dijous, 15 de juliol de 2010

per alguna cosa serà

desconec si cal fer-ne responsable a l’enganxifosa calitja barcelonina, a un rebuig sobtat al breekie’s excel que li comprem al condis o a l’estisorada estatutària però, de fa uns dies, tenim la gata amb la panxa ben regirada. per alguna cosa serà.

de petit, quan tenia mal de panxa per una no confessada deglució de dalky’s de xocolata i nata, ma mare m’entaforava una infusió de farigola que et feien venir ganes de no tornar a tastar mai els dalky’s.

ara, com amb tantes d’altres coses que el pas de fulls de calendari fan variar, la infusió de farigola s’ha anat substituint per medicaments de nom pintoresc; igual que ben poca gent sorgeix els mitjons foradats posant-hi aquells estranys ous dins (és més senzill, fet i fet, comprar-ne de nous i deixar-se de mandangues) ni, tampoc, s’estila allò de donar-te aigua del carme (més heavy que un xupito d’orujo blanc) quan et trobaven un pèl pansit.

pensant com recollir el contingut estomacal (ecssss) gatú que em trobo de regal al vestíbul de casa, recordo un altre costum en desús: la protecció del terra recent fregat amb fulls de la vanguardia per no trepitjar el gres humit.

allò era més entretingut que anar al parc d’atraccions de montjuic. una estora, un caminet fet amb fulls del diari, per anar practicant saltironets com un gripau per tot el pis. si la distància prudencial entre un i altre era massa curta, movies el full uns centímetres amb una dissimulada patacada per fer-ho més interessant.

si el que volies era forjar-te un futur com a saltador olímpic de llargada, practicaves saltant de dos en dos, o de tres en tres, fins el moment que algú de casa et demanava (amb molt bones maneres) que paressis de fer el cabra.

com no tinc paper de cuina ni serradures per recollir el regalet amb un mínim de garanties higièniques, agafo una vanguardia antiga. l’atzar l’obre per un full en el que apareixen les fotografies (estil dni) d’un personatges en rigorós blanc i negre.

i contra pronòstic, el que hauria de ser una feina fastigosa, gens edificant, agafa un punt del tot divertit quan veig que el contingut estomacal de la gata acabarà tenint, com embolcall perfecte per les escombraries, la foto de deu persones que han begut més (molt més) aigua del carme del que convé: els membres del tribunal constitucional. per alguna cosa serà.

47 comentaris:

Clidice ha dit...

Llàstima que no sàpigues fer vudú ;) per cert que gràcies a aquest saludable costum de posar el diari a terra em vaig assabentar de l'arribada de l'home a la Lluna :P això si, el diari era molt vell eh! :D
(pst, jo sargeixo els mitjons :$)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

porbeta, això és la calor i aquest ambient enrarit... l'Otis últimament dorm en els racons més estranys i amagats de la casa. El diari... no podries haver triat una pàgina millor: com a mínim així tenen alguna utilitat.

marta ha dit...

Això em fa pensar que he de regar les plantes... temes domèstics :)

Ferran ha dit...

Haha!! La vostra gata sap molt bé el que es fa; vols dir que no ha estat ella, qui t'ha deixat aquella Vanguardia a punt, perque la utilitzessis precisament per això?

A la merda els del constituci-anal!

Salvador ha dit...

Si l'aigua del Carme fallava es podia intentar amb un glopet de conyac. Això podria explicar lo del TC. (Més que un glopet deu haver estat una caixa sencera)

Assumpta ha dit...

Jajajaja quina gràcia i quin fàstic al mateix temps! :-DD

Veus? Pobre gateta... si ja t'ho dic jo que l'estiu no és bo. Segur que a l'hivern ella es troba millor

Carme ha dit...

Quines anècdotes! Escampar diaris pe terra sempre té a lguyna sorpresa, tractant-se de diaris sovint dolenta, com aquesta... els membres del TC retratats, pot haver-hi cosa més desagradable. Molt. Molt més que el contingut que hi has posat. Feien bon conjunt!

