dijous, 21 de gener de 2010

redacció

la mama i el papa s’estimen molt. moltíssim. els diumenges al matí mengem xurros amb xocolata desfeta i nata. i el papa sempre se’n pren dues tasses i en acabar, com està feliç d’estar tip, li planta un parell de petons a la boca. a la mama, tot i que dissimula dient-li no siguis burro, la posa molt contenta.

la mama i el papa s’estimen molt. moltíssim. cada cop que al papa li toca viatjar per feina, la mama li prepara la maleta. diu que ell és un desastre i el papa li contesta, somrient, que no sap que faria sense ella. quan torna a casa, sempre li duu algun regalet de múrcia, salamanca o d’allà on li hagi tocat anar.

la mama i el papa s’estimen molt. moltíssim. ahir nit em van desvetllar uns sorolls de la seva habitació. uns ais de la mama, uns gemecs, com si li fes mal alguna cosa. un parell de cops va dir, també, déu meu. al cap d’una estona el papa va sortir de l’habitació per anar al lavabo. el vaig cridar per preguntar-li i em va dir que no patís. que els gemecs i ais de la mama no eren res. només una mica de mal de panxa i que ara anava a buscar-li un got d’aigua.

la mama i el papa s’estimen molt. moltíssim. per això he escollit aquest tema com a redacció d’escola. ara vaig a buscar-li un got d’aigua a la mama que de fa estona torna a estar gemegant i dient ais i déus meus a l’habitació amb el tiet lluis, el germà del papa.

demà, quan el papa torni del viatge a castelló, li ensenyaré la redacció. segur que li farà molta il•lusió saber que quan ell no hi és jo també em preocupo pel mal de panxa de la mama.

67 comentaris:

kweilan ha dit...

Boníssima. Gràcies per fer-me riure!!! Segur que li posen un 10 a aquesta redacció.

Clidice ha dit...

huas huas huas! kina mala milk! :P

sanset i utnoa ha dit...

Juas juas juas! Molt bona la història i molta mala hòstia (la dona, clar).

La cançó, un gran reserva.

*Sànset*

lu ha dit...

M'agradaria saber quina nota li va ficar la "senyo" per aquesta redacció....


Molt bona!

Susanna ha dit...

Aaaaaaaaaaaajjjaaaaaaaaaaajjjjaa!!! I jo que pensava "aaaaaaaai, què bonic, quant d'amor!!" Ajajajaaaaaaaaaaajjajaj!! No puc parar de riure! (I em feia molta falta...)

Marta M.Q. ha dit...

M'encanta la cançó!! (la redacció me la llegeixo després, que ara no em dóna temps!)

Montse ha dit...

brillant...
per cert, jo q soc "senyo", de vegades m'he trobat amb situacions semblants i tela, TELA!!!

Carme ha dit...

Una redacció genial!
M'ho he passat pipa!
Vols dir que no te l'ha escrit un nen autèntic? :)

Goculta ha dit...

Angelets... que bonics que són..

Jordi ha dit...

jajaja ostres, molt bo Òscar. Seguint amb la trilogia de: pare (lletra petita), mare (lletra petita) i nen. Espero, però, que no sigui veritat... Una abraçada!!

Per cert, si la mama no sap què fer per tenir mal de panxa, que m'avisi...

P-CFACSBC2V ha dit...

Molt bona! El que no sé és si realment el nen no s'ensuma res…

as de diamants ha dit...

m'ha agradat molt. moltíssim.

mar ha dit...

quin fart de riure!!!
és que els nens...
i les mames...
i els papes...
tant d'amor s'ha de repartir!
sí senyor!

petons òscar!

garbi24 ha dit...

Sort que el nen no pot fer la redacció del papa quant està fora.......
Bonissim!!!!!! i perquè no real com la vida mateixa

jomateixa ha dit...

Molt bo, es el que tenen els nens...

Sílvia ha dit...

Hola Òscar!
Santa innocència :)
salutacions
sílvia

GEMMA ha dit...

Que agafarà agulletes aquest nen... Que bo ets Òscar, escrivint posts em refereixo eh!

Anna Tarambana ha dit...

