dilluns, 10 d’octubre de 2011

gràcies

els números carreguen dins la seva motxilla kechua, a més de la tradicional carmanyola amb truita de patates, un filetets de pit de pollastre arrebossat i l’imprescindible cantimplora per si els seus numèrics ossos van a petar enmig d’un desert sense un trist oasi a ma, el feixuc pes de l’acusació generalitzada de fredor. sigui per la ben guanyada fama de rigorosos que els hi concedim o el matrimoni fins que la mort els separi que mantenen amb algunes ciències, sembla que ni un iceberg de l’antàrtic és més gèlid que els glaciars números.

no dubto que siguin d’una exactitud pèl superba ni que el seu idil•li amb determinades ciències faci més ràbia que el de shakira i piqué però emmascarats per la xifra concreta i inequívoca que ens ofereixen hi ha, la majoria de les vegades, un bon grapat d’atributs que poden ser titllats de qualsevol cosa excepte de freds.

156 (posts), 7342 (comentaris) i 3 (anys de vida, tot just avui, d’aquest poti-poti de bloc de nom anglès copiat d’una cançó dels queen of stone age) aparenten ser només això; impersonals xifres que ara mateix, només clicar el “publicar”, començaran a transformar-se en d’altres lleugerament diferents.

les aparences numèriques enganyen a base de bé ja que els 3 anys de trajectòria de the lost art of keeping a secret tenen el mateix de fred i impersonal que jo de físic nuclear. els tres anys de contacte amb tots vosaltres m’han fet carregar la meva motxilla kechua de quilos i quilos d’un optimisme que ja us dic jo que, quan el toques, ofereix una escalforeta molt més confortable que el de la funda nòrdica les nits del mes de gener.

moltes gràcies a tots, de veritat, per la vostra càlida companyia.

87 comentaris:

Mercè ha dit...

Gràcies a tu, la teua llar virtual és un dels referents a la blogosfera catalana.
Em quede una estona escoltant la cançó.

Una abraçada.

Ps. Se m'oblidava... Felicitats!

Lula ha dit...

Valens, sí, molt bé però.... on són les xuxes??


:P

XeXu ha dit...

Aquests és dels llocs als que quan s'il·luminen al google reader no es pot fer altra cosa que venir corrents a veure què s'hi explica. El blog es fa gran, però manté aquest esperit de trobar-hi la calidesa que tu dius que trobes en nosaltres. Com no hem de comentar amb afecte, si cada post que llegim és una petita joia en la que s'endevina l'ànima de qui escriu? Aquí s'hi arriba en sabatilles i roba d'estar per casa, perquè sempre s'hi està còmode i ben acollit. Amb tres anys no n'hi ha prou, no ens faltis, que sense tu això no seria el mateix. Felicitats, i que en compleixis molts més en vida nostra. Si no, quina gràcia, no?

Cris (V/N) ha dit...

Moltíssimes felicitats, us admiro!

starbase ha dit...

Les coses són com són perque les fem com les fem.
I tú ja saps com fas les coses per aquí al blog :)
Felicitats.

lisebe ha dit...

Enhorabona!!!!!!!!!!!!!!!!!!! i que siguin quatrecent anys mes!! de bon humor, i ganes de continuar.

Moltes felicitats guapissim

Petonets

Gabriel ha dit...

Gràcies a tu pels bons moments que ens has fet passar al teu bloc. Crec que tens un record: el del número de comentaris. Sinònim de la bona acollida.
No tothom pot dir que ha generat tantes endorfines de bon rotllo en tan poc temps. Enhorabona i endavant!!!

Carme ha dit...

Moltes felicitats, Òscar!

Uf! el teu nombre de comentaris ho diu tot, eh? Aquí tens un munt d'incondicionals que no sabem estar sense venir de seguida que hi ha post.

je, je, je, m'ha agradat el comentari del Gabriel.

Gràcies per els endorfines, Òscar, ara veig que estem en deute amb tu molt més del que m'imaginava! ;)

Una abraçada i que sigui per molts anys!

Guillem ha dit...

Parlant de números, només en fa 5 o 6 (posts) que conec aquest blog, però n'hi ha hagut prou perquè me n'hagi llegits uns quants (bastants) més i m'hi hagi enganxat immediatament.

O sigui que això, felicitats!

Assumpta ha dit...

Tres anys ja, ÒSCAR?? :-)))

Recordo com em va "encandilar" aquest blog des de la primera vegada que el vaig llegir (crec que era un post sobre com n'és de pesat afaitar-se!!) que li vaig fer llegir a en Josep Lluís de bo que em va semblar! ;-))

PER MOLTS ANYS!! :-))

Ara bé, en tres anys només 156 posts és molt poc... a veure si augmentem la productivitat, eh? :-DDD

color camaleó ha dit...

per molts més anys! (realment!)

garbi24 ha dit...

per molts anys....però? no vols dir que aquest pastis sense una mica de cava no se'ns farà molt feixuc?....va nano tira la casa per la finestra que son dos dies.....;)

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per la teva cisió del món, per regalar frescor i humor a la catosfera

pons007 ha dit...

3 anys? jo que pensava que aquest era un bloc amb història...

Acabatdefer ha dit...

Moltes felicitats i sobretot sobretot que seguim gaudint de les teves peripècies molts més anys. No tots els blocs et fan treure una bona rialla ;)

Alyebard ha dit...

Per a molts anys i moltes entrades més!

magazine.cat ha dit...

Moltes felicitats i que per molts anys segueixis gaudint del bloc i d'aquests munt de companys blocaires :)

MBosch ha dit...

Moltes felicitats!

La proporció posts-comentaris espanta...

SM ha dit...

