si per una d’aquelles afortunades casualitats del destí em topés (segurament arraconada en algun dels armaris de ca mare on hi atresora barroques coberteries de plata, jocs de taula brodats amb motius florals a cada mil•límetre de tela i serveis de te que no recordava haver vist mai) amb una làmpada meravellosa de la que, un cop pertinentment acaronada, en sortís un geni concedint-me un desig, no ho dubtaria ni una mil•lèsima de segon; li demanaria viure dins un espot televisiu. allà enmig s’hi està de collons de mico.els matins de lleig pujat durarien el que jo tardés en ruixar-me una mica d’axe i a sentir-me com brad pitt dins el zara dones. entraria a la caixa amb el dni a la boca i en sortiria amb un préstec d’interès ridícul per comprar una exòtica caseta de bambú a la polinèsia. mai discutiria per foteses amb la dona gràcies a l’efecte anti-disputes dels all bran choco de kellogg’s i la grip per obra i gràcia del frenadol, sense mocs, mal de cap ni la sensació de tinc el cos com si m’haguessin fotut una pallissa, seria una paraula tan absent al meu vocabulari com el nogensmenys i l’àdhuc.
tindria una cuina immaculadament neta i polida més gran que la pista central de roland garros, el somriure de dentadura perfecte permanentment dibuixat a la boca (es pot no somriure amb una cuina així?) i la dormidina no m’estalviaria patir episodis d’insomni ni neguit quan alguna cosa m’amoïnés ja que res m’arrabassaria la son ni em preocuparia.
gaudir de la vida que els creatius publicitaris utilitzen d’atrezzo per vendre’ns desodorants, iogurts i cotxes equipats fins a les celles seria el súmmum, l’hòstia en vinagre, si no fos que aquesta excel•lència existencial d’espot sospito que també m’acabaria avorrint com una ostra.
quan això passés no caldria renegociar amb el geni pidolant-li un nou desig a mida o la suspensió temporal de l’anterior. senzillament aniria a ikea que, fet i fet, és un lloc molt més adequat per redecorar la vida d’un en còmodes terminis que els armaris de ca la mare.
els espots del geni suec així ho asseguren.
Entrades
51 comentaris:
i podries viatjar en el temps gràcies als anucis de llexiu!
Ikea et promet la "República Independent de Casa Teva", però a Catalunya tenen moltes botigues i no veig jo que ens arribi la independència. Però vaja!
Sí, viure la vida dels espots seria GENIal, talment com viure un somni, i com dius tu, fins i tot ens avorriríem. Sobretot perquè trobo que els publicistes s'han quedat encallats en el mateix fa anys i panys, i ja ens hem començat a adonar que per molta colònia sensual que gastem, seguim sense lligar. I que si esmorzem Special K per mantenir la línia, efectivament, la mantenint igual de corvadeta que abans.
Bé, deixo de parlar de totes aquestes mentides i enganys que tinc feina. He de revisar el catlàleg de l'Ikea, que demà i vaig i no em vull deixar res...
Calla, calla, que tenc la menstruació i soc feliç.
Els anuncis de la tele són inversemblants, és clar. Viure-hi no ens aportaria res de bo, que duren molt poquet. Però pensa que més inversemblants són els programes que fan i les coses que diuen, i els anuncis passen a ser de les millors coses que posen a la tele. Jo no la miro mai, i quan vaig a casa un amic a veure els partits del Barça, a la mitja part no me'n perdo ni un!
je je, molt bo...
"però si està tot malament!
Doncs jo vaig a fer la meva festa"
molt ikea, si senyor....
crec que però com "el show de truman" t'acabaries cansant...
I no seria millor demanar tones de cillit bang al geni per poder-ho aplicar a tota la classe politica per tal de fer una bona neteja?
També n'hi ha d'anuncis per a empitjorar perquè per molt polida que estiga la cuina, menjar-se un arròs dels que es preparen en 15 segons no sé que vols que et diga.
però... i si la cuina és la de KH7?
La tindries neta?
O no et faria falta i estaries per altres labors?
I obrir la porta i que t'aparegui Carmen Machi o Irma Soriano???
no sé, no sé, no sé...
no m'acaba de convèncer...
