dilluns, 3 d’octubre de 2011

la perfecció va per barris

has dormit a regna solta les vuit hores de qualitat que el dr. estivill recomana cada cop que algun mitjà li concedeix l’oportunitat de l’autobombo. has trobat a la primera les xancletes que t’estalvien dir el nom del porc quan els peus trepitgen el terra. has tret el nas per la finestra i, contra el que ahir nit pronosticava l’home del temps, el dia t’ha saludat amb un sol d’un optimisme encomanadís. i fins i tot, arrodonint perfectament el cercle dels primers minuts del matí, la parella t’ha dedicat un bon dia, cuerpasso en passar pels peus del llit que (intuïtiu/tiva de mena com ets) et fa pensar que les lleganyes li emboiren els globus oculars.

però malgrat que l’idíl•lica confabulació matinal de factors enumerats haurien de precipitar-te a una de les jornades més exultants de la teva vida, quan un es lleva amb l’ànim girat no hi ha confabulació que valgui. estàs creuat i punt. i ho estàs tant que, en una versió catalanitzada del michael douglas de un dia de furia, esmicolaries contra la paret l’espantall de gerro regalat per la sogra i, posat a descarregar adrenalina, aprofitaries per introduir al microones els llibres de paulo coelho que no saps per quins set sous són en un dels estants del menjador.

per matins apocalíptics com aquests, l’únic truc que tinc a la txistera per redreçar la situació és escoltar txorrimúsica mentre em remullo a la dutxa. aigua freda per congelar la sensació de mala folla (piiiiip!) i al amanecer de fresones rebeldes, la revolución sexual de la casa azul o el good enough de cindy lauper petant el bafle del ipod. la meva infalible, però, és vespa special dels lunapop. ritmillo popero puerilment adolescent, la simpàtica dicció d’uns xicotots italians cantant en espanyol i una lletra que aposta (per dir algo) per conquerir l’everest de la vitalitat damunt d’una simple moto.


te nassos que a mi, que mai he conduit una vespa ni sembla que tingui la més remota intenció de fer-ho a curt termini, em posi de bon humor un homenatge musicat a aquest clàssic transalpí de les dues rodes. te nassos que la dona i el nen, enutjats perquè l’escàndol de la meva cançoneta els hi ha fet començar amb mal peu el dia, no s’adonin que gràcies als lunapop l’espantall de gerro que sa mare i àvia, respectivament, ens va regalar segueixi intacte un matí, ara sí, tan perfecte com aquest.

50 comentaris:

Clidice ha dit...

Home, si m'ho poses així, potser millor que te l'amaguin el Lunapop, al menys fins que duguis a terme l'amenaça (acte de justícia en diria jo) de posar el Paulo Coelho al micromones. Bé, amb els seus llibres m'aconformaria. Bé, els seus i els del Ken Follet (llegeix com follet tortuga) ^^

Acabatdefer ha dit...

Entenc perfectament la teva dona i el teu nen, jo també em llevaria amb mal peu si sento totes aquestes "cançonotes" des de la dutxa. Però esclar... tampoc em puc queixar gaire si cada matí em canten..." es una lata, el trabajar....." Totalment enganxadissa oi? -_-
Petons! ;)

llenguaddicta ha dit...

Digue'm friki, però a mi m'ha molat sentir els Lunapop a primera hora del matí (consti, però, que ja fa 1 hora i mitja que tinc els peus a terra).

Bon dia tingui!

:)

Adbega ha dit...

Boooon diiiaaaaa!

Hi ha matins que pagariem per no haver-nos d'aixecar, sobretot en dilluns! Esperem que tot millori tal i com avanci el dia!

cantireta ha dit...

Bona setmana, Óscar. I que el teu humor ens mantingui a tots serens, Lunapop inclosos. Molt bo el grup, aquesta cançó és molt xula!

Lula ha dit...

Estic creuada des de divendres, i aquesta nit, a més, malsons.

Necessito posar-me música, sip.

Noctas ha dit...

Bé, si la mala llet d'un matí desafortunat ha de servir per llençar els llibrots de Cohelo a les escombraries, almenys hauràs fet quelcom de raonable:) saludus

garbi24 ha dit...

les coses no canviaran mai....cada loco con su tema.
Feliç setmana, encara que sigui a cop de vespa cada dia. Jo si havia tingut una vespa i em posava de molt bon rollo.....potser era que només l'agafava per anar a veure la xicota de torn...eren altres époques

XeXu ha dit...

