divendres, 13 de febrer de 2009

cuéntame

no m’avergongeixo de tenir un concepte de memoria històrica tan “mei generis” en el que predomina el jo per davant dels altres o els fets que els hi passen. ho sento, soc així d’egoista.

potser, per aquesta visió òscarcentrista dels fets, mai no he caigut en la temptació de seguir sèries com temps de silenci o cuéntame ja que, directament, m’importa més aviat poc, per no dir que un bledo, el que estiguéssin fent imanol arias o ana duato en el mateix moment que fraga es submergia a la platja de palomares amb el banyador a l’alçada dels mugrons.

en la meva memoria històrica predomina el jo. mentre jo, aprofitant les sobtades vacances escolars, cantava per casa “franco-franco que tiene el culo blanco” i mon pare, assenyat de mena, em deia que mirés de “no cantar massa alt que mai se sap dels veins”, enterraven aquell tap de bassa de dictador que va estar emprenyant quaranta anys.

mentre jo agafava una bandera gegant enmig de milers de persones, com si anés a beneïr la palma, un avi que venia de l’estranger repetia per megafonia “ciutadans de catalunya, ja soc aquí”. hi havia gent que plorava i jo no entenia res.

mentre jo, enfurismat al racó del menjador, singlotava jurant que em feia soci del madrid, onze romanessos de l’steaua de bucarest passejaven la copa d’europa damunt la gespa del sánchez pizjuan presumint d’un trofeig que mai no haurien d’haver guanyat.

mentre jo mirava el persones humanes del mikimoto, un grapat de veins sortien al balcó a fer sonar les cassoles cridant, alhora, no a la guerra. no vaig veure el capítol sencer del programa del grandíssim comunicador català.

mentre jo dormia l’excès de vi negre d’una fantàstica calçotada a valls, dos polítics del pp amb cara de no haver fet una correcta digestió, inisinuaven que les eleccions que acabaven de perdre no havien estat legítimes. vaig pensar que jo no era l’únic que hauria de controlar el número de gots de vi negre dels dinars.

en definitiva, mentre escric aquest post, penso que si el cuéntame em tingués a mi com protagonista enlloc de imanol arias tindria escàs èxit d’audiència però, segur, cauria en la temptació de mirar-me’l. ho sento, soc així d’egoista.

58 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Reconec que també em miraria aquest Cuéntame "oscaritzat"; m'enganxaria, segur, molt més que l'original (que no ho fa).

mar ha dit...

em sembla que més d'un ens el miraríem i ens faríem un fart de riure (no de tu, eh?) sinó de les situacions que plantejaries... i la resolució creativa amb un xic d'ironia que sempre dónes a tots els teus escrits.
bon cap de setmana, òscar!
parlem

Marta ha dit...

Segur que el teu punt de vista seria molt mes interessant que aquest alliçonador/justificador de moltes d'aquestes series...

Per cert, veient el Fraga ara, no us heu preguntat mai que nassos hi havia en aquella aigua de Palomares??? ;)

Assumpta ha dit...

Al meu marit li agrada molt la història, així que ha seguit bastant "Cuéntame"... en algunes coses estava d'acord, en altres no... però li agradava :-))

Jo també cantava això de "Franco, Franco que tiene el culo blanco porque su mujer lo lava con Ariel" (per cert, que jo faig servir "Ariel líquid"... no sé si serà que em vaig auto-suggestionar tant...)

De tot el que dius, jo sí vaig fer cassolada contra la guerra... i tant!! ufff... aquell pocavergonya de l'Aznar!!

Però bé... ara et faré una pregunta molt important :-))

On era l'Òscar quan l'any 1992 un jove Pep Guardiola va sortir al balcó del Palau de la Generalitat dient "Ciutadans de Catalunya!! Ja la tenim aquí!!"??


sempre en el meu record
jejeje

(Ostres, que m'emociono!! jajaja)

Abraçades!!!

kweilan ha dit...

