dijous, 11 de desembre de 2008

els dilluns al sol

el company jesús, des del "tens un racó dalt del món", proposa en el 86è joc literari publicar un text inspirat en aquesta fotografia ...

això del síndrome d’estocolm és una camama inventada per algun psicòleg desocupat. no es sosté per enlloc. cóm es pot sentir empatia per un individu que et segresta i fa malviure durant un temps?

que la patty hearts, després de ser segrestada per l’exèrcit simbiòtic d’alliberació, es vinculés a aquest grup terrorista, me la repampinfla. no va ser més que el caprici rebel d’una pobra nena rica.

al psicòleg il.luminat que va empescar-se aquest nyap de teoria li recomanaria un treball de camp (amb ell com a cobaia protagonista) per saber si l’engarjolament de gairebé una setmana dins d’un espai, normalment minúscul, li acaba despertant una corrent de simpatia envers el seu captor.

l’experiment, això si, sense les denigrants condicions de captiveri que suposa compartir cubell amb texans banyats en oli i samarretes de ratlles verd-i-negres customitzades amb taques de cubata. la marejant crueltat final, alguns ho anomenarien tortura, dels girs de la rentadora també li estalviaria.

a mi, un trist pantaló vermell, em tenen sis dies tancat dins d’un cubell per acabar exposant-me els diumenges al sol.

a ell, el setciències ideòleg d’aquesta teoria, el deixava com bardem: els dilluns al sol. al sol d’estocolm, és clar!

39 comentaris:

alas ha dit...

GENIAL!
pobre pantaló vermell...
:)

Txarli ha dit...

Quina inspiració xiquet!
Jo estic amb el pantaló roig...no hi ha dret!

jordicine ha dit...

Molt ben lligat, sí senyor. Aviam si se m'ocurreix alguna cosa (QUE HO DUBTO) i segueixo el teu exemple. Una abraçada.

Irene ha dit...

Oh, gran idea i m'ha agradat MOLT el to que has utilitzat, en plan pantaló indignat amb el funcionament de la societat humana mentre ell pobre l'únic plaer que té són els diumenges en un balcó diminut compartint estenedor amb quatre prendes més :)

Els dijous nous ha dit...

Almenys els pantalons i les camisetes tenen dret a unes hores de sol al dia...ni que sigui al sol d'Estocolm!!

Natàlia ha dit...

Jaja, el pantaló s'assembla a mi! Indignada per la vida simplista que visc!! Ja he tornat del Pont i ja tinc la crònica a punt! Us ho volia explicar ahir però la jefa no em va deixar tranquila ni deu minuts :(

Cesc ha dit...

Nois, hem de fer alguna cosa. Traçem un pla. Prou exhibicionisme. Si com a mínim ens paguéssin un sou digne. Què dic un sou digne, un sou!!
Deixa't de romansos. Com a mínim fem bona olor. Sí, això, a sobre done'ls la raó.
Doncs jo no estic tant malament. Ara una mica de solet, ara una mica de vent...
Jo continuo pensant que el millor seria deixar-noa anar i escapar-nos. Prou pinces represores!!!
Haurem de fer una assemblea de roba.
Sí, sí...

carme ha dit...

la roba estesa sempre és bona font d'inspiració!

Ferran ha dit...

Si el pantaló vermell té motius per queixar-se, què podem dir del CUBELL?? Com a mínim el pantaló sempre acaba net i, a més, pren el solet de tant en tant. Però, i el cubell?? Només rep brutícia, dia rere dia; i per suposat ningú no el renta ni el treu a passejar!

Sempre hi ha algú que està pitjor que nosaltres...

Alex. ha dit...

Estendre la roba al balcó de casa és una mostra de solidaritat, de honradesa, de integració cultural, de fer país, de rauxa, i sobretot... de higiene!!!

A Estocolm, dubto que ningú estengui la roba al balcó.

Assumpta ha dit...

