tot era pur teatre. i del bo, com diria mourinho.talment com un josep maria pou d’escassos dotze anyets, es tractava de representar durant cinc dies el paper d’un penitent que es flagel•lava complint tota mena de tortures esperant demanar i rebre, al sisè dia, el anhelat premi.
l’estratègia passava, parlant en plata, per estar de dilluns a divendres no acumulant damunt la cadira de l’habitació una veritable torre de pisa construïda a còpia de roba bruta i dipositar-la, per tant, al cubell de la roba per rentar que hi havia a la galeria o, si et feia molta mandra, amagar-la rebregada en algun racó ocult de l’armari.
l’estratègia passava, parlant en plata, per acabar tot el que et posaven al plat sense rondinar, oferir-te voluntari per acompanyar a ta mare a la fruiteria o a la bodega (tot i que la fruita et semblava un fàstic de postra en comparació a iogurts, flams o qualsevol altra postra i el vi encara no te’l deixaven tastar) i ajudar a plegar llençols, d’un costat a l’altre de la sala, sense tibar més del compte per putejar al partenaire plegallençols.
al sisè dia (comunament conegut com dissabte) demanaves el videojoc pel que estaves passant aquella setmana de suplici, te’l compraven (com dir que no a aquella benedicció de nen) i, l’endemà mateix, posaves els primers fonaments a noves torres italianes de roba, defugies fruiteries i bodegues com aznar s’allunya de les americanes de pana i tibaves fort del teu costat de llençol, un i altre cop, per estalviar que et demanessin mai més cap mena d’ajut.
tot està sent pur teatre aquests dies.
l’estratègia passa per llevar-me a les set del matí i apamar el dinar a la dona i el nen. deixa’ls-hi un suc de taronja preparat per quan es llevin. treure a passejar a la gosa cada nit (tot i que el pacte caní no estipulava això) mentre ells es relaxen mirant l’episodi dels simpson a l’escalforeta de la calefacció. tenir el pis com els dolls d’or, no rondinar ni blasfemar per res, passar el blanquejador de juntes a les rajoles del bany i cuina, treure la pols de la part alta dels armaris, netejar el filtre de la campana extractora i, si cal, regar unes plantes que no tenim amb una regadora que mai no hem comprat.
al sisè dia (comunament conegut com dissabte) rebré el premi del meu videojoc del 2011. fotré merescudament el camp amb uns amics a xixó. sense cap mena de remordiment menjaré favada i cabrales fins a rebentar, em sortirà la sidra per les orelles, veuré com el barça passeja la seva màgia damunt la gespa de el molinón i aniré a dormir a les dues mil de la matinada.
diumenge a la nit, quan rebentat de l’excés asturià, comprovi com el nen i la dona esperen que continuï brodant el paper de penitent dels darrers dies; m’adonaré que, parlant en plata, hi ha obres de teatre tan dolentes que més valdria no haver-les començat a interpretar mai. ni pel premi d’una escapada a xixó.
PS: continuen els preparatius del II SOPAR BLOGGER del proper DISSABTE 26 DE FEBRER a barcelona. s’escollirà un restaurant que ofereixi la triple b (bo, bonic i barat), en un barri canfanguero ben comunicat i d’aparcament relativament senzill. gairebé vint blocaires han confirmat ja la seva assistència. podeu apuntar-vos fins el divendres 19 de febrer i, per conèixer qualsevol detall del festorro, podeu contactar mitjançant un comentari al bloc o al mail lostartkeeping@yahoo.es
Entrades
35 comentaris:
Hahahaha, qué bò. La teva dona hi treu un bon profit dels teus comportaments puerils. Jo d`ella, te preparava sortides a Xixó un cop al mes (o dos).
com t'ho montes!
haviat la teva dona et dirà: quan vols tornar a veure futbol carinyooooooooo? és que hi ha molta pols i s'ha de pintar la saleta....
Haig de promoure aquests comportaments teatrerus a casa... A mi només se m'informa de les futures actuacions del col·lega, sense abans fer la penitència. També és cert que jo faig el mateix...