He trobat molt divertida aquesta relació entre la teua història particular i els esdeveniments històrics dels darrers anys.

Carlos ha dit...

estic d'acord amb els comentaris de més amunt segur que seria moltíssim més divertida i potser enriquidora.
i tot i que et sembli una visió "oscarcentrista" aquesta manera de relacionar vivències personals amb fets o moments històrics és allò que li dóna veritable sentit a la història.
salut i per molts anys.
:))

Els dijous nous ha dit...

És molt curiós com recordem els successos històrics. Cada u en té una percepció diferent en funció del seu estat anímic en aquell moment. Penso que cada u té el seu cuéntame particular, i com a egoistes que som tots plegats, sempre és més agradable mirar-se el nostre melic que no el dels altres.
Salut crack de cracks!!

Lectora ha dit...

Crec que tots som protagonsites del nostre "cuentame". Jo no puc dir que la historia m'importa un "pimientu" ja que estic estudiant la llicencitura, però si que crec que hi ha alguns temes que estan massa sobats. Per exemple del 23F jo només recordo alló que deiem a l'escola "Todos al suelo que viene tejero" i lo de Franco també ho recordo. Els guionistes del "Cuentame" crec que ja no saben a quin temps viuen, i han fet l'Immanol etern, no envelleix, tan se val si son els anys 50, 60 o 70 està igual.

Els dijous nous ha dit...

Per cert, em sembla que en la fotografia que has penjat, rau el secret de la vida eterna!!!!

lisebe ha dit...

I jo també m'apuntava al nou Cuentamé oscaritzat, el altre no sé , no li vist mai, pero estic segura que com tú hi som moltes les persones d'aquest pais que la historia la fem ara , no com abans que ens explicaven la historia, oblidant com va ser en realitat.

Abans comptava només la vida que volien que visquesim, malgrat això estem aquí avui fent la nostra historia real. oi???

Petonets Òscar i bon cap de setmana

_MeiA_ ha dit...

Jo ja firmo per mirar el teu "cuentame"!!!!


;-)

Albert ha dit...

Suposo que jo també miraria aquest "Cuéntame Oscaritzat", sempre i quan fos igual de bo que els teus escrits, perquè si és com el real, apagaria la tele.

Sempre està bé recordar fets històrics, tot i que si són mals records, a vegades pot fer mal.

Sí, amb els veïns cal anar amb compte. No saps mai fins quin punt pots confiar en ells...

Adéu!

Jeroni Maleuff ha dit...

Bé està. L'experiència i la memòria humanes comencen per la primera persona del singular.

- assumpta - ha dit...

Bones òscrack !
M'apunto a aquesta aquesta nova versió del "cuéntame" !

Groucho Marx ja ho deia:

"La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un fals diagnòstic i aplicar-ne desprès els remeis equivocats."

O sigui que desprès d'això qualsevol cosa és possible.

Per cert la paraule de verificació es "raters", sembla que ho sàpigui no???

Jesús M. Tibau ha dit...

tots tenim un cuentame dins

Anna Tarambana ha dit...

Possiblement jo miraria abans un "Cuéntame teu" que no pas el del Imanol. A tots ens passa, mirem història just des d'on noaltres l'hem viscut. Perquè jo què sé què sentien els polítics o els americans el dia de les torres bessones? jo sé que em vaig quedar de pasta de moniato, davant la taula, a la casa la meva tieta, enmig d'un dinar familiar. A la tarda vaig anar a un cinema que ara ja no existeix, mig sentint-me culpable per seguir sent feliç. Jo també tinc una visió egoïsta de la historia.

Txarli ha dit...

No he seguit mai Cuéntame però estic segur que el Òscarcuéntame seria molt més graciós i pròxim per a mi.

Respecte a la "memòria històrica" de cadascun...és curiós com me'n recordo perfectament del que vaig fer l'11-S, o els tres o quatre dies abans i després de l'atemptat de l'11-M. Van ser dies molt tensos...

mai ha dit...

