dimarts, 9 de març de 2010

el dia després

tenir els dos germans força més grans (ser el petit amb diferència, vamos!) obria les portes a un món de fantasmabulossos privilegis que comprenien des d’anar de gorra al frankfurt pedralbes amb ta germana lligona i el noviet de torn fins a estalviar-te allò tan empipador d’heretar la roba de l’altre.

el saltironet generacional també possibilitava, a poca ànsia acaparadora que tinguessis, que tot el d’ells fós teu i el teu només teu. una bicoca!

per això puc respondre a la proposta revivalera de música dels 70’s, engegada des del Racó dalt del món d’en Tibau aquest passat cap de setmana, no només rememorant una dècada que no és musicalment massa meva sinó que també, com a furtat afegitó, posar-li cara i ulls mitjançant unes relíquies a 45 r.p.m. apalancades fent valer els meus drets de benjamí.

les caratul.les de village people, rod stewart, matia bazar, leif garret, boney m i milk&honey encapçalen l’escrit d’aquest dimarts en el que la neu ha esdevingut culpable de tots els mals del país.

fins i tot que, a dia d’avui, un single sigui quelcom ben diferent al que era als anys setanta.

31 comentaris:

Striper ha dit...

Jo he sigut el germa gran en te`ps mes dificils i el meu germa petit ens portem 11 anys ho ha tingut mes com tu dius!!

Clidice ha dit...

això del curling deu ser la repera vistes les mostres d'alegria dels seus practicants! i jo que no li se veure la gràcia! serà que sóc de poble i germana gran ^^

Carme ha dit...

Potser si que ser germà petit és mé s avantatjós, al menys això és el que s'ha dit sempre. Jo sóc la mitjana... cap problema... passant desapercebuda i fent la meva.

Je, je, je... els del curling m'ha fet riure, semblen que els falti un bull...

L'illa dels monstres ha dit...

Ja que parlem de germans, jo sóc fill únic, i la mà de cops que he hagut d'aguantar això de "llavors ets un nen mimat" és indecent!! Ser fill únic també té inconvenients!

fada ha dit...

Jo tinc un germà deu anys més que jo. Em van interessar els Beatles, Llach i poca cosa més. La resta me la vaig buscar pel meu compte. Petons.

TORO SALVAJE ha dit...

Quin xollo.
Els germans petits sempre surten afavorits.

Cesc ha dit...

A mi em va passar com a tu Òscar. Dos germans més grans et fan decubrir, per exemple, la música... I ara tota aquella col.lecció de vinils és TOTA meva!!

A la teva llista hi afegiria Abba, Michael Jackson, Lime, Ryan Paris i la seva Dolce Vita, Azul y negro...

Clara ha dit...

Jo sóc la petita, també.. i s'ha de reconèixer; els germans grans obren molts camins i t'ho deixen tot molt més fàcil! (tot i que ser el petit també té inconvenients..)

Mercè Estruç ha dit...

la petita de 3 germans, privilegis??? cap ni un. em vaig espavilar sola i ... ailàs!!! estic visquen envoltada de les seves gelosies.

Déjà vie ha dit...

doncs jo soc la gran gran! i me les stimo les meves nenes q entenc perfectament q et donguessin tot lo seu. :P

Albert B. i R. ha dit...

Hi ha qui se les empesca totes! Aquest temporal, però, ha demsotrat que la ciutat no està preparada per aquest esdeveniment.

Cris ha dit...

Jo sóc la gran, i "nena", el meu germà el petit i "nen".... sempre ha sortit fins més tard que jo, encara que fos més petit.... i després diràn que entre els fills no hi han diferències, aisssss.... Per cert, encara tinc amagatzemats vinils com els teus hit parade, jajajaja :) Petons!!

Ciutadà K ha dit...

... després de llegi els comentaris, em queda clar que el 'situació millor' és ser el segon, el del mig .... ui! si és el meu cas! quines coses!

:P

Assumpta ha dit...

Jo sóc germana gran... però em porto tan poquet amb els altres dos que... com si res. Ah! la que estrenava la roba era jo, clar :-DD

El vídeo és de morir-se de riure! :-PP

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Et comprenc. Solidaritat entre "petits".
Salutacions
sílvia

maria ha dit...

Quina passada de video^-^!
Bona música la teva per recordar un dia tan blanc...

Àlex ha dit...

Jo sóc germana mitjana, que és lu xungu de lu xungu. Ni carn ni peix, res no és teu del tot i el dels altres només és seu...
Però vaja, si més no, puc dir amb orgull que ho he superat i que ara el que és meu és meu i el que és dels altres, també és meu!
Menys els cds horrorosos dels meus germans, que serveixen per falcar taules i poca cosa més... :)

Marta ha dit...

Jo és que sóc la gran... i tampoc ho canvio. Ho estrenes tot! :p

Carlos ha dit...

Jo soc el tercer de quatre i pringat el que més, aventatges pocs.
Des de que el vostre alcalde va proposar la Barcelona olímpica no para de nevar a tot arreu això és influència i la resta tonteries.
;P

XeXu ha dit...

