la ràdio pretèrita, aquella que la meva àvia escoltava posant el transistor inter-grundig a tota llet sota el coixí per (contradictòriament) agafar la son alhora que desvetllava la resta d’habitants de la casa, oferia programes de consultori sentimental en els que els oients demanaven cóm reconduïr les maltretes relacions amb la parella i també, amb un caire més festiu, d’altres de cançons dedicades a la carta en els que felicitar l’aniversari de la dona fent sonar pel dial el, per exemple, “te estoy amando locamenti” de las grecas.segurament la forta ferum a naftalina que s’ha instal·lat a l’aire des de dilluns a darrera hora de la tarda m’ha fet recordar aquest tipus de programa de ràdio.
com amb algunes relacions no hi ha consultori sentimental que ho solucioni, millor quedar-nos amb la música. avui a petició d’un bon grapat d’oients, i dedicat al tribunal “manostijeras” constitucional, una cançoneta que, per exemple, podria ser aquesta mateixa ...
Entrades
42 comentaris:
bona resposta
Sempre arriba a un punt de malestar que les relacions val més tencar-les per no empitjorar les coses... i ni odiar-nos més.
No sera el millor de tot?
però tal com passa amb les persones, es veu que també passa amb els països, els maltractadors a més a més de ser bàsicametn això, són enganxosos com una mala cosa... no volen deixar marxar a la víctima.
Molt bé, la cançó!
Genial, òscar!
Em sumo al que diu la Carme i demano ordre d'allunyament de 600 Km.... :P
Bona cançó , que cal esperar després del
tribunal "manostijeras"?.
Els partits centralistes han quedat satisfets.
Excel·lent proposta musical la d'avui, Òscar. Molt addient.
Per cert, un conegut, jurista, m'acaba d'explicar que el nou Estatuto de Andalucia autoritza la Junta a crear un Consejo de Justicia de Andalucia. Un dels preceptes/articles que el TC s'acaba de carregar, de l'estatut català, és aquell que autoritzava la Generalitat a crear un Consell de Justícia de Catalunya.
Algú em pot explicar què està passant? Què m'estic perdent?
PS: Vens a Berlin? Au, va, que ja som uns quants!
Jajaja. Molt bo el punt manostijeras. I el món dels avis sens dubte dóna molt de joc literari.
PD: Quan he vist Fuck you de seguida he pensat en aquesta: http://www.youtube.com/watch?v=AADXGJE7hEM
A aquestes alçades són ells qui mostren el seu cop de testosterona: 'Aquí mando yo'. Res nou. A veure què quan fem com la Lily i els engeguem a cagar. A veure.
Quan una de les aprts de la relació et demnigra i humilia com ha passat, l'únic camí, per dignitat i pròpia supervivència, és marxar.
oooh, ara veure l'Eduardo d'una altra manera!!!!
la cançó molt ben trobada!!
Jo em pregunto per què no marxem si realment estem tan malament...
Lamentablement, em sembla que la cançó és la que els del TC ens han dedicat als catalans...
Ara falta veure com responem nosaltres...
Eeeei, gràcies per fer-me riure amb això de la ràdio sota el coixí per agafar el son :-)) Quan jo era una adolescent, també ho feia, per escoltar programes d'opinió esportiva i la llista dels 40 principals :-)))
jeje, que bo, tu ho has ben dit i em sembla perfecta aquesta resposta. Però no podran nosaltres..
la meva mare escoltava la Francis i a mi m'agradava sentir aquella veu melodiosa encara que no entengués cap dels problemes de que parlaven
Xatín, a veure si un día et deixes veure, que ja m'he cansat de veure sempre al Sergi ja ja ja
Un abraçada dedicada
sota-signo la dedicatòria, evidentment.
Bona cançó per netejar aquesta farum...a veure si ho aconseguim.
M'agrada força la Lily Allen. I si a sobre dedica aquestes paraules al TC, encara m'agrada més. I sense oblidar el que deia a la seva cançó més mítica Smile 'when I see you cry, then it makes me smile, yeah it makes me smile'. Doncs això. Quan plorin, ja ens en fotrem.
Sempre m'han dit que la música d'aquesta noia recorda molt al meu estil de vida. Potser és cert, o potser no. La música pot dir tantes coses!
Bé, celebro haver coneigut el blog! No havia tingut el plaer d'anar-hi mai!
T'aniré espiant... ;P
No podies haver escollit millor cançó, tot i que no sé jo si el manostijeras sol ha pogut fer tanta feina
La veritat és que sempre la mateixa cançó, arriba un punt que es fa pesada i cansa. Així, doncs tanquem la paradeta, ens convé nous aires.
Salut!
Són una colla de fills de puta tots plegats! Sí, ho he dit!
Tribunal "manostijeras" constitucional, molt bona.
Molt adient la cançó.
Adéu!
Moltes relacions per diversos motius, no son gens fàcils de tallar. Acceptar-les?? Resignar-se??
Molt bo això dels programes dels consultoris de la radio. La meua tia-avia també els escoltava.
