dilluns, 11 de gener de 2010

la venjança de donya menda


(s’obre el teló. el focus il.lumina un home amb cara resignada assegut davant una taula sols vestida per un ordinador portàtil amb wi-fi. comença a escoltar-se “l’stuck in the middle with” you dels stealers wheel i des de la dreta de l’escenari entra una dona, ballant pausadament la cançó, amb un canuto de boli bic i municions de granets d’arrós a la mà dreta i, a l’esquerra, una goma de pollastre preparada a modus de tiraxines. l’escena recrea suaument una del “reservoir dogs” de tarantino. s’esvaeix la música)

DONA: ja saps ... ¡escriu!
(amb el canuto amenaçant llençar un projectil)

HOME:
(no diu res -imaginant el grà d’arrós deixant-li l’ull a la virulé- i escriu un text que li és familiar però amb algunes MAJÚSCULES modificacions)...



la lletra petita, la mosca collonera de tot contracte que per mandra o manca de paciència mai acabem llegint, és un dels principals focus de conflicte de les relacions entre persones i empreses.

des de la recòndita caverna que l’asila, la lletra petita engrandeix sobtadament a majúscula de cos 72 i negreta, com el floquet de neu que muda en allau rodolant per la muntanya, per precisar que les comissions de manteniment zero del compte corrent només tenien un any de durada, que per tramitar la baixa de la companyia de telèfon mòbil calen desenes de trucades i, a vegades, un emprenyador burofax o que no és or tot el que llueix en la fantàstica mútua mèdica que vetlla per la teva salut.

la lletra petita toca la pera, i de quina manera, també en les relacions entre persones. sense anar massa lluny, la lletra petita del meu HOME empara tot un seguit de clàusules que amb el temps he anat descobrint entre sorprèsA i admiraDA.

explica, per exemple, que DEMANAR-LI QUE DESI ELS LLENÇOLS A L’ALT DELS ARMARIS EXIGEIX MÉS TEMPS D’ESPERA QUE LES OBRES DE LA SAGRADA FAMILIA. esmenta, com qui no vol la cosa, que PERTANY A UNA ESTRANYA SECTA QUE SOTA L’EXCUSSA D’UNA INCAPACITAT CONGÈNITA PER COLOCAR BOMBETES O QUADRES A LA PARET AMAGA UNA MANDRA MALALTISSA.

en una de les parts en les que la lletra esdevé, més que petita, microscòpica, diu que LES CANÇONS DEL IPOD FAMILIAR quedaràN democràticament repartiDES en percentatges de 90 (ELL, CLAR) i 10 (jo). I QUE, A MÉS A MÉS, HAUREM DE SUPORTAR AMB ESTOICISME QUE ENTONI (ÉS UN DIR) MENTRE ES DUTXA, AUDICIDIS MUSICALS DE L’ESTIL “NUNCA DEBÍ ENAMORARME” DE CAMELA, LA INFUMABLE “LAMENTO BOLIVIANO” D’UN TAL DANI MATA O “ES UNA LATA EL TRABAJAR” DE LUIS AGUILÉ.

però no tot han de ser laments i queixes. la meva lletra petita, aquella mosca collonera que EL MEU HOME mai no va llegir per mandra o manca de paciència, m’autoritza a REPlicar AL SEU bloc públic totes aquelles collonades privades, petits estires i arronses parellils, que fan encara més plaent dir-li, cada nit amb TAPS A LES OIDES DESPRÉS DE LA SEVA MUSICAL DUTXA, bona nit i t’estimo.



(l’home acaba l’escrit -tot pensant que quí li manava posar al ipod aquestes horterades- i pregunta ...)

HOME: ¿alguna cosa més, carinyu?

DONA: res més. penja-ho al bloc signat per mi i acompanya-ho d’alguna cançoneta final.

(la dona s’atura i fa un gest exagerat d’estar pensant agafant-se la barbeta amb la mà)

DONA: sí, una cosa més ... ¿m’acompanyes a l’abacus ara, oi?

(es tanca el teló mentre sona una cançoneta de marc parrot)

39 comentaris:

elur ha dit...

Dona de l'Òscar... als seus peus... eternament!

Boníssim! Vaia dos!
Em reitero tant com faci falta:
Per molts anys!!!!

bajoqueta ha dit...

Ai Òscar que no te vas llegir la clàusula 1.316 apartat z... "les dones sempre tenim dret a rèplica" jajajaja.

Ale i a acompanyar-la a l'Abacus, al Mercadona i a on faci falta, que si mires bé segur que hi ha una clàsula abusiva que diu que no te pots negar :)

niña de azucar ha dit...

Una parella genial :)

TORO SALVAJE ha dit...

Òscar estàs perdut....

No tens res a fer, rendeix-te.

Albert ha dit...

Què bo. Bé, suposo que amb la capacitat que tenen els ipods d'avui en dia deus estar ben servit amb un 90% de la música per tu, Òscar...

Adéu!

Àlex ha dit...