La penitència la paguem junts, menjant arròs bullit per recuperar-nos durant tres dies!
Per cert, fes de talismà a Xixó, ei!
Espero que el Barça estigui a l'alçada del teu esforç.
oala, això si que es una jugada! Pendre exemple, a veure si funciona a casa meva...pel que he entes, aquesta estrategia ja l'utilitzaves de petit...he he
jajajja tu si que t'ho saps muntar bé! pel partit el què sigui!
Mare meva! unes 20 persones apuntades pel sopar!! us ho passareu de conya!
Mira que el que fas una setmana pot fer que t'acostumis a fer-ho i després no hi ha manera de deixar-ho.
Ara, diuen que el suc de taronja perd propietats si no es veu immediatament. Malaguanyat :)
Dóna-li records al gran MANOLO PRECIADO!! Qui tio, m'encanta!!
http://www.youtube.com/watch?v=YUOxyYxi96k
Això sí, ves ben provist d'entrepans de carn arrebossada, eh? ;-)
Caram!! 20 blogaires a la trobada!! Quanta gent! Ja fareu posts amb fotos incloses (per cotillejar hehehe)
Ja,ja, el que es fa per escapar-se de la família un cap de setmana. A aquest pas acabaràs passant el motxo i rentant els plats a mà. I m'he deixat raspallar a la gossa...
Si és que sempre estarem ancorats en la infantesa... vinga que ja queden menys dies de suplici!
Cabrales.... aaaaaaah!
Noo em fas cap pena, cap ni una...hihihi
Teatre per tenir-los contents ... no et farà vergonya. Al final acabarem creient que t'ho creus i tot.
Quan hom vol aconseguir una cosa és f'acil fer de bon actor però aixx la realitat... quan tornes hi ha 2 pams de pols !
Qui alguna cosa vol se l'ha de guanyar :))
Aquest blog és un mal exemple per la canalla, hauries de posar una advertència per menors de 13 anys. Bé, tampoc és massa bon exemple pels adults que els agrada fer la seva... però aquests que s'espavilin!
I tu, a passar-ho teta a la bonica vila d'Sporting, i que el Barça guanyi, que és el que farà, perquè no sap fer res més.
a mi no m'ha fet falta mai (de moment) fer teatre per sortir-me amb la meva. Sempre he estat tan bona nena, que m'han deixat fer el que he volgut...(la veritat és que de moment sé fins a on puc demanar)Sens dubte la teva dona hi surt guanyant...i té un cap de setmana lliure!!!
bona estratègia la que has planejat! això si, tot i que te'n eixiràs amb la teua, la teua dona és la guanyadora indiscutible!
Això teu és pur conductisme (estímul-resposta).
Segons la wikipedia: "Pávlov es conocido sobre todo por formular la ley del reflejo condicionado, que desarrolló entre 1890 y 1900 después de que su ayudante E.B. Twimyer observara que la salivación de los perros que utilizaban en sus experimentos se producía ante la presencia de comida o de los propios experimentadores, y luego determinó que podía ser resultado de una actividad psíquica. Realizó el conocido experimento consistente en hacer sonar una campana justo antes de dar alimento a un perro, llegando a la conclusión de que, cuando el perro tenía hambre, comenzaba a salivar nada más oír el sonido de la campana".
En qualsevol cas, torna amb tres punts de Xixó, eh?
ostres, això és currar-s'ho, la resta són tonteries. ole, ole i ole, em trec el barret.
a veure si estàs de sort i el barça et saluda amb una maneta des del terreny de joc. compte amb els excessos...
ostra AINA, em sembla que amb una (o dues) sortides al mes a xixó qui no trauria gens ni mica de profit seria la meva salut. favada, sidra i cabrales un parell de dies l’any val, però cada mes fa tota la fila de ser una bomba de rellotgeria. i llavors ... :) ... qui faria les feines que teatralment estic fent aquests dies?
fa dos anys donosti, el passat bilbao i aquest visita a terres asturianes, JOMATEIXA. jo m’ho munto bé però, ben mirat, el que tinc és una dona que és un sol.
crec que enguany ha rondinat zero patater, JOAN, tenint en compte les pringades del canvi de mobiliari ikeer i el gol(asso) per l’escaire amb la gosa. és allò del donar i rebre, no?
