dilluns, 12 de setembre de 2011

soci a la força

la saviesa popular afirma que una de les situacions que evidencien el definitiu adéu-siau a la joventut i, en conseqüència, el ingrés inexorable al club de l’edat madura; és aquell moment fatídic, d’insultant cop de colze a la imatge que el mirall ens retorna cada matí, en el que un desconegut ens pregunta a peu de carrer si coneixem on s’ubica l’alberg tal o el bar de copes pascual. la puntual demanda d’informació no té cap tipus de connotació negativa, òbviament, però quan la formulen dient-te senyor o, el que és pitjor, tractant-te de vostè et passa pel cap imitar mourinho i fotre el dit a l’ull del (jove) interlocutor. per bocafluix.

negar l’evidència és un acte recurrent en els humans. i com jo d’humà en sóc una estona llarga, porto uns anys que no trepitjo el carrer sense els cascs del ipod encastats a les orelles. em distrec amb la música i, de pas, m’estalvio el mal tràngol de foradar tendres còrnies amb el meu dit índex després d’escoltar vostès i senyors indesitjats. sembla, però, que la saviesa popular és poc de caminar pels passeigs marítims del nostre litoral a l’hora de trobar evidències respecte l’esfereïdor tema. un servidor, malauradament, sí que hi passeja.

i aquest estiu, els (ir)responsables que m’han fet palès el ingrés al club que porto anys defugint tenen nom i cognoms: REPARTIDORS DE FLYERS DE DISCOTEQUES. uns cabrons amb molta mala bava, el que jo us digui. he vist com aturaven lluint somriures profident a persones de totes les nacionalitats i colors promocionant l’oferta d’un chupito gratis amb l’entrada, com gairebé pidolaven a parelles que semblaven una gamba i un escamarlà que visitessin discos amb nom de perfum (opium), críptiques (qk) o de reserva animal (overland) i també he vist com, per molt a tocar d’ells que passés, per molt de morros que em tinguessin, no m’oferien altra cosa que la indiferència. era el pureta invisible que jeu al sofà de casa a veure el sálvame. uns cabrons amb molt mala bava, no em cansaré d’insistir-hi.

després d’aquest estiu ja no hi ha volta enrere. gràcies a la ignorància amb que m’han obsequiat els REPARTIDORS DE FLYERS DE DISCOTEQUES he entrat, de ple dret i amb caràcter vitalici, al club de l’edat madura sense passar pel tristament cortès vostè ni escoltar ningú dient-me senyor. només ballaré a festes majors, casaments i al passadís de casa, els chupitos me’ls pagaré jo trinco tranco i em passaré hores i hores escoltant dir “andreíta cómete el pollo” a la belén esteban.

també sortiré a posar-me en forma corrent cada dia per la diagonal. així, l’estiu vinent, tindré més possibilitats de fugir de rossetes després de fotre-li el dit al ull al primer repartidor de flyers discotequils que torni a fingir que sóc l’home invisible. uns cabrons amb una mala bava tremenda. no sé si us ho havia comentat.

51 comentaris:

pons007 ha dit...

ara es quant tocaria preguntar-te l'edat, però hem fa un xic de por...

starbase ha dit...

Fills de puta.

starbase ha dit...

Bé, el comentari anterior era per als repartidos. No per als que pregunten l'edat ni qualsevol de nosaltres que llegeix aquest blog. Fins i tot si ets un repartidor de flyers que llegeix aquest blog aleshores no ets un fill de puta.

La resta de repartidors, sí :-P

aina ha dit...

Jajaja, òscar, que n`ets de presumit. Bah, qui hi vol anar a aquelles disoteques? Tu no deus saber que, per a les dones, l`edat que tu dius "madura", és en la que feis més goig.

Jpmerch ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jpmerch ha dit...

Doncs, benvingut al club! Dit siga amb tot el carinyo del món.