'La revolución sexual' és infal·lible! Vaja, no l'he fet servir mai a primera hora, però quan sona és impossible no posar veu de falset i fer moviments insinuadors. Et canvia l'humor de seguida! I la cançó '50 special' de Lùnapop també déu n'hi do, m'he fet un fart de cantar-la! Però en italià, home, que és més autèntica!

Per cert, pel bé del gerro, mira de tenir l'iPod sempre amb bateria...

lisebe ha dit...

jajaj no m'estranya gens que la mama i el nen s'aixequin amb mal peu escoltant als lunapop, jo també ho faría jajaj, serà que a les dones ens agrada un altre tipus de musiqueta oi?

Però tot sigui per deixar en pau el gerro de la sogra, i els llibres del paulo coelho sense cremar al microones.

Que tinguis una molt bona setmana Òscar i amb molt bon humor!!!

Petonets

pons007 ha dit...

matins, no n'hi ha 2 amb el mateix estat d'ànim

_MeiA_ ha dit...

M'ha fet riure això de "Bon dia cuerpassooo.." potser perquè també és una de les meves frases. Jajjaja

Mira... després de TANTS anys treballats... demà serà el meu primer dia que podré dormir fins tard (ja he canviat de torn i aniré de tardes). I si, estic mooooolt contenta perquè no sé com pot ser aquesta sensació de poder-se quedar al llit a les 8 del matí d'un dimarts... o d'un DILLUNS! jujuju. Feliç.

aina ha dit...

No l`he pogut acabar d`escoltar, és totalment infumable, quasi m`estimaria més tornar a llegir en Coelho. Del gerro, segurament, ja me n`hagués desfet fa estona.

Jpmerch ha dit...

Els xiquets, quan ningú sap que els passa, ni tan sols ells mateixos, es posen a plorar. Ho has provat?

Lluís Bosch ha dit...

La majoria de referències musicals que has posat em sonaven a xinès, i n'he buscat alguna. En concret Lunapop. Confesso que he escoltat uns quinze segons i ja he comprès que no m'agradaria despertar-me així. Tot i que millor això que no pas una tertúlia de la ràdio.

Carme ha dit...

No, no deu ser gaire sa despertar-se així!

Espero que la setmana vagi millorant!

El porquet ha dit...

Ooooh, m'has fet recordar fa moooolts anys un parell d'amics i jo, vam agafar el cotxe i carretera i manta cap a València, a les Falles. Just quan entràvem a la capital del País Valencià va sonar aquesta cançó (en la seva versió original en italià.... sempre millor!!!! ;P)... Quin cap de setmana de disbauxa i gresca desenfrenada.

Falles, ninots, nits de festa, matins de ressaca al cotxe, més gresca, cuba libres a tort i a dret, alguna aigua de València, moltes i molt boniques i divertides xicotetes valencianes de comarques cagant-se amb els fatxes de la capital valenciana, algun "roze" amb alguna d'elles... i carretera i manta i cap a Barcelona.

Quin cap de setmana més antològic...

Assumpta ha dit...

Jo ho sé!!

Jo sé el truc!!

Sé perquè aquesta cançó et treu el mal humor!!

ITÀLIA...

A l'ÒSCAR tot el que té ni que sigui petites reminiscències italianes el fa feliç!! Així doncs, el truc és en l'accent del cantant! :-DD

Jpmerch ha dit...

Jo crec que el que té aquesta cançó és que et fa tocar fons, a partir d'ací tot no pot més que anar a millor.

carina ha dit...

Tranquil ôscar, les creuamentes matinals són normals i bones, és sa treure tota la malallet de bon de matí, ni que sigui escoltant aquesta cosa infumable i hortera, perquè a partir d'aquí no pot fer res més que millorar i si no, seran els altres els que pagaran.. total, tu ja tens prou càrrega amb la mala folla matinera. Salut, però demà aixeca't amb el peu dret i escolta alguna coseta més... no sé, ah, i si pots que el peu dret (com aquell que no vol la cosa) s'entrabanqui amb aquell gerro tan decoratiu que et va regalar ta sogra, millor fer-lo desaparèixer de bon rotllet, sense remordiments. Bona nit, guapo.

fanal blau ha dit...

veuràs com demà...mooooooolt millor!
:)

Aris ha dit...

