el company jesús, des del "tens un racó dalt del món", proposa en el 86è joc literari publicar un text inspirat en aquesta fotografia ...això del síndrome d’estocolm és una camama inventada per algun psicòleg desocupat. no es sosté per enlloc. cóm es pot sentir empatia per un individu que et segresta i fa malviure durant un temps?
que la patty hearts, després de ser segrestada per l’exèrcit simbiòtic d’alliberació, es vinculés a aquest grup terrorista, me la repampinfla. no va ser més que el caprici rebel d’una pobra nena rica.
al psicòleg il.luminat que va empescar-se aquest nyap de teoria li recomanaria un treball de camp (amb ell com a cobaia protagonista) per saber si l’engarjolament de gairebé una setmana dins d’un espai, normalment minúscul, li acaba despertant una corrent de simpatia envers el seu captor.
l’experiment, això si, sense les denigrants condicions de captiveri que suposa compartir cubell amb texans banyats en oli i samarretes de ratlles verd-i-negres customitzades amb taques de cubata. la marejant crueltat final, alguns ho anomenarien tortura, dels girs de la rentadora també li estalviaria.
a mi, un trist pantaló vermell, em tenen sis dies tancat dins d’un cubell per acabar exposant-me els diumenges al sol.
a ell, el setciències ideòleg d’aquesta teoria, el deixava com bardem: els dilluns al sol. al sol d’estocolm, és clar!
Entrades
39 comentaris:
GENIAL!
pobre pantaló vermell...
:)
Quina inspiració xiquet!
Jo estic amb el pantaló roig...no hi ha dret!
Molt ben lligat, sí senyor. Aviam si se m'ocurreix alguna cosa (QUE HO DUBTO) i segueixo el teu exemple. Una abraçada.
Oh, gran idea i m'ha agradat MOLT el to que has utilitzat, en plan pantaló indignat amb el funcionament de la societat humana mentre ell pobre l'únic plaer que té són els diumenges en un balcó diminut compartint estenedor amb quatre prendes més :)
Almenys els pantalons i les camisetes tenen dret a unes hores de sol al dia...ni que sigui al sol d'Estocolm!!
Jaja, el pantaló s'assembla a mi! Indignada per la vida simplista que visc!! Ja he tornat del Pont i ja tinc la crònica a punt! Us ho volia explicar ahir però la jefa no em va deixar tranquila ni deu minuts :(
Nois, hem de fer alguna cosa. Traçem un pla. Prou exhibicionisme. Si com a mínim ens paguéssin un sou digne. Què dic un sou digne, un sou!!
Deixa't de romansos. Com a mínim fem bona olor. Sí, això, a sobre done'ls la raó.
Doncs jo no estic tant malament. Ara una mica de solet, ara una mica de vent...
Jo continuo pensant que el millor seria deixar-noa anar i escapar-nos. Prou pinces represores!!!
Haurem de fer una assemblea de roba.
Sí, sí...
la roba estesa sempre és bona font d'inspiració!
Si el pantaló vermell té motius per queixar-se, què podem dir del CUBELL?? Com a mínim el pantaló sempre acaba net i, a més, pren el solet de tant en tant. Però, i el cubell?? Només rep brutícia, dia rere dia; i per suposat ningú no el renta ni el treu a passejar!
Sempre hi ha algú que està pitjor que nosaltres...
Estendre la roba al balcó de casa és una mostra de solidaritat, de honradesa, de integració cultural, de fer país, de rauxa, i sobretot... de higiene!!!
A Estocolm, dubto que ningú estengui la roba al balcó.
El text de l'Òscar és d'una imaginació fora de sèrie: que bé escrius!! ... i la intervenció d'en Ferran genial també!! :-))
Moltes gràcies per la teva participació. Averue si s'anima més gent a participar
Shhhhhhhhttttt... que hi ha roba estesa!
Està molt bé.
Salutacions.
Està molt bé. Divertit, entretingut i amb sorpresa al final.
molt original, si senyor!
Jo!!!! Quina iventiva mes ben feta, jo si el fes el escrit el faria amb el patalonet texá, mes que res per canviar, encara que sigui per llevar-te la contraria..jeje.
Bromes a part molt bó si senyor!!
ôscar ets un geni li diré al meu editor a veure si et contracta.
Petonetsssssssssssssss.
Com un pantaló vermell tot just?
Molt enginyós! Com has sabut lligar tot. No hauria imaginat un pantaló vermell amb aquests pensaments
Ets un crack oscarín. Però, ara dubto, no eres una camisa verda? o eres uns pantalons blancs amb unes lletres al costat?? ;P
Una abrçada tio, demà marxem a Florencia
Jo hi crec en la síndrome d'Estocolm. Quan fa temps que algú et maltracta, i un dia et dona un respir, li agafes carinyo. És estranyi, però crec que el nostre cervellet funciona amb la síndrome de Paulov. Massa sovint.