és que la penitència, ÀLEX, fa que després gaudeixis encara més del premi. una mica en pla “ara em torturo però oju com m’ho compensaré després”. i jo ... m’ho compensaré molt :)
el barça, apreciat TORO, estarà a l’alçada del meu esforç ni que acabi perdent. veure’ls l’any passat a san mamés va ser de gallina de piel i la visita a el molinón pinta igual d’emocionant.
tot va a petar a la infantesa ARIS; la meva dona psicòloga m’ho diu tot sovint. per tant, si ja era un cuentista de menut, ara no podia ser altra cosa diferent.
segur que estarà bé MEIA. dilluns vaig estar fent dinar logístic amb la mar i en jordi i, la veritat, siguem els que siguem, fa la fila d’acabar resultant un sopar d’allò més agradable. i de xixó ... ni t’explico les expectatives: semblem nens! :)
espero que aquest ritme no el tingui que extrapolar a la resta del anys perquè llavors sí que peto, MARTA. havien d’escollir entre aquesta opció o el minut maid i, la veritat, no hi ha color.
entrepans de carn arrebossada amb la de teca que ens haurem fotut, entre pit i esquena, per dinar? crec que pel partit només m’emportaré sal de frutas eno, ASSUMPTA. que després del matx tocarà conèixer una miqueta en profunditat la vida nocturna asturiana i ... ja tenim una edat!!! :)
les coses de la gosa (qui ho havia de dir ALYEBARD) no les faig gens a disgust. és un encant de bestiola que es fa estimar molt.
és una cosa molt dels homes això, PORQUET. diguem-li peterpanisme o diguem-li ics ,però aquestes festetes del pijama masculines que ens muntem són uns flasbacks a l’adolescència que no tenen preu. vamos ... que som com nens!
si t’he de dir la veritat ZEL ... jo a mi tampoc! :)
hosti JOAN però és un teatre que, encara que duri poc, cansa una mala cosa.
aquesta és la por que tinc JOANA. la meva dona no és ma mare i, clar, quan torni no sé si entendrà massa bé això que vulgui petjar el fre.
en definitiva XEXU, que el bloc és un mal exemple per tothom tingui l’edat que tingui. però ... que en seria la vida de ensopida sense algun mal exemple de tant en tant, oi? :) el barça guanyarà, jo guanyaré un quilet de pes i una ressaca per tota la setmana.
l’any passat ella va marxar a un balneari d’osca, SIX, i enguany no sé exactament què faran al seu finde femení però, vagi on vagi, sempre va bé un parell de dies sense òscar; t’ho garanteixo, que jo sóc un pesao.
això sempre MARIA. la meva dona guanya a tot i, a més a més, merescudament.
nooooooooooooooo PASEANTE, en pavlov no!!! estic de pavlov i les seves teories fins el capdamunt. bé, també estic fins el gorro d’skinner, freud i tots aquests paios que l’E s’entesta en explicar-me quan jo, en realitat, mai no li he preguntat :) tornaré amb tres punts ... i tres quilets de mes!
Ai, ai, ai la penitència!! El Barça ja ens ho fa fer aquestes coses. Veig que la teva cita anual amb la "cultura" segueix a tota màquina! Que us ho paseu molt bé!
En conec un que diu que és incapaç de programar la rentadora, i això que munta ordinadors sense ser la seva feina, perquè diu que si n'aprén ja haurà rebut. Tot i això ha de pagar altres penitències, per tossut :P Que us ho passeu molt bé :)
Això pot crear precedents Òscar... Vés amb compte!!! Tot i que aquest Barça i les farrà que fotreu a Sporting, val molt i molt la pena!!!!