A mi a casa no em deixen canta, la meva filla i la meva dona, a la que començo em diuen que calli...no ho faig tan malament...a mi m'agrada molt canta, amb el bon sentit de la paraula, encara que devegades tots cantem algun cop...
el lunapop ja l'havia escoltat, s'enganxa aquesta canço, no l'havia escoltat mai en castellà!

òscar ha dit...

mira que hi ha elements ornamentals (la majoria regalats) “decorant” el pis que tinc ganes d’eliminar, CLIDICE, fingint que s’han trencat sense voler o desaparegut per art de màgia. però, sens dubte, els (dos) llibres de paulo coelho són de les coses que més mal a la vista em fan :)

un gran crooner l’aguilé : ) “camarero champán”, “cuando salí de cuba”, “es una lata” o “la chatunga” (boníssima!) són algun dels hits que el teu home, ACABATDEFER, t’hauria d’interpretar per tal de fer dels teus matins els millor matins del món. i al damunt es queixa ... dones!!! petooooooooooons.

la cançó és d’un estupidesa supina, LLENGUADDICTA, ho reconec. però on està escrit que les pelis d’autor són les que només valen la pena, que els bests sellers no et poden entretenir una molt bona estona o que les xorricançons aconsegueixen, en determinades situacions, donar-te aquell puntet d’ànim que ens pot caldre? enlloc oi? doncs si tu ets friki ja en som dos!!! molt bon dia guapíssima!

el dilluns va anar tirant més bé que malament ADBEGA. i avui, tot i prescindir dels lunapop, no fa gens de mala fila. mooolt bon dimarts (i dimecres, i dijous, ...) per tu també!!!

moooolt bona setmana CANTIRETA! i que les cançons (bones i dolentes) que ens entretenen, la gent que ens acompanya cada dia i les quatre coses que ens van passant; ens ajudin a fer-la encara molt millor del que pensàvem. i més divertida.

jo he tingut un cap de setmana nefast, LULA, però allò d’anar-se repetint mil cops la mentida de “estic de puta mare, estic de puta mare, ....” acaba fent que la mentida acabi esdevenint veritat. per tant: estic de puta mare!!! petooons :)

no sé com fer-ho per desempallegar-me dels llibres sense que es noti la meva ma, NOCTAS. fingir que els he deixat a algú pot ser una bona excusa, però ... hi ha algú que a hores d’ara vulgui veritablement un llibre de coelho? :) bona setmana crack!!!

òscar ha dit...

t’imagino JOAN, pels teus escrits clar, un paio força vital i optimista. si al damunt, quan encara erets més jovenet, anaves amunt i avall muntat en una vespa :) segur que valia la pena tenir-te de company de festa i converses.

no li desitjo cap bé al p—o gerro, XEXU. en canvi, ballar la revolución sexual fent una coreografia robòtica amb tu al costat si que em fa posar de bon humor. que tremolin els de fama y a bailar que el duet prometria un grapat de seguidors clicant l’enllaç del youtube :)

moltíssimes gràcies bonica! tot i que no sé si continuar garantint l’existència (al menys a casa meva) del gerro i els llibres de coelho és una molt bona recomanació LISEBE.

el d’avui sembla plàcid i moderadament optimista PONS. quant durarà? aquesta incertesa, i les de cada dia, és potser el que els acaba fent més interessants, oi?

els que tenim un cuerpasso (el teu xicot, jo mateix) no ens acabem a acostumar :) als vostres piropos MEIA. ja ho diuen els manel ... els guapos som els raros :) aprofita aquest idil•li amb el llit. i ben feliç com, intueixo, gairebé sempre!!!!

no fotis AINA: un llibre de coelho demana un parell d’horetes i amb la cançó, en canvi, amb tres minutets i escaig ja has fet. la desaparició del gerro seria més senzilla si jo fos d’altra manera. hi ha coses per les que, definitivament, m’agradaria ser d’una altra manera :) més expeditiva.

els xiquets, quan s’emprenyen JPMERCH, també són de trencar moltes coses. de moment el gerro continua intacte: deu ser que no estic prou emprenyat.

