una mica a l'estil

una mica a l’estil dels personatges de “vidas cruzadas” de robert altman, les petites històries paral•leles que enguany hem viscut acaben consolidant un mosaic anomenat (per decret gregorià) 2010.

un megamix d’afers exteriors (res a veure amb els d’en mikimoto), de propis i de blocaires que, en estreta col•laboració amb l’amnèsia pèl bleda que m’agafa a tocar de nadal, tendeix a mesclar només les coses bones i divertides en l’apunt-christmes d’aquestes dates.

montilla ridículament disfressat de superheroi de pacotilla per les joventuts socialistes. el peque marcant el seu primer gol a la lliga escolar de futbol sala. l’esmorzar vienès que ens varem marcar una bona colla d’amics blocaires. miners xilens veient miraculosament la llum. la manifestació contra el dictàmen del constitucional. ma mare posant-me sempre dues cullerades més de les que vull. l’emoció pel premi cats. el nen i l’E regalant-me un llibre amb tots els apunts publicats. un servidor oferint cinc botifarres (sense mongetes) a cristiano ronaldo i l’ il•lusió que fa això d’anar descobrint bona gent darrera els blocs que llegeixo.

una mica a l’estil dels personatges de “love actually” de richard curtis, les petites històries paral•leles que enguany hem viscut acaben creuant en l’agradable explosió final que és això de desitjar a tothom que passeja per la catosfera, de tot cor i sense cap obstacle de virtualitat, unes molt bones festes.