Salut!
em xoca que hàgim d'esperar que el TC ens doni l'excusa per dir "fuck you", que no sabem que el divorci és el millor de fa anys? què fem que no marxem?
de impotència, basicament MARTA. :(
més enganxosos que la calor d'avui CARME, però encara més persistents que aquesta.
tot i amb l'ordre d'allunyament, RITA, segueixen fent el que els hi rota.
no sé ERNESTO; segurament quedar-nos amb la música que, segons diuen, calma.
no creguis que, alguns dies FERRAN, agafaria a la família i marxaria cap a la selva negra a que em toqués la fresqueta o a una festa de la cervessa. per oblidar, clar! :)
també valdria MARTA. tot i que vaig optar per la de la lilly pel toc burleta que li dona. que, fet i fet, és el millor que podem fer per no estar enviant a pastar fang a massa gent.
portem tants anys i panys amb el punyetero "a veure" JOAN ...
ja però ... és que no ens deixen ALBERT. tampoc no ens deixen!
no RITS, no et miris l'eduardo d'altra manera. el pobre manostijeras no té cap responsabilitat sobre aquesta colla de irresponsables.
jo, des de que va sortir el famós manifest dels diaris donant pistes del què passaria NÚR, tambe m'ho pregunto tot sovint. però, com li deia a l'albert, és que no ens deixen!!!
la sort era que la posava sota el coixí ASSUMPTA. perquè, sense coixí, hagués despertat tot l'edifici. (un toquet de humor per oblidar els rancis aquests del TC)
no podran INSTINTS ... però mira que ens cansen, eh! més que una marató.
de la francis, la meva àvia DERIC, crec que se'n comprava fins i tot cremetes!!!
bueno XATO, el fiera només cansa (i sols una mica) quan es posa a divagar. espero veure't a la teva expo :)
sota-signariem tants ELUR. i tot i així ... què?
hi ha ferums que ni les cançons ni els desodorants fan escampar, MARIA.
m'agrada de la lily allen aquest to desllenguat de les lletres fent de teló de músiques més aviat poppiepositives XEXU. potser, a nosaltres, ens convé començar a ser força més desllenguats.
bé, si és la música NYMNIA, et diré que sona molt i molt positiva. les lletres, ja són una altra cosa :) ens espiarem mutuament!
eren 10 manostijeras JOAN. i tots, tots i tots uns demòcrates exemplars. per alguna cosa són el constitucional!
però si no deixen que obrim les finestres, MONTSE, no hi ha nous aires que puguin entar.
no sé, la veritat JORDI, si encara segueix sent hora de mantenir les formes. potser fa massa temps que pequem d'educats de mena.
ells se l'han guanyada (la cançó) ALBERT. a cop de tissora, està clar.
salut DISSORTAT! això sempre; durin o no durin algunes relacions :)
sembla que confonem el punyeter seny, CLIDICE, amb una paciència que més que santa és rematadament tonta.
Millor la cançó perquè hi ha relacions que ningú no pot arreglar.
Això del tribunal manostijeras ja sabíem que passaria. Ho sabem de tota la vida que no ens poden veure. No entenc aquesta sorpresa general, la veritat.
i que són KWEILAN; cadenes més que relacions.
les rebo JOAN. millor que hi hagi força feina que la cosa "está mu mala".
no pas és sorpresa PASEANTE. de fet, erem més que avisats. és, senzillament, emprenyament majúscul!
Gran dedicatòria que els va com anell al dit!
*Sànset*
ironies de la vida!
Envia l'enllaç al TC
i si l'anell anés per nosaltres, SÀNSET, segur que decidirien tallar-nos el dit.
acompanyat de 10 entrades pels toros a la monumental KHALINA. ells farien de toreros.
Molt bona!!!
Salut!!
de res servirà EVA però, al menys, una mica descansat si que m'he quedat!
Sempre m'ha fet molta por aquest tio. És una cosa inexplicable.
Vas fort, ÒSCAR. Espero que sigui una empipada reconduïble. M'encanta 'Eduardo Manostijera', el millor de Burton, per a mi. Una abraçada, crack.
Cançons com la de las grecas o una que ara me ve al cap d'amaral (sin ti no soy nada) crec que fan més mal que bé, anul·la a la persona com a individu. Però tampoc interessa fer teories d'aquestes que certs psicòlegs fan respete a films disney o teletubies, no?
Bon post, irònic i divertit! :)
aquells ditots talladors, LYDIE, segur que han estat l'objecte de molts malsons.
sempre és reconduïble tot, amic JORDI. tot i que hi ha cops que les emprenyades són (per insistència) majúscules.
Òscar, si em torno més desllenguat no em deixaran ni entrar als llocs...
si fem massa casa a les teories dels psicòlegs, CATERINA, aniriem ben arreglats. sense anar més lluny la meva dona ho és :)
tampoc ens deixen sortir d'alguns, XEXU. desllenguats o no!
Publica un comentari a l'entrada