Coincideixo, tots tenim un cuéntame. El teu, sens dubte tindria un munt d'adeptes.

Lansbury ha dit...

ui jo es que soc de una generacio amb poca per no dir gens memoria historica, pero sempre pregunte als demés "I tu que feies quan...?" si jajaja soc una d'elles, m'agradat esta introducció del oscarcuentame, hi ha 2º temporada? un bes

XeXu ha dit...

Doncs mira, si fessin una sèrie amb mi, encara tindria menys audiència, ja que ni recordo què estava fent en molts esdeveniments importants que han passat des que corro pel món. Potser si m'hi esforço a pensar una mica em sortiria alguna cosa. Per exemple, quan l'atemptat de l'11-S a Nova York jo estava al poble, amb uns amics que havien vingut de lluny, disposats a celebrar la diada, i ens pensàvem que allò de la tele no anava seriosament, que era una pel·lícula.

Sirvi ha dit...

Crec que la majoria estaria més interessat en el seu Cuéntame particular... l'ésser humà és així per naturalesa (crec).

Quant a la cançoneta... qui no l'ha cantada alguna vegada? Jo també ho feia a l'escola, i això que no em va sobreviure ni sis mesos... ni mort ens el treurem de sobre! Ai, paciència!

Bon cap de setmana!!!

Ferran ha dit...

En realitat tots som un "Cuéntame" amb potes (intueixo, perquè de fet mai he vist aquesta sèrie); vull dir que tots portem petjades del passat al damunt. Qui no recorda què estava fent aquell 20N, el 23F o l'11S?
En qualsevol cas, aquesta barreja de fets històrics amb vivències personals em semblen genials.
Bon cap de setmana, Òscar!

khalina ha dit...

Crec que d'aquí poc ens posem a recollir signatures a favor de l' òscarcuentame.

Bona idea barrejar records propis amb records col.lectius. Però no et creguis tan egoista, a molts els hi passa... Jo, per exemple, recordo que el 23F alguna de la classe no va fer els deures i el 24F deia que a casa seva estaven espantats (jo els vaig fer, però no recordo més, bé la canço de la Trinca)
Al Fraga a Palomares no el recordava, però també recordo la cançó de la Trinca... Tinc més records a partir de la Trinca???

TORO SALVAJE ha dit...

Si fas un "cuéntame" avisa. No me'l perdo ni boig.

Steaua, quin dolor encara....

bajoqueta ha dit...

Segur que si lo fessen seria molt més interessant.

Jordi ha dit...

Petits punts a comentar:
a) El fraga ha sigut jove alguna vegada? Aquesta foto està trucada, no? jejeje
b) La cançó també la cantava, i seguia amb "se fué a París, y ahora lo tiene gris".
c) Malgrat que tinc trenta-un anys recordo haver vist la final. Aquest fatídic dia, va ser el primer dia de la meva vida que vaig portar ulleres.
d) Sempre recordaré la cassolada del divendres abans de les eleccions on vam fotre fora el PP. Va ser un dels moments més gallina-de-piel i encara se m'hi posa quan hi penso.

Resumint, que ni fent una suma entre la teva memòria i la meva no sortiria un capítol.

P.D.: M'acabo de recordar de l' "OTAN no, bases fuera!", quan era mooolt petit ho anavem cridant als quatre vents a l'escola. Evidentment, no teníem ni idea del que significava...

Guspira ha dit...

M'agrada el teu punt de vista històric, com sempre, amb aquest to que et caracteritza.
Eeeei, t'informo que ara és temps de calçotades! Vinga cap a Valls a menjar calçots i a beure vinet!!!
No saps aquella cançó d'Al tall que diu: volem vi volem vi volem viiiiiiii, mo'l beurem mo'l beurem mo'l beureeeeeeeem, i hasta que no s'acabe no mo n'anireeeeeeem!!! :)
Bon cap de setmana!

