dijous, 18 de febrer del 2010

dolça felicitat

mantenir l’estat d’ànim a punt de neu requereix, entre d’altres coses, de no llegir els diaris ni mirar el telenotícies, no amoïnar-se per l’endemà i, tal com s’està posant el pati, repetir-se a tothora que el “menys és més” és l’eslògan perfecte excepte pel barça.

pels dies en els que la teoria falla, i tot i tenir el cos fresc com un donut el cap no et dona una mísera raó per somriure com un gilipolles, trec de la meva txistera de mag un conill blanc que em va d’allò més bé: anar al súper amb el nen.

és entrar dins aquell univers de l’alimentació, sense l’espassa de damocles d’una llista de imprescindibles i en un acte de corporativisme masculí que dona l’esquena a les necessitats bàsiques de la casa, i mentre omples el carret de la compra tornar a dir-te que el món és, definitivament, meravellós.

perquè hi ha meravella més gran que un parell d’ampolles de cacaolat inaugurant la compra? o agafar un pot de nocilla que mai no hauria de faltar en tota dieta amb cap i peus? i aquell moment, de íntima comunió patern filial, en el que et plantifiques a la secció de dolços i, a quatre mans, deixes orfes de magdalenes banyades en xocolata, galetes príncipe de beckelar, bollycaos i d’altres porqueries (amb xocolata, està clar) les lleixes del condis o mercadona.

hi ha meravella més gran que apoltronar-se a l’àrea de lactis i congelats per arrambar amb packs de natilles danone, tocinets de cel dhul i un ampli mostrari de gelats que van des de la bàsica vainilla (“has agafat xocolata desfeta per tirar-li pel damunt, carinyo?”) fins a sabors més elaborats com els de llet merengada o cheese cake strawberry? sospito que no.

i també sospito, després de pagar a caixa una burrada d’euros en capricis de nens grans i petits, que mantenir el compte bancari a punt de neu requereix, en el meu cas, d’anar més aviat poc al súper quan només ho faig per aixecar l’ànim i repetir-me, altra vegada a tothora, que excepte pel barça, el “menys és més”.

45 comentaris:

Noctas ha dit...

Company, això ho feia l'Audrey Hepburg a Desayuno con Diamantes però en comptes d'anar al super anava a Tiffany. Ostres tú tinc ganes de tenir criatures justament per aquests moments. Ha de ser brutal. Per cert, que la Nocilla és imprescindible en una dieta, és una verita com un temple...Abrazus crack i consti que sóc fan del Pim Pam del Guti al facebook, és a dir, gags de Crakovia, n'hi ha de molt bons, però també volia tocar una mica els collonets:)

TORO SALVAJE ha dit...

Tu si que saps.
Ets un professional de l'estat d'ànim.

Pepi Toria ha dit...

El pròxim dia quan entreu al súper i comenceu a ficar la llet, els cigrons i els macarrons al carro, deixant de banda "les nocilles", no cal que compreu POLLASTRE, que ja "el muntarà" el nen... XD

kweilan ha dit...

Una dieta ben equilibrada!

Eulàlia ha dit...

ei,

l'arquitecte Mies van der Rohe ja ho deia quan proclamava a tort i a dret el seu lema LESS IS MORE.

"feu-me cas" deia..

i nosaltres la la la la la

lisebe ha dit...

doncs es el millor per no pensar gaire ... es bo ensucra-se la vida una mica encara que sigui poc equilibrat!! jaja

Petonets Òscar

Clara ha dit...

són petits detalls com aquests els que fan que la vidasigui maravellosa! Un motiu per somriure és fàcil de trobar sempre que es vulgui!

Garbí24 ha dit...

Quina sort que tens.....a mi em tenen terminantment prohibit anar al súper sol o amb nens....tot el que carrego no es sa, es car, contamina, engreixa o ves a saber que. I sempre me'n descuido de passar per el passadís de la verdura. Sort que tenim qui ens guia, tot i que no ens agrada

Agnès Setrill. ha dit...

El combinat de menjar llirement el que ve de gust, no mirar les notícies ni llegir diaris,... ha de ser com tocar el cel!

Però no vull saber el dia que en baixes...! ;-P

Sergi ha dit...

