dimarts, 27 d’octubre de 2009

tibidabo de nit

si, com en el meu cas, els programes de tele han esdevingut el pèssim referent d’algunes conductes humanes, es pot entendre que en quelcom tan humà com l’art del dissimul estigui fortament influenciat per la caixa tonta.

gaby, fofó i miliki van practicar una pionera (i nociva) docència ensenyant-me que quan cal fer-se l’orni per alguna trastada el millor és mirar un fals hortizó i posar-se a cantar un tonada semblant a nanonieno nonieno. uns cracks!

a la tele, també, vaig descobrir que els reis del dissimul, els espies i investigadors privats, tenien un uniforme oficial que els atorgava el do de la transparència davant dels investigats: una gavardina clara amb el coll pujat, ulleres de sol i un barret negre eren el salv conducte per enganxar-se com una paparra a marits tastaolletes o malfactors sense ser vistos.

ara, quan la tele no m’ofereix algun coneixement imprescindible en aquest aspecte, surto al balcó de casa i, enlloc de mirar la muntanya il·luminada del tibidabo mentre fumo, observo els nous veïns que tinc enfront de casa: un local de bescanvi, no dels tradicionals cromos, sinó de les tradicionals parelles.

l’entrada que alguns fan al local hauria de figurar als manuals del que mai no s’ha de fer per dissimular. parelles que passen uns metres de llarg la porta i, de sobte, quan ja han controlat que no hi ha passejants a nord, sud, est i oest, fan un ràpida corredissa per entrar presumptament d’amagatotis. d’altres que hi accedeixen caminant cadascú per una vorera del carrer com si fóssin dos desconeguts i, els millors, els cagadubtes que acumulen minuts d’indecisió a la cantonada, després fingeixen consultar la carta del bar proper i, finalment, quan creuen garantit l’anonimat decideixen que, enlloc de sopar, s’escau conèixer altres parelles en el sentit bíblic de la paraula.

si dins el local aniràn de cara a barraca, per entrar-hi no calen tantes anades, tornades ni moviments en fals, tot i que amenitzin la meva cigarreta. gavardina, ulleres de sol i, un cop truquen a la porta, dir el sant i senyal que, òbviament, no pot ser altre que nanonieno nonieno.

50 comentaris:

Noctas ha dit...

Són coses de la burgesia. De primer la familia i l'ordre i després l'intercanvi i les calcetes al cap. Ara bé, la teva vista és immillorable. Cap amunt el Tibidivao i cap abaix els clients que fent-se els tontos van entrant a l'antro del vicio...saludus!

Clidice ha dit...

huas huas huas huas jo, de tu, posava a la cantonada una paradeta d'aquelles ulleres amb nas i bigoti! encara faries la primera pela! :D estàs ben distret nano! :D

niña de azucar ha dit...

Boníssim XD

Jesús M. Tibau ha dit...

si que estàs distret!

TORO SALVAJE ha dit...

La programació del balcó de casa teva es inigualable.
Per treure el sofà al balcó.

Eli ha dit...

Ostres... i has vist personatges famosillus???? Segur que en deuen haver i tot!!!Entretingut, veig que estas, eh???

Rita ha dit...

A tu no et cal mirar la tele, ja tens un bon espectacle amb totes les variants del dissimulu... ;-)

Lansbury ha dit...

Que preciositat el Tibidabo mmm que bons records Un bes

Cesc ha dit...

A veure si un dia em convides a veure un espectacle d'aquests. Ho admeto, soc voyeur. I mirant mirant n'he vist que no fan el naniano naniano, si no que prenen el sol nus/es, van en calces per casa, la dona li fot un mastegot al nen... o d'altres que simplement, esatn mirant cap al meu blog i quan em veuen, giren el cap de cop!!

garbi24 ha dit...

Aqui fa falta una camera i un bon objectiu...encara faras la primera pela....que si s'amaguen tant es que no haurien de ser allà.....
Bona distracció

elur ha dit...

a 'ells' me'ls imagino i ric, però si t'imagino a tu i en com deu barrinar el teu cervell i el somriure que deus portar posat entre pillo i futeta... quasi que caic de la cadira de riure! ha de ser terrible tot el que deus pensar mirant aquest serial! terrible de bo, vull dir!!! ;)
Reverències!

Six X ha dit...

Sents dubte la programació que tens al balcó de casa teva és molt millor que la que fan a la tele.

rits ha dit...

ja et veig jo allà a lo james stewart i "La ventana indiscreta"

Assumpta ha dit...

I no has pensat en fer-los un crit des del balcó?

- Holaaaaaa!!! em sembla que ens coneixem, oi? sí sí, a la teva dona (o marit) la conec segur!! Ja li diré que ens hem saludat, eh?.

En fi, aquestes coses em... bé, és igual.