Six X ha dit...

ets únic fent-me recordar temps passats: els dalkys, els fulls de diari al terra moll...la nostàlgia és conseqüència de la vellesa o de la maduresa?
em queda tan poc per l'aniversari!!!

rits ha dit...

a l'escala de casa els pares encara posen paper de diari quan freguen l'entrada!

espero que lo de la gata no sigui res. el puck tb ha deixat algun regalet darrerament. entre la calor i el pèl està fatal, el nano. dóna-li malta!
per cert, mira que són escandalosos quan vomiten!

mmmm, un dalky .... mmm, quants records a casa la iaia!

Joan ha dit...

Gran destí el d'aquesta gent, i jo que estava convençut que eren uns inútils que no servien per a res ...

elur ha dit...

La teva gata és visionària (molt més llesta que el fotut pop paul dels nassos) i sabia que t'havia de fer feliç d'alguna manera, segur.

(això és perquè amb la calor al llepar-se es deu empassar més pèl del que s'empassa habitualment, pots donar-li un pinso especial que ho regula o també malta, que va molt bé si no tens un gat llepafils com el meu)

GEMMA ha dit...

Oscar, doncs jo encara molts cops poso les pàgines dels diaris al terra després de fregar-lo, però no saltirejo. Van de conya, i molt sovint m'assebento de coses de les que no havia parat atenció abans.

Que es curi aviat la teva gata, millor no li parlis de política, és que també tu, miau!

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Dolent...o potser ho són els "altres".
Salutacions
Sílvia

maria ha dit...

Continuo preferint les infusions de farigola pels medicaments? Antiquada?

instints ha dit...

crec que pertanyo a les últimes generacions que encara cusen alguns mitjons o el què s'esdevingui, darrera meu crec que no.
ah, i també de les infusions aquestes rares, no sé per què, però funcionen tu.
Petonets!!

XeXu ha dit...

Com recordes tantes coses en desús! Ostres, és que ni volent, però quan les llegeixo em ve un somriure, és clar, què se n'ha fet d'aquells ous de vidre, i de posar papers de diari a terra? Caram...

Trobo excel·lent l'ús que dónes als diaris antics, és bàsic reciclar. S'ha de reciclar, i no només els papers, ja ens entenem.

I dóna-li malta a la gata, fes el favor!

Albert ha dit...

Per evitar tot aquest fastigós procés, el millor és no tenir mascotes a casa.
Tot i que m'agrada el que has fet amb la foto dels del TC.
Adéu!

garbi24 ha dit...

Ara actualment ve de gust tornar a posar diaris al terra....dona un gust trepitjar tot el que surt. Inclús m'estic plantejant fer-lo servir de paper higiènic.....oh!!!! amb la pagina dels polítics, quin gustàs.

Albert B. i R. ha dit...

Pobra gata! Sap un greu veure'ls així, fotuts! No desitja ara me´s atencions? O s'aparta i s'espanta més? He vist totes dues reaccions oposades segons qui.
I ja que has mencionat la vanguardia, el que és vomitiu, també, és llegir-la segons quin dia.

Eli ha dit...

Doncs ma mare m'endinyava un parell de "Lacteols" diluits amb aigua.. amés que aquests, van be per tot tipus d'animals (ho sé per experiència...ja,ja,ja)
Això és la calor que ens afecta a tots!
Que es millori!

jordim ha dit...

los gatos me odian..

òscar ha dit...

jo, del viatget de l'home a la lluna, me'n vaig assabentar per un còmic d'en tintin CLIDICE. ell va ser el primer, oi? :)

va ser al tun-tun, TU, JO i L'OTIS, però el tun-tun, molts cops, és molt més llest i eficient que qualsevol tribunal. constitucional o no.

vols que t'envïi, MARTA, alguna de les pàgines sobrants. crec que em queda encara, per posar sota els tests, la plana en la que s'explica abastament la sentència.

la gata sap llatí FERRAN. i de sensibilitat catalana en té una estona llarga més que els senyors (i senyores) del constituci-anal.

de conyac no m'en donaven SALVADOR. però, això sí, alguns migdies vi amb gassosa i, els diumenges de guardar, un culet de cava. els dels tc esmorzen (crec) amb un sol i sombra cada matí.

està una mica tonteta ASSUMPTA. és la calor segur, tot i que els petards de la roja també han ajudat a desestabilitzar-la una mica més.