Pensava que al súper només hi anaves amb les iaies del barri.

Donada la meva paupèrrima estanteria, esquivo la prestatgeria dels dolços, perquè tant si tinc l'ànim a punt de neu com si no, ompliria el carro només de coses amb xocolata. Un somni fet realitat. Ara m'has fet pensar amb Charlie i la fàbrica de xocolata, mmm...

Assumpta ha dit...

Òscaaaaar!!! Jo vull venir amb vosaltres!! :-))

Nocilla!! Cacao-lats!! Galetes Príncipe!! Uaaaau!!!
Però eps!! No ens oblidem tampoc de passar per la secció dels "salats" per agafar patates, ganxitos, fruits secs (Mezcladitos!!) jejeje

Genial, genial, genial!! :-DD

Carme Rosanas ha dit...

Jo com l'Assumpta... també vull venir al súper amb vosaltres!

Clar que jo soleta no m'espavil·lo pas malament i algun Cacaolat i alguna galeta Príncipe també les deixo caure al carro.

Cesc Sales ha dit...

Ara mateix vinc del Carrefour. La veritat és que la xocolota negra és una debilitat i sempre en porto a la cistella, però cal dir que la llista de capritxets és llarga: cacahuets amb sucre, donuts, pastissets, galetes farcides de mermelada de maduixa...

Albert ha dit...

Sens dubte sempre és gratificant anar al súper per agafar allò que més t'agrada. Llàstima que després hagis de passar per caixa, sí.

Adéu!

Jesús M. Tibau ha dit...

de tant en tant necessitem un homenatge així

maria ha dit...

Tens molt bon gust...dolça xocolata^-^

GEMMA ha dit...

Si anés a comprar amb tu, millor que cadascú dugui el seu carro i així segur que tots dos sortim contents.

Bon appétit mon ami Oscar!!

Six X ha dit...

Al homes no se us pot deixar anar al súper! hauria d'estar prohibit! jo em fico malalta cada cop que veig el ticket de la compra quan hi vaig amb el meu marit; i quan hi va sol és pitjor! m'omple la nevera i els armaris de porqueries que no li convenen ni a ell ni a mi!

Anònim ha dit...

En el meu cas és a l'inrevés: quan vaig a comprar miro fins l'últim cèntim. La desgràcia és per qui m'acompanya, que sent la frase "això no cal" un munt de vegades!

Goculta ha dit...

Un carro així omple d'alegria a qualsevol.. ;-)

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Oh. El típic carro de la compra d´un home ;)
salutacions
sílvia

òscar ha dit...

la setmana passada tot just vaig llegir el llibre NOCTAS. el tiffany's del nen i meu és, potser, més asequible i molt més dolç. :)

al menys m'entreno per ser-ho TORO. pot semblar una solució pèl superficial però l'obligació a somriure fa que relativitzem els mal de caps.

jajaja PEPI TORIA! no creguis: el nen ja sap diferenciar que el fet d'anar comprar amb mi no té res a veure amb fer-ho amb la meva dona.

equilibradíssima en sucre KWEILAN. i cal, com a condició indispensable, no visitar massa sovint al metge.

jajajajaj! el lalalala dissimulatori és un dels càntics que més m'agrada fer EULÀLIA. especialment al súper.

reconec que és poc equilibrat LISEBE. però menys equilibrat és :) no somriure i no estar bé.

sols cal una miqueta de voluntat CLARA. i, si la recompensa està al súper, quatra duros per posar-te feliç.

sort no, JOAN: escaqueig pur i dur. això, amb la jefa, és impossible de fer.

jo també prefereixo no saber-ho AGNÈS.

jajajaj XEXU; és al súper "normal" on m'acompanya (alguns cops) una veina ja iaieta. bupppsss no em parlis de la peli que se'm cau la bava.

m'he saltat el salat per tal de no fer un post etern ASSUMPTA. i, evidentment, quan vulguis t'hi apuntes. a la sortida, si vols, :) podem anar a l'abacus que està a cinc minutets. pel cami: nar-li fotent al menjar! :)

haurem de fer una mena de concentració, CARME, o diada del súper molt sostenible. sostenible en xocolata, està clar.

