X és un emprenedor, un d’aquells tastaolletes dels negocis que mai no defalleix ni decau tot i les (freqüents) patacades. X és, també, un enamorat de les dites i les frases fetes.
convençut que una imatge val més que mil paraules, va engegar el projecte del vídeo-club titànic. sis mesos més tard va acabar enfonsat en topar amb el iceberg de les descàrregues il•legals a l'emule. però com d’un gran mal en surt un gran bé, X en va treure, al menys, una formidable col•lecció de devedés per guarnir els prestatges de casa.
va apostar per l’exercici convertint-se en profeta empresarial del men sana in corpore sano. el culte al cos sempre ha donat molts calés i no passa de moda –pontificava X davant qualsevol que el volgués escoltar, orgullós de l’èxit inicial del gimnàs-. un dels que l’escoltava, el sr.DIR, va inaugurar poc després el primer dels seus centres esportius tot just enfront. a boca tancada no entren mosques, pensava X pedalant resignat damunt la bici estàtica al costat dels devedés.
assaboria animat, pletòric, el a la tercera va la vençuda mentre
signava davant notari la compra del circ a l’ángel cristo. X somreia conscient que mort el gos, morta la ràbia i que, aquest cop, acomiadant els nans com a primera mesura la sort canviaria. no pot créixer, en definitiva, el que has enviat a la cua del inem.
X maleeix ara, tot esperant l’arribada del pèrit judicial per embargar habitatge, carpa blanc i vermella, bici estàtica i devedés, que cap dita l’avisés de la crisi econòmica mundial.
X maleeix saber que els arriers es troben pel camí quan, en obrir la porta al pèrit judicial, comprova desolat que aquest no fa més d’un metre i deu centímetres d’alçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
40 comentaris:
vaja... potser hauria d'haver recordat, el sr.X, que tot el que puja baixa.
Molt bo, Òscar!!
jajaja....m'ha semblat genial, Òscar!
Pobre home...
Petons
Pobre senyor X,... Potser li aniria bé pensar que els catalans, de les pedres en fan pans... i que de la trobada als tribunals en pot sortir una gran novel·la... Que es prepari la franquícia Grisham, que ve el senyor X!
Todos tenemos un caso similar al señor X cerca nuestro. La crisis la crisis...yo en mi casa la noto muchisimo, y que me venga cualquier a decir que no la nota que me sale la mala leche innerent a la clase obrera.
Pobre señor X...la verdad, me ha dado mucha tristeza su historia.
Besos!!
Massa penes per un sol home, pobret... però ben mirat, la darrera trobada el podia haver dut a la glòria!
és curiós el tema de les dites, sempre n'hi ha alguna que explica el fenómen, un cop aquest ja ha passat... abans, és més difícil que serveixin per alguna cosa, això quan no són contradictòries... igual que a la borsa vaja, que no es pot preveure però si que se'n poden explicar els moviments, un cop aquests han esdevingut... mala cosa guiar-se per dites, proverbis i frases fetes, per molt que ens fascini el tema!
La veritat és que aquest pobre home no n'ha encertat ni una. Un relat on combines la ironia i l'amargura...m'ha agradat.
Ara mateix me'n vaig a posar una ciri a la Moreneta pel senyor X. Es pot tenir més mala sort a la vida? Però que se n'ha fet de la frase munta un circ i li creixen els nans? Perquè el nan no va crèixer, no?
Tots i totes som senyor X, o com a mínim el coneixem. El que passa és que davant la crisi cal potenciar l'enginy i arriscar-se- Crec que en el fons, això de la crisi no serà tant negatiu...
El Sr. X se n'acabarà sortint, si hi posa empeny i imaginació. Potser, un dia, el mateix pèrit que ara se li endú les quatre coses que li queden, certificarà (perquè haurà canviat de feina) la posada en marxa del quart projecte del Sr. X.
Que no decaigui!