Albert Lloreta ha dit...

jo podría començar a recordar a partir del paràgfraf sis. més enrera, per mi, tot em ve dels llibres, de recopilatoris de cap d'any o del mr. Casa Gran youtube.

Alex. ha dit...

M'ha agradat el costumisme amb el que vernisses uns fets que esdevenen història.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac... el teu rellotge de pared no sona egoista, marca les hores d'uns fets en clau personal.

Hi ha biografies úniques, no per diferents, sinó per com fan repicar les hores... amb un seny de mena, com si anessis a beneir la palma, singlotant, com un grandiós comunicador o un bon vi de taula... "esmeuïsmicament".

nimue ha dit...

doncs ja veus! potser t'hauries de plantejar fer un cuéntame versió óscar ni que siga per a que els teus lectors passem una bona estona! ;)

rits ha dit...

les cassolades del no a la guerra van coincidir amb el persones humanes? ja no ho recordava....

( a mi em fa gràcia que els pares guarden com un tresor les cassoles tot atrotinades d'aquells dies)

tots tenim la nostra pròpia història dins la història. Recordo perfectament què feia, amb qui estava i com vam reaccionar l'11-S...en canvi sempre m'he d'aturar a pensar que era l'any 2001.

soci del madrid???? devies estar fataaaal....

Deric ha dit...

és normal que en la memòria (que és nostra) sortim nosaltres més que els altres.
De fet si tu haguessis fet el Cuentame, hauria durat ben poc perquè has fet un repàs de molts anys en poques paraules!

Ballarinadeplom ha dit...

desenganya't som el centre de les nostres vides ;)

jo sempre relacionaré la guerra del golf amb un carnaval suspès. L'escola on anava, com a símbol de protesta per la guerra del golf, va decidir q aquell any no ens disfressariem. Un trauma.

Dani ha dit...

Si tu fossis el protagonista de Cuéntame, jo surtiría en el capitol de la calçotada ja ja ja ja, que guay ja jaja i a més pet perdut a les 12:00 ja ja ja

Efrem ha dit...

Tenir cura de tu mateix no és ser egoísta! ;)

Naida ha dit...

Oscar, gracies pero passarte pel meu blog i fer comentari!

He estat mirante el teu i m'agrada molt també, ja tens una seguidora més...

Això d'escriure en català fa que els meus comentaris em sonin a Jo Jane tu Chita, però ja em va bé practicar una mica que tinc la llengua catalana una mica oblidada...

A mi totes aquestes sèries, la política y les notícies no m'agradan, prefereixo preocuparme del que passa a prop meu i que conec més bé...

Una abraçada i gràcies de nou!

Eva ha dit...

Veritablement m´ha agradat molt el teu "cuéntame" particular..., sovint em pregunto que estava fent jo quan va passar això o allò altre... Però no ho acabo de recordar... podem dir que la meva memòria històrica està una mica poc entrenada...
Salut!!! Una abraçada!!!

Noctas ha dit...

A mi el em preocupa més de la història és que no em toqui massa els narius., així doncs el meu cuèntame seria contar poques històries., afortunadament he nascut en una època i una ciutat on la història em deixa viure tranquil., el que vull dir és que m'hagués fotut molt tenir vint anys a la segona guerra mundial o a la primera o a la guerra civil., és injust que una història que tú no vols en absolut marqui la teva vida...saludus crack i molt d'acord amb el comentari de Dijous nous...

Cristina ha dit...

Jo crec que tots tenim històries que explicar i segurament podríem omplir les pàgines d´un llibte amb les nostres vivències. Feliç dilluns!

Gabriel ha dit...