:P Ai, ai, ai... que aquí hi haurà merder.

Buff... aquesta cançó feia molt que no la sentia.

TORO SALVAJE ha dit...

Segur que li farà molta il·lusió, veuràs quina alegría...

lisebe ha dit...

jajajaj. que bé m'ho he passat Òscar ets genial!quan torni el pare es trobará amb un bon embolic!! jajaj

M'encantat!!

Ara que si li toqués al nen fer la redacció del papa quan está afora.....

Assumpta ha dit...

Oh! Era mentida que s'estimessin :-((

Albert B. i R. ha dit...

Molt bona! No crec que al pare li faci gaire gràcia el que li explicarà el nen!

Cris ha dit...

jajajajajajaaaa, és GENIAL!!!!!!!! enhorabona, ets una passada :) Em feia falta un somriure avui, gràcies per regalar-me'l, de debó!

Albert ha dit...

Imagina't ser professor i llegir una redacció com aquesta. Ha de ser brutal, jaja.

Adéu!

XeXu ha dit...

Collons amb el nen! Ja veurà com li agradarà a el papa la redacció, segur que la penjarà a la porta de la nevera.

Ostres, ostres, vaig a posar la paraula de verificació, i mira què em demanen: plaer

Això sí que ho tens ben muntat!

rits ha dit...

ais...la inocència dels nens!!!! xò recorda que qui recull el nen a l'escola és la mama!!!! segur que trobarà un lloc fantàstic on amagar aquest tresor!!!

maria ha dit...

Molt bona^-^!

Striper ha dit...

Jolines que bo!!!

El veí de dalt ha dit...

Hosti! La meva "mama" m'estima molt també! I jo estic de viatge! I tinc el germà que viu al costat! I un fill que té insmoni...ai!, ai!

el paseante ha dit...

Ets un cabronet. M'has fet riure a quarts de tres de la matinada. Segur que he despertat algun tiet. A banda de cabronet, també ets bo escrivint.

jordicine ha dit...

Ai, el papa i la mama. Ja ja ja. M'ha agradat aquest relatet, òscar. Una abraçada.

òscar ha dit...

falta saber, KWEILAN, quina nota li posa el pare.

joooooo? :) mala milk la de la mare, CLIDICE.

temarro discotequer per excel.lència, SÀNSET. i el de l’escrit també.

crec que la “senyu”, en llegir-ho LU, no se li pasaría pel cap altra cosa que un rotund “tierra trágame”.

riure sempre ens cal a tothom SUSANNA. i sí ... què bonic i :) quant d’amor!

és de les que obliga a ballar fent el pamplines per casa MARTA.

la culpa és vostra, MONTSE :) per no posar un tema concret a les redaccions.

t’imagines CARME? espero que no!

moníssims GOCULTA. i observadors, això també.

la lletra d’aquest nen (no autobiogràfica, òbviament) més que petita, JORDI, és grandíssimament descriptiva. millor, les trilogies, pel senyor dels anells.

hi ha alguna cosa, P-CFACSB2V, que els nens no s’ensumin?

moltes gràcies AS. moltíssimes, clar.

i aquest amor, pel que sembla MAR, està d’allò més repartit.

oju amb el pare també, JOAN. tant visitar salamanca no crec que sigui només per intentar recuperar més papers.

no callen ni sota l’aigua JOMATEIXA. com els grans, però en més espontani.

santa-santa no sé si ho és, SÍLVIA.

quan no escric també soc bona persona, GEMMA.

merder i del gros, ANNA.

no vull ni pensar la cara d’alegria del pare TORO.

sembla que a la catosfera LISEBE, s’insinua que el pare és també tot un torero. tant viatjar!

doncs sí ASSUMPTA. o era mentida o tenen una manera molt particular d’estimar-se, que tambe pot ser.

hi ha pares mancats de sentit del humor, ALBERT. :)

només avui et feia falta somriure CRIS? s’ha de somriure tots i cadascun dels dies de l’any. petooons.

deixo de demanar que facin redaccions, ALBERT.

hi ha paraules de verificació que haurien d’encapçalar els posts, XEXU. i hi ha redaccions que només porten que mal de caps.

si la mama no te com a costum repasar els deures del nen, RITS, crec que serà una nit mogudeta-mogudeta.

gràcies MARIA.

els nens són una bona font d’inspiració JOAN.

no pateixis VEÍ. hi ha poques mames que pateixin sovint mal de panxa.

penso que el que te bons ulls llegint-me ets tu PASEANTE.

una abraçada JORDI. el papa i la mama acabaran molt malament.