casaven com el cafè amb la llet CARME. no podia tenir millor embolcall que aquell fullot amb fotos.

ni vellessa ni maduresa SIX; és conseqüència de la bona memòria. ves pensant que demanes i que ni se't passi pel cap demanar dalky's que els homes, posats a no gastar, ens agafem a un dalky roent :)

buffff RITS, fan uns sorollots d'avís que semblen un terratrèmol. el que més em flipa és que, ni que han acabat de treure, tornen cap el bol del menjar amb tota la patxorra del món.

el seu destí ideal JOAN. la llàstima és no tenir més fulls amb les seves fotos ja que la gata, de moment, no acba de fer net del tot :)

aquest matí compraré la malta ELUR. i a la seva capital (la valetta) hi enviaré in eternum als membres del tc.

òscar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Acabatdefer ha dit...

Si ja ho diuen, que les coses no passen perquè sí.
Ostres això del diari m'ha fet venir molts bons records, jo recordo que em parava a cada paper de diari per goitar les fotos, t'assabentaves de cada cosa....

Fins aviat! ;)

nadeia ha dit...

Jo a les fulles de diari dels dies de fregar a ca la meva àvia hi vaig descobrir els "contactes". Crec que només guardava les pàgines de contactes per al terra. Li devia fer gràcia trepitjar-los... No se m'acut cap altra explicació. El cas és que vaig trigar molts anys a agafar el costum de llegir diaris: em semblava que tenien un llenguatge molt estrany...

Alyebard ha dit...

Ostres!, m'acabes de tornar a la infantessa. La teva gata és molt llesta, crec que hem d'organitzar busos i tots els que dissabte érem al carrer anar a Madrid a perbocar els nostres estomacs als membres del TC.

òscar ha dit...

és, ho reconec GEMMA, una altra forma d'estar al cas de notícies que segurament no mirem quan llegim el diari. i, també, una altra forma de donar un destí com cal a la sentència del tc.

suposo que ningú és dolent SÍLVIA. suposo que, només, cadascú té les mires que té. sort que ens queda el nostre barça :)

noooooooo MARIA! la meva dona no pren altra cosa. li costa (tot el contrari que a mi) una barbaritat agafar un medicament.

algun dia em posaré a buscar el ous de sorgir per ca ma mare INSTINTS. pesaven un (mai millor dit) ou! :)

vaaaaaaaaal XEXU; en un no res vaig a comprar la malta per la duna. no pot ser que tingui memòria per coses de l'any de la picor i, de comprar malta a la gata, me'n oblidi!

a ca ma mare sempre hem estat de gossos ALBERT. i ara, com els donuts, millor dos gates que una. mai no aprenc!

podem crea un grup d'aquells xorres del facebook, JOAN: "contra la crisi: reciclatge. utilitzem la sentència del constitucional com a paper de wàter". tindriem milers d'admiradors. :)

està pansidota ALBERT. però amb la malta que li compraré i la (espero) baixada de temperatures acabarà rebifant bé. la vanguardia, la única independència que desitja, és la que li doni (encara) més quartos.

segur que sí, ELI. i, si no, li endollo un almax :) i palante!

bueno JORDIM, tampoco es que alguno de ellos tenga muy buena fama.

lisebe ha dit...

Doncs sí Òscar les meves gatetas tampoc estan molt bé i deu ser la calor però es passan el día estirades a terra o sota l'aigua de la dutxa que els i agrada molt.I el veterinari m'ha donat una mena de xerop que els hi agrada i sembla que es troben millor. Vaja !!! a on han anat a parar els del constitucional jajaj.

Crec que aquesta calor ens esta afectant a tothom!! oi??

Bon cap de setmana Òscar

Petonets

TORO SALVAJE ha dit...

Lo del TC només s'explica desde el punt de vista de la mala llet més perversa.

Marta M.Q. ha dit...

Jo recordo que ma àvia i ma mare em deien que si em feia mal la panxa m'hi posés aigua freda i no hi recolzés les mans.
Era guai això dels papers de diari! I mirar què s'amagava darrere el que anaves trepitjant! Bon cap de setmana!

sànset i utnoa ha dit...