Confesso que no he mirat mai el Cuentame i si que vaig mirar el temps de Silenci. Hi ha memòries individuals... n'hi ha de col·lectives? Hi ha desmemòria? No ho sé.
Només sé que tots tenim en el nostre disc dur un munt d'arxius històrics. I segur, benvolgut Òscar, també en tens un, o uns quants...Així que t'animo a fer la teva pròpia versió del Cuéntame. Avisa'm quan la comencis a emetre. No em vull perdre ni un capítol a diferència de l'original.

Lastienditas ha dit...

Sincerament, no sé com hi ha tants seguidors del Cuentame. És un pal.
Segueix amb aquest òscarcentrisme. És genial i m´amenitza el matí, a més de fer-me desconnectar- per uns instants- dels polítics sumament cursisiignorants que se pensen esser a una telesèrie barata,cutre i pocasolta- que tenc per aquí aprop...
;) (La irritació em fa això) :P

òscar ha dit...

no pensis MERCÈ. la meva memòria històrica dona per un o dos post. per una sèrie de tele hauria de tirar de inventiva pura i dura. :)

la ironia mou muntanyes MAR. dir que ho fa la fé ja no s'estila.

sembla que la bomba MARTA (no seré jo qui digui que per desgràcia) conté alguna mena d'elixir de llarga vida. mira tu quina sort per ell!!! :)

jo era un dels pocs que coneixia ASSUMPTA, que darrera del incomprés sigui-saga sigui-saga que ell va cridar des del balcó de la gene, s'havia de dir eee eee eee. crec que en pep i jo deuriem compartir grada i càntics molts anys.

tots els esdeveniments històrics ténen una cara b KWEILAN.

enriquidora és ser massa generós CARLOS. una miqueta més divertida segur.

les dites castellanes tenen, molts cops, la virtut d'encertar totalment LLUIS. n'hi ha una que diu "mala hierba nunca muere ... y más si se ha regado en el agua de palomares". crec que diu així, oi? :)

igual el imanol, GOCULTA, també va banyar-se a l'aigua de palomares i per això passeja d'època en època lluint el mateix aspecte :)

al menys ho intentem i, segur, que una informació més fiable de la història la tenim LISEBE. petooons!

bufff ... quína pressió MEIA! a veure si em truquen per fer de guionista i m'he de tragar les meves paraules :)

passats els anys ALBERT, crec que l'escala de casa dels meus pares era força demòcrata, la veritat.

sense el jo JERONI, poca memòria hi hauria.

jajajaja ASSUMPTA. penso que les paraules de verificació, a vegades, són la cirera del pastís d'algun post.

en tenim un i cadascú amb els seus matissos, JESÚS.

doncs ANNA, ni t'explico com vaig sentir-me l'11-m quan mentre passava l'animalada de madrid jo celebrava el meu aniversari.

caterinacortes ha dit...

Seria una altra versió de Cuéntame segurament molt més divertida :)

Cada vegada que veig a Fraga pens que hi hauria d'haver una edat de jubilació per als polítics...

Bolero ha dit...

M'ha agradat el teu cuéntame Oscar!

òscar ha dit...

crec que dels dos onzes recordem gairebé tots on erem i què feiem TXARLI. va ser molt fort tot plegat.

gràcies MAI. vista l'acceptació, m'hauré de plantejar un "cuéntame" de dates frikis. per exemple ... què feia mentre el madrid guanyava la setena (grrrrrrrrr) o quan van donar les olimpiades a bcn.

me l'ha plantejo LANSBURY. però, com he dit a la mai, de dates històriques de molt poc pes històric :)

de dates d'aquestes recents, crec XEXU que tots n'acabem recordant què feiem i ón.

jajajaja ... tu ho has dit FERRAN, som uns cuentames amb potes i de records selectius.

del 23-f recordo KHALINA estar uns dies a escola seguint la tele (erem així de pijus i teniem tele a classe) i parlant de la democràcia. la trinca és un bressol de coneixements inabastable. jo sé del conflicte amb els pagesos francessos gràcies a "la guerra de l'enciam". :)

flirtejo amb el dolor, TORO. és dir "steaua" i em surten tots els mals futbolístics catalogats! :)

uiiii BAJOQUETA, com he dit abans: per un post pot resultar graciós, però per un sèrie en quedarieu (jo inclós) també farts.