ALAS i TXARLI el pobre pantaló vermell no té, a més, cap familiar que hagi denunciat la seva desaparició
forta abraçada JORDI(CINE)! i va, posa-t'hi que segur que en el món del cinema trobes alguna sinopsi que et doni peu per fer un petit text. imagina, per exemple, el pantaló vermell caient, en super slow-càmera, per una escala al més pur estil el acorazado potemkin :)
merci IRENE; alguna cosa m'havia d'empescar :)
per estar al sol d'estocolm, que deu ser més aviat escàs DIJOUS NOUS, quasi que prefereixo l'ombra de catalunya :)
NATÀLIA comenta-li a la teva jefa que les cròniques de després d'un pont han de ser, com el pont, molt i molt tran qui les i pa u sa d e s s s (zzzzzzz)
jajajaja CESC; gràcies per la visita i la continuació de la nissaga d'aquest los lunes al sol :) un crack!
a mi CARME, a l'hivern, estendre la roba em congela la inspiració
genial FERRAN!!! el pantaló roig insolidari de mena, especialment amb el seu company de zulo, el brut i trist cubell. jajajaja ... boníssim!!!
ALEX jo dubto que a estocolm ningú surti ni al carrer amb la rasca que hi deu fer :)
ASSUMPTA tuuuuuu si que ets genial!!!
preparada ja pel partit? :) esforçat amb l'anglès d'avui nit que jo, demà matí, vaig al súper a per la carn, la farina de galeta i el pà. força barçaaaaaa! :)
gràcies a tu JESÚS per la teva iniciativa i empenta. una abraçada!
això això ... callem ALBERT que com la família segrestadora ens escolti, ens furta alguna peça de l'armari :)
gràcies KWEILAN. petons kinder, llavors! :)
aiii BALLARINA, s'havia de treure una mica de molla de l'estenedor!
vinga LISEBE, ataca el text des del texà que és la peça de roba més emprada en tot el món mundial :) ahhh ... diga-li al teu editor que cap problema: tinc ganes de seguir donant-li a les tecles! :) `petooons!
mooolt bones CESC! si-si ... com un de vermell!!!
KHALINA si t'he de dir la veritat, jo tampoc :)
DANIELIN el crack ets tu, xato! jajaja ... el meus pobrets pantalons japan i la camisa verda texana sempre present a calçotades. :) ostra a florència? la millor ciutat del món! visiteu siena i petooooooooonets gegants a les teves nenes!
PASEANTE la meva dona, que és psicòloga, em té de pavlov, skinner i freud fins el capdemunt. potser, per això mateix, fins i tot imagino pantalons patint síndromes i patologies de tota mena :)
:DD
Ets un crack Òscar! :)
Cada dia em sorprens més. No és que amb els anteriors posts no em sorprenguessis.,és aquesta imaginació teva., aquest relat l'haurien de publicar en alguna revista..saludus crack
no em fa gens de pena el pantaló vermell!
s'ha d'estar tants dies perquè és tan refinat que no es pot rentar amb qualsevol,... sols amb els de la seva calanya... que si no es torna tota la roba rosa cursi, cursi...
Oscar!! jajajaja ara vaig cap a anglès... tu compra-ho tot de la millor qualitat per l'entrepà!! :-))))
Mmolt bo.
jo el crack TIENDITAS? decidiré el partit d'avui nit? :) bon cap de setmana
bon dissabte NOCTAS i gràcies pels "bons ulls" amb els que em llegeixes. són uns ulls molt generosos. abraçada crack!
jajaja RITS, és cert. boníssim! tot és queixar-se però ell, com un calamar de tinta vermella, ataca les robes non-grates a la més mínima oportunitat. jajajaja ... molt bó!
si cal que compri filet ASSUMPTA, el compro! :)
merci JERONI. bon cap de setmana!
Que bona la pel·li del Bardem... I el teu escrit des de l'òptica dels pantalons vermells és genial! Un petó.
Uauuuu
Quina imaginació!
Besotes!
No ho havia vist mai des d'aquesta òptica, m´has fet pensar....
Salut!!!
Fantàstica descoberta el teu bloc (gràcies a l'amic Noctas)!
T'aniré seguint...
carai quina inspiració!
bon dilluns FADA! sortint de l'hivernament ja? :) molt bona i humana la peli d'en bardem i, en un any com aquest, crec que de temàtica del tot vigent
hooola LULA! l'autoria (i responsabilitat) recau en aquestes quatre neurenetes que tinc tot ociosses per aquí :) petonets
si t'he de dir la veritat EVA, jo fins trenta segons abans d'escriure el post tampoc ho havia vist mai des de l'òptica d'un pantaló :)
moltes gràcies ROSALITA per la visita i, especialment, al company noctas per recomanar racons d'entreteniment com aquest. una abraçada!
jajaja DERIC! què t'he de dir a tu? :) ja saps ... un dia associem uns pantalons a un conegut síndrome i, d'altres, per molt que volguem no sabem veure altra cosa que un estenedor amb roba. una abraçada company!
Olé, noi! T'ha quedat molt bé! hehehe A veure si hi participo jo també, tot i que darrerament les imatges no m'inspiren gaire, en general!
Preciós el balcó també
Fantàstic joc el que proposa...i és evident que la mirada pròpia és el que ens fa realment diferents... M'ha agradat molt la teva en forma d'original text!
molt bo, t'atreveixes amb els Relats Conjunts?
bon dimarts NUR. clar que les imatges no inspiren res. és ben al contrari del que ens han explicat fins ara: mil paraules valen més que una imatge!!!
el de casa el tenim farcit de trastos, BOLERO!!!
SYLVIA, alguna cosa hi veia en aquests pantalons vermells que em feia pensar que no estaven del tot contents :)
JORDI CASANOVAS el cap de setmana m'hi poso. a veure quín suc en treiem d'aquesta gran onada!!!
Publica un comentari a l'entrada