Doncs jo dic el mateix que tota la resta: felicitats i endavant! Aquest és un blog que no té pèrdua.

Violette ha dit...

Felicitats, crack! Sempre he trobat que tens un blog intel·ligentment divertit. Per un moment he pensat que anaves a tancar... Però no!
Per molts anys, Òscar!

Aris ha dit...

Per molts anys! Hi han apunts teus que m'han fet riure molt...!

Jpmerch ha dit...

Tres anys han passat des que es va espatllar la tecla shift del teu teclat, crec que ja és hora de que el canvies, home.

Moltes felicitats!

I recorda, faces el que faces, no li ho digues a ningú.

El veí de dalt ha dit...

I que segueixi la festa, noi! Felicitats i records!

montse ha dit...

Enhorabona!!!!i per molts post......

El porquet ha dit...

Per molts anys i per molts posts! Jo fa poquet que et vinc seguint però la veritat és que em trobo molt a gust passant per aquí.

T'agafo una mica del pit de pollastre arrebossat i la truita de patates... aquest menú infantil em torna boig!

Jordi ha dit...

Òscar, moltíssimes felicitats! Aquí et deixo un petit regal:

http://www.youtube.com/watch?v=qUIF6PNqxPc

L'any vinent, quan en facis quatre, te'n regalaré una altra.

Joana ha dit...

PER MOOOOOOOOLTS ANYS!!!

Sílvia ha dit...

Hola
Felicitats :) Bons resultats, com el Barça.
Salutacions

Josep Lluís ha dit...

"Amor con amor se paga" que diuen els "castellans". Ets un magnífic blogaire i encara més magnífica persona, Òscar. Que en facis molts més d'anys, encara ets petitó. :)

carina ha dit...

Òscar, carinyet, encara recordo quan reparties sugus, estic encantada que ja hagis fet tres anyets (que a la catosfera és ser tot un dinosaure). Moltes felicitats, endavant i continua omplint-nos de bon rotllo amb aquests posts teus tan genuïns, autèntics, únics i tremendament humans i punyents. Besets, besets i més besets. Ja saps... amb els anys com el vi, no fas més que millorar... i t'ho dic jo que et segueixo des del primer dia (o gairebé)

fra miquel ha dit...

Res home res.
Gràcies a tu per fer-nos passar bones estones amb les teves històries i reflexions.
I per fer-nos reflexionar també a nosaltres sobre les coses quotidianes de les que ens parles.
Una abraçada

Yáiza ha dit...

Per molts anys!! Això per començar... i que per molts anys siguin, que pensa que jo acabo d'aterrar i tinc ganes de seguir llegint el teu bloc.

Per cert, no gosis posar en dubte els poders d'una funda nòrdica... per molt còmode que et sentis a la catos! Hehehe! ;)

el paseante ha dit...

Jo sóc de lletres i no domino massa el món matemàtic, però he fet algunes operacions amb la calculadora. Si has escrit 156 textos i tens 7342 comentaris resulta que cada post teu té una mitjana de 47 comentaris (això fot molta ràbia a la gent que portem més anys que tu a Blogville i només ens comenta la tieta). Després he calculat que 3 anys són 1095 dies. Si divideixo els comentaris per aquest periode de temps, resulta que cada dia 6,7 persones han pensat en tu i t'han comentat (això fot molta ràbia a la gent que portem més anys que tu a Blogville i només ens comenta la tieta).

En qualsevol cas, moltes felicitats Òscar, malgrat que generes ràbia. O enveja. Si és que ni respectes a la sogra, joder (trucaré als serveis socials perquè te'n treguin la custòdia).

MPG ha dit...

Felicitats per tot. Pels tres anys. Pel que escrius. Pels seguidors (això vol dir que agrada el que escrius, sinó res de res, ja t'ho dic jo). Per tot plegat, de nou, felicitats.

Barbollaire ha dit...

uiiiiixxxxx!!! que tard que arribo!!!
Oi què tots els sants (i aniversaris?) tenen capvuitada???

Gràcies per aquest 3 anys:
...tres és un número màgic...
...més que tres no hi ha res...

i que encara ens vulguis prop teu per força més

Una abraçada immensa, company!
;¬)

Anna Eme ha dit...

Jo acabo d'arribar però diuen "més val tard que mai". Felicitats!

SUSANNA ha dit...

Hola Òscar, estimat, i guapo tu


ANYS I ANYS MER MOLTS ANYS, QUE MOLT VOLEM QUE MOLT BE TE HO PASSIS, BUFIS FORT I LES APAGUIS , la, la,la ....ets un SUPER TRES

Un plaer la teva amistat, el teu blog i els teus comentaris

Mil petonets i que siguis molt feliç, avui, demà i sempre

Susanna

llenguaddicta ha dit...

Què dius, home! Gràcies a tu que ens regales aquests trossets de la teva vida! (M'encanta la cançó que has triat).

Petó!

Lastienditas ha dit...

Gràcies a tu guapo!! Que sempre hi ets quan has de ser!!! I amb bones paraules!!
Per molts d´anys!
;)

fanal blau ha dit...

Per molts anys, guapíssim!
Ja veus que tens un blog que enamora, perquè tu també saps ben omplir la motxil·la kechua dels altres.

Un petonàs!