Una abraçada, company!
;¬)
Noooo....allà dins tot és fotudament perfecte, tot combina, tot encaixa, tot és un decorat! Va, que tens raó...és pot triar anunci? Doncs me'n vaig un mes a un anunci d'estrella damm, el de l'any passat, que a mi això de fer esferificacions i deconstruccions no em va gaire!
Em sembla a mi que, com més "pallà" està el nostre món, més fantasmes són els anuncis. Potser seria bonic mirar d'equilibrar la balança: el món més normal del que és, els anuncis més realistes del que són!
Espera't que d'aquí poquets mesos amb la conya del Nadal ens bombardejaran amb els espectaculars anuncis de colonies! i els de les joguines què me'n dius? el millor escenari de realitat per educar un nen.... veuen aquella granja de playmobil espectacular i un cop la tenen muntada a casa fins i tot a mi m'entrarien ganes de plorar!
;D Fins aviat crack!
Doncs jo m'apuntaria als anuncis de BMW. És que "me gusta conducir"... (i mai ho he fet amb un BMW) Per aquelles aquelles carreteres locals, amb paisatges per contemplar...traient la mà per notar l'aire...
Si pot ser sol. O amb la País Secret, que sé que també "le gusta conducir"
Així mentre un condueix l'altra descansa. Encara que no sé si dins d'un anunci cal descansar...
Potser si que acabaríem avorrits...
Aneu a IKEA, i redecoreu les vostres vides. Els divendres és el dia dels trastos, al meu barri, i ja tinc plats, tassa de cafè amb llet, tauleta pel costat del sofà i quatre cosetes més de IKEA, trobades al carrer. Jo no vaig a IKEA, IKEA ve a mi ;o)
Una abraçada
PS: paraula de pas= finalist. No crec, però que sigui l'últim a comentar. Els de blogger es deuen referir a alguna altra llista ;O)
Jo prefereixo el anunci de Estrella Dam que su passan de coya.
si, per una d'aquelles casualitats de la vida, t'acabes creuant amb el senyor de la làmpada, encomana-li una d'aquestes cuines per mi!
l'ikea, en canvi, te'l deixo tot per tu.
Ostres, si.
Sería collonut.
A mi m'agradaría atropellar al Mourinho eternament en un espot de la DGT.
A mi el que em crida l'atenció són aquestes cuines que dius... immenses i sempre netes on tothom esmorza feliç...
Aaaaah!! però el SÚMMUM dels anuncis és el darrer de Casa Tarradellas... Has vist quina casa de pagès té aquesta família?? La mare envia els nens (que es veu que estan una mica pesadets) a passar el cap de setmana amb els avis i... ooooooh!! com viuen els avis!!... L'has vist? És molt llarg!
Sí, jo també vull viure en un anunci!! I... potser aprendré a conduir i tot!! hehehe :-))
(Ei... perdona, no puc evitar dir-ho... ai, aquest vocabulari, Òscar!!)
jajajaja
jo m'hi apunto!!!
ui, Òscar no em vull despertar: una crema reductora que et fa prima en la primera posada, una venus gilett que et deixa les cames de seda, una crema facial que rejoveneix 15 anys, un emplenador d'arrugues, un iogurt que millora per fora i per dins, un tampax pearl que et permet posar-te aquelles calcetes tan sexis (després de la reductora, és clar), un plan special K i una anticelul·lítica que actua de nit i dóna resultat en tres setmanes... Guaaaaaaau, ja em falta menys assemblar-me al Cristiano Ronaldo.. bé em falta diners? Hauré de segrestar el Pancho. Petonets, crak
Ospa! Assumpta (amb permís. Eh, Òscar?)
Jo no havia vist aquest anunci de casa Tarradellas!
Dons jo no només voldria viure en aquest anunci. També voldria ser un dels nens!
Que bé que s'ho passen!
:o)abraçades múltiples
Jo de vegades em fixo més en els anuncis que en els programes....
Ai! els anuncis! si et venen ganes de tenir la regla sempre i de tenir perdues d'orina i tot.
Ostres, si, com diu l'Assumpte, l'anunci de la pizza Tarradelles. Quin mas que tenen aquests avis!, que són súper avis, són capaços de portar el mas i estar pels nets. No puc anar a IKEA, sóc drapaire i ho guardo tot.
m'encanten els anuncis, hi ha veritables joies. El redecora la teva vida crec que passarà a la història com aquell de busquen, comparen y si encuentran algo mejor, cómprelo.
Sí, sí, però et tocaria fer l'anunci aquell de casting de cotxes, que és cutre, cutre...
jo, per si de cas, me n'estic, que encara acabaria sufriendo en silenssiu :P
Apa que bé t'ho muntes, Òscar, saltant d'anunci en anunci!
Jo com que no miro la tele, em costaria decidir en quins anuncis vull viure.... je, je, je...
Una abraçada!
La vida seria meravellosa, si tot funcionés tan bé, com ens volen fer creure els anuncis.
Jo, quan em mori, seré dins d'un anunci, en forma de jingle :-)
això de viatjar en el temps no sé si em convenceria massa PONS. reviure, per exemple, un barça perdent contra tot i tothom no em sembla a priori una experiència massa plaent.
a la plana 162 hi ha un mirall anomenat stolmen al que la meva dona li hi posat l’ull de fa dies, YAIZA. sembla que ens redecoraria la vida (segons el seu criteri) que seria un veritable “contentu”. a mi, posat a redecorar, em fan més el pes els jocs de taula de ma mare :)
no m’enganyis AINA: estàs exultant, somrient des de que et lleves, ajudant els avis a creuar els pas de vianants i comprant globus a venedors ambulants per acabar donant-te’ls a criatures que et diuen bon dia. vamos ... el que vindria a ser la menstruació de tota la vida, oi? :)
el guió d’una bona part dels anuncis és molt més treballat que el de la majoria de pelis i sèries que ens passen per la tele XEXU. la llàstima és que els escenaris que els adornen són, també majoritàriament, d’un inversemblant que tira d’esquena.
la vida en directe, ARIS, per molt bonica que ens la dibuixin i escenifiquin, per molt absent de mal de caps que es presentés; segurament acabaria esgotant. a mi segur que m’esgotaria.
la classe política és dins d’una bombolla protectora (la del poder de sempre) que repel•leix qualsevol tipus d’higiene JOAN. així estan de bruts, clar.
la sort seria, JPMERCH, que podria anar escollint els anuncis al meu gust. i el meu gust no és massa, de moment, d’estar menjant fast-paelles.
la irma soriano sembla prou salada i divertida BARBO. si cal convidar-la a un cafetó mentre li mostro les virtuts netejadores d’algun producte; ho faig i “puntu”.
s’hi deu estar d’allò més bé damunt el vaixell aquell, BARCELONA M’ENAMORA. de cala en cala, festetes a la platja, birres fresquetes, ... bufff, gairebé ni ha acabat aquest i ja estic pensant en el proper estiu :)
anunciar coses normals dins escenaris normals potser seria el camí més directe per que la gent no ens els miréssim FERRAN. ens agrada somiar, ni que sigui pensant que les coses canvien per un simple desodorant o una colònia.
és una de les primeres preses de contacte dels més petits amb la paraula decepció, ACABATDEFER. comprovar que el castell dels playmobil, a més d’impossible de muntar sense un mestratge en arquitectura, fa tres vegades menys del que sembla per la tele és tot un entrenament pels nens per a futures frustracions.
m’apunto a aquest viatge automobilístic FRA MIQUEL, tot i que sense carnet massa descans al volant no us donaré. ara, el camí per anar a ikea me’l conec perfectament :)
pel que he anat llegint, en comencem a ser uns quants, PAKIBA, els que volem apuntar-nos a viure com es viu dins d’un anunci de la cervesa. la festassa al vaixell serà de les que fan època.
“una cuina king size per la MURGA”. queda anotat a la llibreta de peticions blocaires pel generós geni. suposo que avui mateix (és molt eficient el paio) te la trobaràs ben llampant a casa. dia i hora del pica-pica d’estrena? :)
vigila els ulls TORO. hi té una devoció molt poc comú, semblant a la de tyson per les orelles.
la típica caseta de pagès que tots tenim per anar-hi a passar estonetes mortes, ASSUMPTA. potser enllà, enmig d’aquell indret tan auster, :) acabaré mesurant també un vocabulari que darrerament opta massa per un excés de “tacos”.
parlo amb el geni DERIC. segur que no hi posa cap pega ja que, total, no fa altra cosa al cap del dia :)
ja tinc el zulo preparat pel pancho, CARINA. vaig a la merceria a comprar unes mitges pel cap, unes pistoletes d’aigua als xinos i ... d’aquí a no res milionaris!!! :) ara els guapos, rics i bons serem nosaltres (també uns segrestadors de xuxos però això, fet i fet, massa greu no sembla)!!!
la casa de l’anunci de tarradellas i el vaixellet fiestero de l’estrella semblen tenir captivada la catosfera FRA MIQUEL. millor que ens repartim una miqueta que, al final, no hi cabrem.
a més ELVIRA, com són curtets, només aconsegueixen avorrir-te quan els hi pega per encadenar-ne vuitanta de seguits.
jo tampoc puc anar a ikea, JOANA, però per una raó diferent a la teva: perdo la paciència després d’estar catorze hores seguint a la meva dona com si fos un gos faldiller :)
és tot un clàssic ja RITS. com ho és la mala lluna que entra intentant muntar els mobles del co....(piiiiiiiiiiiiiiip!). :)
anada que no donaria el pego jo enllà enmig JORDI. m’imagino cantant les virtuts de l’assegurança a ritma d’algun ¿hit? dels nobleza baturra.
no-no CLIDICE: en aquest millor no demanar entrar-hi. caldrà acotar amb el geni (mitjançant contracte que els genis són, a vegades, pèl pirates) els anuncis que volem i els que no.
a vegades m’agradaria no mirar mai la tele, CARME. especialment quan, per aquelles coses del zapping, m’aturo a mirar un canal anomenat interecomomía.
I si anara al McDonalds i em comprara una hamburguesa d'un euro és possible que em casara amb un ric! Impressionant!
Déu meu, que algú els digui que no poden posar una i altra vegada l´anunci de Tena Lady a l´hora dels àpats, per favor!
(per cert, Fra Miquel, avorrir-nos , nosaltres? On s´és vist???
Això sí, res de frenar amb el peu quan jo condueixi, ni aguantar la porta per si de cas ni passar la mà per darrera el meu reposacaps, que això ho fan molts homes quan conduim les dones. Tranquil·litat i me gusta que me conduzcan, si no, no hi ha tracte)
Hola
sóc molt rara, no he estat mai al IKEA
Salutacions
A mi ara l'anunci que em fascina és el de l'equip de futbol d'Islàndia, és genial!
Jo vull anar a veure un partit d'aquests i que facin aquestes coses que fan.
Si si, però quan et toqués l'anunci de la incontinència urinària o el de la disfunció erèctil, què?
Molt divertit el post
no home, no!! tot és paciència per muntar i desmuntar.... i pregar xq la peça que et sobri (xq sempre sobren peçes) no sigui massa clau en l'estructura!
per cert, oportuna la cançó de REM aquests dies!!
Mira, no t'ho creuràs però l'altra dia estava a la platja estirada mirant els núvols i vaig veure una llàntia màgica. increïble. O tinc massa imaginació o massa necessitat que aparegui. mig i mig. jo no m'he plantejat què li demanaria, perquè la llsita seria massa llarga, però crec que viure a un anunci seria massa perfecte i m'avorriria. hehe digue'm massoca... en fi, felicitats pel blog! :)
anuncis i vida, tot i que s'ajuntin espectacularment a la tele MONTSE, van per camins ben separats.
doncs segur, CANTIRETA, que molta gent et recorda cada dia taral·lejant-te :)
només ampliant una mica la inversió hamburguesaire (fins els dos euros MARIA) els resultats deuen ser impressionants :)
has fet PAÍS SECRET, amb dues línies, la perfecta descripció dels gests que tots els que no tenim carnet practiquem al seient del copilot :)
molta gent pensarà, SÍLVIA, que vaja sort que tens.
el youtube en va ple, MELOENVUELVEPARAREGALO. en tenen un en el que simulen pescar una truita durant la celebració del gol que és boníssim: millor que qualsevol anunci.
buffff MARTA ... marxava, cames ajudeu-me, a un altre canal :)
la peça sobrant, RITS, sempre resulta clau per l'estructura. pèl agorer sí que ho vaig ser, la veritat :)
veus la llàntia i ... no li demanes res ANNA? ma mare, segur, que en acumula més d'una pels armaris :)
Quan he començat a llegir el teu post pensava que et volies desfer de tota la parafernalia objectística-decorativa de la teva mare per no haver de netejar-ho. Però Ikea és Ikea i els anuncis són els anuncis i, en definitiva, les mentides són molt maques quan les veiem a la tele. Aix, jo també voldria viure de tant en tant en un anunci fer zapping per probar-ho tot.
anna
Està genial, això del geni, jaja jo també en vull un, ara mateix, no li demanaria ser dins un anunci, però més o menys ser dins una somni o una vida a mida, estaria bé.
Gràcies per passar-te pel meu blog.
Els lletjos teniu una imaginació de collons. Francament, a mi no em cal semblar Brad Pitt per triomfar al Zara Dones :-)
Calla, calla... que estic cagadíssim... que (gràcies mi amol I love you too carinyitu) me toca viajesito amb la susodicha miseñora un diadestos a la (puta) república independiente escandinava del (putu) IKEA (dels pebrots)... Oscar, reiet meu: quan acabis amb el geni me lo pasas... ségun!!
si intento desfer-me d'algun dels objectes ornamentístics de ma mare ANNA, agafa la làmpada i me la tira pel cap. i encertaria; segur que encertaria.
si escollim acuradament els anuncis, MIRAMBELLA, segur que ens surt una perfecta vida a mida. gràcies a tu.
no vull ni aturar-me a rumiar que passa quan entres en botigues com el woman secret, PASEANTE. allò deu semblar una mena de sodoma i gomorra amb tot de noies lleugeres de roba perseguint-te (grrrrrrrrrrr).
no et cal un geni si entres a ikea, FUFLUNS: et cal un sac (gegant) de paciència.
Jo em conformaria en viure a l'anunci de Silkepil. No he entès mai per què s'han de depilar aquelles senyores que no tenen pèls a les cames, ni a les aixelles, ni a les engonals... Només al cap i súperbenposats!
Ah! Viure la regla com les senyores d'Ausonia i les d'Evax també podria estar bé, ara que hi penso!
Si ho aconsegueixes, ja em diràs com es fa. Jo m'àpuntaria ara mateix. Quin luxe, ÒSCAR. Ocurrent, un cop més. Una abraçada, crac.
això és el millor dels anuncis ÀLEX: cadascú hi trobem l'estil de vida "a la carta" que desitjaríem. llàstima que, tot plegat, només sigui atrezzo. cartró pedra pur i dur.
no cal esperar a veure si ho aconsegueixo JORDI. ja t'ho dic ara ... :( ... no ho aconseguiré. les làmpades amb geni surten als contes i poc més.
Mentre anava llegint ja t'hi veia. Tu demana que no se sap mai! Has fet una bona barreixa.
Un petonet.
Un desig estrany el teu! Si hagués de triar jo un spot, el d'Estrella de l'estiu passat a Menorca! Ara, alerta amb el que un desitja que el dia menys esperat se compleix..., i al final un se n'acaba adonant, massa tard, que potser no era el que volia. Per si de cas, preferesc no trobar la làmpada perduda de cap geni :P
coneixes bé el guió...
ja tens una mica de camí fet
la felicitat, de totes maneres,
s´asseu amb tu al sofà,
encara q estiguis sol,
esperant que li somriguis...
ptonàs!
mai no paro de demanar MAIJO. tot i que tenint present una frase d’un llibre de capote que deia, més o menys, “que es pateix més per les pregaries ateses que per les desateses” : (
força dels humans això que esmentes CATERINA: volem una cosa i quan l’acabem tenint resulta o que no la volíem o no és ben bé com esperàvem.
és un dels consols que solc utilitzar com a trampa mental, SUNNY. un comentari preciós, de veritat.
Publica un comentari a l'entrada