dissabte, 23 d’abril del 2011

el rosaire anònim

a tot dr. jekyll li correspon un fosc mr. hyde. la cara hydeianna de la diada de sant jordi ensenya una rambla de catalunya en la que els malhumorats vianants caminen maldestrament carrer avall (emulant les muñecas de famosa de camí cap el portal) des del mig metre quadrat de paviment públic que han conquerit a cops de colze i t’ensenya, també, que les fulminants mirades assassines que mourinho fa a les rodes de premsa poden ser una fantàstica eina per evitar que ningú se’t coli a la filera formada davant d’algun escriptor mediàtic.

la comunitat veïnal de blogville, una simpàtica versió 2.0 de la tebeística rue del percebe, celebra enguany la diada de sant jordi unint mitjançant sorteig a parelles anònimes de blocaires. una mena de rosaire invisible que, la darrera setmana, m’ha permès posar-me la màscara de mr. hyde enviant correus electrònics no identificats a la JOANA TORRES i la VIDA amb presumptes pistes sobre aquest bloc (a la vida civil massa monàrquic no he sortit, però he de confessar que les reines de l’edat de pedra governen la meva vida blocaire) i sobre el seu tronat autor (sóc de molt bon caràcter, però quan em regiro molt; rasco).

espero que l’ús de l’anonimat per mails i patilleres pistes críptiques no hagin col•laborat en fer menys amable la cara d’una diada que ja en té prou amb la dosi anual de vianants maleint la precària mobilitat de la rambla de catalunya i aquell desconfiar del veí de cua que només vol, com tu, la funcionarial signatura de l’escriptor de torn.

espero que aquesta festiva JOANA d’eddie grant ...


i l’optimista life(VIDA) de la des’ree ...


... serveixin, a més de dedicatòria musical per les rosaires invisibles que m’han patit aquests dies, com a punt i principi per gaudir tots plegats de la veritable cara d’una de les diades més maques que el nostre país s’ha empescat.

una diada en la que, ara sí un dr. jekyll amable i gens anònim, els hi fa entrega de la rosa que pertoca i, ¡què nassos! em ve molt de gust regalar.

20 comentaris:

Joana ha dit...

Moltes gràcies per la rosa i la música!
A mi em vares ben despistar amb els correus! ja t'ho vaig dir. :)
Feliç diada!

Joana ha dit...

Un post-regal magnífic. A mi em descobrires molt aviat. No puc aguantar un secret mai!!! El que no en tens ni idea és del llibre que t'ha tocat!!!
Si t'hi passes pel teler el descobriràs i si m'envies la teua adreça física et faré arribar el segon regal: Besllum de Joana Navarro i a més dedicat!!!
El meu mail és:
losomni@gmail.com
Bona diada de sant Jordi!!!

Garbí24 ha dit...

molt ben fet....les deixes ben servides

fanal blau ha dit...

una abraçadeta molt gran i que tinguis una feliç diada de Sant Jordi!
A veure si el proper m'hi animo!
A casa també hi han roses per a tu.
Un petó, Òscar!

Unknown ha dit...

Eres tu, Sr. Rosa??? No ho hagués dit mai, ens vas ben despistar...M'agrada molt el regalet!! :) Feliç Sant Jordi també per a tu!

Montse ha dit...

Cada vegada que passava per aquí només veia allò dels ous, així que pensava "aquest sr. blogaire és ben misteriós". No has estat el meu "rosaire" però l'event m'ha permès descobrir una mica més el teu blog. És el que tenen les iniciatives del Veí!

Que passis una molt bona diada de Sant Jordi!

◊ dissident ◊ ha dit...

Doncs pense que ha estat una iniciativa bonica i que la Joana es sentirà molt afalagada.

Bona diada!

Elfreelang ha dit...

que passis un bon dia ple de llibres, lectures, passejades i roses!

Albanta ha dit...

Un regal perfecte Mr Hyde!!
Joana i Vida s'ho mereixen!!
Bona Diada!

Guspira ha dit...

Que acabis de passar un molt bon dia de Sant Jordi, Mr.Hyde! jeje

El porquet ha dit...

Aiiii quin bon cor! Un Mr.Hyde bo com un tros de pa!

Feliç Diada!

Assumpta ha dit...

Molt bona Diada, Òscar!! :-))

Thera ha dit...

Doncs, t'ho has empescat molt bonic i es veu una cara amable, i tant! Que acabis de gaudir d'una molt bona diada!

meloenvuelvepararegalo ha dit...

Ets super enginyós!
Agafo també una rosa, per la part que em toca. Confio que t'hagin agradat el o els llibres que t'hagin caigut.
Demà la mona!!!

el paseante ha dit...

M'ha agradat especialment el regal de la Vida. Una bona troballa aquesta cançó, al menys per a mi. I m'ha encantat la frase: "Els malhumorats vianants caminen maldestrament carrer avall (emulant les muñecas de famosa de camí cap el portal) des del mig metre quadrat de paviment públic que han conquerit a cops de colze".