Fantàstic! us felicito als dos!
Que tingueu una llarga durada contractual!
I la lletra petita d'aquests contractes és el que ens fa guanyar-nos el cel a totes i tots...

Goculta ha dit...

Oeoeoeo! Les dones SEMPRE tenen raó! ;-P

Carme ha dit...

Genial!

Així m'agrada, apa! cap a l'Abaccus!

Jordi ha dit...

I l'home l'acompanya a l'Abacus ara perquè ELL VOL, no perquè ELLA VULGUI. Li ve de gust i tema sanjat i punto (que deia l'exvispresident Gaspart).

Molt bo, molt bo! M'esperava aquesta contra!

Camela, gran entre els grans amb el Sueño contigo, que me has dado, sin tu cariño no me habría enamorado. Aquesta frase requereix un anàlisi profund, molt profund...

garbi24 ha dit...

Crec sincerament que la parella està molt estable i que per damunt de tot l'abacus augmentarà considerablement les seves vendes.
Que maco que es l'amor......no?

Albert B. i R. ha dit...

Una història en el fons tendre que té com a final una magnífica cançó. Què més es pot demanar?

Mireia ha dit...

sabies que això passaaria!És que et posses en uns sidrals!!!

Cris ha dit...

Tan de bo tot ho porteu amb aquest bon humor, quina sana enveja.... òscar una abraçada.... a la teva dona una altra més gran i que olé per ella i la rèplica, jajjajaa, GENIAL tots dos :)

Assumpta ha dit...

Jajajaja va Òscar!! que a l'Abacus falta gent!! ;-))

I que ho passis molt bé... mira, a la secció de llibretes val la pena estar mirant una bona estona, saps? N'hi ha de taaaaaaan boniques!! :-))

I que bonic és l'amor! :-))

Clidice ha dit...

hihihi això és una dona! felicitats! un bon entremès :)

Striper ha dit...

Ets un geni de les tecles.

XeXu ha dit...

Espectacular.

Òscar, t'ho dic de veritat, espero que de tant en tant la teva dona (també em poso als seus peus) et dicti algun que altre post més. Això és un duet en tota regla, i quin un! M'ha encantat. Ja ho diuen que rere un gran home hi ha sempre una gran dona. Encara que ella et dirà que rere un gran home hi ha una dona sorpresa. Però això són coses de la lletra petita.

Un, l'altre o els dos junts, però que no ens falteu!

Delfica ha dit...

Em demano ser la presidenta del club de fans de la teva senyora. Meravellosa heroïna que ens dóna llum i esperança alliberant-nos de l'isolament que ens envolta a les sofertes esposes i mares de família quan -en arribat el canvi d'estació-, fem notar l'òbvia necessitat de desar els llençols a l'altell de l'armari.
I si, jo també vull anar a l'Abacus, així que quan tornis ja ho saps, he de triar clips.

kweilan ha dit...

Genial...i a l'Abacus tots dos!

Pedro Garcia Millan ha dit...

ESTAFA AUTOMOTRIZ MEXICO!

http://pedromillan.blogspot.com/

PELIGROSISIMO AMIGOS MEXICANOS!

òscar ha dit...

si et quedes als peus de la meva dona ELUR ... faràs cinc minuts tard al cinema :) vitalíciament!

la clàusula de no-negació, BAJOQUETA, era la darrera de totes les de la lletra petita. gairebé ni es podia llegir.

un duet còmic, quasi bé NIÑA DE AZUCAR. els faemino y cansado de la catosfera :)

fa temps que vaig per casa ensenyant permanentment la bandera blanca TORO.

d'això no em puc queixar ALBERT. tinc un súper-ipod en el que hi ténen espai, fins i tot, dani mata i camela :)

gràcies ÀLEX. els dos tenim el cel més que guanyat en llegir (i riure) amb la lletra petita de l'altre.

coorporativisteeeeeees, GOCULTA! :)

mentre no torni a visitar la secció de llibretes, CARME.

crec que a la secció de cd's de l'abacus, JORDI, hi ha un especial dels camela que fa les delícies dels seus seguidors. jo, per la meva part, estic disposat a deixar-me grenyes com les del cantant en senyal d'admiració.

això és allò que s'anomena publicitat subliminal, oi JOAN? de l'abacus i ... de l'amor! :)

no es pot demanar res més ALBERT B i R. bé sí: que en marc parrot publiqui un nou disc!

sóc així de bledo, MIREIA, m'engresco, m'engresco i acabo massa engrescat. :)

mirem de riure tot el que podem i més, CRIS. l'abraçaré ben fort ... especialment :) si s'atura massa temps a mirar llibretetes!

m'enduré ASSUMPTA, per la següent visita abaquianna, una carmanyola amb truita de patates, carn arrebossada (of course), unes mandarines i una bossa de fruits secs. com si anés d'excursió, vamos!

ho és, ho és CLIDICE: de bandera. entremès, sainete, vodevil, 1r plat, segon i postre.

la llàstima, JOAN, és que quan els hi demano un desig no em foten ni cas. el de la làmpada tenia molt millors resultats.

moltes gràcies XEXU. ens falta més assaig per algun dels nostres sketchs però, espero, que en no res alguna tele confii en nosaltres. penso, especialment, en tele5 i les seves escenas de matrimonio :)

jo la tindria tota barrejada i andando DELFICA. amb això del canvi climàtic el bon temps torna de sobte i ... torna a pujar allà dalt a buscar la roba d'estiu. una murga! :)

no cal que ens animis, KWEILAN. sembla la nostra segona residència. el proper dia m'hi instal.laré una tauleta de càmping, una umbrel.la i la tovallola :)

Rita ha dit...

