hi ha persones, manifestament esotèriques, que afirmen que en altra vida van ser reines egípcies o bruixes cremades a la foguera. jo, que d’esotèric no en tinc res, afirmo que la meva dona en altra vida va ser una tafur de les més txungues i tramposes que deurien existir ja que utilitzar el comodí del nen per acabar guanyant és lleig. manifestament lleig.
ara toca enterrar argumentacions i llistes d’inconvenients que, de tant repetir-li, han acabat agafant regust d’all i oli. ara toca exiliar del meu vocabulari frases com “ja t’ho deia jo” o “no em vas voler fotre cas” que segur, en un futur no massa llunyà, tindré la temptació de palplantar-li enmig dels morros. les decisions acordades en aquesta camama que és la democràcia familiar són decisions familiars.
ara toca deixar d’escoltar cançonetes de beck, fatboy slim i les sister sledge i fer el que em toca fer: sortir al carrer d’una punyetera vegada que, de fa estona, el motiu de controvèrsia de les darreres setmanes m’està demanant anar fer el tercer passeig del dia.
i mirant com remena la cua, només puc dir que m’alegro d’haver perdut aquesta partida.
Entrades
36 comentaris:
jo sempre que començo una discusio amb la meva dona ja ser que la tinc perduda per endevant, simplement l'orgull em fa portar-la a terme, i el comodí de la nena, sempre el fan servir. Però suposo que es algu primitiu que portem als gens...i en el fons, Elles tenen un sisé sentit que mai s'equivoca...
Tens motius per alegrar-te d'haver perdut la partida.
I cada día tindràs més.
Jo no sé si seria capaç d'alegrar-me d'haver perdut aquesta partida... :) A mi em faria una mandra!
Però millor així, que te n'alegris i que cada dia te n'alegris més.
Espero que us ho passeu molt bé! Tots: ella, el nen, tu i el gosset.
no hi pateixis...el dia que ella et demani que la portis a passejar....aquell dia serà el teu. O no?
Jo a casa sempre faig servir la frase de: si amor, tot es negociable...
Això et passa per no fer servir la tècnica de llençar el seu perfum pel WC com recomanava en Mikimoto! Però crec que ha valgut la pena que perdessis.
I que és mono! Ara, ja et dic jo que la moneria no la voldria pas per mi... massa lligat als seus horaris!
Jo crec que acabaràs dient ja t'ho deia jo moltes vegades, t'ho dic per experiència...amb els fills tenim aquestes guerres!
Uhmmm... no sóc jo gens partidària dels gossos als pisos i a les ciutats.
Estic massa farta d'haver de fer eslàloms per les voreres per esquivar tots els "regalets" que els amos incívics ens deixen als ciutadans que no tenim gos.
En fi, que es veu molt maco i sembla bo :-) però...
La tria musical m'ha semblat molt adient, i molt significativa de tot el que anaves dient, cosa que em prendré com una senyal d'aquesta escapada que hem de fer per cremar la seu de certa associació.
Per altra banda, molt malament per jugar-vos el treure la bèstia a passejar, pobret!
Em sembla increïble que dubtessis que qualsevol partida amb una dona, sobretot si és la pròpia, ja està perduda d'avantmà. Què no et van ensenyar res a l'escola? tse tse. ^^
Per cert, de cara al quadrúpede, et recomano un capítol dels Simpson, on tenen un gos que sap anar al lavabo. Jo ho recomanaria a tothom que mantingués éssers vius d'aquests. Si els gats ho fan "tot" a casa, els gossos també. :)
doncs jo estic a la fase prèvia de la partida, a la dels arguments, contraarguments, avantatges i inconvenients, per decidir si sí o si no. diguem que jo aquí seria la teua dona, però jugo sense comodí. m'hauré de currar bé la tàctica!
genial l'escrit i l'acompanyament musical! ;)
en aquest "affaire dialèctic" en concret, ARIS, pensava que la tenia del tot convençuda. em vaig relaxar i confiar i ... apa, ja tenim gos a casa! :)
a casa mons pares ja n'havia tingut durant molts anys TORO. m'agraden força els gossos però també soc conscient del grapat de condicionants diaris, de vacances, etc que solen acompanyar-los. ara toca gaudir-la i reconvertir aquests condicionants en petites foteses.
clar que fa mandra CARME. i molta! però també, de moment i sense llençar les campanes al vol, ens està donant un grpat de satisfaccions.
si a la meva dona li dic que tot és negociable, JOAN (GARBI), em trobo a casa catorze gossos, set criatures i una base de llençament espacial. el que jo et digui :)
al WC no, ALYEBARD, però utilitzar-lo com ambientador improvisat si que ho he fet algun cop. me les he carregades, clar.
el nen, també conegut com joker, és el responsable de tres dels quatre passeig diaris PORQUET. a veure quant li dura aquest rigor en les seves obligacions.
de moment m'he de contenir ZEL. després de setmanes de batalletes no puc utilitzar la carta del "ja t'ho deia jo". cal resevar-la per facilitar futures victòries meves que, un dia o altre, espero que vinguin.
el nen surt a passejar amb un apostoflant kit-higiene pel carrer. de moment, el txutxo (shiwa) desperta les simpaties del veinat i no deixa empremta. espero que continui així.
per la nostra visita a aquesta associació, XEXU, caldrà anar a una merceria i fer-no amb unes mitges/passamuntanyes que ens atorguin cert anonimat. també unes ampolles (buides) de les gasoses d'abans i uns litrets de benzina. la cançó que posaria banda sonora a l'acció podria ser aquella de "adios con el corazon, que con el alma no puedo".