Ara només cal que portis el gat al TC i ho faci allí, in situ!

*Sànset*

Núr ha dit...

Hosti, això sí que deu haver estat un bon alliberament i una mena de venjança còsmica! Potser que comencem a pensar a fer una mica de budú...?

òscar ha dit...

doncs potser sí ACABATDEFER; la gata ho haurà passat malament però el destí del full de diari no podia ser més idoni.

és una bona manera de fer selecció NADEIA. jo, posat a seleccionar, hi posaria els fulls d'economia que no hi entenc res.

o enviar-hi a gates, com la meva ALYEBARD, que encara no tenen la malta a la seva dieta.

bon cap de setmana LISEBE! i milor que la calor, més que afectar a gates i humans, ens animi força.

i, per mala llet, la que ens han deixat a nosaltres amic TORO.

descobrir la cara oculta del full del diari, MARTA, també ens tenia força entretinguts. com no hi havien plays ni nintendos, calia buscar alternatives d'oci.

pobrissona SÀNSET! no-no, que me la retallen!

una casualitat NÚR, diguem-ne que edificant! :)

Vida ha dit...

Tens raó que ja no es fa això de posar diaris al terra quan s'ha fregat. M'has fet recordar també com n'havia que escombraven amb serradís perquè el terra brillés més. Si és que les coses han canviat tant en 20 o 30 anys!

Laia... ha dit...

jajajajajajaj
a la mierda, com diria aquell! xD

Assumpta ha dit...

Pobreta... ja deia jo que això de la Roja no podia portar res bo!!

òscar ha dit...

i en general, VIDA, que ho facin crec que és bon símptoma. malament aniriem si tot fos com 30 anys abans.

és això LAIA però dit de manera dissimulada.

a la gateta segur que res ASSUMPTA. tot el contrari.

Agnès S. ha dit...

S'han guanyat el "carinyu" de tots els catalans aquests.
Si la gata encara no està bé del tot, pots anar pensant amb un munt de personatges apart d'aquests...
que per desgràcia, d'enemics en tenim més que d'amics.

zel ha dit...

Molt bé, Òscar, molt bé, m'acabes de fer sentir iaia, ja ho sé que tinc una edat, però que sàpigues, eh, que encara poso (de vegades) diaris a terra! cuidaduuuuu!

Jejeje, cuida la gateta!

el paseante ha dit...

M'ha fet riure aquest final inesperat :-) Jo dec ser molt antic: prenc farigola quan tinc febre (pel mal de panxa, millor arròs blanc -només el caldet), sorgeixo els mitjons foradats amb un ou i escampo fulls de diari després de fregar el terra. I els mocadors, de roba. Res de kleenex.

òscar ha dit...

i potser tenim tants enemics per voler, de fa massa anys AGNÈS, tenir-los com amics.

a tu el que de veritat t'agrada, ZEL, és practicar el salt de llargada pel passadís. :)

i ... si tens un pèl de mal d'esquena, et fas una frega amb linimento sloan's PASEANTE? :)

jordicine ha dit...

Carai, quin mal rotllo. Això de tenir animals és un embolic. Jo, l'altre dia, vaig haver de portar en Raska al veterinari perquè plorava molt. Tenia una espiga dins de l'orella. Abraçada, Òscar.

Eva ha dit...

Jejeje!!! Molt bona aquesta!!!
Salut!!!

òscar ha dit...

porten algun que altre mal de cap JORDI però, al final, compensa tenir la seva companyia.

molt bones EVA! al menys posar-hi una mica de somriures constitucionals a les retallades.

Alepsi ha dit...

Uh... jo és que tinc mals records dels papers del diari a terra...

Un dia, tot fent la meva pròpia competició contra mi mateixa.... un dels folis va relliscar sota el meu peu. I vaig fotre'm de cul a terra. Pupa. :(

Ernesto Niebla ha dit...

Gràcies a la teva gateta vas poder fer una sutil justícia amb l'impresentable TC.

òscar ha dit...

és el risc d'aquest esport cassolà, ALEPSI, abans tan nostrat. lliscar damunt els diaris és com fer patinatge sobre gel.

una justícia temporal i lleu, ERNESTO, però en certa mida plaent.