Marta M.Q. ha dit...

Ja me l'he llegit. Et felicito, està molt bé! :)

L'illa dels monstres ha dit...

Perquè després diguin que l'aigua és bona per la salut, mira quins riscos que comporta

Per cert, fa uns dies van eliminar Burkina Faso de la Copa d'Àfrica (sí, segueixo el torneig) i no vaig poder evitar pensar en el teu blog!!

salut

_MeiA_ ha dit...

jajajajaj mooolt bo Òscar! m'has fet riure!! =)

Quan torni el papa del viatge estarà molt content en llegir la redacció del nen, i molt content de que el seu germà cuidi tant bé a la familia! jajajaja.

Ma-Poc ha dit...

Em sembla que el "papa" s'endurà una bona sorpresa en tornar del viatge, pobre! Molt bona la història!!!

sergi ha dit...

jejeje...q bo!!!!

Deric ha dit...

quin perill!

òscar ha dit...

gràcies MARTA. però ... està molt bé :) que la dona s'emboliqui amb son cunyat?

l'aigua pot portar molts mal de caps ILLA. aquí i a burkina faso que, com era d'esperar, ha estat una de les ventafocs de la competició.

com els llaços familiars, MEIA, no hi ha res.

tot indica, MA-POC, que més que sorpresa (que també) serà un sobirà cabreig.

gràcies SERGI.

com per deixar-lo anar convidat a moltes cases DERIC.

Ferran ha dit...

Hahaha!! Fins gairebé el final, pensava que era una redacció imaginària del teu fill... Espero haver-me equivocat!! :-))

Molt bona redacció; aprovadíssima!
I la música també m'agradeee!

Rita ha dit...

Hahahahaha Boníssim, òscar!!!!!

Pobret, no sap la que li espera amb la seva bona obra... ;-)

elur ha dit...

veig que, en general, ha fet gràcia el relat, a mi m'ha entristit veus? deu ser que m'ha fet pena la criatura, sobretot quan hagi crescut i arribi a la conclusió de que l'han enredat de mala manera...
ah... i la cançó Òscar... uf, horrorosa, em posa nerviosa, tu! clar que per gustos colors, diuen! ;*)

Bargalloneta ha dit...

jajajjaja!!
però no s'hauria de mentir als nens eh????

Gabriel ha dit...

Benvolgut Júnior:
Ets un nen molt bo i aplicadet i estic segur que l'Òscar Sènior deu estar molt content de tu.
Així doncs com que fas unes redaccions molt boniques; jo li demanaria al teu papa, que quan estigui de viatge que et deixi penjar el seu blog més redaccions d'aquestes.
Estem segurs, apreciat Júnior, que molts lectors del seu blog ens encantarà seguir llegint les teves redaccions.
Una salutació cordial i apa, a fer nones.

òscar ha dit...

avui la ficció del bloc no té res a veure amb la realitat de casa meva FERRAN. és totalment inventada per sort meva, la veritat.

tindrà l'efecte contrari al que el nen espera RITA.

la historieta té un pòsit més aviat amarg, ELUR. i de colors, ni que no siguin ben bé del nostre gust, quants més n'hi hagin millor.

els nen ho acaben pillant tot, MÒNICA.

jajajaja GABRIEL. pobret "junior" meu. espero que mai hagi de fer una redacció amb un rerafons com aquest. :9

Cristina ha dit...

Uiii i semblava una història d´amor. No sé quina nota li posaran al nen amb aquesta redacció. És com la vida mateixa...

Eulàlia Mesalles ha dit...

I és que els nens ja ho tenen això: ho expliquen tot...

òscar ha dit...

el nen així ho segueix creient CRISTINA. o no, que els nens són molt espabilats.

sense massa consciència molts cops, EULALIA.