òscar ha dit...

la cançó de la dido és d’aquelles que convida a començar el dia en pau i serenor. la meva llar virtual, des de que va obrir la seves portes MERCÈ , ha volgut oferir –se com un bufet lliure d’optimisme i somriures que són, pel meu gust (i ara em posaré un pèl paulo coelho), els millors ingredients per a conquerir un grau equilibrat de pau i serenor. moltes gràcies i ... et dec la compra dels vostres llibres! (i jo sóc complidor, eh!) :)

vols la pega dolça farcida de maduixa gegant LULA? o un d’aquells plàtans ensucrats que fan que un ataqui el dia amb l’energia d’en puyol? o uns tradicionals núvols de nata i maduixa? saps què ... millor que et prepari una paperina amb una mica de tot que els tres anys catosfèrics ben bé ho valen. petons i moltes gràcies, guapíssima!!!

amic XEXU (la gruixuda capa de virtualitat no m’és cap obstacle per començar la resposta dient-te amic) ho has clavat en la definició: un lloc per estar-hi en sabatilles, pantaló curt i samarreta d’anar per casa. només espero que, en breu, una de les aplicacions que ofereixi el sr. blogger permeti també servir cafès, coca-coles i alguna que altre beguda alcohòlica. llavors voltar per la catosfera serà el més semblant a la repanotxa que conec. per cert ... què coi és la repanotxa? : ) moltes gràcies, crack!!!

moltíssimes gràcies, CRIS! a mi mateix, mandrós de mena, també em te sorpresa aquesta perseverança de tres anys. si m’ho diuen, et puc ben jurar que no m’ho crec. per tant, l’única explicació possible que hi trobo és que, pel damunt d’escrits i lectures, el que m’hi fa seguir tan convençut és la gent que em trobo pels blocs: la bona gent. petooons!

no sabria etiquetar exactament el gènere del bloc STARBASE: humor? personal? poti-poti sense massa criteri? onanismes mentals varis? però potser de les poques coses que tinc clares és que, òbviament amb unes capes de pintura per enllustrar-lo, faig al bloc el que faig a casa. la meva dona diria (segurament) que el tonto : ) moltes gràcies, company!!!

quatre-cents anys pendent d’anar publicant se’m fan, ara mateix LISEBE, una muntanya massa feixuga de pujar per molta ajuda vostra que rebi. si et sembla :) ho deixem en uns dos-cents que ja em sembla una fita prou ambiciosa, oi? un petoneeeeeeeeeet ben gran guapíssima i moltíssimes gràcies per ser-hi!!!

només escric alguna de les coses que a mi també m’agradaria llegir, GABRIEL. els comentaris, està clar, que conforten i alegren però el que més m’agrada d’ells és que, sense gairebé excepcions, tots i cadascun dels que he rebut m’han seguit aquesta beta (a vegades pèl innocent, ho sé!) de mirar les coses posant un somriure quasi obligat. us ho agraeixo molt. t’ho agraeixo molt!!!

res que no es pugui pagar :) amb un cafetó a la propera trobada blocaire CARME. hem sabut crear entre tots un excel•lent microclima de bon rotllo i millor gent que, penso, no te preu. la principal virtut que els ho veig als blocs és que, independentment de gustos/criteris/estils, el 99’9% de la gent que hi és darrere està feta des del motllo de la bona pasta. moltes gràcies i un petonasso gegant!!!

moltes gràcies GUILLEM ... i benvingut! darrerament (ja se sap, com tothom: la feina) no he tingut massa temps per anar descobrint blocaires no llegits. només acabi de respondre, m’acosto a casa teva a treure-hi el nas que al xafarder que porto dins (un autèntic alien) ja fa setmanes que el tinc abandonat. segur que m’hi trobaré del tot còmode.

recordo l’apunt ASSUMPTA i, veritablement, afaitar-se cada matí (eccccs!) és un dels exercicis més ploms que ens imposem els homes. a mi m’encadiles tu amb la teva naturalitat, frescor i manera de fer tan vital, ja ho saps. fins i tot em fa gràcia que em :) renyis quan la boca (o els dits) se m’escalfen i començo a escriure tacos. ets un sol i una de les troballes més txules de la catosfera. moltíssimes gràcies, guapaaaaaaaa (amb permís d’en josep lluís, clar)!!!

òscar ha dit...

a veure si el tabac i les males costums no són un obstacle perquè sigui ben i ben llarga, COLOR CAMALEÓ. sort que em prenc un bífidus d’aquells cada nit per tenir força enganyat el cos :) moltíssimes gràcies bunika !!!

el cava, i el pimple en general, no hi poden faltar mai dels mais JOAN. és d’aquelles coses que fan que la festa surti del tot arrodonida. però el que més cal, lo imprescindible, és la gent collonuda i amb ganes de passar-ho bé. crec, sense massa risc a equivocar-me, que tu tens sobradament les dues característiques. moltes gràcies company!

millor sempre, JESÚS, mirar el món posant-lo una miqueta en quarantena des del humor i el “catxondeio serrano”. de fet, els motius per veure’l gris no cal buscar-los: ens els trobem de morros i, a poc que fem atenció, cada dia. moltes gràcies per la teva fidelitat, tros de crack!

si em diu algú en començar ,PONS, que estaria tres anys explicant històries me’l miro amb cara de “tu t’has tornat boig o què?”. d’on trauré els temes? què coi explicaré? –pensaria-. ara, estar-hi tres anys més no em sorprendria gens però el més saludable mentalment és allò d’anar fent dia a dia i setmana a setmana. el que vindria a ser el mètode guardiola però extrapolat a un bloc. moltíssimes gràcies per ser-hi tan sovint!!!

no em sento gens despullat quan explico xorrades de casa, de la meva dona i el nen o del que em passa pel cap i veig ACABATDEFER. riure (sense massa mala sang, tot s’ha de dir) de les coses que m’envolten és una molt bona manera d’estar jo content i, pel que llegeixo als vostres comentaris, una molt bona manera per aconseguir que els que em llegiu també us en poseu. fet i fet, el que miro de fer cada dia a tots els llocs on vaig a caure però mitjançant una pantalla d’ordinador. un petonasso igual de dolç que els teus platets. o més!!!

