dimarts, 6 de juliol de 2010

el que fa l'avorriment

el que fa l’avorriment quan t’has quedat el cap de setmana més penjat que un espetec de vic. comptes 1, 2, 3, 4, 5 i, ara sí, el farsa d’en màrius serra mentre la dona s’està regalant una hidratació i massatge corporal al balneari de les vilas del turbón. té collons la cosa. segueixes el solitari recompte 7, 8, 9 i el segon exemplar en català que m’apareix és el com una novel·la d’en daniel pennac i penso que el nen, a casa d’un amic d’escola, deu estar comptant també (per desenes) partides a la play. té collons la cosa.

doncs sí, més penjat que un espetec de vic, assassino els minuts fent un acurat recompte idiomàtic dels llibres que okupen les lleixes de la saleta de casa i el resultat de l’escrutini no em plau gens. molt autoproclamar-me hereu del timbaler del bruc i del capità enciam, molt defensar núria feliu i guillermina motta com a grans dives universals de la música, molt desitjar que klose tingui un partit inspirat davant la parella de la carbonero però, quan toca comprar un llibre, semblo un tertulià de intereconomia.

sempre hi ha excuses, això sí. que la fidelitat lectora pels castellans vila-matas i bolaño rebenta qualsevol estadística, que algunes edicions catalanes tarden més en sortir al carrer i solen ser un pèl més cares i que, els dos darrers anys, la voluntat familiar passa per llegir en la nostra llengua quan podem escollir. però, tot i així, el 76,3% contra un trist 23,7% quadribarrat explica que la nostra voluntat ofereix uns resultats més aviat patètics.

em ve al cap, mentre la dona deu estar ara immersa en plena lodoteràpia i el nen jugant al pro evolution soccer, un estudi comentat per un professor de la uni sobre hàbits televisius. els enquestats, molt majoritàriament, responien que el model de tele que desitjaven era de caire cultural (amb reportatges d’animalons, història, viatges, etc) però que, quan tocava fer d’espectadors, miraven allò anomenat tele escombraria. la raó (i no és conya) és que tothom pensava que ja estava prou conreat intel·lectualment i que, per tant, podien permetre’s el luxe de mirar programes sense una exigència mental massa elevada.

potser passa una cosa semblant amb els llibres en català. com ja el parlem i escrivim exemplarment i com ja som uns més que dignes hereus del timbaler del bruc i del capità enciam; no ens volem prendre la molèstia de buscar si hi ha edició catalana del llibre que ens agrada.

faig zapping a la tele, cansat de recomptes llibreters apocalíptics. el trenta-tres fa un documental d’un país africà i altra cadena un programa de xafarderies rajant de pepe navarro i yvonne reyes. acabo mirant el del cor.

té collons però és el que fa l’avorriment quan et quedes el cap de setmana més penjat que un espetec de vic.

40 comentaris:

Goculta ha dit...

Mira, hi ha caps de setmana de tot, el meu ha estat un pel surrealista i en definitiva les darreres hores de diumenge tambe comptava els minuts per tornar a la rutina... i deixar enrere la bogeria transitòria

Dissortat en l'exili ha dit...

Doncs sort la teua que has passat un cap de setmana sol. Ja volguera jo algun de tant en tant xDDDDD I si tu tens en les prestatgeries més llibres en castellà que en català, imagina't ací en el País Valencià on l'oferta és molt menor. Jo en tinc de ben pocs en la nostra llengua i no serà perquè hi ha pocs...

I remate dient: Òscar, jo vull ser un espetec de Vic un de cada sis findes. És demanar molt??? xDDDD Té collons la cosa, i tu queixant-te!!!!

Salut!!!

Ferran ha dit...

Ep, a comprar literatura en català, però ja! I home... Yvonne Reyes? Pepe Navarro? No, home, no, tú no!!

Au va, Òscar, a pillar llibres en la nostra llengua i a desintonitzar tooots els canals on surt penya freak d'aquesta. I si et mengen el tarro y et tornes com ells??

Albert B. i R. ha dit...

Entre les dues opcions, millor apagar la tele! Sempre es pot estar per Internet, que hi ha milers de coses més interessants que per la TV!
Sobre el % de llibres en català, en castellà només tinc els que em tocava llegir per l'escola i a la universitat. No sóc molt de comprar llibres, i potser per això m'hi fixo més amb l'idioma que ho faig.

lisebe ha dit...