Cesc ha dit...

El què és la vida eh xiquet... tu els observes i ells s'amaguen dels observadors de carrer i tu ets més amunt... de tot se n'aprèn i tu ets tant observador com els bons com jo! jeje

Joana ha dit...

Si sabessin que els penges en un post, això sí anònimament. Cosa que el tibidabo és ben públic!
Fa anys quan treballava de it en un hospital des del bacó també tenia una vista similar :)Aparcaven el cotxe al pàrquing de l'hospital per anar al bar de nit :)

Ferran ha dit...

No ho entenc... quin sentit té tant de "pudor" (que no "tanta pudor") si acabaràs jugant al que vulguis, amb qui vulguis? Si et va el tema, tampoc no cal anar pels puestus amagant-se, no?

En qualsevol cas, com ha dit algú, ells que vagin fent... i tu ben distret que estàs! :)

Striper ha dit...

Home estas distrtret que ja es molt tu crida que algun es girara.

Esther ha dit...

ai, voyeur...!

Ben escrit el text d'avui, m'ha donat la impressió que t'estava veient, cigarreta a la mà, al balcó...! :) hehe, et deixem aquí ben entretingut, doncs! No t'oblidis de passar llista, haha...

kweilan ha dit...

De vegades no sabem que ens espíen...Molt bo aquest apunt!

Àlex ha dit...

Em sona la zona... Diria que hi vaig viure uns 25 anys. 25 anys mirant-me un edifici del que penjaven llençols blancs al terrat cada poques hores i que tapaven les matrícules dels cotxes quan hi entraven, per no donar pistes. Un edifici on diuen (mai no ho he comprovat, tristament) que posaven de fil musical el Barça el diumenge a la tarda perquè els senyors que fumen puros puguessin explicar el partit quan arribaven a casa. Quan van amenaçar d'enderrocar-lo, van obrir el local de sota. Potser hem estat veïns tota la vida i no ho sabem!
Lamentablement, ja no veig el Tibidabo de nit. Ara només se m'aparquen els camions d'escombraries i quan surto a fumar al balcó m'avorreixo com una ostra, ambientada per les pudors, això sí.
Em fas molta enveja!

- assumpta - ha dit...

Tenir un espectacle com aquest davant de casa no és bo ni per l'economia ni per salut... fa sortir més al balcó a fer un cigarret!

Molt bo aquest també!
;)))

estrip ha dit...

en fer nanonieno nonieno, n'hi ha uns que són uns experts, els polítics!

Carlos ha dit...

I desprès diuen que fumar és dolent, jajaja I lo bé que t'ho passes i ens ho fas passar.
;P
Salut.

Jordi Casanovas ha dit...

compra't una càmera que encara faràs la primera pela ;)

XeXu ha dit...

Déu n'hi do amb el veïnat que tens! Jo crec, com diuen altres companys comentaristes, que no t'has de quedar aquí. Pensa alguna maldat per posar-los encara més nerviosos, no sé, segur que a tu se t'acudeixen coses gracioses, però com a mínim, als que vegis dubtant crida'ls fent-los senyals d'on és el que busquen, com si et fessis el ximple: 'ei! És allà! Sí, sí, vosaltres, el que busqueu és allà. Allò de les parelles, sí aquella porta!' Veuràs com fugen esperitats.

La idea de la càmera d'en Jordi no em sembla mala idea... encara que legalment és una mica així...

instints ha dit...

jajaja, que bo!! Quan busques un raconet per fumar i descobreixes tantes coses, t'adones que hi ha vida en el més enllà, jajaja. Des de casa meva, també veig el tibidavo de nit, tot i que estic molt més lluny, però el veig. Ara quan el miri, pensaré que estàs al balcó observant.. Petons!!

Jordi ha dit...

Com que jo també passava per aquí, i aprofito que porto gavardina, ulleres de sol d'1 euro amb montura groga, un nas de pallasso i canto el nainonaino, només dir-te que si eres tu aquell que estava l'altre dia al local aquest. Si no eres tu, tens un germà bessó!! ;-)

Molt bo, Òscar!