òscar ha dit...

les referències musicals escrites ni són referències, ni són musicals ni són la millor manera de fer despertar els qui ens envolten, LLUÍS. igual que el que fan a algunes ràdios no són tertúlies (són bilis) ni és ràdio. el millor sempre és llevar-se moderadament tranquil sense necessitar que ni música ni tertúlies hagin d’actuar com a til•les.

ahir mateix ja tot plegat va anar millorant CARME. igual que hi ha un botó que, sense que ningú li mani, t’aixafa el començament del dia; n’hi ha un altre que, de cop i volta, te’l infla ben alegrement.

tenim a la nostra discoteca de la memòria un seguit de cançons, PORQUET, que associem a records gloriosos. unes falles de valència, un sant fermí, una festa del cava a prades, un cap de setmana a donosti, una viatge en cotxe a alemanya, una nit al barri vell de lisboa, ... quan més farcida de títols estigui aquesta discoteca de la memòria és que més bé ens ho hem passat. crec que tu t’ho has passat també d’allò més bé.

justa la fusta, ASSUMPTA; com es nota que em tens ben calat. itàlia és sinònim d’optimisme exagerat, de vitalitat, de xerrar pels colzes, de cobrar per tot però amb un somriure a la cara, de fer-te tres petons només coneixe’t, ... si la cançó la interpretessin, per dir algun indret, uns noiets de phoenix (arizona) segur que no m’agradaria gens :)

no vull ni imaginar a quin abisme va a parar la gent, JPMERCH, que senten devoció per cançons com la macarena, per exemple :)

ja miro de fingir un penal quan passo pel costat del gerro, CARINA. però molt em temo que la meva dona m’acabaria ensenyant la tarja vermella :) i amb un grapat de partits de suspensió. segur.

ja ho he vist, FANAL BLAU. ahir mateix ja ho vaig veure!!!

murga ha dit...

gràcies per la recomanació musical.
jo, però, sóc més de llençar el gerro. tot i saber que això, encara empitjora més la situació. vinga, va! el pròxim dia provaré la tècnica lunapop!

Anna Griera ha dit...

Sens dubte, jo tampoc sé què faria sense la música i la seva capacitat per posar-me de bon humor (o també per deprimir-me de tant en tant) hehe la música de bon matí es genial! :)

GEMMA ha dit...

Sé que tenir un mal dia és desagradable, i confio que en tinguis molt pocs, però sempre tindràs l'escriptura com a eina d'alliberació i a nosaltres per intentar fer-tel passar menys incòmode.

T'explico un acudit?

Salut, i ànims Òscar!!

Jordi ha dit...

Ja l'havia sentida la cançó i està bé. Té ritme. Ara no sé si seria la meva recepta perquè el mal humor s'esfumés.

Es que això de poder-me carregar el gerro de la sogra em motiva molt!

starbase ha dit...

Per un moment he temut que ens parlèssis de la dutxa de American Beauty juasssssssssssss!!

Però vaja, que donat com està ara mateix el panorama informatiu millor una cançoneta que le notícies :-P

marta ha dit...

M'importa un rave tot plegat menys q dormis 8 hores SEGUIDES!!!!

el paseante ha dit...

Pitjor seria anar a la cuina de bon matí i trobar-te la sogra i el Coelho asseguts a taula, convidant-te a prendre un cafè amb llet amb ells en unes tasses del Real Madrid.

Grigri ha dit...

Partint de que sempre hi ha una música per cada estat d'ànim, he de dir públicament que La Casa Azul és una boníssima opció. Quan se t'acabi la Revolución Sexual segueix per Como un Fan, o per Tang de Naranja, o... vaja et faig la llista el dia que vulguis.. m'encanta!!
Un consell: el Coelho, ben lluny!!!

Barcelona m'enamora ha dit...

Home doncs no et pots pas queixar si de bon matí ja et dediquen un bon dia cuerpasso!!!

I quina mania en aixafar guitarres quan estem en ple subidon musical, jo al dematí també poso la música per aixecar els ànims i sempre rebo queixes...

fra miquel ha dit...