Jo ja tinc gairebé emparaulat el cap de setmana de l'1 de maig a Donosti, rotllo semblant. Aquell cap de setmana juguen els dos equips del meu cor, la Real i el Barça. A ritme de pintxos, zuritos i d'altres menesters...
Ja et diré alguna cosa del soparet!
Per què et penses que vinc aquí? No és pels posts rodons que fas i el somriure que em queda sempre als llavis després de llegir-te (acompanyat d'un moviment d'assentiment del cap). És perquè em donis mal exemple i aconseguir ser un malparit! Gaudeix del cap de setmana crack!
http://www.youtube.com/watch?v=Riucws3AwDk
yeah!!!
en realitat, MURGA, és una mica de càrreg de consciència. en tinc moltes ganes i aquest fet fa que em sàpiga una mica de greu marxar per quart any consecutiu. suposo que això és el que m'aboca a fer aquesta mena de "penitència".
cal visitar la cornisa cantàbrica JORDI. tastar la seva variada gastronomia, cohabitar amb els autòctons al millor lloc per cohabitar amb els autòctons (els bars de copes) i provar els seus beuratges alcohòlics. cal fer cultura, sí senyor!!! :)
per tossut jo també abono d'altres penitències CLIDICE que són fora del llistat. segur que seran un parell de dies molt intensos!
a donosti ja hi varem anar fa tres anys, CESC, però com la real no jugava a primera ens limitarem, directament, a petar el barri vell i errar, a altes hores de la matinada, per una discoteca molt pijíssima que hi ha a la mateixa concha. tremendo! la real, tot i que tingui futbolistes no nascuts al país basc, és també el meu segon equip. mítics els arconada, celayeta, gajate, diego, alonso, zamora, lópez ufarte, satrústegui i idígoras. (snifffff!). bahhh ... a veure si t'acabes animant pel sopar!!!
caldrà anar ideant un bloc comunitari, XEXU, anomenat "cabronet's bloc". un compendi de malifetes realitzades, sempre, amb un somrure a la cara.
jajajajaja ... vaig estar a punt de posar-la com a peu youtubístic del apunt ESTHER. a mi m'agrada més el mot "teiatru"; el deia mon àvia. :)
"coste i valgue", que diem per allà baix. i valdrà, que et fotràs un homenatge de barça, sidra i bona teca que ben val una "penitència" d'aquest nivell. ara, la teua dona t'estarà esperant fregant-se les mans, ja ho saps, oi? ;)
Jajajajjaja! Molt bó aquest post! M'he rigut una estoneta, gràcies, això del riure i dels somriures per a mi no en té preu.
"The lost art of keeping a secret", what a wonderful title for a blog!
Molt mona la gosseta, jo també en tinc un gosset, més 'maku' ell!
Gràcies per la teva visita i ja saps t'espero quan vulguis. Actualitzo molt, per això...
:)
Una abraçada,
Amber
perfectament que ho sé, PATI DI FUSA. crec que, a partir de dilluns, m'espera una lliga mooooooolt llarga i moooooolt cansada a casa :)
la gosa és una crack AMBER. mala cosa de bona i la bestiola més carinyosa que mai no he vist. ella també ens ajuda, i molt, a tenir el somriure posat a la cara tot sovint. ens anirem llegint, segur, per molt que actualitzis cada dos per tres :)
JEJEJE QUE BO!!!
UNA ABRAÇADA
a vegades val més no començar les coses perquè s'acostumen i has d'acabar fent-les sempre!
Crec que vas escollir un mal partit, ÒSCAR. O el futbol era l'excusa? Fins demà, crac!
És increïble com les coses que aprenem de petits les continuem utilitzant de grans.
Sort que la sidra, la favada i el cabrales no us el treu ningú.
encara ho estic "pagant" LUCIA :)
el teu avís ve massa tard DERIC. vaig tenir la meva pastanaga i ara em toca el pal :)
està clar el que era, oi JORDI? tot i així, guanyar quan acompantyo l'equip fora també seria d'agraïr c---ons!!! :)
encara les arrosego CARLOS. com endrapa aquella gent i ... com varem endrapar nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada