dissabte, 6 de desembre de 2008

l'àgraf accidental

àgraf: persona incapaç d'escriure.

escriptor àgraf: figura contradictòria que esdevé un dels pilars de la narrativa del barceloní enrique vila-matas. professional de l’escriptura que abandona aquesta pràctica sense motiu aparent ni incapacitat física. juan rulfo, autor de pedro páramo, és el més clar exemple a la vida literàriament civil. dins l’imaginari dels llibres, bartleby, personatge de melville, és el paradigma d’aquest negativisme irracional amb la seva exasperant i reiterativa frase "preferiría no hacerlo" davant qualsevol tasca que se li demanava.

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

P. eficient gestor col.legiat. lector contumaç de premsa escrita. català de socarrel. mai no respon als mails dels amics. mai.

tancat, quasi engarjolat, amagat del món exterior dins les quatre parets del seu despatx, P desenvolupa la seva feina metòdica i laboriosament imitant les abnegades formigues.

envoltant l'austera taula de treball, prestatges atapeïts d’arxivadors de tots colors segons l'assumpte o el tipus de client. damunt d'ella, bolígrafs escrupolosament organitzats en funció del gruix de l'escriptura. fulls dina-4 en geometria perfecta amb el vèrtex de la taula i un ordinador personal amb fons de pantalla d’en jordi pujol en ple ascens a la pica d’estats.

cap concessió estètica, ni un sol pacte demoníac amb el disseny pel disseny l'envolta. ni foto emmarcada de dona i fills ni cap motiu ornamental ètnic, tant de moda en l'actualitat, donant una pinzellada d'universalitat d'esquerres a l'espai laboral. sols un ergonòmic luxe en forma de reposapeus comprat al teletienda i, camuflats dins del calaix de la taula, el diaris que cada dia llegeix litúrgicament igual que el catòlic militant ho fa amb la bíblia.

P repassa documents, tickets, factures i formularis oficials sistemàticament, sense errades. cada paper o document avaluat, l'assenyala amb una petita creu escrita en llapis stadler que li atorga el premi del "ja revisat". mai no s'equivoca. un espectacle d'ordre i optimització del treball més proper a la perfecció suïssa que a l'això no toca català.

aquest matí P sura un optimisme adolescent. aparca paperassa i stadler per més endavant, i es llença a deglutir el país, la vanguardia i l’avui com qui es menja una espatlla de cabrit al forn després d'una setmana de dieta.

somriu mentre confirma els resultats de l’hecatombe pepera del dia anterior. veu la foto d’aznar i la botella abraonant-se amb un rajoy compungit. somriu. constata, per les declaracions de zaplana i acebes, que la derrota al darrer minut els hi semblat fruit d’un penal injust i xiulat per un àrbitre comunista. somriu, quasi es parteix literalment pel mig, imaginant al dels bigotis buidant precipitadament el mobiliari de la moncloa vestit amb mono d’operari blau (reminiscències de la falange, pensa) i un mocador al cap amb quatre nusos.

somrient desa els diaris a la carpeta etiquetada com "premsa dels dies històrics" i fa un cop d'ull a la paperassa que té pendent per avui. la mira amb una brillantor als ulls molt propera a la pàmfila mirada de l'amor. toca lleument el gruix de documents i factures. els acarona tendrament com qui amanyaga el fill abans de sortir cap a la feina. tanca la porta del despatx per conquerir intimitat en aquest darrer moment d’afecte gairebé patern i, atansant-se, parlant a cau d’orella als fulls de liquidació trimestral d’iva, els hi xiuxiueja un dolç “no patiu que, en pocs minuts, torno a estar per vosaltres”.

s’atansa a l’ordinador. obre el correu electrònic i torna a somriure amb els mails dels amics que organitzen cap de setmana a una casa rural. poca-soltes, pensa tot cofoi, mentre llegeix com atorguen categoria de referèndum a la simple elecció de la casa rural i, aprofiten que el pisuerga passa per valladolid, per fer befa recordant que P mai no contesta cap mail.