Doncs es curios els homes pateixen mes d'avorriment que les dones quan ens queden a soles a casa per qué será?
Jo son poques les vegades que tinc aquesta opció mes bé diria que el que es diu avorida no recordo quan hi estat. I si tinc una estoneta a la tele tinc Imagenio i m'agrada molt el canal Historia, Odissea, National Geografic i si no em poso música per variar. De llibres només quan me'n vaig a dormir i mes d'un a vegades fins tres he tingut per acabar i així distreu-re la ment abans de fer nones, perque ja tinc suficient en la feina i d'internet també passo olimpicamnet.

Així que aquesta cosa de comptar per avorriment no la pateixo jaja a casa sempre hi han coses a fer.

Petonets guapissim

instints ha dit...

ja t'entenc ja, a mi també m'ha passat això, i els minuts són eterns. Un altre dia, quan vegis que t'has de quedar com un espetec de vic, fes un post al blog i t'enviem algun llibre en català amb missatger express. L'altre dia vaig començar a remenar fotos, records i cartes escrites, i vaig aprofitar per fer neteja. Sempre remeno per casa quan veig que m'he de quedar com un espetec de vic.

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Així que Pepe Navarro és el pare de la criatura...Bé, no ho sé, que jo no miro aquests programes.
salutacions
Sílvia

Bargalloneta ha dit...

però de tant en tant va taaaaaaaaaaaaaan bé!!!!!

maria ha dit...

Doncs l'avorriment també et fa treure bons posts^^.No crec que tothom sigui igual,a mi m'agrada buscar l'edició catalana i si no hi és pregunto si hi serà i si és així m'espero.
Uau!Quina cançoneta!!Que bona!

rits ha dit...

el tema es complica en les edicions de butxaca. Mai trobes el que busques en català, sempre els tenen barrejats català-castellà i quan finalment el compres en castellà perquè necessites tenir-lo i llegir-lo, doncs llavors, a la segûent visita,.... el veus allà, a primera fila acabadet d'estrenar en versió catalana!!

XeXu ha dit...

Mira, avui no estaré d'acord amb tu, però aplaudiré la teva auto-crítica i que sempre ens mostris aquí tal i com són les coses, no fent-te passar per qui no ets ni aparentar res de res. Això és el que fa aquest lloc tan gran.

En el tema que ens ocupa, com et deia, no coincideixo perquè sempre busco les versions en català, fins i tot si això suposa que em surti el llibre més car. Això ho faig d'un temps ençà, segur que abans no m'ho mirava tant, i si no el trobo pregunto, i quan em diuen que no poso cara de decebut. Fins i tot un cop els vaig deixar anar 'doncs després de 17 edicions en castellà ja seria hora que sortís la catalana, no?'.

Del que no puc presumir és de llegir massa autors catalans. Algun en cau de tant en tant, però tiro més cap a literatura estrangera. En català, això sí. Encara que hi haurà qui defensarà la versió original, és clar. Però el darrer que he llegit ha estat un noruec, un islandès i ara un suec. Com que millor en català, no? No perquè no domini aquestes llengües, eh? Però no vull abusar.

Carme ha dit...

Doncs, jo com que sóc dona, m'encanta que desapareguin tots i quedar-me sola i mestressa del meu temps... i això no pasa gaire sovint. Aix que sempre volem el que no tenim!

Striper ha dit...

Un cap de setmana ensopit ens fa valorar mes els divertits.

sànset i utnoa ha dit...

Aquest compte també l’he fet i, com a tu, em surt un percentatge superior de llibres en castellà que de llibres en català. I això que, sempre que puc intento comprar-los en la llengua “quatribarrada”. El que passa és que, massa sovint, quan busques una cosa molt concreta t’has d’acabar menjant la “versió” castellana perquè en català encara no existeix. De fet, a mi ja m’està bé, perquè és de l’única manera que practico la lengua del imperio...

elur ha dit...

A mi és un tema que no em preocupa gens, diria que a la meva llibreria la cosa està tau-tau. Però m'agrada llegir en castellà tan com m'agrada fer-ho en català.
Ja que ens han obligat a ser bilingües, aprofitem-ho.
A mi no em molesta saber castellà, tot el contrari m'agrada. Així puc llegir en versió original tots els escriptors sud-americans que m'agraden. Sobretot Quino i la seva deliciosa Mafalda, que sé que n'hi ha que la llegeixen traduïda al català... incomprensible.

I sobre els programes del corassón, doncs ja puc estar tan avorrida com vulguis que no me'ls miraré, em posen nerviosa i prefereixo l'avorriment tranquil a l'avorriment histèric :P

Una abraçada!

