dilluns, 13 de desembre de 2010

mvp del 2010

els humiliants contractes-escombraria dels controladors aeris d’aena, el massiu agraïment del poble català a la tasca del constitucional, el premi mary santpere a xose mourinho i cr7 pel foment del somriure als compatriotes més balompèdics i l’abassegador èxit de montilla a les recents eleccions eren, entre d’altres, alguna de les previsibles candidatures a tema estrella del 2010. a casa, malgrat la ferotge competència, no hem tingut cap mena de dubte en atorgar el nostre vot a la procrastinació com a tema de enguany. per unanimitat i sense discòrdies. de carrer.

la procrastinació és (viquipèdia dixit) un trastorn del comportament que t’obliga a deixar per més endavant accions que s’han d’atendre per altres més irrellevants i agradables. a la meva dona, l’E, se li va obrir el cel en llegir que el que ella tot sovint practica (deixar la declaració d’hisenda o treballs del màster pel darrer dia adduint que primer cal ordenar alfabèticament la col•lecció de cedés i llibres o no escollir la roba que vol endur-se a la maleta fins poc abans de marxar perquè, prèviament, és més important amanyagar la gata que dorm tan panxa) no és mandra pura i dura sinó un trastorn sense tractament ni teràpia coneguda.

des del dia que va descobrir que pateix el trastorn de marres, no hi ha ningú que li estossegui. si fem tard al cinema perquè s’empajara llegint les biografies del director penjades a internet, s’empara en la procrastinació. si l’apressem per arribar a l’hora a un dinar, ens respon que no l’atabalem que està procrastinant a consciència, que vindria a significar, més o menys, que és davant de vint parells de sabates (o bosses de mà) intentant decidir quines penjar-se i/o calçar-se. en definitiva, que li diguis el que li diguis, la procrastinació la fa marxar-se de rosetes davant qualsevol retret que li plantegem.

he de reconèixer que són tants, i tant avantatjosos, els símptomes de la procrastinació que el nen i jo també ens hem pujat al seu carro. el nen, quan li dius de parar taula, comenta que primer haurà d’anar al wàter a procrastinar una estona. també, curiosament coincidint amb l’hora dels deures, vol trucar a son àvia, desar la roba que s’amuntega als peus del llit o s’interessa sobtadament per a quin client estic treballant.

jo, sense anar més lluny, estic ara mateix procrastinant mentre escric aquest apunt enlloc d'estar comprant els regals de nadal. el dia 24 a la tarda, quan finalment em decideixi a fer-ho tot xuclant-me inacabables cues, nervis i presses innecessàries, me’n recordaré de la procrastinació, la mare que la va parir i el dia que la varem acceptar com a tema estrella del 2010. per unanimitat i sense discòrdies. de carrer.

48 comentaris:

Álvaro ha dit...

jajaja M'ha encantat aquesta entrada! No en tenia ni idea de que existia un nom per a la reordenació de tasques que dura a terme un mateix. Avui ja me n'aniré al llit sapiguent alguna cosa més.

Llegint el teu escrit, un se sent "partícep" de tot el que expliques, ja que en una o altra ocasió tots hem sucumbit a la procrastinació.

Salut!

Ferran ha dit...

Ho tenia llegit, això de la procrastinació. Perdó per blasfemar, eh?, però... quins collons! Avui dia és fàcil, per a tot hi ha una síndrome al darrera. Ja no existeixen conceptes tan vells i bells com el "despiste", la "peresa", l'"olvidu"... Procrastinem, procrastinem a dojo!

maijo ha dit...

Ufff! Marxo procrastinant...! (però no del tot).
Em sembla divertida aquesta paraula i sabent el que significa encara més. Bona entrada!

Joan ha dit...

Ostres, l'he vist corrent per casa i no sabia com es deia, el gat. Procastriquè? Pocastringent? Pocprogrestinant? Ai lás.
Espera que ho he de buscar al diccionari, sí, ara, just abans de fer allò altre que ja no és tan important, o sí, però que quedarà per després, tard, és clar.

Carme ha dit...

I em vols dir qui no procrastrinem mil vegades al dia... Jo sobretot acostumo a procrastinar, molt però que molt, llegint blogs i escrivint comentaris :) Em pensava que era una fresca i una mandrosa a l'hora de fer les feines, ara ja estic traquil·la, amb una paruaula així em sento tant important! :)

garbi24 ha dit...

i per quan la vacuna? perquè si tots anem agafant el síndrome acabarem molt malament.
Hi ha gent que fa molts anys que ho pateix i no te cap interès en curar-se

TORO SALVAJE ha dit...