Fa poc em va caure a les mans un llibre que es diu "la bona sort". Deia que la sort que realment és bona és la que busques, no la que topes amb ella. Estic ben segura que, tot i haver-ho intentat tres vegades, a la propera la sort el somriurà :)
Molt bona setmana, i com no, molt bon relat, curt, però ja ho diuen, al pot petit hi ha la bona mermelada!!! :D
M'encanta llegir textos imaginatius!! I tu n'ets un mestre :-))
Suposo que el Sr. X es va precipitar en acomiadar els nans per por a que li creixessin... No es va portar bé amb ells (el qual ja preparava opossicions a funcionari judicial i...)
Esperem que la seva sort canviï ;-))
Llàstima que la Marina Rossell no hagués fitxat el senyor X com a mànager...! :P
pobre, assetjat per l'infortuni
El Sr.X, bon coneixedor del refranyer català, també sap aquell que diu: "Si no vols pols, no vagis a l'era!"
...pensant-se que els nans no li fotrien pols, li foten l'era!
Ara, el Sr. X, haurà de "vendre el pis i anar a lloguer", com diu la dita.
El Sr. X, els nans i tots plegats, ens en sortirem, no sé com però... ens en sortirem!!!
estic d'acord amb molts dels amics d'aquí dalt, el pobre sr X és un desgraciat, tots em tingut moments en els que ens em sentit una mica com ell. tot i això demostra un esperit de superació del qual hauríem de prendre exemple, segur que en pensa alguna després de la visita del nan...
l’esperem sr X
Segur que el Sr. X esperava una mica més de sort oi... la vida xiquet ja se sap ensurts en dóna... a veure com va el futur pel Sr. X... només 10 cm... ufff
Fa peneta, eh, com et passes amb els personatges!
M'ha encantat! Un relatet genial, sí senyor!!!
Un petonet!!!
Genial... a la tercera va la vençuda i de tot s´apren... tot i que podem recordar que "cadascu busca feina del seu ofici", tots ens hem de guanyar la vida, d´una manera o altra, amb crisi o sense,... pero la veritat es que X n´ha rebut una darrera l´altra.
Una abraçada...
Aquest X és un malestruc!
I avui he sentit que potser prohibiran els animals dels circs, perquè patien trastorns psicològics... imagina't quina mala sort!
Salutacions!
Dis-li al senyor X que posi en marxa un frankfurt. Van estar de moda els anys 80 i ja no en queda cap. Un bon relat per fer-nos somriure en aquests temps de crisi.
Pobre senyor CrisiX, llàstima que la realitat supera la ficció.
Boníssim. La veritable sort de X és tindre dites i refranys a mà: ara que vénen maldades, li anirà bé posar bona cara al mal temps que ja déu saber que qui sembra llamps, recull tempestes.
el sr X ELUR, viu i fa en funció de les dites. per tant, segur que aquesta la té ben present intentant, ara, ... pujar de nou!
la veritat és que una mica “n’hi ha que neixen estrellats” si que m’ha sortit AINHOA. :) petooons
ÀLEX, com en X sàpiga de l’interès d’en grisham segur que s’empesca una editorial.
seguro HELEN que X diría que “al mal tiempo buena cara”. :) besooos
encara té temps, i projectes, per endavant ZEL!
és cert FERRAN: són grans confirmadores “a brau passat”. així ... qualsevol! una abraçada!
gràcies KWEILAN. l’amargor, quan ja ha passat, té uns bons puntets de ironia.
just per aquesta superstició per les dites JORDI, quan munta el circ el primer que fa és acomiadar els pobres nans. va intentar conjurar la mala sort però ... no comptava amb l’efecte crisi!!!
cal ser positius CESC. caure i aixecar, caure i aixecar tot i que els cops fan una mica de mal.
X és, per damunt de tot, un emprenedor FERRAN.
els teus pots (o posts) petits, des de madrid, ténen ESTHER una confitura excelent. petooons!
si en el proper projecte, ASSUMPTA, compta amb els nans, segur que li anirà bé.
qui diu marina rosell ZINCPIRITIONE, diu també a les gavines.
assetjat i ... embargat JESÚS!!!
ha de començar de nou i sense era ALEX. però no li han embargat el bé més preuat que tenia al costat dels devedés: el costumari. amb això ... de cap a l’èxit!
el sr X és un supervivent i, com a tal CARLOS, seguirà amb nous projectes i noves dites.
el que espera, desespera CESC. però X també coneix aquesta dita.
millor fer-los patir al bloc que a la vida real, XEXU. deu ser una manera de fer menys real la crisi :)
gràcieees SIRVI. petooonet!
vé a ser, més o menys, “com l’ase dels cops” EVA. potser si que m’ha sortit una mica massa sofert, pobre home :) petooons!
ostra ALBERT ... no sé que ha passat amb lleons, tigres i elefants que tenia X al circ. potser s’han acabat fent, també, pèrits judicials!
