un home emprenedor

X és un emprenedor, un d’aquells tastaolletes dels negocis que mai no defalleix ni decau tot i les (freqüents) patacades. X és, també, un enamorat de les dites i les frases fetes.

convençut que una imatge val més que mil paraules, va engegar el projecte del vídeo-club titànic. sis mesos més tard va acabar enfonsat en topar amb el iceberg de les descàrregues il•legals a l'emule. però com d’un gran mal en surt un gran bé, X en va treure, al menys, una formidable col•lecció de devedés per guarnir els prestatges de casa.

va apostar per l’exercici convertint-se en profeta empresarial del men sana in corpore sano. el culte al cos sempre ha donat molts calés i no passa de moda –pontificava X davant qualsevol que el volgués escoltar, orgullós de l’èxit inicial del gimnàs-. un dels que l’escoltava, el sr.DIR, va inaugurar poc després el primer dels seus centres esportius tot just enfront. a boca tancada no entren mosques, pensava X pedalant resignat damunt la bici estàtica al costat dels devedés.

assaboria animat, pletòric, el a la tercera va la vençuda mentre
signava davant notari la compra del circ a l’ángel cristo. X somreia conscient que mort el gos, morta la ràbia i que, aquest cop, acomiadant els nans com a primera mesura la sort canviaria. no pot créixer, en definitiva, el que has enviat a la cua del inem.

X maleeix ara, tot esperant l’arribada del pèrit judicial per embargar habitatge, carpa blanc i vermella, bici estàtica i devedés, que cap dita l’avisés de la crisi econòmica mundial.

X maleeix saber que els arriers es troben pel camí quan, en obrir la porta al pèrit judicial, comprova desolat que aquest no fa més d’un metre i deu centímetres d’alçada.