la meva dona em digués “has de pujar a l’altell per desar algunes cosetes” i jo, després de respondre-li “vostè qui és?” i “què és un altell?”, continués abraonat al sofà tot mirant despreocupadament un partit de bàsquet entre l’estudiantes i el caja laboral.

malauradament els actors pèssims acabem conreant bessons de ciclista, practiquem el funambulisme casolà i semblem ben bé harrisson’s ford’s sense barret després de pronunciar, tot amables i somrients, “ara mateix vaig, carinyo”.

39 comentaris:

Violette ha dit...

Jo et vull de marit, Òscar!! Tant com tu em voldries a mi de muller... Jo mai m'interposaria entre la tele i tu, més aviat compartiríem sofà mirant escarxofats tots els capítols de Lost... des del número 1!!!!

TORO SALVAJE ha dit...

Crec que hauríes de denunciar-la al Tribunal Penal Internacional.
Això es tortura.

_MeiA_ ha dit...

Pensa que és taaaaaant divertit, desestressant... manar alguna cosa a la teva parella, quan el veus taaaaant agust al sofà, taaaaant escarxofat... i veure que amb una sola mirada el fas aixecar d'un salt! bufffff... no t'ho imagines pas lo satisfactori que és per una dona tenir aquests poders.

;-)

fada ha dit...

M'encanta el teu sentit de l'humor i estic segura que deus ser un amor de marit. Petons.

Cris ha dit...

aisssssssssssss, el que fa no saber-se tocar la pera.... els diumenges (alló que deia Mecano del descanso dominical) pels maromos no existeix, SEMPRE hi ha alguna cosa que heu de fer, sense excepcions, o no?

La teva dona m'encanta, que ho sàpigues, i en el fons a tu també t'encanta que et digui el que et diu, segur que tota mimoseta :) Petons a tots dos, parella!

Lansbury ha dit...

Es la pera ajjajaja un bes

elur ha dit...

propòsit del 8 de febrer de l'any 2010: no llegir-te a la feina.

que aquí no puc riure i estic a punt d'explotar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

umfffffjajajajajajajjajaa!

garbi24 ha dit...

reconec que això del traster es ben be tocar la pera......però que hem de fer nosaltres animalons indefensos, qui s'atreveix a dir-li que no, que a la catifa no s'hi dorm gaire bé.....

Clidice ha dit...

òscar, passa'm la teva dona!

dona de l'òscar: has pensat en fer algun curset? perquè jo m'hi apunto i te'l pago a l'avançada! ets la meva heroïna!

I tu òscar no siguis tan ploramiques, i sinó perquè vas dir "què bé" quan et van vendre l'habitatge amb altell ^^ La propera casa si té altell que sigui amb muntacàrregues ;)

Eli ha dit...

Què hàbil aquesta dona teva, eh???
ja,ja,ja
Jo també compartiria sofà escarxofada amb tu.. ja,ja,ja!!!
El meu, que s'ajunti amb la teva... Farien bona parella! ;-D

Assumpta ha dit...

Jajajajajajaja és boníssim!!! :-))

Jo no tinc altell, veus? jajaja la vida és més fàcil sense altell :-D

Genial aquesta frase "tremolant com un tres de nou a punt de fer llenya"

Per cert... per què no la tires aquesta pantalla de l'any 1985? ;-))

Joana ha dit...

jajajj...I què passa quant és la teva dona que està fent alguna cosa interessant i tu li dius " podries fer-me aquest favor"?
Canvi de rols???jejej

Albert Lloreta ha dit...

casaricidar-se

XeXu ha dit...

Caram aquesta dona teva, però si les estones de fer el dropo són necessàries! Serà que no hi ha temps per pujar coses a l'altell en altres moments, que feien l'Estudiantes - Caja Laboral!

Per cert, la cançó m'encanta.

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Però si és del teu gust.... ;) és que ets imprescindible!
salutacions
sílvia

maria ha dit...

Quina dona més llesta^-^! I és que a nosaltres no ens agrada perdre el temps...jejeje.

rits ha dit...

si algun dia us canvieu de pis... que no tingui altell!!

una pantalla d'ordinador de l'any 85???? vols dir que quan s'espatlli la que tens ara la faràs servir???? i que consti que t'ho diu una que té el primer mòbil pre-històric per si de cas....

Albert ha dit...

En una altra vida no tindràs altell però per si de cas, seràs també un bon actor...

Adéu!

Carlos ha dit...

Molt bona, ja saps, quan acabis de pagar l'hipoteca a canviar-se a una casa sense altell, tot a peu pla. jajaja.
Salut

Carme ha dit...

Jo crec que sou la parella perfecta!

M'has fet riure, Óscar, però continuo dient que si li pots donar la resposat a que dius, és que sou la parella perfecta. Segur que tu li demanes mil coses a ella quan... està llegint o fent altres coses.

Dóna de l'Óscar ... si realment fas aquest curset que et demanaven, m'hi apunto! Encara em qued a molt per aprendre!

Goculta ha dit...

Molt em temo que la teva senyora et te ben dominat.
Aiss la propera vegada l'estires d'un braça i la fas caure damunt del sofà i feu la mandra junts.

òscar ha dit...

vaja ... ella em va tenir tot l’estiu devorant lost (a raó d’uns 3-4 episodis diaris) fins a completar les cinc temporades. VIOLETTE, no seràs la meva dona amagada rere un àlies blocaire, oi? :) carinyooooo, no pateixis que abans d’anar a casa compraré el menjar de les gates!

no tindria res a fer TORO: és massa convincent, rematadament guapa i, al damunt, qui fa cara de torturador poc traçut soc jo.

no cal imaginar-ho MEIA: ho pateixo, en silenci fins a l’escriptura d’aquest post, tot sovint. no podríeu manar-nos (per dir alguna cosa, eh!) veure sencer l’estudiantes-caja laboral? o vigilar (per dir-ne una altra) que el sofà no es mogui de lloc?

ella també és un amor FADA. ser un amor i manaire alhora no és pas incompatible :)

a mi de petit, a l’escola de capellans a la que anava, em van ensenyar que els diumenges eren el dia del senyor i que no s’hi podia treballar CRIS. la meva dona va anar a una escola en diferent de la meva.

sí clar LANSBURY ... ella és la pera i jo pujo a l’altell. :)

reconec que algun dels nostres sketchs i discussions domèstiques són molt de l’estil dels roper, ELUR. si et serveix de consol jo, molts cops, traslladant a lletres les nostres batalletes també em tronxo.

cada cop que m’hi toca pujar, JOAN, faig uns estiraments previs i reso per sortir-ne viu. el infern terrenal són els altells.

com, de moment CLIDICE, això de “propera casa” no entra dins dels plans a curt termini; crec que la millor opció serà o estudiar per actor o decidir esmicolar l’altell per accident.

si tothom posem el sofà davant la tele deu ser per alguna cosa oi, ELI? i si a l’altell és tan difícil accedir-hi, millor anar-hi poc o senzillament no anar-hi. bufff ... hauré d’acabar comprant un set places! :)

ASSUMPTA, la pantalla de l’any de la xata va ser un dels “petits diàlegs” que varem tenir. ningú no sap el perquè no es tira: està enllà i, si està, és que hi ha alguna raó (desconeguda, això sí) per guardar-la. som així de guais!

anda que no és bona ella escarxofant-se al sofà JOANA. ara, quan ella s’hi escarxofa, jo el que faig és escarxofar-me amb ella. no pas proposar fer un ascens a l’altell.

i ben casariçadat que estic ALBERT. ara, tinc uns bessons que ni alberto contador.

per no faltar a la veritat, XEXU, dir que no mirava bàsquet en aquell moment: mirava un partit de nens al canal barça :) és que els nens la toquen que déu ni do.

tot just el que em diu ella, SÍLVIA, poc abans de suggerir que pugi a l’altell :)

llesta una estona llarga, MARIA. i perdre el temps li agrada sempre i quan no sigui mirant esports per la tele. llesta, vamos!

ara tenim portàtil RITS. per tant, encara té menys sentit conservar-la. bé, tampoc té sentit conservar la vaixella de ma sogra ... :)

m’he demanat ser george clooney, ALBERT. es que m’agrada el cafè.

quan facis un dibuix de la cova del llop, CARLOS, inspirat en els altells: fan molta por.

als posts, CARME, per tal d’arrodonir-los, sempre hi acabes posant d’aquí, traient d’allà i, potser, alguna de les parts en les que jo rondino i/o esbufego, no han estat incloses :)

també, com a possibilitat GOCULTA, estic plantejant-me anar a l’abacus o fnac i comprar-li un llibre titulat “amar los deportes que dan por tv”.

Jordi ha dit...

has pensat en guardar la dona a l'altell? És només una idea, i sense maldat! Després, passats uns anys, quan tornessis a accedir-hi, la trobaries allà i t'emportaries una sorpresa...

Marta M.Q. ha dit...

I és que a vegades els caps de setmana toca treballar també! ;) Com diu la meva mare: la feina en una casa no s'acaba mai! I dues mans més (sense la pera) ajuden a fer-ho més lleuger i àgil :)

estrip ha dit...

això és una sort!
no et cal apuntar-te a un gimnàs, ni a cap curs de intel·ligència emocional ni sortir els caps de setmana a la recerca d'aventures.
un afortunat, de debò!

sunny ha dit...

algunes dones patim d´hiperactivitat compulsiva
i no ens agrada estar soles...

petons i sort!

elur ha dit...

no en dubto pas estimat Òscar, com tampoc dubto de que Ella es mig pixi de riure al llegir-ho ;)

jordicine ha dit...

Això et passa per tenir altell!!! Ja ja ja. A mi els diumenges al matí em desperta el gos... que encara es pitjor. Això de descansar s'està posant complicadet. Una abraçada, crac.

Cesc ha dit...

Els altells sempre han sigut la meva debilitat. M'hi perdia de petit i de gran no perquè no em deixen...
Remenar capses i trobar fotos que creia extingides a la tercera glaciació, blocs de caligrafía, fotos d'ex-nòvies...

Tot plegat amb un regust a secretisme. M'agraden els altells ves que vols que eti digui!

kweilan ha dit...

Doncs elsw diumenges el lloc preferit per mi és el sofà però ja veig que ets un bon marit!

òscar ha dit...

clar que ho he pensat (sense maldat i més d'un cop) JORDI. hi ha la vaixella per menjar, a la pantalla del 85 alguna cosa hi podria veure i l'arbre de nadal a modus de jardi però ... si es queda allà dalt, de qui escric? :)

en questió d'altells MARTA, les úniques dues mans útils són les meves. grrrrrrrrrr!

tothom m'ho diu ESTRIP. no sé valorar (com sol passar) el que tinc :)

si a mi ja m'agrada estar amb ella, SUNNY, ... però repantingats al sofà!

sols ens falta posar-hi riures enllaunats, donar-li format televisiu i presentar el projecte a tv3 com uns roper a la catalana. segur que la terribes diu que sí ELUR.

ostra JORDI; el teu gos fa fila de ser dels "animadets" també. les dues gates, de moment, no són massa d'emprenyar a l'hora de llevar-se. abraçada company!

tenen un puntet de misteri, d'amagatall secret estil llibres de los cinco o els tres investigadors CESC. també de típic lloc on t'envien ... quan tens ganes de mirar la tele! :)

faig el que puc KWEILAN. fins i tot pujar a l'altell a contracor.

Bargalloneta ha dit...

Segur que més d'una vegada tu també li has demanat de fer alguna cosa no?????
jajjajaja

Clara ha dit...

Si! A Cuba i arreu del món.. però el meu somni és allà, i no pas a cap altre lloc!

I que els somnis estiguin sempre vius..

Nits ha dit...

Hi ha persones que sempre necessiten estar actives i volen que tothom estigui actiu. En el fons és millor no apalancar-se gaire, sinó un ja queda com adherit al sofà i després no hi ha qui el desenganxi = sofà i un mateix són una sola cosa, jeje ara bé, a mi em costaria molt poder dir: "ara mateix vinc, carinyo" suposo aquests passos en aquests moments tant dificils només els ajudar a fer l'amor.

Esther ha dit...

Ull!! no caiguis!!!

el paseante ha dit...

Com a venjança, el proper diumenge la poses a mirar un partit entre l’Estudiantes i el Caja Laboral a la tele nova :-)

òscar ha dit...

i de dos, i de seixanta MÒNICA. una altra cosa és que ella ... em faci cas! :)

que sempre es mantinguin vius CLARA. vivíssims!

cal assajar molt, NITS, per acabar dient "ara mateix vaig, carinyo" quan estàs pensant "ara??? no fotis! no pots pujar-hi tu a l'altell???". :)

el següent cop em lligaré amb un arnés :) ESTHER

pel diumenge a la tarda li tinc preparat, PASEANTE, un superinteressant barça atlètic-sant andreu. no se´perquè però intueixo que m'engegarà a dida. :)

polaroid mental ha dit...

ets llest, la millor teràpia per feinejar quant no n'hi ha ganes, posar el Jamiro a 10 punts i feina feta amb mitja hora.

òscar ha dit...

potser va ser amb una mica més de mitja hora, POLAROID, però jamiroquai és una mena de red bull de la música: dona ales!