òscar ha dit...

el meu referent és només visual NOCTAS, però a jutjar per l’aspecte que em permet veure la foscor, no diria pas que els usuaris d’aquest temple del bescanvi pertanyin a la nostrada burgesia. potser van camuflats! :)

hauria de ser d’autoservei CLIDICE, estil maquineta de cafè. temen, una mala cosa, ser vistos per ningú.

distret diria, NIÑA DE AZUCAR.

tot i l’abasta oferta, JESÚS, la programació de la tele m’empeny cada cop més al balcó.

l’avantatge és, TORO, que des del balcó controlo carrer i tele alhora. ara sols cal substituir la dura cadira de plàstic per un còmode sofà. :)

cap famós ELI. sembla que l’star system sols deu visitar locals de bescanvi d’alts vols.

llàstima que en no res començarà el fred, RITA, i se m’acabarà balcó, cigarreta i … entreteniment!

a casa de mons pares tenia vistes al tibidabo i ara, a ca meva, també LANSBURY. sembla que escullo les residències en funció de la bonica muntanya.

fer el xafarder, i més quan els veïns no em donen tantes facilitats visuals com a tu CESC, no és pas dolent. o millora la tele o jo ... segueixo! :)

la càmera que tinc no té visió nocturna JOAN. o els reis (mags) es porten bé amb mi o l’ajuntament de la ciutat s’estira amb els fanals.

hauries de veure la de coses rares que fan moltes de les parelles que hi van, ELUR. de veritat que si dissimular és això, no sé que no ho és.

depén dels dies SIX X. de seguir amb csi, miénteme, house, flash forward, californication i true blood hauré d’aprofitar el temps dels anuncis :)

espero, RITS, que sense cap lesió pel mig ni assetjament dels investigats.

doncs sí que ho he pensat ASSUMPTA. especialment quan la meva intuició masculina em diu que allà, de parelles oficials, n’hi entren ben poquetes.

la gent mira molt poquet cap al damunt CESC. busquen investigadors a peu de carrer i els cracks de la investigació :) estem amagats als balcons.

per molt camuflatge que portin, JOANA, sempre hi ha algun xaferot/ota que els estem controlant.

és just el que més em sobte FERRAN. tant dissimul, tanta discrecció sols em fa pensar que la gent no hi va amb la seva parella.

no-no STRIPER, que encara acabaran trucant a la porta de casa.

com darrerament m’està pegan, ESTHER, per fer estudis ximplets, el proper cop que faci el tafarot comptabilitzaré el color de cabell més usual, faldilla o pantaló, etc ...

això de mirar cap al cel sembla que no ho tenen massa present KWEILAN. gens diria :)

jajajajaja ÀLEX. crec que no és el mateix lloc de blanca façana. el “meu” és nou de trinca i (ojo al dato, com diria aquell) abans era un saló d’un esgléssia evangèlica. toma contrast! :)

no et pensis ASSUMPTA. des de que la meva dona ha deixat de fumar, em té enclaustrat a balcó i galeria. molt em temo que acabaré al replà de casa.

segur que veien els paiassos a tothora, ESTRIP. tal veus, tal seràs ... :)

els anys, CARLOS, m’han fet diversificar el tipus d’oci. ara sols em manca sortir-hi amb un xupito de bayley’s per fer-ho complert del tot.

millor no buscar enemics on no cal, JORDI. mentre em distreguin com fins ara ja en tinc prou.

podria posar-me una gorreta vermella, una I de punt d’informació i indicar-li’s el lloc exacte on volen anar, XEXU. sense accedir al recinte, eh! :)

aquests dies és massa emboirat, INSTINTS, i clar :) no em queda altre remei que mirar el carrer i els qui hi volten

mon germà bessó segur, JORDI. ell és :) de molt viva la pepa i ancha es castilla. et confirmo que núria feliu no hi ha entrat!

Toni ha dit...

Jajaja, què bo! :D

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Mmm...una mica "la finestra indiscreta" ;)
Pel meu balcó també veig perfectament el Tibidabo...una estampa de postal.
salutacions
sílvia

fra miquel ha dit...

Jo el que tinc si surto al balcó, és un embús i tocata i fuga de clàxons, per què algú ha aparcat el cotxe sobre la vorera i l'autobús no passa. En aquest punt t'envejo una mica. Si més no deus somriure de tant en tant veien l'espectacle que expliques.
Una abraçada

DANI ha dit...

Collons xatin, que aquestes coses no es miren. I si un dia veus un paio amb un abric negre i unes Converse marrón verdoses espero que callis ja ja ja

Eva ha dit...

Hi ha vegades que es millor estar al balcó que mirant la tele...
Fa anys, molts, des de la última visita al tibidabo, ara he pogut tornar mirant per la teva finestreta...
Salut!!!

el paseante ha dit...

Estàs ben distret, noi. Hauries de fer un estudi de camp com en el darrer post: quants clients parlen català o castellà, percentatges per edat...

Albert ha dit...

Amb tele o sense tu sempre estaràs ben entretingut.
Els espies (o els de l'auditoria de seguretat) del Barça també van com aquests que descrius?

Adéu!

sunny ha dit...

espero que tinguis poques estones per avorrir-te
la peli sembla un culebró dolent...