ummmmmmm CESC ... galetes pims i donuts sense forat i amb farçit de xocolata? una delícia que, tot sovint, esmorzo :)

se m'ha passat pel cap fer-me el longuis, ALBERT, però el volum del carret ben ple no permet massa filigranes d'escaqueig.

de tant en tant, JESÚS. cada dia seria un peatge massa gran per la butxaca.

un gust, diria MARIA, del que si no tingués danys colaterals en viuria sempre.

millor millor. amb el dolç no s'hi juga GEMMA i al césar el que és del césar i el que és meu; amv xocolata! :)

com que no convenen SIX? si les fabriquen és que no són pas nocives, oi? :) és vàlid l'argument?

jo "l'això no cal" ALBERT BiR, l'utilitzo per la compra "convencional" i, especialment, a la secció de fruites i verdures :)

omple d'alegria, GOCULTA, i sol tenir la curiosa tendència a buidar la butxaca.

doncs imagina't, SÍLVIA, si el carro és responsabilitat de dos homes :)

Unknown ha dit...

jajaja Quina sort que anar al super t'animi el dia!! A mi els supermercats no m'han convençut mai! :D

neus ha dit...

d'això... què feu demà al matí tu i el teu fill? ;)))

Diria que em puc imaginar la cara de la teva dona quan arribeu a casa, jejeje.

Gràcies! per sort (meva) m'he saltat el propòsit de no llegir-te a la feina.
Petons!

Esther del Campo ha dit...

ooooh...!!! Això sí que és felicitat! Quin post més dolç! Veig que la nocilla i les príncipe de Bekelar t'han inspirat, hehehe.... :D I jo per dinar avui tinc patates amb bajoques..., que hauré d'anar a comprar jo també!

sky walkyria ha dit...

la complicitat cada vegada es més dificil de compartir...
aprofita!

petonets

Clidice ha dit...

agh! només de llegir-te ja m'he engreixat, corro a algun blog que parlin de dietes, aranges, verdureta ... ;)

Deric ha dit...

tot molt sa i de poques calories, vaja!

Eva ha dit...

Quin munt de temps sense passar per aquí... em falta temps i em sap greu... però veig que els teus escrits, com sempre, treuen un bon somriure...
Una abraçada!!!

Marco ha dit...

Jajajaja excelente canción!!!!
Aplausos.

Me recuerda, por un momento, a la lista de compras del protagonista de American Psycho.

Saludos de Buenos Aires.

Assumpta ha dit...

Oooooooooh!!! Això sí que és una bona proposició!! :-DD

Anar al súper i comprar totes aquestes cosetes... i, després, anar a l'Abacus tot degustant aquesta colla de delicatessen pel camí... un cop a l'Abacus mirar moltes llibretes i capses de colors, retoladors, llibres... ohhh!!!

Hi ha una manera millor de passar un dissabte a la tarda? :-D

Ah!! i després anem cap a casa (teva) a veure el Barça que demà juga a les vuit... (és que jo no tinc tele de pagu) jejeje

Podem fer entrepans de carn arrebossada per cinc... va, sis persones, que ma germana també vindrà.

Tu, la dona (què bé ens ho passarem triant llibretes!!) el nen, en Josep Lluís, la Mercè i jo... Uaaaaaauuuuuu!!!

òscar ha dit...

el "món de l'animació" és molt personal NATÀLIA. hi ha gent que s'anima anant de rebaixes, fent un botelló, un puzzle, etc :)

no-no demà (per avui) em toca un súper convencional ELUR. com ja estic prou animat :) hauré de comprar fruites, verdures, pasta, peix ... (ufff, m'estic començant a desanimar).

ahir vaig dinar ESTHER un trists bastonets de pa amb orenga i formatge. que dura és la vida del treballador que dina al seu despatx! :)

crec que amb això del dolç SUNNY no pensa pas variar. petoons.

tu rai CLIDICE: surts, et fas uns quilòmetres i tot arreglat. la millor manera de seguir menjant xocolata.

ho has clavat DERIC. la dieta que fa tremolar tots els dietistes. :)

se't enyorava EVA: les feines i el dia a dia limiten sempre una mica però aquí estem; per servir-vos a vos i a la pàtria :) petooonets!

uffff la lista de ese prota, CALIGULA, era más sofiticada y su "felicidad" poca relación tenía con el comer :) un abrazo.

la casa es vostra, ASSUMPTA, i l'abacus i el carret de la compra també :) miro de demanar que el partit començi a les 10 perque si tu i la meva dona us poseu a escollir llibretes, puc garantir que fem tard (molt tard) al futbol. :)

... ha dit...