L'altre dia passejant per Borriana, s'em va acudir entrar al Museu de la Taronja, en preguntar el preu de l'entrada, la dona que atenia que no era precisament una xiqueta, em va preguntar: "té carnet de jubilat?". Alguna cosa hauré de fer, dic jo. Ficar-li el dit al ull a ella, al meu perruquer, o a tots dos, perquè açò no són xupitos gratis, açò és la caiguda de l'imperi romà.

Carme ha dit...

:) he,he,he... En primer lloc hi ha dos clubs de la gent madura, els de la canalla que acaba d'entrar-hi i els que ja fa dies que hi hem entrat. És un club fantàstic, no sé massa com explicar-ho, però ho és.

En comptes d'anar a la discoteca a beure't un trist xupito gratis, sempre pots organitzar un soparet de tant en tant per recordar que els del club de l'edat madura no ens ho muntem tan malament com això.

Au va que esteu guapíssims quan entreu en aquest club! :)

Jp, criatura, però tu no saps que en aquest país portem molt de temps jubilant gent joveníssima que només té 50 i poquets anys?

I és que sempre heu d'agafar la cassola per la nansa que més crema, nois!

Un petonet ben rialler de companya de club.

Aris ha dit...

je je, comentari del altre dia de les meves nebodes de divuit anys...
- Quans anys tens, tiet?-
- quaranta
- Ostres, que vell
- Jo no sé que fare quan tingui la teva edat, com no estigui casada...
Tu creus que em tinc que sentir això? Però l'altre dia ve la meva de 12 i em diu que la profesora es molt vella perque té trenta anys...

ahhhhh

mar ha dit...

jajaja...
ja ho saps que rondinejar també és propi del club? et fa encara més ser un membre de ple dret!
;)

gaudeix de les avantatges que té el club!
sí, arribar a entrar en aquest 'club selecte' de persones té el seu què... t'estalvies omplir-te la butxaca de propagandes inútils!
hihihi...

va, home, que encara fas patxoca i tot!
petons rei!

Joana ha dit...

Cal saber:
-si portaves criatures agafades de les mans.
-duies taques de papilla per la samarreta.
-criatures rondant i una ronyonera de les d'abans a la cintura, fent un segon saxonet per sota la panxa.

Tot això és molt important.

El que no saben aquests cabrons, és que ells també arribaran i com que eren "promotors", abans es deien així, de discoteca, més dura serà la caiguda, els megasuperguais aquests, ho passen pitjor.
Realment, no saben qui és important, tota aquesta canalla van de gratis i no es gasten ni un cèntim, un del club, té pasta gansa i no dubtarà ni un moment en fer ostentació d'ella i es gastarà 15 euracos en una copa si convé i li ve de gust. No tenen visió de negoci.

Pais secret ha dit...

No siguis exagerat home, els flyers ja surten programats de casa i t´estalvien la feina de rebutjar la propaganda.
El que és pitjor , per mi, és que qui et digui senyora o de vostè sigui un marsupial que com a màxim té cinc anys menys que tu. El dit és poc, a mi em venen ganes d´aixecar el genoll i clavar-li allà on li faci més mal.
Oooommmmm.....

XeXu ha dit...

M'ho vaig apuntant a la llista. Anar amb les orelles tapades i dir que no sents res. No passejar prop de passeig marítims ni discoteques. No acostar-me per les facultats on reparteixen anuncis d'acadèmies de reforç. Allunyar-me de totes les mames amb nens de 4-5 anys que es puguin dirigir a mi (perillosíssimes)... s'ha de tenir en compte. Tota precaució és poca.

De totes maneres, encara et queda per assemblar-te a l'interfecte de la foto del post anterior, espero!

maijo ha dit...

Tens tota la raó. Poca-soltes d'aquests tipus fa temps que me'ls trobo i ja no els miro, els faig el buit, tota la indiferència per a ells. I això que no passo ni passaré dels dinou!

Alyebard ha dit...