El text de l'Òscar és d'una imaginació fora de sèrie: que bé escrius!! ... i la intervenció d'en Ferran genial també!! :-))

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la teva participació. Averue si s'anima més gent a participar

Albert ha dit...

Shhhhhhhhttttt... que hi ha roba estesa!
Està molt bé.


Salutacions.

kweilan ha dit...

Està molt bé. Divertit, entretingut i amb sorpresa al final.

Ballarinadeplom ha dit...

molt original, si senyor!

lisebe ha dit...

Jo!!!! Quina iventiva mes ben feta, jo si el fes el escrit el faria amb el patalonet texá, mes que res per canviar, encara que sigui per llevar-te la contraria..jeje.

Bromes a part molt bó si senyor!!
ôscar ets un geni li diré al meu editor a veure si et contracta.

Petonetsssssssssssssss.

Cesc ha dit...

Com un pantaló vermell tot just?

khalina ha dit...

Molt enginyós! Com has sabut lligar tot. No hauria imaginat un pantaló vermell amb aquests pensaments

Dani ha dit...

Ets un crack oscarín. Però, ara dubto, no eres una camisa verda? o eres uns pantalons blancs amb unes lletres al costat?? ;P

Una abrçada tio, demà marxem a Florencia

el paseante ha dit...

Jo hi crec en la síndrome d'Estocolm. Quan fa temps que algú et maltracta, i un dia et dona un respir, li agafes carinyo. És estranyi, però crec que el nostre cervellet funciona amb la síndrome de Paulov. Massa sovint.

òscar ha dit...

ALAS i TXARLI el pobre pantaló vermell no té, a més, cap familiar que hagi denunciat la seva desaparició

forta abraçada JORDI(CINE)! i va, posa-t'hi que segur que en el món del cinema trobes alguna sinopsi que et doni peu per fer un petit text. imagina, per exemple, el pantaló vermell caient, en super slow-càmera, per una escala al més pur estil el acorazado potemkin :)

merci IRENE; alguna cosa m'havia d'empescar :)

per estar al sol d'estocolm, que deu ser més aviat escàs DIJOUS NOUS, quasi que prefereixo l'ombra de catalunya :)

NATÀLIA comenta-li a la teva jefa que les cròniques de després d'un pont han de ser, com el pont, molt i molt tran qui les i pa u sa d e s s s (zzzzzzz)

jajajaja CESC; gràcies per la visita i la continuació de la nissaga d'aquest los lunes al sol :) un crack!

a mi CARME, a l'hivern, estendre la roba em congela la inspiració

genial FERRAN!!! el pantaló roig insolidari de mena, especialment amb el seu company de zulo, el brut i trist cubell. jajajaja ... boníssim!!!

ALEX jo dubto que a estocolm ningú surti ni al carrer amb la rasca que hi deu fer :)

òscar ha dit...

ASSUMPTA tuuuuuu si que ets genial!!!
preparada ja pel partit? :) esforçat amb l'anglès d'avui nit que jo, demà matí, vaig al súper a per la carn, la farina de galeta i el pà. força barçaaaaaa! :)

gràcies a tu JESÚS per la teva iniciativa i empenta. una abraçada!

això això ... callem ALBERT que com la família segrestadora ens escolti, ens furta alguna peça de l'armari :)

gràcies KWEILAN. petons kinder, llavors! :)

aiii BALLARINA, s'havia de treure una mica de molla de l'estenedor!

vinga LISEBE, ataca el text des del texà que és la peça de roba més emprada en tot el món mundial :) ahhh ... diga-li al teu editor que cap problema: tinc ganes de seguir donant-li a les tecles! :) `petooons!

mooolt bones CESC! si-si ... com un de vermell!!!

KHALINA si t'he de dir la veritat, jo tampoc :)

DANIELIN el crack ets tu, xato! jajaja ... el meus pobrets pantalons japan i la camisa verda texana sempre present a calçotades. :) ostra a florència? la millor ciutat del món! visiteu siena i petooooooooonets gegants a les teves nenes!