M'hi apunto.
A partir d'ara jo també la pateixo.

Goculta ha dit...

No sabia que tenia un nom el meu mal. Gràcies. A veure com ho encaro....apa a dormir que ja he après quelcom avui.

Com sempre sublim sr. meu, sublim

Albert B. i R. ha dit...

Desconeixia l'existència d'aquest mot.Deixar les coses pel final em posa extremadament nerviós. A vegades, però, és inevitable!

Anna Tarambana ha dit...

Aquesta paraula existeix en català? Jo la coneixia en anglès "to procrastinate" i sempre m'havia semblat molt interessant, ara que sé que existeix en català em quedo més tranquil·la! El PC i el blog, a vegades em fan procrastinar! :S

Assumpta ha dit...

Mare meva, mare meva, mare meva!! Això ho van inventar per a mi!!! No entraré en detalls... però això (que diu el vídeo) de tenir 8 coses començades i no acabar-ne cap... uissss m'hi sento tan identificada!!

Un post a mig fer, un mail a mig respondre, la rentadora centrifugant i esperant a que vagi a estendre la roba, unes cartes per tirar a la bústia que ja porto dos dies oblidant, uns escrits que he de passar a Word i enviar per correu a un company de la Parròquia, he de treure el pa del congelador... recordeu aquell jersei de ratlles de colors que s'ha d'acabar?... comentar un blog, preparar la carpeta per la reunió que tinc...

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!

Té cura? :-))

XeXu ha dit...

He mirat el vídeo i gairebé em poso a plorar. No sé si fer això o tallar-me les venes. Ostres, aquest puto concepte ens canviarà la vida del tot, es faran sectes, grups d'ajuda... terrible. No sé si ens ho hauries d'haver explicat...

Josep Lluís ha dit...

Ostres Òscar, em penso que jo també ho tinc això! Però... no té res a veure amb la pròstata, no??

Violeta ha dit...

Vaja, ara ja tinc un nom que defineix exactament allò que no sabia què pebrots era. Paraulota grandíssima, la maleïda...

Consell pràctic: no desesperis. Em sembla que n'hi ha un munt que pateixen aquest transtorn...

Una forta abraçada, Óscar.

rits ha dit...

doncs va, ho confesso: procranostino a totes hores!

mar ha dit...

vols dir que no deu ser una malaltia pròpia dels blocaires aquesta?

aix...
que tots, qui més qui menys, deixem coses a mitges per poder llegir i/o comentar un post d'un/a altre/a blocaire que deu fer el mateix que nosaltres precisament en aquest mateix moment...

procrastinem, procrastinem, procrastinem,...

jo procrastino... tu procrastines.. ell/a procrastina...
nosaltres procras...

tots a procrastinar!

khalina ha dit...

Caram, desconeixia aquesta paraula.
A mi per segons què no m'agrada gens procrastinejar, doncs a última hora, un petit imprevist pot fer que no arribis a temps... Tot i que de vegades acabo fent coses a última hora perquè sembla que llavors corris més.

Ara trobo que de vegades cal prendre's temps per descansar, i mirar finestres o el cel...

òscar ha dit...

posar nom, ÁLVARO, a alguna de les coses que fem no fa que les deixem de fer però, segons com t'ho prenguis, ... sembla que les legitima :)

a mi sempre m'ha agradat allò del "cuentu", FERRAN. la u final l'acaba fent encara més simpàtic i tot.

fa una mica de fila, MAIJO, de "cuentu xinu" o allò tan maco de les "excusses de al pagador" :)

fem molta broma tots els comentaristes, JOAN, però això d'anar retardant les coses fins a darrera hora és tot un art. espero que la conselleria de cultura ens tingui en compte a tots els procrastinadors de mena.

el univers blocaire, amiga CARME, és una de les millors opcions per procrastinar de valent. i moltes hores.

vacuna JOAN? no fotem que se'ns acaba el txollet!

haurem d'anar al CAP, TORO. al centre d'atenció procrastinadora.

després diuen que els virus estomacals són la malatia de moda, GOCULTA. estic per fer-li una tarja al nen, per l'escola, adduint procrastinació. la mestra m'engegarà a dida, com a poc!

a mi també me'n posava, ALBERT. però poc a poc, veient la patent de cors que és per la meva dona, m'hi he anat tornant un fan incondicional :)

has dit a vegades, ANNA? jo crec que és un dels elements que més ens empeny a procrastinar i procrastinar.

La RaTeta Miquey ha dit...

i jo que creia que la intel·ligència emocional era el quid de la qüestió!!!

Anna ha dit...

i dius que no és excusa? quan em preguntin per què perdo el temps de forma tant patològica, a partir d'ara els enviaré el link de viquipèdia.

òscar ha dit...

això és el millor de tot ASSUMPTA: no té cap mena de cura. per tant, un/a pot seguir fent però, ara, amb tota la legitimitat del món. com he dit, a l'E se li ha obert el cel.

t'has oblidat, XEXU, dels programes de tele que faran de la procrastinació el seu tema estrella. rodríguez meméndez i belen esteban tenen els seus dies comptats! :)

a mi, JOSEP LLUÍS, culer de mena com tu; el primer cop que ho vaig escoltar em va fer venir al cap un nom (robert) i un cognom (prosinecky). crec que això meu sí que és una veritable malaltia! :)

no-no VIOLETA, a horse d'ara ja no estic gens desesperat. estic resignat, al menys amb la procrastinació de la meva dona :)

bufff RITS ... crec que aquest club acabarà tenint més associats que el súper 3.

la meva dona, MAR, no és pas blocaire i procrastina que és un festival. cada dia i un munt de cops.

a mi m'atabalava abans, KHALINA. ara ja he optat per allò de unir-se a l'enemic sinó pots acabar amb ell.

Jordi ha dit...

És a dir que seria el contrari, si no ho he entès malament, del no deixis per demà el que puguis fer avui? Sento, però, dir-te, que no m'agrada procrastinar! Acabaria dels nervis! Encara que, tot és començar, no? Saps què, que abans de començar a procrastinar, me'n vaig a procrastinar a un altre bloc.

En llatí existeix, aquest verb?

Assumpta ha dit...

Hola!! Estic procrastinant!! :-))

Assumpta ha dit...

JORDI BANYERA: Procastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà")

Assumpta ha dit...

O sigui:

procrastinar (Del llat. procrastinare). 1. tr. Diferir, aplaçar.

m.eugènia creus-piqué ha dit...

He rigut molt amb el teu post i ara parlant de la procrastinació et diré que es una paraula que mai havía sentit.

fra miquel ha dit...

Ospa! No sabia que el que estic fent ara mateix tenia un nom!
Molt bo el vídeo, i clarificador

abraçada

PS: i dius que no te tractament terapeutic possible? Ai!

Sílvia ha dit...

Hola Òscar
No puc comentar. Estic procrastinant, ji,ji
salutacions

Esther ha dit...

Boníssim text i vídeo, el que no sé si és tant bo el fet que m'identifiqui tant
salut!

montse ha dit...

Quina paraula més rebuscada, sort que es refereix a mobles i no a la vida.

Salut!!!

òscar ha dit...

sembla que la intel·ligència emocional, RATETA, ha deixat de ser el quid de moltes qüestions. en no res, apareixeran llibres, teòrics i cursos de cap de setmana de la procrastinació. o no.

el link de la viquipèdia deu ser dels més enllaçats de la xarxa, ANNA. al menys la meva dona me'l mostra un quants cops a la setmana.

jo era com tu JORDI i mire'm ara. abogant per la procrastinació positiva a la catosfera i a la vida.

jajaja ASSUMPTA. jo, ara mateix, també. de fet, després d'unes inacabables setmanes, des d'ahir que procrastino ben a gust per tots els blocs. m'ho mereixia (ho escric en català perquè en llatí no passo del rosa-rosae).

jo tampoc, M EUGÈNIA, fins que la "listilla" de la meva dona va començar a emprar-la com a patent de cors per tot el que fa o, millor dit, el que no fa :)

res-res FRA MIQUEL: sembla que la resignació és, de moment, el tractament més idoni. resignar-se procrastinant, vull dir!

la patologia més estesa entre tots els blocaires SÍLVIA. una patologia, tot s'ha de dir, una mica de broma.

no t'has fixat, ESTHER, que gairebé tota la comunitat blocaire s'hi identifica? sembla, doncs, que ja sabem quin és el virus que tenim inoculat!

la paraula té la seva conya, MONTSE. potser per aquesta raó un l'acaba recordant perfectament i ... practicant! :)

starbase ha dit...

