dilluns, 4 d’octubre del 2010

el rei del gag

el desaparegut vázquez-montalban, a més d’autor de novel•les que no he tingut l’oportunitat de llegir (per culpa de la pèssima política d’oportunitats lectores de zapatero), expert gastrònom i culer militant, va conquerir la simpatia ciutadana empescant-se la brillant cita post-dictadura “contra franco vivíamos mejor”.

el codi de (quatre) barres que ha identificat durant dècades els catalans com éssers genèticament poc dotats pel humor ha anat, poc a poc, modificant-se gràcies a l’èxit mediàtic d’alguns compatriotes. sense oblidar-nos de la bèstia dels monòlegs que va ser joan capri quan la plaça francesc macià s’anomenava calvo sotelo; eugenio, de negre arbitral i rictus seriós, va obrir un camí de re etiquetatge humorístic nacional que després andreu buenafuente i la seva factoria ha sabut mantenir per les ibèries. ara tindrem fama d’insolidaris i anticonstitucionals, però no pas de rancis.

només tenint en compte que el sentit del humor és un dels sentits més personals i intransferibles que existeixen, es pot entendre que el meu amic juanjo i un servidor defensem, amb certa vehemència, que el més gran humorista que mai ha tingut catalunya és joan gaspart. (glupppps ... intueixo la monumental xiulada)

aquest home ens ha obsequiat amb gloriosos moments hilarants que haurien de tenir un lloc de privilegi al museu catala del riure indiscriminat (MCRI). marxar a montserrat, al descans d’un partit, per demanar-li en persona a la moreneta que el barça remuntés era un dels seus sketchs més recurrents.

no sols de verges bronzejades vivia el repertori de gaspart. banyar-se al tàmesi (algú, ni que sigui un peix anglès, s’ha banyat mai en aquest tèrbol riu?) com a celebració de la primera copa d’europa, pagar a l’encarregat de la megafonia del bernabeu una pastarada gansa perquè posés un munt de cops consecutius l’himne del barça o reinventar el català dient “vispresident” a la paraula que la resta de mortals diem “vicepresident” han estat alguns dels seus acudits més celebrats.

però pel meu humil gust, els moments més antològics de gaspart eren quan desdoplegava la seva personalitat com si fos una mena de baró ashler culer. si, per exemple, un periodista li preguntava què li havia semblat una actuació arbitral polèmica; l’amic joan responia dient que com vispresident “l’àrbitre era humà i, per tant, susceptible d’equivocar-se” per tot seguit declarar que, com a soci del barça, pensava que l’home de negre era “un monumental lladregot” de la mateixa casta que el dioni i bonny&clyde.

ara, en plena presidència invisible d’en rosell en la que tot plegat sembla ser una bassa d’oli, el meu amic juanjo i jo enyorem les doctorjekyllades (i misterhyades) del tronxant gaspart, les anades i tornades a la muntanya dels escolanets i les bretolades de hooligan que l’amic joan ens oferia jornada rere jornada.

ara, el meu amic juanjo i jo, pensem que malgrat els títols i celebracions dels darrers anys “contra gaspart rèiem molt més del que ho fem ara”. la culpa, està clar, és de zapatero i la pèssima política de foment del humor català que desenvolupa el seu gabinet.

63 comentaris:

lisebe ha dit...

jajaj serà això la culpa es d'en Zapatero!!i de nosaltres que no entenem d'humor oi??
El video es xulo!!

Petonets Òscar

starbase ha dit...

De tant en tant, en la soledat del meu menjador deixo anar un 'baixcapconcepte' i un 'temasanjat'

Són els ecos d'un passat miserable i espatarrant, el 'm'estic posant com un bacó' és clarament insuficient per a la representativitat del càrrec. I de l'actual cara de pà no n'espero cap mostra de brillantor.

Quins temps, quan els pecidents eren constructors i amos d'hotel. Ara directius de multinacional esportiva... nchts..

Alyebard ha dit...

brutal!

romanidemata ha dit...

destruir tot el que toca, ens pot deixar glaçats, però a la contra!

salut i intel·ligència!

Anònim ha dit...