òscar ha dit...

comptar els minuts perquè comenci el dilluns següent és, a les portes de vacances GOCULTA, un exercici necessari i gens boig.

hauràs de proposar a la jefa llavors, DISSORTAT, que es prengui un cap de setmana de balneari cada sis setmanes. ella es relaxaria amb banys i fangs i tu, clar, amb espetecs :)

ostra FERRAN, si ja no em veig repartint criatures pel món mundial, encara menys explicant-ho a sálvame o dec enlloc de ... al bloc!!! :)

jo ALBERT, tot i que de fa uns anyets m'he tornat un usuari ben actiu de la biblioteca, m'he deixat una pasta gansa al fnac i a l'abacus. i, posat a gastar, una mica més en català segur que ho podria fer.

petoooonets LISEBE. no sé que fan els altres homes. jo, quan m'avorreixo, em dedico a afers una mica estranys, la veritat.

això de remenar coses antigues (cartes, postals, fotos i flyers de viatgets, etc) ho faig a ca ma mare INSTINTS. allà s'hi troba tot un òscar museum que, la veritat, no em fa ensopir gens.

el tema està, SÍLVIA, calentito-calentito. amb tot de plats bruts que li treuen a la yvonne, antics testimonis, et-etc. bé, no sé perquè t'ho explico ja que tu, tampoc, :) segueixes aquesta mena de programes.

sí MÒNICA ... però se'm va fer massa llarg :(

potser des de fa un parell d'anys, MARIA, ja ho faig així, la veritat. però el pes dels altres anys mostra un % tristament poc quadribarrat.

si no m'equivoco RITS, en alguns llibres, el contracte obliga a editar primer en castellà i, un parell o tres de mesos després, en català. tot, fet i fet, molt constitucional :)

amic XEXU jo tampoc sóc massa superfan dels autors catalanoescribents i, com tu, molt d'autors estrangers. d'això em queixo: posat a llegir auster o hornby ... perquè no em prenc la molèstia de buscar l'edició catalana? per mandra, ja t'ho dic jo!!!

un dia està bé, CARME. però tot el cap de setmana passant calor i xerrant amb mi mateix o amb la tele va ser massa.

doncs això segur que sí, JOAN. tardaré (molt) en queixar-me dels saraus i/o pollos que muntem quan estem els tres plegats.

això és cert SÂNSET, al menys en el meu cas. però també ho és que hi ha cops que per no buscar l'edició catalana (que deu estar arraconada ves a saber on) tiro massa pel dret.

no-no ELUR, papista no en sóc. de fet no llegeixo cap autor castellà en altre idioma; se'm faria estrany. un cop vaig llegir un relat d'en monzó en castellà i allò no semblava ser d'en monzó. petoooonets!!!

garbi24 ha dit...

Home doncs deu ni do la feina que vares fer, millor no t'hi quedis gaire que al final no voldras despenjar-te

Albert ha dit...

Fantàstic joc el Pro Evolution Soccer.

Crec que quan un mira la tele ho fa per desconectar del dia a dia i per tant prefereix coses entretingudes.
El que compta és llegir, si és en català millor, però malauradament no tots els llibres estan traduïts al català.
Adéu!

MK ha dit...

No ens hem de posar pedres al fetge...també es bó cultivar el gust de llegir i escriure en idiomes extrangers i veure programes de la tele dels paisos veïns ,siguin llunyans amb animalons salvatges o més propers amb fauna diversa.
I t'has deixat a la Marina Rossell , home de deu...

Deric ha dit...

doncs sí que dóna per molt l'avorriment! Ara, quan arribi a casa, em faràs mirar l'estadística de llibres catalans vs castellans

kweilan ha dit...

Doncs després d'aquesta reflexió, ja ho saps...a buscar la versió catalana si hi és perquè de vegades la novel.la que busquem no hi és en català. Bon apunt!

Babunski ha dit...

Osti que bé! Un cap de setmana sol a casa! T'ho canvio!

òscar ha dit...

diumenge nit, JOAN, ja era despenjat del tot. vaser un espetequisme més aviat efímer.

està clar, ALBERT, que el més important és llegir. però també el saber guanyar la mandra i el deixar-se anar quan vaig a comprar llibres.

la sort de tenir dos idiomes MK. la culpa de les meves estadístiques no la té el castellà; la tinc jo.

espero que no et surtin uns números tan aclaparadors com els meus DERIC.

miro de fer-ho (de fa temps) KWEILAN però, ara per ara, els números són els que són.

una flor no fa estiu BABUNSKI. ja ho has dit tu: un!

pati di fusa ha dit...

home, com un tertulià d'intereconomía, vols dir??? això és impossible!!! jo fins i tot penso que no existeixen, que són un miratge, un holograma... m'autoenganyo, oi? :(

Noctas ha dit...