No he llegit res de Coelho...ja veig que no cal que ho intenti, gràcies per avisar.
La musiqueta...no sé si me la posaria pel matí.
Jo no tinc gerro regalat per la sogra per esmicolar quant em llevo amb l'ànim girat...
El que si que tinc, i m'anima pel matí, és una vespa.
Pujar-hi i arrencar-la llençant-m'hi amb ella pel carrer, aprofitant que fa baixada, és un plaer que em transforma l'ànim.
Ja deu fer 14 anys que em porta amunt i avall. I quant té una avaria de les gordes, no puc pensar en buscar-li substituta. La faig reparar costi el que costi.
Diria que és part de la família...
Que acabis de passar bé la setmana, Òscar
Una abraçada

òscar ha dit...

cantant espantem mals, ARIS, o al menys això és el que es diu. has provat a integrar-les a les dues tot formant una gran coral familiar? :)

llençar el gerro sembla, de totes les mesures possibles MURGA, la més terapèutica però, el problema, és que a casa ja saben que li tinc ganes. moltes ganes.

la música és bona a tota hora, ANNA, i en totes les situacions. per animar-nos, per acabar-nos d’ensorrar, per fer detonar un record, ... la música, com diu un amic quan es fot algun xupito de més, és la vida : )

va ser un res, una indisposició transitòria d’ànim GEMMA. si sempre tot estigués acompanyat del ji-ji ja-ja acabaria esdevenint massa avorrit, no?

et puc contractar JORDI? jo no em veig capaç però a tu, com a sicari de gerros aliens, sí que t’hi sé veure : )

veure les notícies, des de fa mesos STARBASE, és una activitat que surt als classificats del diari: secció sadomasoquisme.

ja he explicat, MARTA, que tot plegat va ser una mena de confabulació astral de factors externs. dormir vuit hores no és una confabulació astral: és un miracle :)

la sogra i el coelho farien una parella perfecte, PASEANTE: tots dos són un mig tostón. ell és brasiler, oi? doncs un viatget (llarg) a les platges d’ipanema segur que no estaria malament per sogra i coelho. ell no publicaria i ella ... deixaria de marejar! :)

t’has oblidat, GRIGRI, el vull saber-ho tot de tu que també és d’aquelles cançons vitamíniques. jo, d’en coelho en canvi, no en vull saber res de res :)

és que jo tinc un cuerpasso, BARCELONA M’ENAMORA!!! :) quant més es queixin ... més ens esperonen a seguir cantant. ala!

millor ni toquis un llibre d’ell si el veus a la llibreria, FRA MIQUEL: segur que encomana alguna malaltia vírica (de les heavies). tot i que la cançó no té massa mèrit, sí que és cert que la vespa ja transmet aquest esperit de llibertat i optimisme que explica. totes les motos ho fan però la vespa sembla que fa de la ciutat una mica menys ciutat.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Anys i panys feia que no sentia els Fresones... l'he hagut de buscar i tot!!

Cuando tus ojos se fijan en mí,
vivo mil aventuras sin salir de aquí.
Si te miro no puedo parar de reír
porque sé que tu mente no es lo que yo vi.
Pídeme lo que quieras y diré que sí,
pide una tontería pero nunca.
No me faltes nunca,
yo tengo derecho a ser feliz.
No te vayas lejos,
lejos es muy lejos para mí....


M'has fet riure. Espero que el dia acabés d'anar bé!

Pais secret ha dit...

Oh, jo tampoc tinc llibres de Coelho i els gerros horrorosos ja fa temps que els vaig llençar! Has provat de posar-te Kamela?
A mi m´entra una ràbiaaaaa, però descarrego, això si!


El bon dia, cuerpasso m´ha agradat molt, no la sabia.

DANI ha dit...

Aquest és el meu Oscra, es clar que si!!! i després escoltes "El jardin prohibido" de Sandro Giacobbe, a que si!!!

Una abraçada xatin.

TORO SALVAJE ha dit...

Els camins del Senyor son inescrutables.

Yáiza ha dit...

Oh! Jo no sóc gaire d'escoltar aquestes cançons (de fet, últimament no escolto massa res... és per culpa de no tenir un bon programa per decarregar música, està clar!), però m'he posat aquesta que ens has deixat i no m'estranya que et posi de bon humor! M'ha posat a mi de bon humor a aquestes hores del vespre, que ja no sóc bona per a res, així que... ha de ser infalible! La de la revolución sexual si que la coneixia (clar), i no sé si m'acabaria fent aquest efecte, també... em penso que em posa una mica nervioseta!
Au doncs, m'alegro que finalment el dia comencés rodó, tan rodó com un donuts! (i que te'n mengessis un, si és que t'agraden). Tindré en compte els teus consells musicals pel proper cop que em llevi amb el peu esquerra.