Només em queda dir-te: Benvingut al club!. Pensa que ara et podràs comprar un Corvette i tirar la canya a les de divuit.

murga ha dit...

i si és perquè intueixen les teves preferències musicals? i si és perquè et veuen tan pipiolo que creuen que amb la paga setmanal destinada, gairebé segur, al botellón, millor que passis de llarg? aix, sempre ho agafem tot pel cantó que punxa...

garbi24 ha dit...

el que passa es que no ens volen a les seves discoteques perquè els esvararíem tot el bestiar i ells no es menjarien un rosco....que tontos no són, que volen el podi per ells, que es molt petit.
A mi també m'ignoren......

Barcelona m'enamora ha dit...

Bah! Mira-t'ho pel costat bo! El teu fetge t'agraïrà un xupito menys! Sent realista, quan te'n regalen un o hi ha 2x1 sempre acabes prenent algun xupito més dels que tenies previstos, amb els seus conseqüents efectes de deteriorament! Així segur que acabaràs la nit com tot un senyor (connotació positiva) ben dret i recte i no hauràs d'avergonyir-te d'haver perdut la dignitat fent qualsevol de les bestieses que es fan quan vas passat de voltes!

És ben bé que qui no és consola és perquè no vol...

Jordi ha dit...

Perdoni, senyor,sap on està l'Imperator?

DANI ha dit...

Ei si vas a corre m'apunto que això de deixar de fumar m'està destrossant.

Una abraçada xatin

_MeiA_ ha dit...

jajajjaja
No et preocupis, aquests en el seu currículum es fan dir que treballen de relacions publiques i el què fan és repartir flayers!!
Per cert, jo quan vaig amb la meva parella no me'n donen ni un! en canvi quan vaig amb les amigues m'acrivillen!

I ufff... el primer dia que em van dir senyora (uns criajos desagradables per demanar-me l'hora) em va venir un PATATÚS!

Bargalloneta ha dit...

òscar cal anar madurant i creixen amb dignitat!!!
i tu ho fas!!!!!!
petons

Assumpta ha dit...

I jo que no havia sentit en ma vida això de "flyers"... estic ben bé a la Tercera Edat :-DD

carina ha dit...

Quan em diuen senyora els responc tractant-los de vostè i llestos! Pago amb la mateixa moneda... i em sento de conya. Per cert, estàs fantàstic, a ulls clus et triaria a tu abans que a un venedor de flyers.

maria ha dit...

Val, ara entenc el post de Jpmerch! jajajajaja! No t'apures, que no et miren com a client potencial de certes discoteques pot considerar-se com un elogi!

rits ha dit...

doncs què vols que et digui, millor que no te'ls donin, que després només pots fer avions que no volen ni un segon.

cantireta ha dit...

Oscar, jo ja ho sé de fa dies... En vaig fer una entrada al meu bloc, que es diu "Faig tard...".
Passa-hi, a veure si t'agrada, i hi tinc la mateixa cançó!

Joan ha dit...

La pregunta seria perquè dimonis volies un coi de flyer. Com si l'anéssis a utilitzar per res més que fotre'l a la paperera. Sí, ja sé, el volies només per inflar-te l'ego, però a hores d'ara, les discoteques plenes de marrecs no són un bon espai, no. Que encara et demanaran que els compris alcohol (que ells no tenen edat) i els hauràs d'enviar a la iaia a que els moqui...

òscar ha dit...

mentre no ho facis dient-me de vostè ni utilitzant el “senyor”, em sembla que els teus ulls no rebran cap mena d’atac digital PONS.

jajajajajaja STARBASE: aquest “fills de puta” està més fet a mida que un vestit de sastre. boníssim!!!

no vull trepitjar discoteques de noms tan cutres com aquestes, AINA; vull que els repartidors dels seus flyers em considerin un client potencial -com abans-. ma mare, quan diu que algú fa goig, ve a dir que el algú en qüestió acumula un parell o tres de quilos de més: jo, aquest estiu, m’he aprimat :)

la primera acció que se’m acut, JPMERCH, és abocar el contingut d’un camió de taronges (amb una càrrega de dos o tres tones crec que ja faríem) a l’entrada del museu. sempre fent-ho, està clar, coincidint amb l’horari laboral de la “simpàtica” dona. boníssim (i tronxant) el teu apunt d’ahir.

