dijous, 8 d’octubre del 2009

alternatives turístiques

des del meu santuari laboral (anomenar catedral als 30m² escassos de la meva oficina seria pecar de massa metafòric) veig tot sovint a riades de turistes fent via cap al parc güell. una somrient rua, amb integrants de tots colors, ètnies i vestimenta, ignorant que la feixuga pujada fins l’entrada del parc els hi oferirà de tot excepte ganes de seguir somrient. passat el viacrucis, un camí d’espines i d’escales mecàniques eternament espatllades, el feliç premi de conèixer aquesta obra de l’arquitecte més estimat per tramvies i japonesos.

per estranys tirabuixons del pensament (els dijous, el meu pensament tirabuixoneja que és un contento), veure’ls m’ha recordat la de cops que els humans patim veritables calvaris per aconseguir un premi final que intuïm, sols intuïm, ens farà feliços.

l’aparició, quan ets encara un projecte d’home, d’uns ridículs borrissols anomenats pèls al bigoti, lluny d’esdevenir un esclat de joia pre-adulta, és un mal tràngol que s’hauria d’estalviar als infants. no t’afaites perquè si ho fas te’n creixeran més i, no fent-ho, et sents patètic amb aquella ombra que tu magnifiques davant del mirall equiparant-te amb groucho marx o emiliano zapata.

el dia que, fart, acabes finalment amb aquells quatre pèls als que fins i tot havies batejat, et sents alliberat. millor ser un nen que un híbrid d’home –et dius- sense saber encara que cada quinze dies, a no ser que passis la maquineta, tornaràs a veure’t com una infantil parte contratante de la primera parte o un mini-comandant de revoltes camperoles.

desitjar una propera estrena sexual també tenia la seva penitència en forma de visita a la farmàcia. no he fet mai una enquesta fidedigna entre tot el meu cercle d’amics, però he escoltat des de testimonis que asseguren haver donat tres cops la volta a tota una illa de l’eixample mentre assajaven la complexa frase “em donaria, si us plau, una capsa de preservatius” fins als que, ja davant la farmacèutica, deien el mot “preservatius” tan ràpid i baixet que els obligava, fins a tres cops, a tornar-lo a repetir.

un cop els tenies, l’optimisme inicial que t’havia dut a la farmàcia es diluïa en dies i dies d’espera (tensa) fins que o bé els preservatius caducaven o et plantejaves fer una representació de putxinel·lis posant-te’n un a un dit de la ma dreta (el llop) i l’altre a un dit de l’esquerra (la caputxeta).

hi han petites fites que, un cop conquerides, et poden decebre obligant-te a afaitar massa sovint o corporitzar en làtex a la pobra caputxeta i el ferotge llop.

hi ha dures pujades als accessos d’alguns parcs que em poden servir d’excusa per no haver-lo visitat mai. ja va sent hora que agafi l’autobús que, fet i fet, em deixaria a la mateixa entrada i sàpiga d’antoni gaudí alguna cosa més que va engegar la sagrada família i morí atropellat per un tramvia a barcelona.

si el que veig m’avorreix, sempre puc acabar oferint un altre punt de vista als turistes presents: una funció amb putxinel·lis de làtex en la que els protas siguin l’arquitecte català i, òbviament, un tramvia.

45 comentaris:

Clidice ha dit...

Ei! una passada el vídeo! ves al Park Güell ves, a mi no m'agrada gens ni gota la Sagrada Família, però el Park Güell és una obra singular :)

Jordicine ha dit...

Molt bo. Saps una cosa? Jo abans d'afeitar-me per primer cop vaig estar força temps tallant-me la barba amb unes tisores. I el tema dels preservatius era complicat, tens tota la raó. Per sort, les coses amb els anys es fan més fàcils. Ja ja ja. Una abraçada, crack.

Ferran Porta ha dit...

Homeeeee!!, que quan he llegit en el primer paràgraf "l'arquitecte més estimat per tramvies", he pensat que eres cruel, cruel de debò!

La "pelusilla", que li deia aquell profe nostre quan estàvem a vuitè... quins temps, tu, els de l'adolescència; sort que queden lluny!