Genial!!! Un bon contracte no seria res sense una bona lletra petita...

Aquí hi ha matrimoni per anys, noi! ;-)

Assumpta ha dit...

Juaaaassss quina gran idea la carmanyola per anar a l'Abacus!! Això també ho vull fer jo!! així estaré més estona! jejeje
La carn arrebossada mmmmmmmmm ;-))

Sandra D,Roig ha dit...

jajajajaja, un estil irrepetibe, company!
:)

Esther ha dit...

Òscar, jo em quedo amb aquesta frase feta: "com el floquet de neu que muda en allau rodolant per la muntanya".

L'hauràs d'animar a obrir-se un propi bloc, per a replicar-te, a la teva senyora com tot bon "teléfono de aludidos" ;) Però amb frases com l'última del darrer post suposo que ho arreglen tot!!!! :D
Bon dimarts!!!!

sanset i utnoa ha dit...

Només d’imaginar-me aquell canuto bic apuntant la cara de l’Óscar m’ha començat a regalimar una suor freda que m’ha recordat que el que a ell li ha succeït, quan menys ho esperem, ens pot passar a qualsevol dels membres del sexe dèbil.

*Sànset*

Clara ha dit...

El poder de les dones.. jaja!

molt bo!

Ferran ha dit...

Hahaha!!, un altre cop et (us?) superes, nen! Ai, les dones; quina por! Ja et dic jo que ser gai fa la vida més fàcil, xaval!! :-))

PS: No, no cal que et converteixis, no pateixis. Potser en una altra vida tindràs més sort i seràs un de "nosaltres", jiji...

rits ha dit...

fantàstic!!!

veig que no t'ha engegat a dida i ens ha deleïtat amb la seva rèplica!!!

sou una parella fantàstica!!! (no em surten altres paraules!)

òscar ha dit...

segur que sí RITA: la nostra lletra petita és bona i ... alcal.lina!

si diuen que ara ja es poden portar crispetes i cola als cinemes, ASSUMPTA, segur que per la carmanyola a l'abacus no hi trobem cap mena de impediment.

i millor que així sigui, SANDRA; si amb una ja vaig de corcoll, imagina't amb dues com ella :)

la fusió (rotllo bola de drac) és tal, ESTHER, que ja no tinc clar si ho ha escrit ella o jo. :)

i l'arrós era nomen SÀNSET que és d'aquells que a més de no passar-se mai, segur, fa molt de mal.

jo mai no ho he dubtat CLARA: poder il.imitat!

et o us, tant se val FERRAN! quan el capellà (vaja, si no estem cassats!) va dir allò de ser dos enlloc de un ens ho varem prendre a peus juntetes. jajaja ... :) vols dir que la reconversió estalvia lletres petites???

no-no RITS, a dida mai no m'hi envia: m'envia al balcó i/o galeria a fumar. tot i el fred! :)

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
estàs molt romàntic.
salutacions
sílvia

Josep ha dit...

Una mica exagerat, em sembla.

el paseante ha dit...

M'agrada aquesta dona, molt més que tu. Apa, deixa-li el blog a ella :-) No t'enfadis. M'han fet somrire els teus darrers dos posts. Trobo que feu bona parella. I que duri eternament.

òscar ha dit...

deu ser el fred, SÍLVIA :)

una mica només, JOSEP? l'escrit té tot el pà del món i només un bocinet de formatge.

no m'estranya gens, amic PASEANTE. a mi també m'agrada molt més la meva dona que :) jo mateix.

khalina ha dit...

no has censurat res del que t'ha dit la teva dona? Trobo que hi havia poca lletra petita ;)

Ferran ha dit...

Hehe... no, de fet no; pots estalviar-te la feina de reconvertir-te, ben mirat. De lletra petita te'n trobaries igual!

òscar ha dit...

com és allò que diu KHALINA? "el que parte reparte y se lleva la mejor parte"? doncs sí ... això més o menys però en versió escrita! :)

m'ho temia FERRAN: a les lletres petites les diferents opcions els hi és ben bé igual.

Albert Lloreta ha dit...

és tan bo aquest post que no me'l puc creure. he rigut moltíssim. i això que no tinc contracte matrimonial previst!

òscar ha dit...

millor riure, ALBERT, que per tenir lletres petites no cal cassar-se. :)