Quan va arribar a President, tota la gràcia que feia de vicepresident es va convertir en pena i desesperació cap a la seva figura. No oblidaré mai aquell dia que es va quedar escoltant els xiulets de tot el Camp Nou. Quin tros d'incompetent!

TORO SALVAJE ha dit...

Rossell existeix?

Em sembla que es un holograma.

Jesús M. Tibau ha dit...

un personatge que potser feia riure per no plorar. No el trobo a faltar, sincerament

Anònim ha dit...

Oscar, jo crec que t'oblides del "pallaso llest" de la parella Nuñez-Gaspart, perquè n'hi ha humoristes que tot sols fan riure (Eugeni, Mary Santpere, Gila, etc.) però n'hi ha d'altres que sense "l'altre" només fan pena (Abbot i Costelo, Martes y Trece) ... o sigui que si finalment aconseguiu fer el museu, no pots deixar-te "baix cap concepte" al pecident, "quicir" President Nuñez ... per cert quins temps (Mendoza, Gil&Gil, butanito ... aquello sí que era fútbol !!!!)

Garbí24 ha dit...

Mira si és gran el seu llegat que encara ara ens fa riure...cada dilluns al crackovia.
Un president per oblidar

Sergi ha dit...

Saps, a mi m'entra el riure quan Xavi fa una ruleta de les seves i deixa assegut a un contrari, quan en Piqué fa un desplaçament de 50 metres i la pilota cau al peu del davanter, quan l'Iniesta posa la directa i se'n va de tres, quatre, cinc..., quan el Pedro perd una pilota i persegueix el contrari fins que la recupera, i sempre ho fa, o quan el Messi... quan el Messi..., és igual, m'entra el riure només de veure que juga Messi. Ric perquè penso 'què cabrons que són aquesta gent, com poden ser tan bons?'. Són uns desgraciats. Com humilien el contrari. Sense fer-ho. Només perquè són superiors. I jo ric. Miro el meu company de mirar partits i els dos riem. I els dos diem 'què cabrons'.

Prefereixo que em facin riure els jugadors d'aquesta manera. El president, sigui qui sigui, calladet està millor. Ja n'hi ha hagut massa que ens han posat en ridícul. Tots recordem els llambordins, no?

neus ha dit...

a mi en Burns em fa gràcia, en Gaspar em fa por i tu em fas riure!
(quina gràcia, ara a més de llegir-te t'escolto :P)

rits ha dit...

Què se n'ha fet del Gaspar? ups, crec que prefereixo no saber-ho!

Ferran Porta ha dit...

Buf, em queia força malament, el pàjaru. Jo tampoc no el trobo gens ni mica a faltar.

Carme Rosanas ha dit...

JE, JE, JE... DIVERTIT EL TEU ESCRIT... PERÒ JO SÓC DELS QUE NO EL TROBO A FALTAR GENS.

el paseante ha dit...

Quina manera més fina de dir-li franquista al Gaspart. Contra ells vivíem millor :-) El que no he entès és allò de la pèssima política d'oportunitats lectores del Zapatero. Crec que és un acudit, però no el pillo.

òscar ha dit...

o (no descartis l'opció més probable LISEBE) la culpa és meva que tinc uns referents humorístics que déu ni do. :)

el llistó del passat miserablement espatarrant és, STARBASE, tan alt que se'm fa difícil pensar que es pugui superar. ara els presidents no es juguen la pasta del club al pòker (sanz), ni es lien a mamporros a la seu de la lfp (gil vs. caneda) ni canten a l'aeroport que és polac qui no boti (mendoza). ara, com has dit, són directius de multinacional esportiva. temasanjat!

el personatge ho era ALYEBARD. em va saber greu que el sant andreu no aconseguís l'ascens a segona especialment pel fet de no veure'l més sovint dient la seva.

hi ha molta gent que es passen la vida sencera fent-ho, JOAN. uns reis mides però ... a la contra.

tinc aquesta escena ben gravada com una de les seves millors actuacions, ALBERT. demanant que el deixessin sol a la llotja i ell, allà enmig, com un ninot de fira rebent tots els pals en forma de xiulets. seré un raro però, jo, encara ric.

en plena era virtual, tenir un presi 2.0 sembla que és el que toca TORO.