si hi ha anys per gaudir segurament d’entrades no en faltaran, ALYEBARD. i de ganes de riure, reflexionar, admirar-se i bavejar llegint moltes de les coses que per aquí es publiquen tampoc. moltíssimes gràcies per sovintejar-me tant!!!

la gent és el que més val la pena, MAGAZINE. al principi no te’n adones massa però, poc a poc, veus que la veritable droga de tot això són, més que els blocs per bons que siguin, la gent que hi és al darrera.

de fa un temps que publico molt menys MBOSCH i, per tant, les proporcions acaben resultant més exagerades del que tocaria realment si actualitzés amb més freqüència. toca proporcionar vida blocaire, laboral i civil i aquesta va ser la millor manera de fer-ho que se’m va passar pel cap. moltes gràcies companyer!

tampoc té cap mena de pèrdua el teu talent SALVADOR. talent que no només demostres al bloc i fent de tastaolletes (gairebé renaixentista) sinó que, també, a uns llibres que m’ho han fet passar pistonut, de veritat. sense la conya aquesta dels blocs, segurament, m’hagués estat més difícil acostar-me els teus llibres. així que ... altra cosa (i van ...) que agrair-li a la catosfera. moltes gràcies crack!!!

no he patit massa crisi plantejant-me deixar-ho VIOLETTE. enyoraria massa a molta gent i molts escrits. de fet, enyoro no poder trencar la barrera de la virtualitat de la manera que desitjaria. seguirem rient i seguirem passant-ho bé que és, de moment, la millor fórmula que he sabut trobar. moltíssimes gràcies bonica i molts petooooooooooooons!!!

òscar ha dit...

doncs casa teva és de les més acollidores (moment de piloteig franc) que visito ARIS. has estat una de les descobertes de la temporada en un món en el que, després de tres anys, no costa trobar-hi el talent però sí les històries que t’enganxin al coi de pantalla. casa teva enganxa més que el loctite i el super glu-3 plegats. moltes gràcies pel bloc i les visites, company!!!

sóc de poc canviar les coses JPMERCH (diguem acartronat) però una de les coses que canviaria (el gerro de la sogra) no tinc nassos de fer-ho. mirarem de no canviar fent-la petar i rient per aquí que sembla tenir menys danys colaterals que això d’esmicolar un (lleig) regal de la mare de la meva dona :) moltíssimes gràcies!!!

la festa apreciat VEÍ, tot i que va tenint algunes baixes, sembla no decaure ni gota. vigilem que hi hagi, per això, sempre el cava a punt que la gent quan no troba mamància comença a ensopir-se. moltes gràcies per la teva amabilitat, company!!!

a veure si sé anar mantenint el ritme setmanal MONTSE. per ganes no en quedarà segur. ja veurem que en sé fer amb el temps. moltes gràcies i petonarroooooo!!!

dubtava si posar-hi els macarrons enlloc de la truita de patates PORQUET però ... és tan bona la truita de patates de ma mare!!! mirarem de seguir tenint per aquí gent amb ganes de somriure ni que sigui a còpia d’anar oferint menús infantils que mai no fallen. moltes gràcies i una abraçadaaa!!!

hosti, hosti, hosti JORDI. això és més que un regal; és un plaer per oïdes i vista, és recuperar a la més gran diva nostra cantant un clàssic italià de tots els temps, és recordar la tabarra que em donaven a casa amb els discs de núria feliu, és ... això, un aspirador d’aquest que van sol no el tindràs per regalar, oi? :) ets un puto (perdó assumpta!) crack i tenia ganes que tornessis, xato: ¡que lo sepas! una abraçada ben forta, crack!

moltíssimes gràcieeeeeeeeeeeeeeee JOANA! i amb bona companyia, si pot ser :) crec que, amb la de gent que avui heu voltat per aquí, hauré d’anar a renovar les existències de truita de patates i pollastre arrebossat: estem fent curt. molt curt!!!

òscar ha dit...

el nostre barça, SÍLVIA, ajuda molt i molt a que els nostre dia a dia sigui un pèl més somrient i alegre. i, ara que ho penso, que mourinho segueixi amb aquesta mala llet al damunt també hi ajuda molt :) un petonarro bunika!!!

tu sí que ets magnífic, JOSEP LLUÍS (ara li tocarà a l’assumpta posar-se gelosa). ets molt bona gent, feu una parella de peli i estar amb vosaltres és sortir carregat de bateries d’optimisme. miraré d’ensarronar al jordi ja que, segons m’han dit fonts ben informades, al viena de pelai enyoren a aquella gent que es posa a cantar cançons de l’any de la picor :) i l’esmorzar, la veritat, tampoc estava gens malament.

aiiii CARINETA ... no saps el greu que em sabre quan vas decidir plegar i (ole, ole i ole) l’alegria que em va donar la teva fulgurant tornada. els sugus (no ho diguis a ningú) els tinc guardats a un raconet (només hi ha blaus: els millors) per anar repartint sense que s’esgotin les existències. de petonets de tornada en vaig ben sobrat; així que ....... petooooooooooooons gegants amb sabor de sugus de pinya!!! :) i moltes gràcies per la teva fidelitat a prova de bomba!!!

reflexionar sobre coses quotidianes no és un gran què, FRA MIQUEL, però està bé recordar (amb un bon somriure d’orella a orella) que aquestes petites foteses són les que, al final, ens fan anar al llit satisfets i contents. moltes gràcies, de veritat, per oferir-me sempre bons gests!!!

la meva dona, YAIZA, tot i la calor que encara fa, ja comença a amenaçar a baixar-la de l’altell. la caloreta de la funda mola molt gener i febrer, aquelles nits de peus freds i d’anar comptant els dies que falten per l’arribada de la primavera. la vostra companyia mola ... tot l’any. moltes gràcies bunicaaaaaaaaaaa!!!