M'encanta la canço (i el vídeo corresponent) que acompanyen el post tramviaire.

Cris (V/N) ha dit...

M'ha encantat llegir en primera persona els "problemes" del sexe contrari a la pre-adolescència.... nosaltres batallavem amb un principi de pitets que feien mal, pels a les iaxelles i als engonalls, i també el borrissol al bigoti i les celles.... Ara ho revisc amb la meva filla de 13 anys, i el teu boníssim post.... He descobert el Parc Güell amb 40 anys, sóc filla d'un poble del Maresme a 15 km. de la capi, i ja veus que "en todas partes se cuecen habas" oi? Salutacions ben cordials :)

Anònim ha dit...

I lo orgullós que entres ara a la farmàcia a demanar una test d'embaràs!!!

Anònim ha dit...

El Park Güell és una preciositat i el barri està prou bé. A mi m'agrada fer de turista però no en manada que m'estrés, sinó pel meu compte i perdre'm :)

estrip ha dit...

mai vaig tenir aquests pels al bigoti. Potser per això ara sóc feliç afaitant-me un cop per setmana.
Als japonesos també els hi passa?

Cesc Sales ha dit...

M'has fet recordar vells temps!!

Això de donar voltes a tota la "mansana"... i no només per condons, jo també ho havia fet per tabac...

Això de volguer ser gran abans d'hora té el seu preu!!

Six X ha dit...

Tens raó, Cris, nosaltres també teníem problemes amb el pèl. Recordo el preocupada que estava jo amb els pèls de les cames i la meva mare vinga a dir-me que no em depilés perquè després em creixeria més fort. Ho vaig haver de fer d'amagat! I la vergonya de portar els primers sostenidors, quan la majoria de nenes encara estaven completament planes.

JJMiracle ha dit...

Recordo perfectament aquestes escales. És una petita penitència que s'ha de fer, però el resultat val molt la pena. Això de l'"arquitecte més estimat per tramvies" és genial! :-D

Jesús M. Tibau ha dit...

l'esperança d'un premi ens fa avançar com una pastanaga

lisebe ha dit...

Molt bó !!! això d'arquitecte estimat pels tramvies" despres de llegir-ho m'he recordat que va morir sota las rodas de ferro d'un en Gaudí clar.

Saps a mí el Parc Güell em porta molts bons records de famil.lia, però l'esperpent de la Sagrada Famil.lia cada vegada el trobo això una aberració dolenta del que va començar en Gaudí. Millor hagués quedat sense acabar... que tal com la estan acabant.. no et sembla?

Molts petons so guapetón!

Garbí24 ha dit...

Ostres el que varem patir nosaltres per una caixa de preservatius i ara els poden comprar al super barrejats enmig de les cerveses i les galetes.
Va visita el parc....que no sigui dit.

kweilan ha dit...

No t'avorriràs. Val la pena de pujar les escales.Una fita més entre totes aquestes que nomenes :)

TORO SALVAJE ha dit...

Lo del tramvía es digne de Justiniano.

Quin nivell!!!

Carme Rosanas ha dit...

No, no, no t'avorriràs!

Albert ha dit...

Tens raó, cal esforçar-se per aconseguir certs premis.
Jaja, dubto que els tramvies estimessin massa a Gaudí... o almenys el conductor que el va atropellar.
Ja et veig a tu allà fent la representació de putxinel·lis, jeje.
Adéu!

khalina ha dit...

es cert que hi ha un autobús de barri que et deixa a la porta del parc. Jo l'agafava a Joanic tot i que anava a la Corachan.

Ais, l'adolescència. Quina època!

Jordi Casanovas ha dit...

i la farmacèutica que et veia venir d'una hora lluny t'ho feia repetir tres vegades per escàndol i comentaris variats de les iaies que hi havia.

Sergi ha dit...

Un altre post rodó dels teus. I és que en fem de coses que costen per total, no acabar aconseguint el que volem. L'escena aquesta de la farmàcia... bé, qui no l'ha viscuda? I per més naturalitat que hi vulguis posar, el ridícul està servit.

Per cert, molt bona aquesta cançó, i el vídeo està molt bé.