Lastienditas ha dit...

Uff...tot queda en família...
;)

Mercè Estruç ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mercè Estruç ha dit...

Visió d'un fill que estima i es preocupa per la familia ;) molt bé nano!!!

GEMMA ha dit...

Òscar en el meu comentari no posava en dubte la teva bondat, no anava per aquí "lo de bo", només faltaria, pretenia fer broma en relació a l'acte dels gemecs... Petons i plaents gemecs!

Lluís Bosch ha dit...

Un bon retrat de les coses dels nens. I de les nenes, també.

llenguaddicta ha dit...

Feia temps que no reia. Gràcies. En volem més.

òscar ha dit...

potser exageradament en família TIENDITAS. pensava que els àpats de nadal eren el clímax de la unió :)

tot el que es preocupa ell MERCÈ, sembla que despreocupa a la família.

jajaja ... ho sé-ho sé GEMMA. a la meva resposta anterior m'he oblidat posar un rotund :) al final de la frase. petons i plaents ... somriures!!!

un retrat divertit, en definitiva LLUIS, de les coses de tothom. bé, millor que això no li passi a massa "tothoms" del món.

moltes gràcies a tu LLENGUADDICTA. somriure i riure haurien de ser assignatures obligatòries a la carrera de viure. petons!

Noctas ha dit...

Si n'ets de bo Oscar...abrazus!!

Clara ha dit...

L'inocència dels petitons.. passa factura! quina mala llet, però com he rigut! jajaj!

òscar ha dit...

la meva dona diu, JORDI, que només a estones.

i una factura, CLARA, de les que costa moltíssim pagar.

Eva ha dit...

Oooostres!!!
Jo si em trobés aquesta redacció no sé com reaccionaria...

Boníssim!!!
Salut!!!

(Pot ser a partir de demà no demanarem redaccions lliures, jejeje!!!)

Joan Fontdeglòria i Solà. ha dit...

Ei! M'ha encantat! T'has inspirat en el conte "Redacció" de Quim Monzó a Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, no? Si no és així, la semblança és tan salvatge que fa por i tot! La mateixa tècnica narrativa (el nen redactant a l'escola el que ha viscut a casa), els indicis que els lectors coneixem però que el nen, pobrissó, ignora; el to, el llenguatge... L'unica diferència és que el Monzó en fa un relat més negre que el carbó (el nen relata un assassinat sense saber-ho...)

Impressionant! Si algú no ha llegit el del Monzó, el recomano fervorosament... és quasi tan bo com el de l'Òscar!

Felicitats, crack!

1ptó

joanfontde

òscar ha dit...

glups EVA! penso que corregiria com si res i, sota la qualificació, escriuria una nota dient "el nen observa adequadament". no? :)

del tot inspirat en ell, JOAN. vaig llegir aquest conte a la facultat fa anys, em va deixar bocabadat per lo bèstia que era i, en escriure el post la setmana passada, tenia molt present el relat d'en monzó. no recordava, això sí, que el títol era "redacció". ja m'agradaria tenir un 5% del talent d'en monzó: ell és una màquina, jo només m'entretinc. una abraçadaaaaa!

caterinacortes ha dit...

Segur que li posen un deu a aquesta redacció! Molt bo el tercer paràgraf i a veure si aviat es deia de preocupar per aquest mal de panxa de la mare :P

òscar ha dit...

els nens, CATERINA, pateixen molt quan veuen (o escolten) la mare malaltona. un fill exemplar, no hi ha cap dubte.

- assumpta - ha dit...

Que feliç que es posarà el pare!

Suposo que en alguna escola es deuen haver trobat en algun cas semblant, que es fa en aquests casos? Fas veure que s'ha perdut el treball tan rigorós i "fidel" del nen?

M'ho he passat genial llegint-te!
Merci!
;)

òscar ha dit...

mala cosa de content es posarà l'home, ASSUMPTA. les redaccions ben fetes i ben "fidels" no poden rebre mai cap retret per part dels pares.

bajoqueta ha dit...

jajajajajaa quina il·lusió li farà al papa!

òscar ha dit...

tot el contrari que a la mama, BAJOQUETA.