jo ara agafaré la calculadora i començaré a comptar d’on trauria estalvis (la cosa pinta malament, la veritat!) per aconseguir que la meva sogra marxés una bona temporadeta lluny de barcelona, PASEANTE. un destí exòtic i llunyà, un lloc on els autòctons no parlin el seu idioma si no vull generar un sobtat creixement del índex de suïcidis, un lloc sense cobertura de mòbil, un lloc ... en fi; és el que hi ha i la senyora, des d’una pesadesa extrema, te molt bon cor. el teu és, com a poc, igual que el d’ella però sense entabanar-me gerros, sense emprenyar la meva dona amb trucades-mal de cap i sense presentar-te a casa sense avisar. segueixo passejant providència amunt, providència avall per veure si et trobo però no hi ha manera. no aniràs camuflat amb gavardina i ulleres de sol, oi? :) una abraçada teletubbera!

polaroid mental ha dit...

felicitats! que aquesta "xispeta" brilli per molt de temps

Pakiba ha dit...

Felicitats a tu per compartir en tots nosaltres la teva gran companyia ,sempre bona, sempre perfecta.
M'hagafó un trocet d'aquet pastis que te molt bona pinta,pero en falta la copeta de cava, la espero un altre dia.


Petons.

Ferran ha dit...

Perdoneu, excel.lència, però res de "156 posts". Digueu millor "156 joies com 156 sols", que cadascún d'ells semblen escrits de la mà de la santa inspiració!

7.342 enhorabones, Òscar... y que cuuuumplas muuuuchos mááááás!!!!!

Barcelona m'enamora ha dit...

ohhh, vaig un dia tard, però espero encara ser-hi a temps...MOLTES FELICITATS!!!! I tres estirades d'orelles! ;) Malgrat que fa poquet que corro per la catosfera és un gustàs passar per aquí a llegir els teus posts sempre amb un toc divertit i ditxaraxeru!!

Feliços tres anys i llarga vida!!!

viuillegeix ha dit...

Vaja, quin honor quasi compartir aniversari amb l'oscar de Can lostartof. Sempre que passo per aquí tinc el somriure assegurat, cosa que s'agraeix un munt en aquest mon complicat i ple malandandos que ens rodeja. Apa, felicitats i per moltes lletres i somriures que t'agafem en préstec

òscar ha dit...

moltíssimes gràcies pel encadenat de felicitacions MPG. procuraré que el dia a dia, pesat i empipador molt cops, no se’m mengi ni un gram de les ganes de continuar oferint unes gotetes d’optimisme des d’aquí. un petonasso!!!

han estat, de veritat BARBO, tres anys ben plens de màgia. la màgia d’anar descobrint que rere els blocs collonuts hi ha una gent encara més collonuda. el sopar-trobada que varem fer en va ser un dels millors exemples d’aquesta màgia: desconeguts que amb un simple toc de vareta es transformen en coneguts. un plaer. i una grandíssima abraçada, company!

moltes gràcies ANNA per la teva calidesa (malgrat que acabis d’arribar). calidesa que vaig notar molt a prop en l’apunt persianero dedicat que em va fer tota la il•lusió del món i més. un petonassooooo!

mirarem d’aconseguir-ho SUSANNA. aquí (que hi ajuda molt) i lluny de la virtualitat, que tot i ser un lloc amb més trampes, tampoc s’hi està tan malament, no? un petonsasso i ... la guapa ets tuuuuuuuuuuuuuu!!! :)

de la dido m’agrada molt (pecant un pèl de cursi diria que “em té captivat”) la de white flag. miro de racionar-la una miqueta ja que, la veritat, no és d’aquelles que t’aboca al positivisme i l’alegria. moltes gràcies a tu: m’han divertit molt alguns dels “rotllos” que ens hem bescanviat a casa teva. ara, em els teus ossos per catalunya, espero tenir moltes més oportunitats de dir-te que ets una tros de crack. petonassooooooo gegantí i menys viatger :) que en d’altres ocasions, guapíssima!!!

hi sóc menys del que voldria TIENDITAS. això de fer compatibles les coses que ens agraden no sempre és senzill però ... oi que ens en sortim? :) moltíssimes gràcies bonica.

òscar ha dit...

moltes gràcieeeees FANAL BLAU. els que em teniu del tot enamorats sou tots vosaltres, bonica. sou, i amb diferència, el millor pes que es pot portar a la motxilla kechua. petonassooooo!!!

mirarem de mantenir-la amb la mateixa alegria i somriures POLAROID. tenir una colla tan brillant envoltant-me segur que hi ajudarà molt. petonarro!!!

la casa és gran PAKIBA (total, a la virtualitat :) això del euro no existeix) així que agafa sense cap mena de mirament. em sento molt ben acompanyat i, per tant, la festa no te hora d’acabar. un petoneeeeeeeet gegant (malgrat el diminutiu) i moltes gràcies per la teva companyia.

moltíssimes gràcies sr. FERRAN: quedo als seus peus :) per l’enorme fidelitat, els quilos de carinyo (que des d’aquí o des del facebook) que sempre m’has ofert i només espero que en un dels seus exilis temporals de berlín m’envií un missatget per fer-la petar a la ciutat comtal. sinó, no n’acabarà quedant altra que viatjar a la gèlida alemanya :) una abraçada companyer. una forta abraçada craaaaaaaaaaack!!!

mai és tard si la “ditxa” (toma ja!) és bona, BARCELONA M’ENAMORA. i la ditxa (toma ja de nou) d’aquesta nova coneixença virtual és molt i molt gran. deixem-nos encomanar pel ditxaratxerisme (tercer toma ja! del comentari) que és una de les coses que fan que el voltar per la catosfera sigui tan reconfortant. petóooooooooooo del tot barceloní, bunika!!!

em va fer molta gràcia llegir al teu apunt que gairebé varem néixer el mateix dia VIUILLEGEIX. compartir hospital (i ves a saber si comadrona) amb un bloc com el teu és un plaer. de fet, compartir espai amb tanta gent que mola és un plaer gegant. un petonasso!!!