L'illa dels monstres ha dit...

recordo que des de ben petit tenia claríssim que quan em sortís la primera ombra de pseudopèls al bigoti me'ls afeitaria, i no me'ls deixaria crèixer fins que no punxéssin de veritat. però ràpidament vaig renunciar a l'incòmode bigoti per la genial barba. no entenc com la gent pot portar bigoti, sobretot a l'estiu. buff lo pitjor és veure la gent que té el bigoti esgrogueit del tabac o del menjar... brrghhf

Deric ha dit...

jo em pregunto una cosa: els que van amb cadires de rodes com s'ho fan per pujar per aquest carrer de la foto?
Ja està bé que no hagis vist mai el parc Güell tenint-lo tant a prop!

òscar ha dit...

acabaré visitant el güell CLIDICE. una "pujadeta" que el bus es fa en un no res ha de deixar de ser un obstacle.sí-sí ... un clip força original!

això dels pèls a la cara és contranatura JORDI :) i els tabús per anar a comprar certs productes; crec que sols eren ganes de complicar-nos la vida. abraçada crack.

ara això de la "pelusilla", FERRAN, ben poc que ens preocupa. :) l'associació tramviaire gaudianna l'he fet sols com una ocurrència que, espero, no molesti ningú.

molt bon dia CRIS. cada sexe teniem (i tenim) les nostres paranoies mentals que, suposo, s'accentuen encara més al trànsit entre la pre i l'adolescència. ara en fan somriure.

i amb la cara ben alta RAMON. com dient ... què passa? jo soc un dels valents que vol fer gran catalunya! :)

el parc té fama de ser un veritable niu de turistes CATERINA. hi aniré entres setmana per veure'l amb tranquilitat.

els amables senyors nipons fan tota la fila d'afaitar-se menys que nosaltres ESTRIP. un cop per setmana sols? :) vaja potra!!!

sí CESC. i llegint els comentaris dels blocaires, sembla clar que el preu era fer voltes a la "manzana" repetidament per agafar esma :)

a més SIX X, sols de veure la cara que fa la meva dona quan es depila, ja us reconec que sembla força més dolorós que el nostre afaitat.

doncs faré de natzaré del parc güell P-CFACSBC2V i faré les escales però ... de baixada! mandrós que és un!!!

la pastanaga del premi s'associa tot sovint amb el pal, JESÚS. suposo que el pal és la ujadeta de marres, oi? :)

petooonets LISEBE. a la sagrada família sols hi he entrat un cop (està clar que no soc un enamorat de gaudí) i el resultat, quan passo sovint pel davant, no em convenç massa. a veure si el güell em resulta més atractiu.

ara, quan els veig al súper JOAN, m'entren ganes d'amagar-los perquè així la gent hagi de preguntar a la caixera o, millor encara, anar a la farmàcia :)

entre tots plegats, KWEILAN, m'esteu convencent que he fet el prèssec tants anys sense anar-hi. segur que, malgrat les escaletes, no hauré de fer putxinel.lis als turistes :)

jajajjaaja TORO. és que és la millor definició: digne d'en justiniano.

no soc massa d'avorrir-me CARME. i a can güell, amb tota l'odisea que cal per anar-hi, segur que no ho faré.

seria un bon suplement per la nòmina ALBERT. a més, els japonesos són de deixar propina llarga, oi? :)

i lo divertida que era KHALINA. jo el bus l'agafava per anar a unes discos que eren al cul del món (quartier, pasword,..). aquell bus sí que era una festassa!

un clar símptoma de la ruptura social :) entre farmaceútics i adolescents putejats. la típica lluita de classes (per exagerar que no quedi, JORDI)

gràcies XEXU. quan un aconseguia entrar a la farmàcia sense acovardir-se era que ja estava en vies de ser un homenet. un dance molt suavet per un clip molt original.

jajajajja ... jo tampoc soc de massa barba ILLA. sols la típica del mandrós estival amb una durada de tres, quatre o cinc dies com a molt. rotllo indiana :)

soc un manta DERIC. hi ha altres accesos però, crec, que la millor opció si no es te cotxe és pujar amb el bus que et deixa a les mateixes portes.

Delfica ha dit...