Jo la vaig aprendre ja fa un temps (crec que via microsiervos, que per a aquestes coses és tremendo) i la practico. I must confess XD

Procastinar rules!!

sànset i utnoa ha dit...

"Procrastinar", quin verb que m'acabes de regalar!

*Sànset*

Deric ha dit...

ostres, m'encanta la procrastinació, així que no és mandra, sinó un transtorn... què bé!

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

procratinar o prioritzar segons criteris propis, si és que no ho he entès malament...

sempre s'aprèn quelcom de nou, veus?

m'agraden les historietes quotidianes!

salut

_MeiA_ ha dit...

JAJAJAJA que bona l'entrada, mai hagués dit que el meu mal tingués aquest nom... tots els mals tenen noms malsonants, en canvi aquest m'agrada! :)

kweilan ha dit...

Jo ho pateixo des de petita i em sembla que ja no té remei. Bon apunt!

Albert ha dit...

Tots sabem que és millor no deixar per demà el que puguis fer avui, però a la llarga sovint acabem fent el contrari. A mi, per exemple, a l'hora d'estudiar em venen ganes de fer coses que mai havia pensat que m'agradessin...
Adéu!

El porquet ha dit...

Cony, aquesta obsessió humana de classificar-ho tot, i d'anar posant noms a tort i a dret...

M'he hagut d'aturar cada cop que llegia la parauleta, ja que m'hi entrebancava mentalment... serà que el meu caparró procrastineja, o com es digui, i el vull fer llegir quan realment vol estar als núvols.

òscar ha dit...

que ruli, que ruli :) la procrastinació STARBASE.

i de la "d'atulladerus" que t'acabarà treient SÀNSET. temps al temps.

per fi, DERIC, un trastorn no només confesable sinó, també, del que un en pot estar orgullós.

sense historietes quotidianes, JOAN, la quotidianitat seria molt més pesada. això segur.

més que bonic enrevesat, MEIA. potser això és el que el fa bonic.

suren procrastinadors com a bolets KWEILAN. potser serà més senzill buscar quí no ho és :)

buffff ALBERT ... quan jo estudiava, en el fons, altra cosa que procrastinar no estava fent.

sí-sí PORQUET; a la mandra de tota la vida (o "cuentu", o "peresa, o a les excuses de mal pagador) ara se li ha de posar un nom que el legitimi. però mira, per posar que no quedi.

jordicine ha dit...

Doncs he descobert una paraula nova. Ets un pou de ciència, ÒSCAR. L'apunto al meu diccionari perquè crec que la faré servir força a partir d'ara. Una abraçada.

Cromlec ha dit...

M'apunto a la moguda de culpar de la meva mandra per fer segons quines coses a la procrastinació. Gracies per passar pel bloc.

Salut

Alyebard ha dit...

El procrastinador és un perfeccionista disfressat de inepte

òscar ha dit...

JORDI de ciència, el que es diu de ciència, no crec que sigui massa pou. ara, de quedar-me amb tonterietes de lletres totes les que vulguis i més.

gràcies de res CROMLEC. hi seguiré passant tot el sovint que pugui i ... sense l'excusa de la porcratinació :)

ara li diré això a la meva dona ALYEBARD. segur que la faré contenta! :)

pati di fusa ha dit...

uau!!! quina gran descoberta, òscar! aquesta informació la podria aprofitar perfectament per a les meues "curiositats lingüístiques". ;)

jo també sóc una procrastinadora crònica, i no, no té cura. a més, el termcat defineix la procrastinació com una tendència patològica, glups... :S

òscar ha dit...

és el nou "txollet" del segle XXI, PATI DI FUSA. l'ajornar feines desagradables ja no serà el mateix amb això de la procrastinació. que tremoli la patronal!!! :)

el paseante ha dit...

Jo també ho faig això. El 5 de gener vaig comprar els regals de Reis de 19:30 a 22:00 de la tarda-nit. Em va anar d'un pèl. Què havia fet a la tarda? Netejar els vidres de casa.

Disculpa per comentar-te amb tant de retard, Óscar.

òscar ha dit...

això és procrastinació en estat pur PASEANTE. apurant apurant tot i que, la veritat, ho entenc ja que la neteja dels vidres esdevé un dels actes més importants de qualsevol llar amb cap i peus.