M'hi vaig trobar. Dues dones d'una certa edat em van guanyar la posició (com si fossin el Pepe del Madrid), després de caminar molt lentament una bona estona. Tot plegat per clavar frens i comentar: "Esa es la Asha Miró. Sí mujer la adoptada. La que sale en la tele".

Esther del Campo ha dit...

Rosaires invisibles??? Quina bona idea!! Això m'ho apunto per proposar-ho el Sant Jordi vinent!!!
Espero que hagis tingut molt bona diada, i molt bons dies de Setmana Santa, tot i que passats per aigua :)

Una ha dit...

El dia de St jordi és un dels més bonics que teniu per allà, un detall apte per a qualsevol butxaca. Sempre s`agreeix que es pensi amb un, més encara quan al detall esperat se li adjunta un d`inesperat. Preciosa la cançó.
Saps molt bé com mantenir la xispa encesa tu.

El veí de dalt ha dit...

Mestre...ejem...em sembla que em vaig equivocar en adjudicar-te la Vida al sorteig. Tenies la Joan Torres i la Vuitena, la Rits! Aisssssh! I què li diem ara? Podem fer el canvi?

òscar ha dit...

moltes gràcies a tu, JOANA. les pistes que us vaig enviar eren a matar de rares, indesxifrables. ha estat tot un plaer aquest sant jordi virtual empescat pel veí.

moltíssimes gràcies IRIS/JOANA: això sí que és tot un detall que es salta virtualitats i dos punt zeros. he estat tots aquests dies de vacances i per això, fins ara, no m’he posat a mirar els comentaris. en un no res t’envio un mail amb l’adreça. de nou ... moltes gràcies!!!

he fet el que he pogut JOAN. la cosa estava difícil estant de vacances i amb una wifi més aviat precària però amb temps i una canya li he pogut donar una mica de coloret.

moltes gràcies FANAL BLAU !!! ara m’acosto a casa teva a recollir les roses. una immillorable excusa pel ... primer matí de feina!

feliç sant jordi VIDA! les pistes massa, el que s’anomena massa, aclaridores no ho eren. Això del sr. Rosa em va agradar pel regust tarantinià que tenia :)

amb efectes retroactius, MONTSE, però també una molt bona diada per tu. era lluny de casa i, la veritat, aconseguir fer l’actualització de sant jordi ja va ser tot un miracle. per això els ous seguien i seguien al capçal del bloc.

el veí de dalt és un veritable fenomen DISSORTAT. ha sabut donar vida al sant jordi ...  ... lluny de la rambla catalunya.

moltíssimes gràcies ELVIRA tot i que, si t’he de dir la veritat, no vaig encetar el llibre que l’E em va regalar. tenia ... :) ... un interessant partit de tenis a jugar.

i tant que s’ho mereixien ALBANTA! elles i totes les que ens suporteu per aquí i al dia a dia no virtual.

moltes gràcies GUSPIRA! va ser un bon sant jordi ja que, al menys on jo era, la pluja va ser una mica respectuosa.

òscar ha dit...

alguna coseta m’havia d’inventar PORQUET. tot i que no sé jo si el veritable mr. hyde massa bon cor tenia :) moltes gràcies ni que t’arribin amb retard.

moltíssimes gràcies, ASSUMPTETA! espero que de roses i llibres en tinguessis per aturar un carro.

va ser una diada ben bona i completa THERA. desitjo que a la teva tampoc li faltés de res.

moltes gràcies MELOENVUELVAPARAREGALO! encara no m’hi he posat amb els llibres, la veritat, però la meva dona té instint per aquests regals i, segur, m’agradaran. una abraçada ben gran!

les cançons de la des’ree sempre tenen un puntet dolç i optimista, amic PASEANTE, i em sembla que la vida aquests adjectius també el té. les frenades en sec davant dels mediàtics són tot un clàssic del sant jordi. aquella fascinació que aixeca el reconèixer algú que (normalment) surt per la tele i patapam! ... cua del peatge de martorell enmig de la rambla que s’organitza. per cert ... no m’esmentis pepe que estic moooooooolt i molt cremat. demà ens toca tornar a ser el que som: els millors!!!

massa pluja no ens ha caigut, ESTHER. ara, els dos banyadors que portava a la maleta han tornar a barcelona com havien sortit: ben plegadets! moltes gràcies bunikaaaaaaaa!

per mi AINA, i penso que per una bona part dels catalans, és la veritable diada dels enamorats. enguany ha caigut un pèl estrany al calendari, enmig de la setmana santa, però en d’altres ocasions allò de sortir abans de la feina, fer la passejada pel centre de la ciutat amb llibres i roses a la ma és una d’aquelles petites coses que et fan tornar a casa ben content. faig el que puc :)

ostres pedrín ... que la rits s’ha quedat sense rosa, apreciat VEÍ! faig unes cosetes de feina que tinc pendents i miro, durant el dia d’avui, de solucionar aquest greuge tan immerescut. ets un crack, company!!!