Aix...perdona però és que quan he llegit el comentari d`una lectora i el que dèia dels gòssos m`he obcegat i he oblidat que el blog no era meu.
I referent al post... a vegades perdre és guanyar.
Uoooooh, quina sort que has tingut que t'ha guanyat la partida la teva dona! Felicitats!!!
Evidències? en aquest cas serien suposicions. El que he fet i esborrat és el mateix que fas tu i m`ha semblat poc oportú: parlar d`un altre tema en un bloc on només som una convidada. I no, no necessit veure les fotos, gràcies, m`en faig una idèa.
Els cans, repetesc, s`han de tenir a la mateixa llar on viu la família ja que formen part d`ella. Cagarades, cigarrs, fums, papers i demés brutors crec que són temes distints.
Perdona Òscar.
Jo puc tolerar perdre moltes discusions amb la meva dona, pero si perdo la dels animals domèstics en un pis -que no en tinc, no en vull tenir i tinc alèrgia-, doncs aleshores me la tallo i em faig monja.
Elles acaben sempre per tenir la raó, sempre. Una llei matemàtica que, encara que ens costi, hem d'acceptar.
*Sànset*
Doncs potser tens raó, AINA... Sé que el que jo dic és ben cert, que les meves queixes són totalment amb motiu... però també sé que s'ha de saber com es diuen les coses i quan i on... i jo no he estat massa oportuna en aquest com, quan, i on... per tant... :-)
També esborraré el meu comentari :-)
Res, ÒSCAR... disculpa.
el teu nou inquilí és molt bonic.
com més sereu, més riureu. ja ho veuràs!
Sí, ja saps a qui li tocarà posar-se en forma fent sortides diàries a fer fer un pipí al gos, oi? jiji. Sempre són els nens que ho demanen i després els pares els que reben les conseqüències.
Però s'ha de reconèixer que és una cucada.
Jo segur que em queixaria sempre de la feina que em dóna, però m'en encarinyaria tant que després no podria estar sense. És que els gossos són molt pillos i saben com fer-se estimar per tots.
Ànims noi! i paciència el pitjor és el primer any...quan tenen dominat lo de la caca, lo de mossegar-te, lo de rossegar mitjons, llavors ja pots dir que el tens ben dominat. Sort!
Aquí al Montseny la meva dona els meus gossos (el Lluquet, l'Islay i la Ombra) i jo no tenim aquest problema: el trio calavera aquest de peluts campen a sus anchas pels boscos i depositan les seves cagarrutes i pixarades estratègicament (en plan sms caní) per delimitar, entre pins i alzines, el seu (bast) territori d'acció.
El problema més aviat el tenim amb el portàtil perquè es portàtil pero no te potetes i no sap caminar i per això l'hem de treure a passejar (minim tres cops al dia) perque pugui fer les seves necessitats (eliminar cookies, correu spam, les cacones típiques d'un pc)... i jo, sincerament, arribo molt cansat de la meva feina (tallar pins, fer taulons, per vendre'ls a l'Ikea) i em costa déu i ajuda posar-li la corretja i treure'l a passejar.
(P.S.: Òscar, corasón, al final la teva dona tindrà rao amb allò de que ets un ranci, un conformista i/o les dues coses alhora...
(preguntu:) quant et decidiràs a posar en pràctica el tema del watxu-witxu?
Òscar, fill: si jo, que soc un torpón tecnològic, puc treballar amb l'HTML tu, segur, també. Els teus youtubes i els teus seguidors t'estaríem agraits. Fijo que sí.)
jajaja! i no és pas petita la fera eh?! ;) Jo he deixat anar tots els arguments per no tenir un gos en un pis. Han convençut i de moment hi han entrat dos hàmsters. Em mantindré ferma en el "gossos NO"... però són tan monoooooooos!!