A mi, sovint, em fot de mala llet anar al súper...

neus ha dit...

home... ara me'n sento una mica responsable del teu desànim... aviam... du du dudu du du du du du dudu...
has vist quin llamp de cel blau avui?
Bon cap de setmana!!

rits ha dit...

vols dir que no serà fer qualsevol cosa amb el nen? fer qualsevol activitat amb ell segur que t'anima!!!

perquè a mi, anar al super m'agobia moltíssim i més si estic de baixón! ni la xocolata ni caprixtets ho milloren!!

però si a tu et serveix, endavant!!

Grigri ha dit...

Que gran que ets!!!
Sí senyor, has descrit molt bé el plaer dels pobres... a certs nivells la disjuntiva no és si et compres un Porsche o un Ferrari, el quid de la qüestió acaba en si agafes Nocilla o Nutella, Natilles de xocolata o de vainilla, uns Doritos o uns 3D... jjjj... m'encantaaaaa!!!

Carlos ha dit...

Coneixia la teràpia de la perruqueria, i la de les rebaixes però la d'omplir el carro amb vicis i en companyia del fill, això és una mica corruptor? ;-), em plantejaré de posar-la en pràctica.
Salut

òscar ha dit...

la compra de la setmana ADBEGA, amb les seves cues, llistetes i ansietats, tampoc m'entusiasme. això que he explicat no és una compra: és una festa!

jejejeje ... la cançó del du ELUR! :) i el cel es va fer ahir encara més blau amb un 4 a 0 que no admet desànims.

no et pensis RITS. jugar segons quin joc de la play (tots els que em guanya) amb el nen també agobia. :)

oci cassolà en temps de crisi GRIGRI. tu ho has dit: el plaer dels pobres!

els dolços són corruptors per natura CARLOS. jo només sóc :) el fil conductor/pagador.

Montse ha dit...

... a mi, j em perdonaras, el dolç no em barrufa... m'estimo més inaugurar el carro amb dos potets d'anxoves, mig kg de llimones, o un parell de paquets de sal maldon que em fotre directament del pot sense amanir res...
em sap greu, ja m'ho diuen que sóc de ca'l raro...:S

òscar ha dit...

més que perdonada MONTSE :) el salat també acumula efectes animatoris recomanats pels dietistes més prestigiosos del país.

fada ha dit...

Doncs si jo vull mantenir l'estat d'ànim a punt de neu el que no he de fer precisament és anar al super amb els nens: sempre acabo comprant coses que penso que deixaré que se les mengin sols, i després no puc aguantar-me i els acabo acompanayant a l'hora del berenar. I la bàscula no està a punt de neu... ;) Petons

Ferran Porta ha dit...

Osti, osti, osti... Òscar, que jo no tinc nen, que vaig al súper sense nens (ni meus ni "prestats")... i compro el mateix que vosaltres dos. Quin peligruuuu! Cacaolats, petits suisse... magdalenes de xocolata! De debò, estic flipant!! Jo que quan arribo a la caixa em poso vermell de vergonya (no tinc nen, com et dic, així que no li puc encolomar la culpa a ningú), i ara veig que no sóc l'únic!

Tinc com una sensació grupal, ara mateix, que em reconforta! :))

òscar ha dit...

aiiiii FADA; les bàscules són unes de les culpables que, a vegades, a l'estat d'ànim se li baixi el punt de neu.

ara que s'ha posat de moda això de la generació ni-ni FERRAN, i resulta que tu i jo formem part d'una altra (i aquesta sí, magnífica) generació: la generació bo-ny. i tigre-to i pantera-rosa, ... :)

Ferran Porta ha dit...

Haha!, molt agut :)

òscar ha dit...

agut i potser massa berenat a còpia d'aquestes pastetes FERRAN.