és passat JESÚS. i en humor, com en tantes coses a la vida, el pas del temps ens fa variar els gustos.

a mi, de nuñez, el que més m'agradava era la casa a puigcerdà amb el gos plutant brincant pel jardí. era una època força canina ja que, si no recordo malament, també va conrear certa fama óscar porta, gos del president pablo-pablito-pablete porta :)

l'original continua sent molt més divertit que la caricatura del crackòvia, JOAN.

els nostres ens fan xal·lar cada setmana XEXU, fins i tot quan no els hi acaben de sortir les coses rodones del tot. però aquella cerimònia del despropòsit setmanal, aquell a veure qui la fa més grossa d'en gaspart i la parentel·la de dirigents de l'època (gil, mendoza, caneda, lopera dient borratxo al del sevilla, etc) a mi em partia del riure.

has/hem posat veu i cara als escrits, ELUR. i, al contrari que passa a la ràdio, ara encara fa més il·lusió! :)

el busco al club del chiste i d'altres programes de riure però, de moment RITS, continua en un cert anonimat hoteler.

oju que no acabi engegant (ara que s'ha posat de moda FERRAN) un grup de facebook titulat "si aconsegueix 10.000 admiradors, gaspart es presenta a les eleccions generals sota l'eslògan temasanjat".

pobrissó CARME. :) la catosfera està donant l'esquena a aquest insigne personatge.

i, a més a més amic PASEANTE, té pebrots citar-lo com humorista català quan no sé jo si massa sensibilitat catalana en tenia. l'acudit tampoc l'entenc jo massa bé però com zapatero té culpa de gairebé tot, he pensat que també hauria de ser el culpable de que encara mai no hagi llegit res de vázquez montalban.

òscar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
montse ha dit...

Per sort aquells anys negres ja forment part del passat.

Salut i bona punteria!!!

Jordicine ha dit...

Però estem més tranquils ara, no? De Gaspart recordo una frase, tornant d'un desplaçament, quan se'l va intentar entrevistar i va dir als mitjans que no tenien "caritat humana". Suposo que va ser després d'una derrota. Bona reflexió, ÒSCAR.

sànset i utnoa ha dit...

Joan Gaspart, que sempre va tenir com a mentor en Pich i Pon, un dels humoristes més clàssics de tan nostrada terra!

*Sànset*

nadeia ha dit...

Al MCRI no pot faltar-hi un document gràfic d'en Joan Gaspart ballant: no hi ha home a la Terra que coordini menys els moviments!! ;))

Noctas ha dit...

jajajaja la Sandra Rossell és una sosaina sense remei. El senyor Gaspar era un pallasso divertit, almenys et feies un fart de riure amb ell. Pel que fa al Senyor Montalban l'admiro moltíssim. Les seves novel.les políciaques són boníssimes! Recomano La Rosa de Alejandría

Jordi ha dit...

Aquest Gaspart és aquell de "Gaspart demisión!!"?? Aquell que va aguantar impertèrrit la xiulada a la llotja del Nou Camp? Aquell que parlava en xinès i d'altres idiomes? Aquell... yo soy aquell?? El saben aquell que diu...??

Creu de Sant Jordi i canvi de nom del carrer Aristides Mallol per carrer de Joan Gaspart! Bé, tema sanjat i punto!

Què et semblaria un duet Carmen de Mairena - Joan Gaspart? Aquí deixo la pregunta!

Irene ha dit...

Per mi el moment més hil·larant és el que va parlar en xinès. Boníssim!

Assumpta ha dit...

Jo recordo quan va fer aquelles declaracions en xinès... em vaig quedar al·lucinant!! Què foooooooooort!!! :-)))

Per cert, que m'ha fet molta gràcia el comentari d'ELUR que diu que ara, a més, t'escolta!! Siiiii :-)))

Marta Contreras ha dit...

T'has oblidat del fantàstic humor del tricicle i del pèssim humor de la Trinca :)

Jo de gasparades no en conec pas gaires, per sort.