Al menys no és de color blanc :-) I allò de que amb gos es lliga molt als parcs és un gran tòpic si no ets guapo de cara, com és el meu cas. Ara seriosament, un gos dona molt a canvi de poquet. Al contrari de la majoria d'humans.
jugo pel plaer de jugar CLIDICE. és com l'acudit del eugènio i el pòquer: jugar és divertit però guanyar, si algun dia la guanyo, serà l'hòstia :) la shiwa, de moment, respecta el pis escrupulosament. clar que ... porta poc més d'una setmana a casa!
ho tens, malgrat vestar sense comodí, del tot guanyat PATI DI FUSA. jo, a hores d'ara, és una de les partides de les que més m'alegro haver perdut.
aquesta derrota AINA, de moment i que duri, l'estic paint amb molta alegria i amb l'evidència que algunes derrotes són victòries. un petóoo!
una dolça derrota SENSE CALETRE. també he de dir que estic del tot acostumat. al menys, en referència a la meva dona :)
ja us ho he comentat a les dues al mail, AINA i ASSUMPTA, però us repeteixo per aquí el gràcies i l'abraçada gegant que us vaig enviar. el rifi-rafe comentador va ser una petitesa al costat de la grandíssima manera de resoldre'l. petonasso.
jajajaja STARBASE ... comprovo, amb alegria, que també segueixes tot sovint l'apm. gairebé cada mati em creuo amb l'homo apm :)
aquesta llei matemàtica, a classe, no la vaig escoltar mai SÀNSET. també he de dir que jo a mates solia estar força dispers aprofitant per fer tot allò que ara els nens no poden fer (guixar els llibres, tirar papeterets molls amb un canuto de bic, etc). a mi m'està agradant això de perdre contra ella: serà un tema de costum :)
les voreres de molts llocs s'han convertit, ASSUMPTA, per obra i gràcia d'alguns amos molt i molt porcs en veritables camps de mines. alguns amos són molt més animals, però molt més, que el seu propi animal; està clar. un petóoo!
el pis comença a semblar un zoo minúscul MURGA. molt alegre, això sí, i també amb menys espai al menjador. :)
Una pregunta, així entrant més en matèria, quan temps té aquest gos? es que el veig molt gros, pot crèixer més? es que a casa també tenim aquest dilema i la meva condició es que sigui un bitxon maltés o un gos miniatura d'aquests que no creixen mai més...
Ai, ai, calçasses ho som tots ... i encara gràcies. ^^
tenim pactades quatre sortides diàries amb el gos, NITS. a mi, com a ferm opositor de les obligacions que un gos comporta, no me'n pertoca cap però, de moment, a la darrera sortida del dia sempre hi estic. d'aquí a no res .... tornaré a ser l'atleta que era! :)
els portàtils, tot i el seu equívoc nom, són de molt mal portar sr. FUFLUNS. solen prometre, alguns fins i tot garantir durant dos o tres anys, zero problemes però la realitat és ben diferent. el meu portàtil, capriciós de mena, bloqueja el pas a la descàrrega de la darrera temporada de dexter sense cap motiu. amb el catal·legs d'ikea en pdf no és gens tiquis-miquis el cabronàs. la mava dona sempre té raó i, a més a més, és una destral tecnològia: li ensenyaré el seu correu del watxu-witxu a veure si ella se'n surt millor que jo. segur que sí :)
van ser llargues i tedioses jornades de pros i contres, NADEIA. ara estic content del meu sí final però, la veritat, estava fins el mateix gorro del tema del gos i de la mare que el va matricular. i sí ... són tan monos :)
ostra PASEANTE, era dels pocs avantatges que, sense dir-li a la meva dona, clar, pensava que tenia mentre discutiem del sí o no al gos. tot i així ... vols dir que el binomi gossa més nen simpàtic acompanyant-me no faran pujar el meu catxé? :)
doncs amb el fred que ha fet aquests darrers dies, la partida haurà estat ben intensa!!!!
el gos té tres anys i mig ARIS i, per sort nostra, no pot fer-se més gran. la varem adoptar a la protectora de mataró (una gent molt i molt competent, la veritat) ja que també tenim una gata a casa i calia un gos amotllat a conviure amb altres animals de companyia. de moment tot plegat està sortint molt bé. i que duri!
és el nostre destí JOAN. i benvolgut destí aquest que fa que elles donin les empente i nosaltres només, i de tant en tant, ens limitem a rondinar :)
no cal que ni t'expliqui, RITS, la motivació extra que és sortir al carrer a passejar amb la shiwa amb el fred que fa. tela-tela-tela!
Me n'alegro que te n'alegris. A mi, no fa massa, em va passar una cosa similar. Però el meu gos, per sort, es més petitó. Una abraçada, ÒSCAR.
la nostra no és pas una bèstia parda JORDI però, la veritat, una mica de bultet sí que en fa. diumenge varem passar un migdia extraordinari amb ella. suposo que el teu dijous deconstruit també va anar bé, oi? en parlem. una abraçada!
pobret, sembla que fa cara de pena. O potser és aquella cara que fan els nens quan et volen convèncer perquè facis alguna cosa...
és un sol de gosa JOMATEIXA. i sí, amb la carona ens fa fer el que li dona la gana :)
Publica un comentari a l'entrada