entrar al club no em sap greu, CARME. em sap greu (que coi de metàfores: m’emprenya) que em fotin fora de l’altre sense que jo hagi demanat la baixa. per fer-ho d’un banc o una companyia de telefonia mòbil tot són pegues i paperassa ... perquè no passa el mateix en aquest cas? :)

amb la teva nena fes oïdes sordes, és el que toca ARIS. ara, suposo que les teves nebodes són conscients que enguany ni tió, ni regal d’aniversari ni un “hola boniques” en veure-les, oi?

l’objectiu subliminal d’aquest apunt, MAR, després de la baixada d’ànims provocada pel coi de repartidors, no era altre que acaba llegint comentaris com “encara fas patxoca i tot”, “fas goig” i d’altres que espero veure ara mateix. dissabte penso tornar a passejar, amb el cap ben alt, pel davant d’aquella colla d’aixafaguitarres musculats.

l’uniforme de passeig pel passeig (valgui la redundància) marítim eren les xancletes, pantalons pirates i samarreta molona, JOANA. val, potser no fa massa per aparentr que vols entrar a una disco però et puc garantir que era moooolt millor que l’uniforme del 90% de gambes i escamarlans humans a qui els hi donaven.

òscar ha dit...

merescudament, tot s’ha de dir PAÍS SECRET; així aprendran a calibrar les edats dels altres :) si és un home, allà sota és on fa més mal!

aquesta relació que has escrit pot ser la llavor que acabi donant el fruit d’un manual de l’edat madura, XEXU. un manual en el que, millor, no esmentar com exemple la boja carrera endavant d’en laporta.

doncs si tu amb dinou, MAIJO, els hi regales aquesta indiferència: imaginat que els hi regalaré jo amb els meus vint. dits a l’ull a dojo.

ohhhhhhhh ... el panorama que em presentes fa molta patxoca, ALYEBARD! però ... el corvette aquest es pot conduir sense carnet, oi? :)

el teu comentari, MURGA, és l’expressió més optimista que mai he llegit d’allò de veure el got mig ple o mig buit. en aquest cas no és només que el got estigui mig ple: el got està amb més aigua de la que pot contenir :)

som uns cracks JOAN. uns mestres de la seducció, uns professionals del bescanvi de mirades, uns artistes de la paraula captivadora, ... en definitiva; que altra companyia que el gintònic no conqueriríem en tota la nit.

mirat així, BARCELONA M’ENAMORA, vaig conquerir la dignitat gràcies a aquells poca soltes. els hi agraeixo però ... què faig amb la meva autoestima? :)

et recomano, benvolgut JORDI, que tardis uns quants dies en passar pel davant del meu despatx i/o la plaça rovira. ha sonat a amenaça? :)

òscar ha dit...

espera que jo avui, XATIN, vaig a comprar-me el collons de cigarreta electrònica. suposo que acabaré parant lel•lo o, per ser més exactes, encara més lel•lo del que normalment sóc.

aquest argument m’ha servit de molt, MEIA, per la meva autoconfiança. la culpa del ninguneig no era el meu aspecte pureta: era la presència de la meva dona!!! :) (força més jove que jo, però això seria una dada irrellevant)

massa digne pidolar/desitjar/anhelar una porqueria de flyer no sé si ho és, MÒNICA.

jo he hagut de buscar-ho a la viquipèdia, ASSUMPTA. no he posat allò de “prospecte” per que no se’m intuís massa l’edat :)

el “ojo por ojo” és una molt bona resposta CARINA. la penso aplicar ... literalment. i també penso començar una dieta ara mateix perquè el recolzament de la parròquia femenina del bloc m’està engreixant un parell de quilets :)

això també és veritat, MARIA. no és cap argúcia literària dir que, de veritat, alguns dels receptors i receptores dels flyers semblaven ben bé uns crustacis amb cames.

doncs abans al camp del barça RITS, quan els partits de futbol eren un pur avorriment, s’improvisaven unes competís de llançament avionil de paper d’allò més divertides. jo practicava sovint tot pensant que algun dia li hagués de tirar un a l’ull d’algun repartidor de flyer ...

MPG ha dit...

T'entenc tant..... Jo també vaig escriure per expresar el meu enuig......

http://elmondelesones.blogspot.com/2010/10/ja-soc-gran.html

Six X ha dit...

Òscar, estem en la millor època de la nostra vida!! (repeteix amb mi)

qui vol anar a la disco quan podem estar ben tranquilets al sofa de casa?
VISCA el club de l'edat madura!! (i ben conservats)

TORO SALVAJE ha dit...

Ho sento.
Aquest club es criminal.
I la indiferència es la seva presidenta.

pati di fusa ha dit...

hahahaha, ric per no plorar. bé, ric perquè m'has fet riure. tens el do d'amanir amb les millors salses les petites tragèdies humanes. però jo no porto gens bé això de fer-me gran, i no sé si ja m'han donat el carnet del club aquest que dius (evito tant com puc passeigs marítims i altres camps de mines). el que sé del cert és que fa anys que ja no tinc cap dels carnets que sí que molaven.

m'ha agradat això de "negar l’evidència és un acte recurrent en els humans. i com jo d’humà en sóc una estona llarga"... XD

òscar ha dit...

a veure si això d’entrar a l’edat madura m’ha inoculat el virus del plagi, CANTIRETA? :) una abraçada ben forta i ens anem llegint. segur.

no fotis JOAN. si em costa de fer de mainadera del meu, només em faltaria fer de mainadera d’altres enmig d’un botellón :)

m’acosto en no res (ara ja) a llegir el teu enutjat apunt MPG. espero no escalfar-me encara més.

estem que ens sortim SIX. guapos, amb una agilitat mental de premi nobel, ocurrents i amb un tipasso que ja voldrien el 98% de la població mundial. una descripció perfecte per ... jeure al sofà de casa :)

martí ha dit...

Doncs el dia que et descobreixis a tu mateix explicant batalletes de la mili, ja has begut oli!


(madurs i amb classe, que coi)

Judit ha dit...

Que t´ignori segons qui, favor que et fa, això per un costat. Per l'altre... ufff, fa pal fer-se gran, però suposo que el temps no es detura!

òscar ha dit...

el club fa venir més ràbia que el madriz guanyant una campions. i la presidenta és més antipàtica que esperanza aguirre TORO.

les petites tragèdies són literalment això PATI: petites. les grans ens fan plorar, ens posen trists i poca cosa en podem fer més que riure’ns de les petites. i no rebre flyers, en definitiva anar fent-nos una mica més vellets, no és per molt que ens hi entestem cap gran tragèdia.

uffff MARTÍ, si fer la mili ja és un símptoma retro, explicar batalletes d’aquest període seria caure en el pleistocè. crec que jo ja ho he fet en algun post :(

miro d’enganxar les agulles del rellotge amb loctite, JUDIT, però ... no hi ha manera!

jordicine ha dit...

Però tenis ganes d'anar a les discoteques? Jajaja. A mi tampoc em donen fyers d'aquests. Ah, però si, ara que hi penso, a Palamós no hi ha discoteques. Això de dir-me "senyor" ja fa temps que em passa. 43 tacos són uns quants, no? Et truco, ÒSCAR, que encara estic aterrant als nous 'Matins'. Salut.

montse ha dit...

Et conec de llegir-te, i penso que saps transmetre molt bé el teu esperit jove i això és el que compte.
Els teus post ens fan riure, estan plens de vida i emoció.
Gràcies per ser com ets.

òscar ha dit...

ganes d’entrar a cap discoteca JORDI, i menys amb noms tan poc currats com aquests, no en tenia gens. només volia ser considerat (com abans) client potencial d’aquesta mena d’antres. els 43 tenen el seu pes però ... oi que estem fets uns veritables xavals? sort als nous matins i en no res ens veiem!!!

els repartidors de flyers de discoteques no em llegeixen el bloc, MONTSE (intueixo que escassament deuen llegir). per tant, no en saben res del meu esperit i es conformen amb la meva façana. gràcies a vosaltres per fer que no perdi gens les ganes d’escriure.

caterinacortes ha dit...

No t'ha de saber greu que te diguin "senyor". A mi me diuen "senyora" i encara o he fet els 30anys. El pitjor és qui quan t'ho diu és algú bastant més gran que tu, llavors la història és una altra! Grrr... :P

Deric ha dit...

estic segur que no ho feien per l'edat, era perquè no ets estranger i en aquests llocs només volen guiris borratxos, no catalanets que van prendre una copeta i fer-la petar durant 3 hores

òscar ha dit...

si a tu et diuen senyora, CATERINA, el món s'ha tornat definitivament boig del tot.

bona manera de donar-li la volta a la truita de la situació DERIC. aquesta nit tornaré a ser-hi i ... fingiré ser un italià (de la mateixa roma) un pèl passat de copes. a veure el què :)

ricard ha dit...

Això et passa, Òscar, perquè vius a la capital. Al meu poble, als homes madurs encara ens hi volen, a la discoteca (lògic, som els únics que fem gasto); i tenim un racó reservat a la barra amb un cartell indicador: "dinosaures/trilobites".

Per cert, si et passes pel meu bloc, hi ha un post que t'atany.

el paseante ha dit...

L'altre dia baixava a la platja en el 39. Anava a tope, però jo només tenia ulls per una noia amb shorts petits i cames llargues. Les nostres mirades es van creuar. De sobte es va aixecar i va venir cap a mi. Dic: "Calla, que encara pillaré". Però només em va preguntar: "Es vol asseure?".

fra miquel ha dit...

Cada edat té les seves coses... Ja veuràs que amb el temps t'acostumes. Jo ja fa temps que sóc del club.
Ara se t'acostaran una altra mena de repartidors de flyers... Donen unes targes on et proposen que visitis a unes noies tailandeses, molt boniques elles (la tarja porta foto), que et faran un massatge per a sentir-te al setè cel.
A mi ja m'han abordat un parell de cops, i això que una de les vegades anava amb els hàbits de feina!
De tota manera recordo aquesta sensació que expliques.
El que explica El Paseante...entenc que és per deprimir-se...
(per cert, el seu comentari el qualificaria de "microrelat". És molt bo!)

Una forta abraçada

òscar ha dit...

el racó no podria tenir, RICARD, un rètol una mica més atractiu i engrescador? no sé ... “l’experiència és molt més que un grau” o “la cana és bella”? :) ara m’acosto al teu bloc.

autobús i metro són, a partir de certes edats PASEANTE, uns transports públics d’allò més perillosos per l’autoestima. mai penso agafar el 39 aquest: abans em quedo sense trepitjar la platja.

el setè cel, apreciat FRA MIQUEL, està poblat per noies de països cada cop més recòndits i exòtics. l’amic paseante aconsegueix fer literatura d’un simple bon dia. com bé has dit, és molt bo.

Albert Lloreta ha dit...

jo crec que la solució és cíclica: t'has de fer repartidor de flyers i així et converteixes en el semiDéu que escull qui és jove i qui no. Només així podràs dissimular l'imparable pas del temps amb vambes fluorescents i cabells engominats.

Yáiza ha dit...

No et queixis, que jo en tinc 21 i a les botigues ja em tracten de vostè... això si que fa mal! Vol dir que n'aparento més??

(Però de flyers me'n segueixen donant... de moment...)

òscar ha dit...

els semidéus no són, ALBERT, els segurattes que custodien les portes d'alguns garitos?

si amb 21, YAIZA, a mi em tracten de vosté; vaig a la benzinera més propera i agafo una ampolleta de gasosa ben plena de benzina. no fa falta relatar la meva darrera acció, oi?