jove no ho sé JORDI, però de ca-ró crec que sempre ho ha sigut una estona llarga. el dia de l'steaua va ser un malson, amb o sense ulleres. i la cassolada, com ja he insinuat, va fer que deixés, en un acte sense precedents, de veure al gran mikimoto!!! :)

fa dues setmanes ja me'n vaig fer un fart GUSPIRA. uuuuuuum que bons que són! i la salsa! uuuuuuuuum!!! :)

el youtube està esdevenint un proveidor de memòria històrica més eficient que qualsevol enciclopèdia ALBERT.

tic-tac ALEX tic-tac. el nostre rellotge de pared diu que avui encara no he pogut passar pel teu bloc. tic-tac. també sona dient que que he descobert un altre llibre de l'amades per casa. tic-tac ... m'avisa que ja tarda l'escàner en donar els primer fruits.

anda que no em mimeu ni res NIMUE. moltíssimes gràcies!!! :)

fatal és poc RITS. és el primer dia que recordo estar abatut, desolat, no podia ser, era un malson, ... uffff!

ben vist DERIC. és una mena de cuéntame express. :)

i que duri BALLARINA. no crec que sigui símptoma d'egoisme. de què era la disfressa? :)

com enyoro la masia d'en jaume DANI. allò si que era vidorra i, a més, jo m'hi vaig deixar allà un tros de lligament del genoll ...

i si hem d'esperar que alguns dels protagonistes històrics d'aquests fets tinguin cura de nosaltres; anem bé EFREM! :)

gràcies a tu NAIDA. et defenses estupendament en català, cap problema. el problema el tindrem el dia que ens preocupem molt més de la història passada que del nostre present. una abraçadaaaa!

mentre tinguem ben entrenada la manera de fer i mirar les coses, no hi ha problema EVA. crec que tu, amb això, no tens cap pega. :) una abraçadaaaaa!

zel ha dit...

Com recoi no havia entrat a casa teva? A veure, si tinc temps de llegir tots els posts perduts, coi, ui, i ja em tens a pot!

òscar ha dit...

quan, posts irònics a banda NOCTAS, tenim una història que ens toca molt les narius: malament rai. esperem tenir-ne una que ens deixi anar fent senzillament. una abraçada crack!

i tant CRISTINA. i als blocs que llegim en trobem moltes i de molt bones.

els repetidors no em permeten l'emissió GABRIEL. a veure si al proper "concurs" de llicències tinc una mica més de fortuna. al guió, de moment, vaig donant-li cos. :)

ostra TIENDITAS, mai t'havia notat tan ... irritada! de saber-ho feia el post un pel més llarg per fer-te somriure una mica més d'estona. :) àniiiiim!

a mi em passa el mateix des de fa quinze anys CATERINA. amb ell, vull dir! :)

gràcies BOLERO. posats a escollir, jo també em quedo amb el meu abans que el del imanol :)

moltes gràcies ZEL. i benvinguda al pot del bloc. petit però amb confitura, això si! :)

jordicine ha dit...

Doncs també ens assemblem en això. Mai he mirat aquestes dues sèries que dius. La primera, pel que m'han dit, estava plena de 'caspa'. Pelis, sempre pelis. Una abraçada.

òscar ha dit...

no els hi donis idees als guionistes de la sèrie JORDI que, en un tres i no res, en fan una peli. eccccs! :)

Irene ha dit...

si, però els assecadors de mans cremen que fa por i la cua està plena de dimonis desubicats :)

em sembla que no t'has de preocupar gaire per això del ego ego ego, hi ha la típica pregunta de "què estava fent jo quan...?"
(jo quan els jocs olímpics estava a menorca cantant l'himne d'espanya sobre una taula i els meus pares intentant que la terra se'ls tragués!)