òscar ha dit...

gràcies TONI. en quan començi el fred, s'acabarà la (meva) distracció.

e tibidabo és maco, SÍLVIA, però de tant veure'l miro de buscar alternatives visuals algo menys :) hieràtiques.

els mulladers que es munten, FRA MIQUEL, pels mals aparcaments solen generar, a més de soroll, petits sainets humans que no estan gens malament per fer un post.

en altra època et diria, XATIN :), que el meu silenci queda comprat amb uns coporros. ara, per una mísera entrada al cine ja em conformo. tot i així, millor no hi vagis que fa fila de ser molt atrotinat :)

se la veu bonica a la muntanya, EVA. de nit, il.luminada, encara fa més goig. i, la veritat, si no la tingués sempre a la vista no hi hauria color entre una cosa i l'altra.

no estic a peu de carrer com el mercadona, PASEANTE. quatre pisos d'alçada em permeten, com a molt, distinguir força difoses les cares i poc més. a més ... amb tota la que està caient; qui me'l pagaria aquest informe? :)

jajajaaj ALBERT. si cap directiu se'n va adonar del seguiment, segur que els espies anaven caracteritzats com marquen els cànons :)

sí SUNNY, el cert és que els personatges dissimuladors que hi passen, el do de l'actuació no el tenen.

Deric ha dit...

Ostres, i què bé que t'ho passes mirant-los! Millor que les atraccions del Tibidabo!

jordicine ha dit...

Veus el Tibidabo des de la finestra? Em fa més gràcia això que el local. Ja ja ja. Visca el Sr. Chinarro!

Cris ha dit...

que bo!!!!!!!! El millor, es no avergonyir-se de res, si no encara fas el pena, i més avui en dia, però fer de voyeur et deu divertir al menys no? Ja és ben veritat que en tens per fer un llibre! M'has fet be riue, jaajaja :) Salutacions, bon post, com sempre!

òscar ha dit...

ideal pels que no som massa d'atraccions, DERIC. i molt menys car per la butxaca.

des del balcó veig el tibidabo a l'esquerra, una macroantena que hi ha a montjuich a la dreta i els del bescanvi si miro sta, JORDI. ni un artistasso com el sr. chinarro ha tingut mai millor vistes! :)

ara que no ens escolta ningú, CRIS, sols és divertit mentre faig el cigarro i si hi ha gent que se'n avergonyeix d'entrar. si no ... és millor mirar la tele!

Mario ha dit...

Lo que está claro es que sintonizaría día sí y día también la tele a través de tu mirada. Ves las cosas, traduces un montón de recuerdos que transformas en un crítica buena, que ya cuesta. Sí.
Sigo siguiéndote. Y una forma de hacerlo es buscar en el mando a distancia de mis emociones tu blog. Así que te leo y casi, casi, puedo irme a otros quehaceres. Y de la tele, como animal de compañía, me olvido por momentos cada vez más eternos.

Un abrazo.

caterinacortes ha dit...

Preciosa la foto!!! M'encanta! I jo que sóc una enamorada de Barcelona :) Vaig ser al Tibidabo el dia abans d'aquest Sant Jordi passat per primer pic a la meva vida. Quines vistes! Va ser tot un luxe poder veure tota la ciutat de Barna des d'allà dalt. Una meravella :)

òscar ha dit...

los pequeños recuerdos, la lectura de blogs o el simple chafardeo desde el balcón son actividades, la mayoría de veces, mucho más amenas que dar de comer a ese animal de compañía llamado televisión. un abrazo MARIO.

veure el tibidabo des de casa, especialment de nit i il.luminat CATERINA, et fa tenir una mirada molt més dolça de barcelona. des de dalt de la muntanya, amb la ciutat al peus, la mirada és d'orgull.

Alexia Stark ha dit...

Hola Òscar!
Mira he participado en un concurso online y me han pedido que invitara a 5 blogs amigos, he puesto tu blog entre ellos, aquí te dejo el enlace por si quieres participar también, si quieres claro xD

http://univers-alexia.blogspot.com/2009/11/grandes-regalos-en-solondscom.html

Una abraçada!

òscar ha dit...

bon dia ALEXIA. miro a ver el boletín de participación :).
una abraçadaaaa!

Núr ha dit...

Així m'agrada! A fumar al balcó!! :) hahaha És una putada, i grossa! Jo he hagut de sortir al balcó a fumar en un pis on vaig viure un any i mig... i fins als santíssims ovaris, vaig acabar! A més, era un principal, gairebé arran de carrer, i la gent em mirava com si fos vés a saber què! (una meuca, vaja!)

Al replà de casa? Ja s'hi pot fumar, allà? A veure si els veïns et denunciaran!

bajoqueta ha dit...

Ben distret que estàs! jajaja

Bonica la cançó, jo la coneixia d'una col·laboració que va fer amb Pedro Guerra :)

òscar ha dit...

és un clàssic d'aute, BAJO. una història de tres sota la capa del dissimul.