P, efervescent i jovial en un dels millor dilluns de la seva vida, decideix desmitificar el mite clicant al “responder a todos” i escrivint, tot seguit, un brillant i punyent correu electrònic, que en nom d’ell i la seva senyora, diu exactament “nosaltres votem per casa canellas a gironella. una abraçada”. clica enviar.

somriu, per enèsima vegada, quan tanca l’ordinador i fa més ferm encara el ple convenciment de no tornar a escriure mai a la vida. esdevenir un àgraf vocacional, un juan rulfo del segle XXI aparcant per sempre més el fet literari i retornant a la litúrgia dels documents estimats. la total comunió amb els enigmàtics fulls de liquidació d’iva trimestral. la carícia desitjada amb els bolígrafs i arxivadors de colors. el tacte gratificant amb el llapis stadler.

el que desconeix P és que, tot just ara, mentre s’emociona amb el tacte del llapis stadler entre els seus dits, assenyalant amb la creu de “ja revisada” una factura de vodafone, està fent, just en el mateix moment que la punta de l’stadler entra en contacte amb el terrenal paper de la factura, una petita mostra de literatura. petita, però literatura al cap i a la fi.

P de saber-ho, com bartleby, “preferiría no hacerlo

38 comentaris:

Rita ha dit...

Plas, plas, plas... genial!

Joana ha dit...

Mmmmm...No sé si m'atreviria a dir si va revisar bé la factura de bodafone...Jo no la donaria per revisada fàcilment. S'hi pot amagar el pitjor de la literatura!

Lula ha dit...

Oooohhhhh

No coneixia aquesta vessant teva.... mmm, m'encanta passar-me per aquest blog!

Besotes!

(Pss, m'encanta Juan Rulfo!!)

carina ha dit...

Estic d'acord amb Lula, llegir-te és cada dia diferent i fins i tot inspirador. Que les muses no t'abandonin.
felicitats

Assumpta ha dit...

Ostres noi, què bé que escrius!!

I ara et diré una cosa... una vegada, quan vas fer aquell article sobre el "garandíssim problema que suposa afaitar-se" li vaig fer llegir al meu marit perquè vaig pensar que li faria gràcia (i vaig encertar, clar jeje) i va dir exactament el mateix que he pensat jo "Què bé que escriu!!"

:-)

Menys mal que la factura no era de Movistar perquè si ho fos li hagués agafat un atac de cor, hagués mort ipso facto i llavors sí que no hagués escrit mai més

el paseante ha dit...

Fan una mica de por aquests P. Aquesta gent absolutament metòdica. Segurament funcionària.

- assumpta - ha dit...

Em fa una mica de por ... no m'agradaria pas ser així !
Tot un plaer poder gaudir d'aquestes lectures teves !!!

Cesc ha dit...

Ets un crack nano has fet un post que cal fer-se amb delicadesa i enginy i tu ho has aplicat, genial :)

Lastienditas ha dit...

M´agrada llegir-te Òscar!
Conec gent que podria emmarcar dins aquest perfil (funcionària o no).

alas ha dit...

aaaiii, quina vida més austera i avorrida, al manco laboral, que du en P, no? i bé que escrius òscar!!! no me queda una altre cosa que dir-te: "me quito el sombrero!"
petons

Eva ha dit...

Genial!!!!
Escriure és un art que es troba al cap de no gaire gent, tú sembla que el tens aquest art.
M´ha agradat llegir-te...
Fins la propera!!!

Ballarinadeplom ha dit...

Sense paraules.

Escrius inceïblement bé!! (i no perquè abans no ho féssis, però en aquest escrit et surts!)

Jordi ha dit...

Boníssim!! Segur que no mossega els llapissos standler, com ho feia jo...

Montse ha dit...

Uauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!


Pd.
Què passaria si l'àgraf fos calígraf? jajajaj

lisebe ha dit...

De fet en sona que parlas d'un funcionari aborrit o funcionaria, d'aquestes que per exemple surten a l'anunci de Kellogs em sembla, que els hi ha falta fibra saps quin anunci dic??

De totes maneres auntenticament genial, com sempre Òscar !!

Muak, muak. 111.111 petons

Delfica ha dit...

M'ha agradat, molt.
M'hauria agradat, més, si més breu fós.
És de "carinyitu".

Txarli ha dit...

Les factures de les companyies telefòniques hauria de repassar-les dos cops o més i llavors hauria de marcar-les amb el standler dos o més cops, pot ser prefereix arriscar-se abans d'apropar-se massa a la literatura, no?
El post genial, Òscar!

kweilan ha dit...