Assumpta ha dit...

Nooooo!!! per fi ho sé!! jajaja

De veritat s'havia de dir eee eee eee??? I per què? D'on venia?

Mai hagués pensat que arribaria el dia que podria saber-ho això!! jejeje

Explica, explica...

òscar ha dit...

jajajaja IRENE. posats a ser deglutits per la terra; la de menorca no sembla una opció dolenta, oi? un petóooo!

t'explico ASSUMPTA. el càntic s'entonava al gol sud de l'estadi (quan el gol sud no era un niu de bèsties, eh!). un veu solitària, cridava "sigui-saga sigui-saga" i la resta de grada responiem cridant "e e eee". tornava a dir "sigui-saga sigui-saga", i tornàvem a dir "e e eee". llavors deia "sigui", nosaltres "e", ell "saga", nosaltres "e" i llavors començaves a cantar i ballar pel gol sud una cançó, de la que no et puc reproduïr la tonada, que feia la la la la la la la la la ...
també cantàvem els cors d'aida i una que deia alexanco, alexanxo, ei, ei.
miro el youtube si te les trobo! :)

òscar ha dit...

de "l'alexanco ei" i els "cors d'aida" no n'hi ha cap. si, en canvi, una versió d'un tios molt (però que molt passats de copes) fent el sigui-saga. no fan la cançó final amb el la-la-la la-la-la.
van extraodinàriament trompes ASSUMPTA, jo t'aviso per si de cas ...

http://www.youtube.com/watch?v=rY3eAuv-bP4

Assumpta ha dit...

Juaaaaaaaaaasssssss

No en tenia ni idea!!! I la veritat és que em fa moltíssima il·lusió haver-me assabentat jeje... Mai és tard per aprendre!! ;-))

Si que van una miqueta torradets, eh? ara bé, deurien estar de celebració, pobrissons... mentre la cosa quedés aquí :-))

Li he ensenyat al meu marit!! jajaja

I jo que sempre pensava que era "sigA saga" i resulta que és "sigui saga"... ja veus... jajajajjaa

Gràcies per treure'm de la ignorància ;-)) Una culé no pot no saber aquestes coses!!

el nadador ha dit...

Tot això dels 40 anys de Franco, el tema Palomares, el Tarradellas... ha caigut en l'oblit. Lo de l'Steaua sí que va ser gros de veritat.

òscar ha dit...

cal preservar ASSUMPTA, com si fós una espècie en vies d'extinció, la memòria històrica del nostre club. aquest mateix dissabte, l'estadi ha de ser un clam cridant, en homenatge al gran pep guardiola, ...
sigui saga, sigui saga!!!
e e eeeee!!! :)

apreciat NADADOR, la seva cara em sona? no sé, com si fós l'alter ego d'un passejant mark spitz? segur que són manies meves!
aparco déjàvus i passo al cos principal del comentari: steaua.
gros no, va ser un forat a la capa d'ozó del barça. quan consulto, sovint, les classificacions de les diferents lligues europees busco trobar un steaua enfonsat al més profón de la competició romanesa i, també, en mirar la lliga gal.la, cerco trobar el metz perdent partit rera partit. sols em treuré aquest neguit el dia que, un i altre, desapareixin definitivament. :) ara mateix l'steaua és 4t però a sis punts llunyans punts del líder i sols a catorze del inminent descens. l'antipàtic metz és (bieeen) a la segona divisió francessa batallant amb lens, angers i strasbourg per pujar. no cal dir quí vull que segueixi a segona. :)
una abraçadaaaaaaa forta i ... benvingut NADADOR!!!

Natàlia ha dit...

jejejeje

"n el mateix moment que fraga es submergia a la platja de palomares amb el banyador a l’alçada dels mugrons."

Això encara està de moda!!

òscar ha dit...

l'hereu televisiu de la moda fraguianna és (o era) steve urkle, NATÀLIA. :)