òscar ha dit...

és la cançó de bobipop, TU, JO I L’OTIS, que de més bon humor (amb moltíssima diferència) em posa. te una lletra ridículament pàmfila i sobrensucrada, el ritme és del més ximplet que es pot parir i la veu principal de la noia em recorda a la fresita de gran hermano però, tot i així, ... què bona és!!! :)

camel•la no sol fallar, PAÍS SECRET :) “nunca debí enamorarme”, “cuando zarpa el amor”, ... m’aturo que si no, en no res, em posaré a buscar els seus “grandíssims” clips al youtube.

també és de les que va bé, XATO, però en la versió del chaval de la peca que fa com més festiu. avui he esmorzat amb ta cunyada: s’ha cascat un entrepà de pernilet la col•lega :)

paulo Coelho dixit, apreciat TORO? :)

doncs escolta, YAIZA, “al amanecer” de los frisones rebeldes i ja veuràs la tonteria que també t’entra. igual de infal•lible que la dels lunapop!!!

rits ha dit...

ostres, cert que la música ens pot canviar l'humor. Però tant poder com per capgirar el dia que es llevava girat? quina sort!!! visca el lunapop!!!! ho provaré, a veure si la recepta funciona!!!

jordicine ha dit...

Jo tinc una sol·lució millor, ÒSCAR. Mira 'Els Matins' i sortiràs de casa content, content. ;P Una abraçada, crack.

òscar ha dit...

potser no capgira el dia del tot, RITS, però hi ajuda molt. no diuen allò que amansa les feres? :)

JORDI ... es que aneu a unes hores!!! no podeu fer uns matins a les vuit de la tarda que és quan torno a casa??? :)

Robertinhos ha dit...

Bon cap de setmana company! Jo el gerro l'he llençat...també és bona terapia i no emprenyes a ningú...bé, a la sogra, però aquesta s'emprenya per tot.

kira permanyer ha dit...

Ostres, Òscar, quina rabia fa... 8 hores seguides! jajajaja en fi, que si jo tinc un dia creuat i em dutxo com tu amb aigua freda, el dia no només es creua si no que es fa un nus que pot durar tota una setmana! jajaja
Però seriosament, si tens remei i controles aquesta mala baba ets admirable. Felicitas.

Anna Eme ha dit...

Hola Òscar!
Deixa't estar de musiquetes, gerros i llibres místics i puja't a una Vespa encara que sigui de paquet. Ja veuràs com cambiarà el teu estat d'ànim. Això sí, si poguéssis fer-ho a Italia millor que millor...

XeXu ha dit...

Sincerament, esperava aconseguir la fama d'una altra manera que no fos aquesta, però bé, si no hi ha més remei... comencem: Dímelo ya, necesitas descansar, ahora dímeo ya, esperar está de más...

òscar ha dit...

si algun dia les sogres, per aquelles lamentables casualitats de la vida ROBERTINHOS, decideixen llegir les floretes que els hi tirem els seus gendres blocaires; molt em temo que alguns advocats començaran a tenir molta feina. però moooolta :)

la dutxa freda (bé, el final de dutxa amb aigua freda) és un dels senyals de marca de la casa KIRA. és com la petita bofetada al culete d'un recent nascut o el crit d'un professor quan erets a punt de sobar-te: et despabila de cop. no és ciència exacta però, la veritat, sí que m'ajuda a suavitzar el mal humor. petoneeets!

si per mi fós, ANNA, ara mateix enlloc d'estar tancat a un despatx davant de l'ordinador estaria voltant per tota itàlia a peu. de fet, és el meu somni: viure a itàlia i tenir la nacionalitat italocatalana. existeix? :)

"va a suceder, el verano del amor. sé que va a suceder, la revolución sexual. y hace días que sabes que no. que a veces no hay tener la razón" ... (i ara que m'animo XEXU) ... "tú, que decidiste que tu vida no valía. que te inclinaste por sentirte siempre mal, que anticipabas un futuro catastrófico.
hoy pronosticas la revolución sexuaaaal." ho estem brodant, company. millor que el guille milkaway, està clar.