De vegades comences a llegir i vas perdent l'interès - en un article o columna del diari pot passar sovint- i amb el teu post he mantingut l'interès fins al final. L'he trobat molt divertit també,

Abogada en Bcn ha dit...

Molt rebé!

rits ha dit...

Guau!
Un relat impressionant!

les pròpies contradiccions ja porten això. Per molt que et proposis, i si es porta ben endins...

espero que ni t'ho plantegis ni un minut això d'àgraf accidental

fada ha dit...

Un mes desconnectada i tu millorant el passat. Quina història més bona! M'ha encantat. Un petó.

Noctas ha dit...

Si senyor., genial entrada., genial el personatge creat, tant semblant a Baterbly, per la seva raresa, per la seva misantropia. T'has superat crack..una abraçada i PREFERIRIA NO HACERLO.,Magnífic el conte de Melville.

jordicine ha dit...

Genial. Crec que no cal dir res més. Una abraçada.

òscar ha dit...

un petit apunt inicial. P, o la fotocòpia de la fotocòpia de P, no sols existeix sino que és un dels meus millors amics. la majoria de trets que explico estan exageradament distorsionats o, directament, inventats. sols alguns (el reposapeus, marcar amb una creu documents, arxivar en carpetes o ser més aviat poc participatiu responent mails) són reals. el tret que més el caracteritza, per això, i que no he citat al text, és tenir un dels cors més grans que he conegut mai. he dit !!!

gràcies RITA pels plasos i per llegir-me en ple pont

segur JOANA. la única literatura que coneixen les companyies de telefonia mòbil són uns estratosfèrics beneficis a fi de mes.

hooola LULA :) tenia ganes d’experimentar una mica encara que fós a còpia de fer un text algo més llarg de lo habitual. petooonets!

moltes gràcies CARINA per les visites. a veure si les benèvoles muses, a tots, ni ens abandonen ni ens treuen el desig de seguir llegint i teclejant l’ortdinador

anda ASSUMPTA que no ets superfan ni res! això és que els èxits del barça :) t’ho fan veure tot de millor color. d’un color ... blau i grana, potser? :) abraçadaaaaaa!

jajaja PASEANTE i ASSUMNPTA. com he explicat al inici dels comentaris, el P que fa por és el distorsionat del text. el real, que no és funcionari, no sols no dóna por sino que m’enorgulleix

gràcies CESC. dubtava si publicar-lo o no per la llargaria. ara estic content de decidir-me a fer-ho. ahhh, i ja saps, ... el crack ets tu!!!

gràcies TIENDITAS. de ben segur que hi ha un grapat de gent d’aquesta mena. ja se sap, a la vinya del senyor ...

el barret ALAS??? has anat el pont aquest a les carreres de Ascot??? :) gràcieeees i petooons!

jolin EVA i BALLARINADEPLO, moltíssimes gràcies a vosaltres també. aquest “art” vé al meu cap de tant en tant i no sempre el sé retenir. el proper cop que em visiti ... l’emmanillo! :)

JORDI, mosegar llapis i bolígrafs era l’esport nacional a l’escola. i apuntar paridetes al llibre de text. i enviar-se missatgets en papers. i fer la txuleta a la taula. de fet, pensant-ho bé, l’escola era com una mena de jocs olímpics de la pluridisciplinarietat del bolis i llàpisos

un àgraf calígraf! cóm mola MONTSE! vaja contradicció! :)

jajajaja LISEBE. P crec que té moltes i moltes energies i paciència. sino seria imposible ser tan infalible amb l’stadler. potser kellogs si que té costum d’esmorzar-ne. el proper dia li pregunto i, segur, que m’engega a pastar fang per les meves tonteries! :) gràcies i petoneeeeets!

sé que és de carinyitu DELFICA!!! i sé que és fa difícil llegir un post tan llarg. la realitat és que no sabia com abreujar-ho més!!! prometo mesura en propers posts :)

els àgrafs ja ho deuen tenir això. tot i que molts d’ells (pel que relata vila matas) limiten el seu acostament a la literatura per la via lectora. gràcies TXARLI!