Amb el tema de la tele hi ha molt farsant sueltu. Diuen que el seu model de televisió és una tele cultural i després miren la Belen estaban. Que ho diguin. No és pas tan difícil. Que diguin -M'encanta la Belen i es la Belen el model de tele que vull-. Però nooo, ells s'han de fer els culturetes i bla bla bla..en fi si el nanu juga al proevolutions significa que no tot està perdut...que faci la copa konami:)) abraç!

Marta M.Q. ha dit...

Reconec que acostumo a llegir llibres en castellà, per golejada. Estic bastant d'acord amb el teu argument. Jo al meu dia a dia parlo i escric en català i suposo que ambdós equilibren la balança. La tele ja és una altra cosa, no la miro mai, per tema temps i mandra; prefereixo l'ordinador.

Agnès S. ha dit...

Doncs si que estaves avorrit! I si no vas acabar paranoic, és que a pesar de tot tens una ment molt sana. Hhehe!
Però no se't va ocórrer anar a fer un tomb?

TORO SALVAJE ha dit...

La Generalitat podría aconseguir que els llibres en català fossin un pel més barats que en castellà subvencionant les edicions en català.

Pero no hi ha voluntat.

òscar ha dit...

potser he exagerat PATI DI FUSA. però ... qui no està temptat d'exagerar quan escolta alguna de les animalades d'aquells tertulians gens hol·logramàtics?

estic de la copa konami, amic NOCTAS, més fart que del mateix mundial de futbol. mai no s'acaba!

no és pas dolent llegir en castellà, MARTA; el que se'm fa més estrany és que acabi llegint aclaparadorament més en una llengua que en l'altra.

buffff AGNÊS ... tu no saps (o segurament sí) la calor que estava fent! al carrer no hi sortien ni els ocelles a volar.

amic TORO, segurament els estament públic hi podrien fer més però, crec, que bona part de la responsablilitat és dels lectors que acabem (per hac o per be) escollint.

fada ha dit...

Doncs quan alguna vegada se n'han anat tots quatre i m'he quedat sola a casa un cap de setmana ha estat com un regal dels déus t'ho asseguro! Tant de bo passés més sovint.

òscar ha dit...

reconec que té els seus avantatges FADA. snzillament que, aquest cop, em vaig avorrir com una ostra sense gent a casa. la culpa, segurament, de la calor i el :) constitucional!

el paseante ha dit...

Un altre cap de setmana que et quedis més penjat que un fuet, comptes els programes del cor que fan en català a la tele :-)

Força Holanda?

òscar ha dit...

la meva força va acompanyar, amic PASEANTE, a l'orange 120 minuts. no va ser suficient. ara em dedicaré a comptar les dies que falten per anar de vacances :)

bajoqueta ha dit...

Si trobo un llibre en català el compro, però si no està tampoc passa res. El que no llegeixo normalment és autors castellans traduïts al català.

Han tornat tots a casa? Ja saps que si passen 48 hores és abandono de hogar jajaja.

jordicine ha dit...

Penjat, tu? No m'ho acabo de creure! Per cert, seu que t'haig de donar una primícia mundial. Ahir em vaig menjar un COLALET!!! Sí, han tornat. Els fa la Nestlé i, com a mínim, es venen als Caprabo. Em vaig treure vint anys de sobre, crack! Una abraçada.

òscar ha dit...

Home JORDI, un pèl penjat sí que estava sense ningú a casa, la veritat. has dit colajet? avui mateix vaig al caprabo de l'illa!!!!

jordicine ha dit...

Ups, Colajet sí. Que veig que vaig escriure 'Colalet'. Mare meva. Salut!

òscar ha dit...

Vols deixar, JORDI, sense L's als conductors novells? :)

Núr ha dit...

Ostres... Doncs fent un recompte dels llibres que tinc a casa, et pots creure que EXACTAMENT tinc un 30,99% de llibres en català i un 30,99% de llibres en castellà?? I no està fet expressament, eh? Normalment sempre em miro llibres en català. També m'obligo a comprar-ne algun en castellà de tant en tant, per això que diu l'elur, cal que aprofitem que som bilingües! :D

Pel que fa al 38,02% restant, és literatura en altres llengües, majoritàriament en alemany. Un 25,45% del total, gairebé tants com en català i en castellà. Això ja et pot fer pensar que per a mi totes tres llengües són igual d'importants: llegeixo per conservar-les i mantenir-ne el nivell. Això sí, per a llibres que em ve de gust llegir, perquè n'he sentit a parlar o perquè hi tinc interès, sempre en busco l'edició en català, si és que n'hi ha. :D

òscar ha dit...

això sí que es democràcia lectora NÚR. i un repartiment ben diversificat. tinc poquets llibres en anglès (no crec que passin dels quinze) segurament per que l'esforç que he de fer m'aixafa part del plaer de la lectura.