M'han enviat aquest vídeo per mail avui, i m'ha fet molta gràcia. Almenys algú es divertia amb la nevada, oi?

mai ha dit...

Molt bo!!
La primera imatge que he vist en obrir el blog és la foto del Leif , ostres!! Jo també sóc la petita i a banda d'aprofitar-ho tot també tenia de primera mà tots els hits!! algun avantatge hem de tenir , no?

òscar ha dit...

la mateixa diferència que tenim ma germana i jo, JOAN. tot un txollet, al menys en el meu cas.

practicar el curling enmig de la nevada, CLIDICE, és la millor teràpia del riure que hi ha i, segurament, el camí més curt per agafar un bon refredat.

segur que tots tres són, CARME, els petits de la casa.

és una d'aquelles veritats del "barquer", ILLA, que tothom donem per bones. ser fill únic (o el petit) sol associar-se amb ser consentit. hi haurà de tot, clar!

si tenen certa oida musical, FADA, no és una mala empenta.

se sienteeeeeeeeeee, TORO! :)

bupsssss CESC ... llegint la llista; com es nota que "gairebé" compartim fornada.

la majoria de vegades poquets, CLARA. ells obren i nosaltres ... aprofitem!

contxos MERCÈ: suposo que cada casa és un món. en el món de casa meva, allò era un mar de privilegis.

bé ALBERT; al menys pel curling sembla que sí.

el mateix que, encara ara, diuen ells de mi DÉJÀ VIE :)

sembla que abans això de la diferència entre nen i nena, CRIS, a l'hora d'atorgar privilegis es tenia ben present. jo, com a petit i nen, campava a les meves "antxes" :)

jajajaja K. hi haurà que dirà que ser enmig és tenir tots els números per rebre.

hi ha gent molt catxonda pel món ASSUMPTA. me'ls imagino rumiant l'estratègia a seguir per aquest curling bcn'2010.

solidaritat entre petits, SÍLVIA, i dels grans envers els petits. quantes més solidaritats recollim :) millor!

no sé si massa bona o no MARIA però, segur, que portadora de bons records entre germans.

mon germà també m'oferia, ÀLEX, alguna "perla" de l'estil jesucristo superstar que a mi em posava dels nervis.

la meva sort era, MARTA, que jo em portava massa diferència amb ells i, per tant, també sempre anava d'estrena :)

sembla que en hereu, CARLOS, té molt més poder del que aparenta. això en clos segur que no ho arrodonia amb tanta neu.

humor pels temps de neu, XEXU. fer dels petits mal de caps un motiu per fer l'ase.

el leif garret aquest era tot un fenòmen de fans MAI. i la pintilla hortereta que em gasta el colega? :)

sànset i utnoa ha dit...

Cada cop està més clar que Barcelona ha de ser capital olímpica un altre cop. I sense fer falta pujar a la Molina!

és molt dur, de bon matí, veure la caràtula d'un vinil dels Village People. Quan mal van fer, i segueixen fent, que ara algun sonat remescla els seus "himnes" -i els d'ABBA, per acabar-ho d'enllestir.

*Sànset*

garbi24 ha dit...

Village people....quin grup!!! i quins records. Era fa quatre anys no ?

Jordi ha dit...

Servidor, fill únic!! Però no malcriat, eh!

Per casa del meu para encara duen quedar discos de la Trinca! Ves per on!

Jesús M. Tibau ha dit...

YMCA, Solo tu... uf! quants records

jordicine ha dit...

Jo sóc el gra, A mi ningú m'ha obert portes, crac! Ja ja ja. La música dels 70 em queda un pel lluny... tenint en compte que vaig néixer al 68. Una abraçada.

kweilan ha dit...

Jo sóc la gran i em vaig haver d'espavilar sola. Molt bé el vídeo!!!

elur ha dit...

vaig veure el vídeo, per casualitat tot fent zàpping, dimecres per TV1!! quasi em pixo de riure!!!

després passo pel fèisbuc per celebrar el dia d'avui ;)

òscar ha dit...

si un aconsegueix superar aquest tràngol villagepeopolero de bon matí, SÀNSET, no hi haurà res que pugui amb tu. diuen que als marines dels eua els hi fan una prova idèntica :)

a jutjar pel que segueixen sonant, JOAN, sí que ho sembla sí :)

"diu que el seu regne no és d'aquest món", JORDI? :) a ca mons pares crec que hi són a més dels vínils trincaires, els mateixos trincos voltant per enllà.

la culpa :) del post és teva JESÚS. ens acabes engrescant massa!

però és que aquesta petita frontera entre el 68 i el 70 és important JORDI. és la que marca escoltar spaghetti dance o no i això, vulguis o no, marca. i marca molt! :)

a mons germans grans crec que també els hi va passar el mateix KWEILAN. o al menys és el que ells em diuen per remarcar les meves grans avantatges :)

ma neboda des de canàries ELUR diu que també el va veure i es tronxava. després diuen que els catalans no som salats :)

sànset i utnoa ha dit...

Ara que m'has dit això dels marines tinc clares més coses...

*Sànset*