Alternativa igualment curiosa: tirar cap a la terra incognita de la perifèria i descobrir barris amb escales mecàniques que porten directes a... oh, sorpresa, el colmado o un bloc de pisos com un altre qualsevol del perfil de Gramenet.
M'encanta el teu bloc, però la mandra no em deixa comentar-lo com m'agradaria. Arrambaes.

Alex. ha dit...

Barceloninament parlant, sóc un ignorant majúscul, per tot; de fet, quan entro al Corte Inglés... em marejo, és com entrar a un forat negra!!

Estic segur de la teva generositat, quedes nomenat el meu Cicerone Turístic de Barcelona.

Tema bigoti i condons... no sé que té l'adolescència que ens fa a tots més comuns, més simpàtics, normals i originals; llàstima que avui en dia, l'adolescència s'allargui fins els 40 ó 50!!!

Et segueixo llegint... de genolls, per suposat!!

Parc Güell 2020, amb la Perezosa.

rhanya2 ha dit...

Jo hi vaig de tant en tant. No em queda gaire lluny de casa i de sobte tinc la sensació de bosc a la ciutat. Impagable. Les vistes també ho són. Això quan els grups d'adolescents amb pèl incipient a la cara no són gaire nombrosos a visitar el parc amb l'escola...

Sílvia ha dit...

Hola!
Aprofita ara que sembla que d´aquí a poc temps serà de pagament :( Coses de l´Ajuntament...
salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

La primera vegada que vaig muntar-me sobre un cavall em va fer mal al cul... la segona, amb la Perezosa sota les cames, també!

Recolzo la candidatura de l'Alex de Palau de Plegamans 2016 amb la Perezosa!!

Vaig passar-ho molt malament quan va sorti-me el borrisol sota el nas!! Uff!!

neus ha dit...

Als seus peus admirat i apreciat Òscar, generador de somriures amples que acaben en riallades.

el paseante ha dit...

La primera vegada que volia comprar preservatius vaig passar cinquanta vegades davant la porta de la farmàcia. Quan per fi em vaig decidir, el coi de farmacèutic em va dir que era objector de consciència i que no en venia d'aquells productes (devia ser cap a l'any 80). Em volia fondre.

òscar ha dit...

està clar, DELFICA, que catalunya és un país d'esglaons. aquests que et porten cap a colmados (impagable l'escena) al menys tenen el premi segur d'un bon quilo de tomàquets. :) petons.

el cicerone el tens més que garantit ÀLEX. fugirem del tall anglès i visitarem temples "alternatius" com les braves del tomàs de sarrià i els seitons del cambalache. la perezosa, una més de l'anginesca, anirà al seient de copilot del descapotable d'en jordi. ella, òbviament, també tindrà la seva racció de braves. :)

el cotó no enganya, VIOLETTE, i ho tindré difícil per camuflar-me entre grups d'adolescents. per tant, hauré de fer una visita més madura.

eppppp ... que soc de la verge del puny jo, SÍLVIA. abans que acabi octubre vull anar al parc!

a la tercera és la vençuda JORDI. el món equí necessita d'una embrenzida definitiva i, no sols la presència de perezosa com icona de la candidatura de palau 2016 hi ajudarà sinó que, també, l'exhibició de doma clàssica que faràs al club de polo amb la bonica euga ha de marcar un abans i un després en la història cavallística.

si us plau, aixequis apreciada ELUR. això de posar-se als peus és com de l'edat mitjana i a mi, tot i la mitjana edat que tinc, d'aquest periode sols m'agraden termes com gentilhombre, vuesa merced i grácil dama. els somriures acabats en rialles sí que molen. ara i ... a l'edat mitjana.

no fotis PASEANTE! a mi em passa això i no entro mai més a una farmàcia ni a comprar vicks vaporub. pensava que els objectors de consciència es limitaven a temes castrencs i no al no embolcall en làtex de la tercera "cameta" :)

mai ha dit...

i encara si acabes demanant a la farmacèutica el que vols... la vergonya, les iaies o un mascle imponent t'acaba fent dir una de gelocatils!

_MeiA_ ha dit...