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Aquestes persones amb doble personalitat em fan molta gràcia. Mai saps amb qui parles.
Salutacions

Albert ha dit...

Segons tu, ara els del Sant Andreu s'ho deuen estar passant molt bé, no?

Poca broma que aquest cop la final torna a ser a Wembley. Potser més d'un aficionat (encara que no sigui conegut) es llança al Tàmesi imitant a l'ex-vispresident.
Adéu!

Joana ha dit...

Gaspàr, Núñez, laporta, Rosell...mmmm el Barça s'ho hauria de fer mirar. Em quedo amb el wapo d'en guardiola :)

òscar ha dit...

bé MONTSE ... :) jo encara conservo l'esperança que li atorguin algun càrrec honorífic.

recordooooooooo aquesta frase JORDI. de fet recordava "per caritat humana". :) es que era molt de missa el sr.gaspart!

però va acabar creant, SÀNSET, un estil ben propi. sort que sense seguidors )

no t'oblidi's, NADEIA, d'ortega cano pel que he llegit, robocop ballava millor que ell.

em toca, ja, llegir a montalban NOCTAS. massa anys ja trobant sempre una excussa o altra

em semblaria per entrar al llibre d'or del cor de l'anginesca JORDI. un duet que no pararia de fer bolos per tots els municipis del país. i jo ... seguint-los! :)

ohhhhhhhhhhh IRENE ho va brodar! "rivaldo no serà traspassat. voleu que us ho digui en xinès? txin-txan txon ...". genial!

jajajajaja. ai ASSUMPTA, això de posar cara i veu als apunts els fa encara més interessants. per cert ... aniversari de ta germana en portes, oi?

del tricicle, MARTA, em tronxava amb el partit de tennis d'slàstic i amb tot, però tot, "èxit".

gaspart tenia múltiples personalitats SÍLVIA i no sé si cap massa destacable, la veritat.

a sant andreu, si gaspart fa de gaspart ALBERT, tenen anys i anys de divertiment garantit. estic per traslladar-me de barri!

t'has oblidat l'efímer enric reyna, JOANA. també tot un personatge.

Six X ha dit...

saps que no recordo res del que has explicat? serà que tinc memòria sel·lectiva...

Assumpta ha dit...

Demà, demà :-)))

Assumpta ha dit...

Oscaaaaaaaaaaaar!!! correeee!!! vina aquí!!

https://www.blogger.com/comment.g?blogID=4453146328552021433&postID=219432383625627496&isPopup=true

Estan parlant de Bonys, Bucaneros, Tigretons i coses així!! segur que tu els coneixes millor que ningú!! :-DDDD

Assumpta ha dit...

Ostres, queda l'enllaç tallat!!... Bé doncs, que vagis a cal Sànset i la Utnoa... correeee!! :-DDD

Esther del Campo ha dit...

Es va banyar Gaspart al Tàmesi???? :-O
Jo que després de tastar un horripilant fish&chips, probablement pescat en aquell riu, vaig pensar que hauria d'estar prohibit acostar-s'hi a aquella marea negra (menys per anar a la Tate Gallery, és clar).
Jo un dia el vaig veure en vivo y en directo a en Gaspart, fent un discurs en no sé quina història. I tenia el seu ganxo eeh, que la gent l'escoltava com si d'un monòleg de'n Buenafuente es tractés :)

òscar ha dit...

no tenir gaspart a la memòria, SIX, és com no saber quí es en pachuli: prescindible.

avui passo pel facebook ASSUMPTA i li deixo una felicitació!!!

sí ESTHER, sí. al tàmesi i amb dos pebrots. què txula és la tate! jo vaig estar a la modern dos dies embadalit com un tòtil contemplant instalacions audiovisuals i altres "modernitats". el british, en canvi, va ser un pim-pam.

Álvaro ha dit...

Aquest home sí que sabia com escalfar un derbi R. Madrid - Barça. Les seves declaracions incendiàries abans i després dels partits eren antològiques.

Llàstima que abans, durant la seva presidència, no existissin programes d'humor semblants al Polònia o al Crackovia, perquè hauria donat molt de joc.

I ara hi ha el "pan sin sal" del Rossell... quin paio més ranci.

Anem d'extrem a extrem.

Salutacions!

kweilan ha dit...

Una mica avorrit potser ara. Bon apunt!

òscar ha dit...

el gaspart original, ÁLVARO, tot ell és (i era) la millor de les caricatures. al polònia, o al crackòvia, només ell podria fer d'ell mateix. si per mi fós, li atorgava una presidència honorífica ja! sense consultes ni romansos :)

ara resulta avorrit, KWEILAN, perque està abduit per ves a saber què. estic per apuntar-me a hoteler :) només per seguir gaudint-lo!!!

VERD ha dit...

Home, a mi el que em feia és pena, tenia ganes de fer-ho molt bé, sentia els colors i no en feia una de bona!

I el Rossell sembla transparent...

Ara això sí, hem rigut tots plegats. Molt bones les fotos del post.

Salutacions,

merike ha dit...

Divertit, felicitats!

òscar ha dit...

la passió culer crec que ningú mai li ha posat en quarentena, VERD. els seus "sketchs", pel que he llegit als comentaris, no a tothom li resultaven tan divertits.

gràcies MERIKE. el mèrit és d'en gaspart.

Assumpta ha dit...

Oscaaaaaaar!!! Passa per aquí, que t'he fet una pregunta als comentaris :-DDD

http://unaltreinvent.blogspot.com/2010/10/barcelona-compte-enrere-pol-marsa.html

Grigri ha dit...

Ostres, doncs no havia fet mai aquesta reflexió... gaspart-humorista... hmmm... la veritat és que jo també recordo moments apoteòsics d'ell!!!
Aquell dia que es va posar a dir allò del "xin xun xin xan xao..." jajaja... parlant xinès... hahahaha...

Sí que era tot curiós veure un senyor aparentment tant seriós amb aquella planta de senyor respectable, i que perdés la compostura amb aquella facilitat!!! dit d'altra manera: un culé energúmen com qualsevol altre... jajaja..

I no trobes a faltar també un "al loro!!"... en Laporta també n'ha fet unes quantes pel MCRI!!!

òscar ha dit...

el "menu" llibreter consisteix, apreciada ASSUMPTA, en abusar del "buffet lliure" que és la biblioteca pública del costat de casa (vapor vell -un edifici espectacular-). n'he agafat tres per aquest pont: "t'estimo si he begut" de la mediàtica empar moliner, "los mejores cuentos" de sergio pitol i "sakamura, corrales y los muertos rientes" de pablo tusset. suposo que un parell me'ls acabo!

la roda de premsa en xinès, sembla GRIGRI, que és a joan gaspart el que el telèfon a gila o l'empanadilla als martes y trece. laporta, a partir de cert moment, va deixar de fer-me cap mena de gràcia. tot i així, el seu "al loro" i l'striptease a l'aeroport no poden faltar al MCRI.

Aniquiladora ha dit...

Jo sóc molt culé, pero l'era d'en Gaspart em va deixar glaçada. No el vull veure ni en pintura. Crec que ara es Presi d'un club més petit, el Sant Andreu i ja està pensant en fer negoci venent els terrenys... Tot un cràpula, per a mi, és clar.

Petons.

khalina ha dit...

Jo tampoc el tinc gaire present, clar que pel que expliques era riure per no plorar.
Ara que tu amb els teus escrits sempre m'ho fas passar molt bé.

òscar ha dit...

en gaspart, com molts d'altres ANIKI, porta el símbol del dòlar permanentment escrit entre cella i cella. desconeixia que estigu´s gestionant cap venda de terrenys del sant andreu (de fet, pensava que allà només hi feia que perdre peles) però, la veritat, no em sorpren. petons.

així era KHALINA; riure per no plorar però amb un toc d'enèrgumen, d'anat del terrat, que va acabar donant uns aires moooolt divertits a la junta del barça.

Cesc Sales ha dit...

No se si el millor, però si un dels millors, amb Núñez, de lahistòria de l'humor català. Rèiem més, però no gaudíem tant amb l'equop

Albanta ha dit...