Elfreelang ha dit...

Oscar sento arribar tant tard....però vinc a peu i he trigat una estona....moltes felicitats pel tercer aniversari !!!!!

Esther del Campo ha dit...

No, gràcies a tu Òscar!!!!! Tot i que l'Internet, els macs i les Blackbirries siguin d'allò més fredes, el lostartsecret ho converteix, de tant en tant, en un lloc molt més càlid, que sempre hi ha caliu!!!! per molts anys et poguem llegir!!! :D

Anna Griera ha dit...

oltes felicitats Òscar, pels tres anys de vida del bloc, encara que jo no els hagia gaudit des del principi. Però et felicito per la constància, la orginalitat i la sinceritat. I crec que entenc una mica el que dius en la recompensa que aporta aquesta relació virutal, perquè jo tot i que fa poc que l'he descobert, també estic d'acord amb tu en que val més que qualsevol nòrdic ni qualsevol manta! :) gràcies a tu!! :)

Judit ha dit...

Moltes felicitats! Val a dir que no he llegit tota aquesta colla de números, però n'hi han hagut que m'han fet trencar les banyes de valent!
Salut! I que vagis sumant!!!!

Assumpta ha dit...

Aquest post amb el títol "GRÀCIES" era com una previsió de futur pel premi C@ts?? :-DD

ENHORABONAAAAAAAAAA!!! :-)))

Quadern de mots ha dit...

Moltes felicitats!!!

jordicine ha dit...

Moltíssimes felicitats, ÒSCAR. Ja han passat 3 anys? Carai, però si sembla que va ser ahir quan es vam trobar a la xarxa. Espero que continuis molts anys més. Jo aquest mes en compleixo cinc. Una abraçada, crack.

murga ha dit...

i per molts més!

gràcies a tu per compartir aquests posts tan entranyables i “encomanadors” de bon rotllo i simpatia.

elur ha dit...

Benvolgut, admirat i m´s que apreciat Òscar... molts d'anys!!! posts i aquestes coses les que vulguis, però d'anys? molts!
Una abraçadassa, maco!

Barcelona m'enamora ha dit...

Eii moltíssimes felicitats òscar!!! Ahir vas presentar rebé!!! Molt maco el traje!! ;)

Clidice ha dit...

Moltes felicitats "numereru" :)

òscar ha dit...

anar a peu no ens fa fer tard, ELVIRA, ens fa gaudir més i millor del paisatge. moltíssimes gràcies per fer-me companyia en aquest agradable camí blocaire. un petonassoooo!

la tecnologia s’acaba convertint en freda o càlida, ESTHER, segons la manera que tenim d’utilitzar-la. a la catosfera (i no crec ser cap beneït) la gent que estem darrere els blogs la fem servir des d’una extrema calidesa. moltes gràcieeeeeeeeeees bunika per voltar per casa meva tot aquest temps i un petonarro ben gran!!!

algunes de les complicitats que es generen al món blocaire, ANNA, per coi de pantalla d’ordinador que hi hagi pel mig, no tenen res a envejar a moltes de les més bones que podem gaudir al món real. vaig tardar ben poquet en adonar-me d’aquesta realitat. un petó!

anirem sumant números, JUDIT, per inútils que siguin. i anirem sumant amics gràcies als blocs. moltes gràcies i un petonasso!

doncs va ser pura casualitat, ASSUMPTA. el cat fa moltíssima il•lusió (això és innegable) però el que fa més il•lusió, amb diferència, és anar acumulant amics per aquí.

pati di fusa ha dit...

a les hores que arribo, no diré res de nou ni original. això em passa per fer tard sempre!

felicitats per aquests posts tan plens de quotidianitat i tan especials alhora, per aconseguir arrencar-nos com a mínim un somriure per paràgraf, i per saber mantenir-te al "candelero" amb aquest "salero", que aquests milers de comentaris ho diuen tot!

un plaer llegir-te. sens dubte, un blog de referència!

Guspira ha dit...

Felicitats mestre! :)

Grigri ha dit...

òscar, el teu raconet de blogosfera no només ens dibuixa somriures als llavis, des del teu bloc tens detalls i bones paraules per qualsevol visitant, i això també és d'agraïr!! Escrius molt bé i dels temes més mundans, de manera que sempre trobem una miqueta de nosaltres mateixos entre les teves línies...
En resum: un plaer..
I l'únic que es pot dir: Felicitats!! i que les xifres segueixin creixent!!

p.d. i m'encanta la Dido...!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

arribo una miqueta tard, però... Moltes felicitats! Per molts anys i molts posts!

XeXu ha dit...

Ja estic fart de tirar-te floretes, que sempre estem igual! Què és això d'aprofitar el mateix post de l'aniversari per rebre felicitacions pel premi? Ja està bé home, ja està bé! Et semblarà divertit! Perquè guanyar el premi c@t divertit, tu creus que et tocava? Perquè riure, el que es diu riure... bé, no dic que no... però el que a mi em fa el teu blog és somriure. I això no ho aconsegueix tothom, que el riure fluix el podem tenir tots en algun moment. A tu el que et cal és que et creem una categoria només per a tu, però encara no li he trobat un bon nom. Perquè aquest se't queda petit. De fet, qualsevol de les categories et quedaria petita (i perquè no vius a l'estranger, que si no...). Aquest blog no és un qualsevol, aquí hi ha màgia. I si no mira la de gent que peregrina aquí cada cop. Al teu prospecte ho hauria d'advertir, 'cuidado que engancha'. I vaja, que m'estic enrotllant. En definitiva el que volia dir és que et felicito, i no és que no mereixis el premi, sinó que el premi no et mereix a tu.