gràcies KWEILAN. al menys això he intentat sabent que sortia més llarg de lo habitual

:) ABOGADA. moltíssimes gràcies!!!

no m’ho plantejo RITS. però si que he estat un grapat d’anys limitant-me força, suposo que per vergonya, i també, potser per això, m’atreu tant la figura dels qui decideixen no escriure sense cap raó. merci!

oleeeee FADA, per fi tornes! se t’enyorava, eh! :( gràcies a tu per passar i, en no res, faig una ullada a tots plegats per veure actulitzacions. tu n’has fet, oi? :)

ooooh tu també el coneixies NOCTAS! el conte és angoixant. boníssim, em va fer remoure tota l’estona del sofá. una abraçada crack!

si que cal dir algo més JORDI: moltes, moltíssimes gràcies xato! una abraçada i ara passo a llegir-te! :)

Albert ha dit...

Sí senyor! Gran escrit, Òscar.

Salutacions!

mai ha dit...

Encara hi ha gent que "escriu" amb un llapis staedtler ?

Dani ha dit...

Molt be tio, i jo sense saber-ho. Pensa que jo em vaig estressar quan vaig passar dels 20 comentaris i veig que tu vas cap els 70 ja ja ja.

Ara jo ho saps, torno en "petit comité".

Sempre envjaré (sanament) a i escriu com tú.

Un abraçada i a veure si no ets tan car de veure.

Dani ha dit...

Per cert se m'oblidava (i ho dic en veu baixa per que ningú no ho sàpiga). El 25 de Novembre hi vaig penjar un video que potser et sona ;)

òscar ha dit...

merci ALBERT. un petit desencís ahir però, desencís, en una simple costellada. aquest dissabte vé l'àpat de l'any

jajaja MAI. aquesta marca era la que més em sonava

espero no estressar-me gota DANI. no sabria a quin raconet del carro del súper posar til.la, valerianna i altres sobrets d'infusions d'aquells tan monos. moltíssimes gràcies xato! corro a mirar el clip

P-CFACSBC2V ha dit...

Mooolt bo! Guardo bons records de Bartleby, l'escrivent. Aquest toc humorístic i enginyós que dónes al relat m'encanta.

Alex. ha dit...

Oscar, et deixo aquí la meva reverència i la meva genuflexió.

Quan podrem veure representar els teus escrits al Liceu?

khalina ha dit...

Ohhh que bé t'ha quedat :) Es genial la manera que descrius en P. Un relat molt ben lligat :)

Hi ha molts P. a la vida, treient les exageracions amb que has adobat la descripció del teu amic. I no són mala gent, és saber com són i que tenen aquesta manera de fer tan metòdica i disciplinada que altres persones no suportaríem però una mica també va bé jeje. ..
I de tant en quant fan una petita mostra, com el mail que va contestar de la casa rural.

Li has explicat a en P. que t'ha inspirat un post??

Esther ha dit...

Mai no hagués considerat la factura de Vodafone literatura, però ara quan m'arribi cada mes l'elevaré a aquesta categoria i la revisaré amb la mateixa cura que el senyor P :)

I pobre P, tant de llegir la premsa no és bo! (jo també tinc guardats diaris de dies històrics, no creguis!)

òscar ha dit...

gràcies MERCE. ja que el relat original de melville massa humorístic no és, des d'aquest he intentat donar-li a P-Bartleby un un toc menys àcid

ÀLEX jo buscaria altre indret ja que al liceu, per estadística pura, li toca en no res un altre incendi :)

gràcies KHALINA. no sols ho sap el "meu P real", sino que el text original vaig enviar-li farà ja uns mesos i, ara, pensant que seria reciclable aquí amb uns petits canvis vaig demanar-li consentiment. me'l va donar ... posant la creu del "ja revisat" :)

ESTHER jo també en guardo de "premsa dels dies històrics". està mig grogenca, però guardada!!!

Núr ha dit...

brillant! :)

òscar ha dit...

gràcies NUR. això si, sense netejar ni donar "esplendor"! :)

polaroid mental ha dit...

Molt bo, quina recreació del personatge! si això es un post llarg, jo no ho he notat. Continuarà?

òscar ha dit...

gràcies POLAROID. desconec si seguiran o no però ... preferiria no fer-ho :)