He deixat algo per tu al meu blog, si vols passar-te a arreplegar-ho...
Besets des del Sud

meloenvuelvepararegalo ha dit...

D'en Gaspar no puc opinar gaire, però realment en queia bé.

Això de les polítiques lectores o no d'en Zapatero tampoc no ho he entès, potser com que m'ha impactant tant el vídeo aquest i m'ha transmès una sensació de calfred ara abans d'anar a dormir, m'hauré quedat desubicada.
Salutacions...

òscar ha dit...

l'equip posava de mala bava, CESC, mentre aquest duet humorístic acumulava gags com cortines de fum.

m'hi acosto ara mateix ALBANTA. anticipadament ... moltes gràcies!

m'he explicat malament MELOENVUELVEPARAREGALO. a gaspart, en el seu moment, se'l va acabar culpant de tot: dels números vermells del barça, de la mort de manolete, de la taca que deixen els diaris als dits ... si fa no fa com zapatero ara.

Assumpta ha dit...

ANGINESCUUUU!! enhorabona pel C@TS!!! :-DDD

Gabriel ha dit...

Ja sé que tocaria en aquest comentari escriure quatre paraules sobre el que has escrit i sobre en Gaspart que semblava l'ànima inseparable del Núñito de la Calzada...
Però és que l'emoció em desborba en aquests moments i necessito dir-t'ho:
Enhorabona!!! Moltes felicitats!!
Ets un putu crack! Has guanyat dos anys seguits un Premi Cats...
Enguany Premi Cats blog divertit.
Moltíssimes felicitats per despertar-nos en cada post l'oxitocina, que és allò que es desperta quan hi ha bon rotllo. Molt necessari en el món que vivim.
No he seguit la gala en directe, així que et demanaria si fossis tan amable que poguessis reproduir en el teu blog el discurs de recollida del Premi.
Espero que no sigui com el discurs de l'Almodovar a Hollywood dient aquella llista interminable de Sants i Verges.
(Bé, la de la Cueva, te l'accepto!)
Una salutació!

òscar ha dit...

moltíssimes gràcies, wapissíma! va ser tota una festassa de la catosfera i un plaer trobar-hi un bon grapat d'amics entre els premiats. la força anginesca ... continua més viva que mai!

moltes gràcies GABRIEL. qui m'anava a dir a mi, quan vaig començar a escriure foteses en un bloc, que aquesta suma de xorradetes agradaria la gent? m'agrada escriure (és evident) però el que més m'agrada és (ara em poso un pèl circumstancial) intentar llevar-me i anar a clapar amb un somriure a la cara. les verges de la cova, l'oxitocina i una bona memòria per les tonteries hi ajuden. i molt! una abraçada company!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats pel premi; el teu humor crea addicció!

òscar ha dit...

moltíssimes gràcies, JESÚS un plaer compartir candidatura i premis amb la colla de cracks que van ser-hi presents

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Enhorabona pel premi :)
salutacions

Anònim ha dit...

Queda clar que amb Gaspart hi havia molt del què xerrar però a mi, especial gràcia no me feia. Igual mai vaig entendre el seu sentit de l'humor intel·ligent... Ara el que sí m'ha fet riure és la semblança d'ell amb el personatge dels Simpsons!

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE
OSCAR

ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER Y CHOCOLATE.

José
Ramón...

Montse ha dit...

Per mi, ja està bé allà on és...
(Per cert, algú sap on és? XD )

Guspira ha dit...

Felicitats pel premi!!!

òscar ha dit...

moltes gràcies SILVIA. m'han tocat uns dies de llarg descans blocaire però ara ... sant tornem-hi!

són clavats CATERINA. i no sé jo si el seu humor massa massa intel·ligent ho era però ara, vist amb el temps, al menys es torna menys greu i patètic que abans. :)

encantado JOSÉ RAMÓN. seguro que seguiré tu talento y pasión en tu bloc.

si no estic equivocat, MONTSE, crec que segueix fent les "delícies" de la gent de sant andreu. crec.

moltíssimes gràcies GOCULTA. un gran premi i una gran cerimònia d'entrega.