Deric ha dit...

felicitats pels 3 anys i pel premi c@ts! un plaer passar per casa teva

cantireta ha dit...

Com sempre, faig tard. Felicitats, Óscar, cada cop que et llegeixo és com si em llegís la meva vida vista des dels 40. Em fas somriure, i poses llum a la meva vida, que mai és prou lluminosa. Et desitjo salut i neurones per continuar endavant, i que per molts més posts el teu sentit de la vida ( amb permís dels Monty Python ) sigui tan benvingut a casa meva. Una abraçada ben forta!

rits ha dit...

tres anys ja? com passa de ràpid el temps!!! i que en passi molt més, xq aquest és un d'aquells blogs que és molt més que un blog i és com si t'estigués sentint, que ets tu i és com si estiguéssis al costat. I sempre generes optimisme, se t'encomana les ganes de prendre's la vida de manera més amable.

saps, recordo perfectament el primer dia que vas visitar casa meva, i el primer post teu que vaig llegir, parlaves o enllaçaves creep, com oblidar-ho!!!!!

doncs això, que a per el quart!!! i amb molta força!!!

ah, i no me'n descuido... moltíssimes felicitats pel premi!!!!!!!!!! merescudíssim!

TORO SALVAJE ha dit...

I que siguin molts més.

Felicitats.

òscar ha dit...

moltes gràcies QUADERN DE MOTS: a veure si energies, idees i esperit infantil donen per un altre trienni més.

tens el dubtós honor històric (ja que estem d’aniversari, benvolgut JORDI) de ser el primer comentador del lostart: allò sí que ve ser un vot de confiança amb totes les de la llei blocaire, company. tu a punt dels cinc ja? espero no defallir i que continuem per aquí plegats i, en breu, tornant a organitzar plans 2.0 d’aquells que donen moltes més satisfaccions que feina. bé, els mendes lerendes la barrera aquesta del 2 punt zero la tenim més que superada a còpia de dinars. una abraçada crack!!!

doncs anda que tu :) no encomanes bon rotllo ni res, MURGA. desitjo que ens seguim donant la plaent tabarra molts anys més i, sobretot, sense perdre aquest fil de simpatia que ens fa voletejar per enllà i per aquí més contents que un gínjol. un petonasso!!!

sense anar afegint això dels anys la possibilitat de posts, comentaris i alegries ens quedaria molt i molt reduïda ELURETA. així que fem salut somrient, rumiant i gaudint de la catosfera que segur que és, també, una excel•lent manera de fer el nostre dia a dia més saludable. un petonarro estratosfèric!!!

em va sabre molt greu no estar present a la gal•la del cats, BARCELONA M’ENAMORA. feia patxoca? la roba del zara, quan la perxa és bona :) dona molt el pego, la veritat. moltes felicitats pel teu revelació. jo també el vaig rebre fa un parell d’anys i, a banda de la il•lusió, dona una forta empenta per continuar endavant amb el blog. un petonassoooo gegantí, com la nostra barcelona.

és un dels adjectius que més m’escau, CLIDICE. i no pas per la meva estimació a la ciència matemàtica. fer el numeret, el tonto al cap i a la fi, resulta força útil per anar xarrupant la vida amb més alegria: com si es tractés d’un (bon) cava que et va pujaaant, pujaaaaaant, pujaaaaaaaaant ... moltes gràcies i petonasso! (amb veu ja mig taja, clar).

òscar ha dit...

qualsevol comentador/a que utilitzi paraules tan eixerides com “salero” ja em te el cor guanyat, vagi això per endavant PATI DI FUSA. però posat a confessar la veritat (molt de moments cerimoniosos com aquest), t’he de dir que tu el cor me l’has guanyat de fa temps. serà pels teus posts? serà pels teus comentaris? serà, en definitiva, perquè tens salero per donar i vendre? sumant els tres interrogants la resposta està clar. moltes gràcies per sovintajer la meva casa blocaire i un pe-to-na-sso desil•labitzat !!!

moltíssimes gràcies GUSPIRA. sóc un mestre una mica de pa sucat amb oli, per ser sincers; però al menys provo de fer-ho somrient que és una gran manera de dissimular les carències. un tros de petó guapíssima!

m’he anat despullant (mantenint la tovallola posada a lloc, que l’època dels destape ja ha passat) amb el pas dels anys GRIGRI. parlo de les coses que m’envolten, me’n foto de mi i el meu entorn perquè, a més de ser el més proper, és amb el que em toca gaudir del dia a dia. sempre miro de respondre perquè crec que és el que pertoca: l’amabilitat d’un comentari, curt o llarg, sucós o lleuger, mereix sempre el mínim d’una resposta. aquí i al carrer. un petonasso bonica!!!

moltes gràcies TU, JO I L’OTIS. i que, a més del imprescindible d’anar fent anys, els anem fent amb alegria i ganes d’encomanar-la. no sempre és senzill ni n’hi ha ganes, però fer-ho així, et fa anar al llit una mica més descansat.

un molt bon amic meu (en pepe) em saluda sempre amb un “eh tu, cantamañanas”. et confesso, XEXU, que a més d’agradar-me mala cosa la paraula trobo que defineix perfectament la meva manera de fer. l’escaqueio amb certa gràcia, el mirar de defugir els mal de caps que es poden defugir i, sí, el somriure pel somriure com a solució de moltes coses. un premi cat cantamañanas crec que faria per mi, la veritat. segur que en pepe, i tu que ets un tros de crack com ell (segur que us caurieu molt bé), em votaríeu. i jo, com ara, més content que unes castanyoles del vostre vot i, sobretot, de coneixe-us. abraçada teletubbera, que coi, sense mantenir les distàncies :) !!!

moltíssimes gràcies DERIC. no tinc fet tant camí com tu però, poc a poc, ens anem fent un foradet en aquesta catosfera tan reconfortant i plena de bona gent. una abraçada companyer!!!