PASEANTE la meva dona, que és psicòloga, em té de pavlov, skinner i freud fins el capdemunt. potser, per això mateix, fins i tot imagino pantalons patint síndromes i patologies de tota mena :)

Lastienditas ha dit...

:DD
Ets un crack Òscar! :)

Noctas ha dit...

Cada dia em sorprens més. No és que amb els anteriors posts no em sorprenguessis.,és aquesta imaginació teva., aquest relat l'haurien de publicar en alguna revista..saludus crack

rits ha dit...

no em fa gens de pena el pantaló vermell!
s'ha d'estar tants dies perquè és tan refinat que no es pot rentar amb qualsevol,... sols amb els de la seva calanya... que si no es torna tota la roba rosa cursi, cursi...

Assumpta ha dit...

Oscar!! jajajaja ara vaig cap a anglès... tu compra-ho tot de la millor qualitat per l'entrepà!! :-))))

Jeroni Maleuff ha dit...

Mmolt bo.

òscar ha dit...

jo el crack TIENDITAS? decidiré el partit d'avui nit? :) bon cap de setmana

bon dissabte NOCTAS i gràcies pels "bons ulls" amb els que em llegeixes. són uns ulls molt generosos. abraçada crack!

jajaja RITS, és cert. boníssim! tot és queixar-se però ell, com un calamar de tinta vermella, ataca les robes non-grates a la més mínima oportunitat. jajajaja ... molt bó!

si cal que compri filet ASSUMPTA, el compro! :)

merci JERONI. bon cap de setmana!

fada ha dit...

Que bona la pel·li del Bardem... I el teu escrit des de l'òptica dels pantalons vermells és genial! Un petó.

Lula ha dit...

Uauuuu
Quina imaginació!

Besotes!

Eva ha dit...

No ho havia vist mai des d'aquesta òptica, m´has fet pensar....

Salut!!!

Rosalita ha dit...

Fantàstica descoberta el teu bloc (gràcies a l'amic Noctas)!

T'aniré seguint...

Deric ha dit...

carai quina inspiració!

òscar ha dit...

bon dilluns FADA! sortint de l'hivernament ja? :) molt bona i humana la peli d'en bardem i, en un any com aquest, crec que de temàtica del tot vigent

hooola LULA! l'autoria (i responsabilitat) recau en aquestes quatre neurenetes que tinc tot ociosses per aquí :) petonets

si t'he de dir la veritat EVA, jo fins trenta segons abans d'escriure el post tampoc ho havia vist mai des de l'òptica d'un pantaló :)

moltes gràcies ROSALITA per la visita i, especialment, al company noctas per recomanar racons d'entreteniment com aquest. una abraçada!

jajaja DERIC! què t'he de dir a tu? :) ja saps ... un dia associem uns pantalons a un conegut síndrome i, d'altres, per molt que volguem no sabem veure altra cosa que un estenedor amb roba. una abraçada company!

Núr ha dit...

Olé, noi! T'ha quedat molt bé! hehehe A veure si hi participo jo també, tot i que darrerament les imatges no m'inspiren gaire, en general!

Bolero ha dit...

Preciós el balcó també

sylvia ha dit...

Fantàstic joc el que proposa...i és evident que la mirada pròpia és el que ens fa realment diferents... M'ha agradat molt la teva en forma d'original text!

Jordi Casanovas ha dit...

molt bo, t'atreveixes amb els Relats Conjunts?

òscar ha dit...

bon dimarts NUR. clar que les imatges no inspiren res. és ben al contrari del que ens han explicat fins ara: mil paraules valen més que una imatge!!!

el de casa el tenim farcit de trastos, BOLERO!!!

SYLVIA, alguna cosa hi veia en aquests pantalons vermells que em feia pensar que no estaven del tot contents :)

JORDI CASANOVAS el cap de setmana m'hi poso. a veure quín suc en treiem d'aquesta gran onada!!!