el cor dels números

hi ha coses que ni els posts ni els anys canvien. quan un és de natura ximple, troba motiu més que suficient per fer aquaplanning pel terra de casa (tot cridant gooooool) en el fet que un paio anomenat pjanic elimini al madriz de la xampions. quan un és de natura ximpleta com jo, això li sembla el millor regal d’aniversari que podia imaginar.

avui 11 de març faig anys i posts.
des de fa 42 anys que em dedico amb laboriositat a fer el tonto tot el que puc i més. a cantar a la dutxa, ballar per casa, dir-li pibón a la meva dona, fer d’obstacle entre el nen i la tele quan vol mirar la miley cyrus o tocar-li el cul a ma mare quan rondina. també m’emprenyo però això, avui, no toca.

des de fa 100 posts que em dedico, amb la laboriositat que la feina em permet, a escriure bajanades i escoltar les coses que diuen els amics de la catosfera. a fer promeses absurdes amb ells, a llegir llibres que recomaneu o anar a veure la peli en funció del què ha escrit un o altra. organitzar tronats festivals musicals o admirar-me pensant que, en definitiva, tots sou una veritable colla de cracks de cracks.

hi ha coses que ni els posts ni els anys canvien. quan un és de natura ploreta, troba motiu més que suficient per deixar caure unes llàgrimes en el fet que una paia (la meva dona) i un paio (el meu nen) uneixin vida real i virtual regalant-me un llibre que recull els noranta-nou posts publicats fins avui.

emociona llegir les dedicatòries que m’han escrit i l’espectacular currada que s’han donat. passar els fulls, trobar-hi petjades de molts dels blocaires i adonar-me’n que, malgrat ser conscient de la meva natura ximpleta, és molt millor regal aquest que la davallada madridista d’ahir nit.

els sugus i, avui també, les lionesses per a celebrar-ho que no us faltin.