NADADOR en queda un: el mític frankfurt pedralbes que segueix allà, alié a crisi, despatxant frankfurts, bratswurts i xistorres a tutiplén.
segur que en molts casos és així GOCULTA. millor riure que plorar.
segur que X, BRUIXADESOL, sembrarà qualsevol cosa menys llamps. per si de cas!
Gran post man., transmets la tendresa que tú sents pel personatge, al lector, i això al meu entendre no és pas fàcil de fer...saludus crack i no li facis massa cas al meu post dels psicòlegs., tinc amics psicòlegs que coneixen la meva vena provocativa i em deixen estar per burro., un dia parlaré dels advocats que és la meva professió...jejejeje saludus mestre i un relat entendridor sense edulcorar-lo massa.
bona, molt bona!
realment...si la crisi no ajuda monetàriament almenys que ajudi a la inventiva, no?
;)
Pero qui li fica la cama al damunt per a que no alce el cap. Per cert la peli que deies al meu blog pot ser que siga "el virgo de Vicenteta"? Vinga un bes
ai, pobre home, quines coses li passen...!
Genial!
Quants senyors X deuen haver-hi pel món. Mal moment per encetar projectes i més si t'hi van posant dos peus esquerres.
Pobre X, t'has passat una miqueta amb ell. Ara m'imagino un nan una mica jean Valjean que perdonaria a X, després de tantes desgràcies...
Pobre no li surt res bé, potser és que no ha triat bé los negocis :)
I encara que no li ha vingut una inspecció i li han clavat una multa per no tenir el pla de prevenció de riscos laborals.
És que la viabilitat d'un negoci ara és molt xunga, no només per la crisi sinó per com ha evolucionat tot el món laboral i com les noves tecnologies simplifiquen i faciliten l'accès a qualsevol cosa que se t'acudeixi...És que crec que quasi ni un cine és rentable ara per ara...Quantes amigues tinc que fa anys que es baixen les pel.lis d'Internet!
En fi, que no m'enrotllo més que aquests temes laborals són lo meu i m'emociono haha
oish! i què passarà amb els lleons?!?!
eppp NOCTAS, cap problema ni amb psicòlegs ni advocats. quan toqui el d'advocats en posaré cullerada perquè tinc un grapat d'amics que en són. una abraçada crack!!!
riure una miqueta de la famosa crisi segur que és una bona teràpia, BALLARINA.
jajajaja si-si LANSBURY, el virgo de la vicenteta. buscaré més info per internet perque la recordo molt esbojarrada! :)
potser l'he mortificat una mica NIMUE. :)
o tres MAI, o tres! pobre home!
i, fins i tot LLUIS, engegarien (ara si) :) un projecte en comú!
o les dites BAJOQUETA! :)
jajajaja SPAGETTI! crec que, de necessitar X assesoria, tu series la més indicadíssima!
em temo que han acabat al rioleon safari BIMBONOCILLA! :) si és que encara existeix!
Es veritat que sempre `pots trobar una dita adient a l'ocasió.
Recordo aquell frankfurt de Pedralbes de la meva època universitària. Era curiós que tenien un local preparat i muntat però que no l'obrien. L'han obert? Segons un profe nostre era perquè no vingués competència
ostra, doncs crec que no KHALINA. crec que segueix exactament el mateix espai més aviat "llauna-de-sardines"
Pretty circus tents?
Si, amb el tema de les dites, em ve aquella de que no es pot matar tot el que es gras.
O aquella que diu que no hi ha enemic petit.
Pobre X!
M'ha encantat!
;)
jajajaja ASSUMPTA ... la del "no hi ha enemic petit" li va que ni pintada a X!!!
Publica un comentari a l'entrada