òscar ha dit...

la vida a partir de certa edat CANTIRETA, ens sol carregar amb un llast d’obligacions, mal de caps i neguits que la fan menys pueril, de molts menys ji-jis ja-jas que el que resultava amb d’altres edats. si no la convidem a fer unes copes amb nosaltres per “echarnos unas risas” (com diuen a les espanyes) tenim el risc d’estar tot el sant dia (i per tant; tota la santa vida) amb una cara de peix bullit que millor ni descriure-la. a mi mai m’ha convençut ni el peix ni la seva trista cara. moltes gràcies bonica i un petonasso!!!

el creep dels radiohead és una cançó que sempre m‘acompanyarà RITS. no és la cançó més alegre del món i, posat a anomenar-la d’alguna manera, diria que és hermètica i neguitosament inquietant. tot i que sovint parli de ella, miro d’escriure un blog que estigui a anys llum d’aquestes característiques. moltes gràcies guapíssima per voltar tan freqüentment per aquí amb la teva sensibilitat i carinyo. sensibilitat i carinyo que et retorno amb un petó ben gran.

moltes gràcies TORO. és un plaer grandíssim compartit ciberespai (mot galàctic per antonomàsia) amb una bèstia parda com tu. és un plaer grandíssim llegir-te en cada apunt i comentar-te. ets dels més grans, tio. una abraçada!

maijo ha dit...

Que la força ens acompanyi! I el talent, l'optimisme, l'esperança, el riure... Una abraçada ben forta i a seguir sumant!

òscar ha dit...

si la força de l'optimisme, el somriure i l'esperança ens acompanya MAIJO; la guerra de la galàxia blocaire la tindrem més que guanyada (i sense espassa làser). moltes gràcies bonica, un petonasso també galàctic i a seguir sumant que això del restar no és una operació que me convenci massa :)

marta ha dit...

Felicitats Òscar i molts mes, encara que t' escric poc sempre et llegeixo pero el temps te aixo i el teu racó es del tot ben especial.

Una abraçada

Josep Lluís ha dit...

Hola Òscar! En la resposta al teu comentari al meu últim post, et vaig deixar un regalet. Espero que t'agradi.

caterinacortes ha dit...

Moltíssimes felicitats!!! I a seguir sumant anys amb nous post, comentaris, blogs, idees, crítiques, blogaires, i un llarg etcètera. Aquest espai el destacaria per la seva originalitat a l'hora d'escriure, tractar els temes amb intel·ligència i ironia, el que no és gens fàcil. Enhorabona i per molts anys!

jordicine ha dit...

I un pendent, de dinar, quie tenim per culpa meva. Aviam si m'estabilitzo! Et truco i quedem. Tinc ganes de tornar a riure junts i organitzar més coses. Una abraçada, crac. I sí, va ser un honor ser el primer comentarista d'aquest gran bloc.

òscar ha dit...

moltíssimes gràcies MARTA. això del temps ni m'ho esmentis que jo porto gairebé un parell de setmanes sense trepitjar la catosfera. sort que els diumenges al matí ofereixen petits espais de treva. un petonasso!!!

ara mateix m'hi acosto JOSEP LLUÍS. a veure quin conill blanc et treus de la teva xistera :) una abraçadaaaa!

t'ho agraeixo molt CATERINA. ets de les que fa ja temps que vas traient el nas per aquí. i jo espero treure el meu nas, ben aviat, :) al teu llibre. un comprador barceloní el tens més que garantit. un petonasso!!!

no pateixis JORDI que jo porto dies i dies de veritable corcoll. sincronitzem rellotges, aclarim agendes i segur que, en breu, ens veiem. una abraçada tros de crack!!!

meloenvuelvepararegalo ha dit...

Ei!! Moltes Felicitats!
Encara que sigui amb una mica de retard, com és allò de "més val tard que mai"?
Encara que no sigui una de les més assídues de per aquí, sempre que vinc trobo alguna cosa interessant a llegir, per somriure o simplement per pensar en ordenar una llista de cançons impossibles!
Així que només em queda que donar-te ànims per continuar amb aquesta energia que transmets i espero veure't en alguna altra festa d'entrega de premis!!

sunny ha dit...

tardissim,
pero felicitats!

mirambella ha dit...

Moltes felicitats, la veritat ès un plaer llegir-te. Salutacions.

bajoqueta ha dit...

Encara que tinc els blogs una mica abandonats, moltíssimes felicitats!! Prometo ser-hi més per aquí.

La teua manera d'escriure i contar-mos coses ens ha enganxat a tots. Continua així!

365 contes
Terra de llibres

òscar ha dit...

moltes gràcies MELOENVUELVEPARAREGALO. no porto unes setmanes massa actives (blocairement parlant) però poc a poc tornarem a anar agafant el swing :)

més tard t’he respost jo :) SUNNY: moltíssimes gràcies!!!

un plaer voltar per l’univers blocaire MIRAMBELLA. moltes gràcies!!!

jo el lostart també el tinc pèl deixat de la ma de déu, BAJOQUETA. però ... :) ... el menjar és el menjar!!!