Jo no entenc els tius, tanta manía d'anar a comprar preservatius.. no ho he entès mai! Sort que amb l'edat us passa. I quan aneu a comprar pomada per les "almorranas"? com us ho fareu? jejejej

nadeia ha dit...

Espavila que sembla que volen fer pagar per entrar al parc...

Déjà vie ha dit...

nose si ho he entes be xo... no has stat al parc guell?? precios no deixis d'anar a les tres crues, a mi mencanta, s veu tota la ciutat.
El post en si...com dir-ho...molt bo. ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats pel Premi C@t

Salvador Macip ha dit...

M'agradat molt veure que t'has emportat el C@t! Moltes felicitats!!

Eva ha dit...

Aconseguir unes fites és tot una aventura... això si, un cop aconseguides....
Salut!!!

Les Coses són com Som ha dit...

Aquest curs passat em va tocar explicar Gaudí amb infants de 4 anys. El parc Güell era clau per aprendre com era un dragó, o una sarganta, o que Gaudí feia trencadissa amb rajoles i ho convertia en una obra important. Evidentment, la part de les escales, me la vaig saltar, perquè no és qüestió que comencin a patir de tant petits, millor no fer-los passar el mal tràngol. Per sort, l'excursió per conèixer Gaudí es va desviar quasi a l'altra punta de la ciutat, la "Dona Ocell"...

I lo de passar pel què vas passar quan t'havies d'afeitar, boníssim, jeje, crec que li pot haver passat a molts d'altres. Demana'ns a les dones què hem passat amb la regla, també és per fer-ne una crònica!!!

Un petonàs!!!

mar ha dit...

jejeje...
tots aquests mals tràngols que ara veiem com nimietats però que tant ens van amoïnar quan érem jovenets...
(tant a nois com a noies)
i ara...
jejeje...
continuem amoïnats per mitxelins i panxetes variades...

quan tinguem 90 anys mirarem enrere i ens semblarà que érem ben beneïts als 40 amoïnant-nos per aquestes petiteses...

aix... és llei de vida!
petonets i felicitats pel premi!

Assumpta ha dit...

Aquestes escales són les que pujaves repetidament per entrenar-te per anar a Montserrat? :-))

Anònim ha dit...

M'encanta Òscar, recordo que no anaven mai les escales, però mai dels mais! i no saben els turistes què els espera... sempre esperant alguna cosa què com dius ens farà feliços però el camí no és fàcil oi... jo no ho sabia això de demanar preservatius, ara te'n trobes a qualsevol lloc :) com canvien les coses oi...

Alba ha dit...

Molt bon post i molt original!
Salutacions

Ester ha dit...

Totalment d'acord original com sempre.
Ah i com la casa Batlló res de res

òscar ha dit...

l'anomenada pressió farmacèutica que t'obliga, MAI, a endur-te gelocatils o juanoles quan volies, òbviament, altra mena de coses.

no foti's MEIA: espero que necessitar d'aquest producte mèdic.

abans que acabi el mes hi vaig, NADEIA. la verge del puny és la meva verge :)

en bus (passo d'escales DÉJÀ VIE) però hi aniré. segur.

moltíssimes gràcies JESÚS. fa una il.lusió bàrbara!

merci SALVADOR. ha estat una molt bona notícia per amanir el pont i fer encara més animada la tornada a la feina.

aventures que ens fan riure ara EVA, però quan les patiem ens deixaven un nus a la gola.

petonàs INSTINTS. tot just un dels temes que m'ha fet més palés no conéixer el parc és l'interès del nen per gaudí. i això, desgraciadament, no li vaig incentivar jo.

estem tots plegats que fem un goig tremendo MAR. no tenim ni panxetes ni mitxelins: tenim bonics plecs que ens fan encara més atractives/us. :)

aquestes escales, ASSUMPTA, fan una fila molt més feixuga que pujar a montserrat.

crack (CESC) em fa molt i molt content la teva tornada. ara passo a visitar-te pel nou blog que, això sí, ni se'm fa ni se'm farà feixug. al contrari, serà tot un plaer. una abraçada gegant!

originals els mal de caps que ens porten algunes nimiesses ALBA.

més deures BOLERO? :) ben mirat, a la casa batlló no l'acompanyen els problemes d'ascens que té el parc güell.