la lletra petita, la mosca collonera de tot contracte que per mandra o manca de paciència mai acabem llegint, és un dels principals focus de conflicte de les relacions entre persones i empreses. des de la recòndita caverna que l’asila, la lletra petita engrandeix sobtadament a majúscula de cos 72 i negreta, com el floquet de neu que muda en allau rodolant per la muntanya, per precisar que les comissions de manteniment zero del compte corrent només tenien un any de durada, que per tramitar la baixa de la companyia de telèfon mòbil calen desenes de trucades i, a vegades, un emprenyador burofax o que no és or tot el que llueix en la fantàstica mútua mèdica que vetlla per la teva salut.
la lletra petita toca la pera, i de quina manera, també en les relacions entre persones. sense anar massa lluny, la lletra petita de la meva dona empara tot un seguit de clàusules que amb el temps he anat descobrint entre sorprès i admirat.
explica, per exemple, que comprar una llibreta a l’abacus amb ella exigeix un mínim de tresquarts d’hora per prendre la transcendental decisió. esmenta, com qui no vol la cosa, que al cinema s’hi ha d’arribar inexorablement amb cinc minuts de retard ja que és militant destacada d’una extravagant secta que no pot veure mai una peli des del començament.
en una de les parts en les que la lletra esdevé, més que petita, microscòpica, diu que el llit i armaris titularitat de la parella quedaran democràticament repartits en percentatges de 90 (ella, clar) i 10 (jo). el tetris del mòbil ha estat un excel·lent simulador per encabir la meva roba miraculosament al foradet que m’ha cedit però per dormir amb mig cos suspès fóra del llit no hi sé trobar altra alternativa que aprendre a levitar.
però no tot han de ser laments i queixes. la meva lletra petita, aquella mosca collonera que la meva dona mai no va llegir per mandra o manca de paciència, m’autoritza a explicar en un bloc públic totes aquelles collonades privades, petits estires i arronses parellils, que fan encara més plaent dir-li, cada nit amb mig cos al llit i l’altre mig levitant, bona nit i t’estimo.
Entrades
51 comentaris:
hahahahahahahahahaha ai que rebràs! :P si ej keeeee, si vols et passo les "ulleres de llegir" que s'ha hagut d'acabar comprant el meu home ;)
i no és bonic això?
petites misèries que fan la vida més atractiva, no?
ara venen rebaixes! no deia res la lletra petita sobre això?
Quanta raó tens!
I més problemes amb la lletra petita si ets deficient visual com jo!
*Sànset*
Ooooooh!!! què bonic!! ;-))
A mi en Josep Lluís m'entén quan està ben adormit i li parlo: i em fa cas, clar!
Li dic "carinyo, tirat cap allà" (ell ja sap que "cap allà", sense fer cap gestu vol dir cap a l'extrem del llit :-)))
Ara bé, jo no el faig levitar, eh? ben bé un 35 % d'espai li deixo jejeje
Ooooh!! l'Abacus!!! i qui no s'estaria hores i hores i més hores a l'Abacus? Jo hi viuria!!!
Cest la vie, Nen jo lpabacus al menys a Manresaet fan estar una hora de lents que hi van.
Que rebonic Òscar, i no marxeu a dormir mai enfadats, encara que només tinguis un 10% de matalàs, toca-li el peuet.... :) M'ha encantat llegir-te aquest post tan íntim, un petó per a tu i un altre per la dona que comparteix la teva vida amb tu, que siguéu sempre tan feliços!!
Doncs Oscar será per que soc dona i com la teva quan entro a l'Abacus em perdo però amb moltes ganes... M'encanta entreternir-me simplement per escollir un bloc de fullls de paper, o de clips per el despatx o quan ja entro en el mon dels llibres ohhh! ja no surturía... m'hi paso quasi una tarde sencera i ja no t'explico quan hi vaig a llibreries antigues... m'encanta fins i tot l'olor dels llibres antics entre pols i moho.
Ja veus serà que a les dones ens agrada tota mena de lletres petites i grans.. jajaj (es broma)
Petonetssssssss
Gràcies maco, per compartir-les des d'aquí. A més, sempre em provoques un grat somriure, noves gràcies OSCARIUM, en lletra gran eh!
el cinema l'has d'enganyar amb l'hora que comença la peli, al llit..per no levitar....et poses just a sota ella o a sobre i en el cas del abacus..va molt bé que un dia t'acompanyi a buscar qualsevol cosa a una ferreteria ( com més gran millor).
Atenció: l'aplicació d'aquest tractament pot provocar efectes secundaris, amb molèsties pitjors que la pròpia causa.
Vosté mateix.
Ai ai ai, que a la teva mitja taronja la teva lletra petita no sé si li farà molta gràcia! De totes les clàusules que té el vostre contracte, per part seva, la del cine m'ha arribat a l'ànima; quin sacrilegi entrar a una pel·lícula començada! No podria pas, jo; o entro a la sala abans fins i tot dels anuncis, o ja no hi entro!
PS: La lletra petita del meu contracte amb la catosfera diu que estic obligat a riure amb els posts de l'Òscar. No ho sabia quan vaig firmar, però estic encantat que sigui així! :)
Molt divertit aquest post sobre la vostra vida quotidiana on es reflecteix que quan s'està bé és igual que l'altre et faci arribar al cinema com que no et deixi lloc a l'armari. I és que quann dos s'estimen i es troben a gust junts tot passa a ser secundari perquè l'important ja es té i és l'únic que compta. Felicitats!
Segurament la seva dona espera que l'únic que tingui "petita" sigui la lletra.
Prova amb un exorcista.
:)
Oh!!!
Els bancs són els mestres de la lletra petita. Compte en no llegir-la, que després vénen les sorpreses!
ai! és que els homes només feu que queixar-vos...si amb el 10% de l'armari en teniu de sobres! (en la qüestió del llit el meu marit es queixa precisament del contrari: que dormo arraulida en un raconet del llit i que ni se n'adona que hi sóc del poc espai que ocupo; el que vol és que dormi ben arronsada a ell)
Jo per això d'anar al cinema amb la peli començada no paso! La resta, tot és negociable. Ja ja ja. Bon any, ÒSCAR. T'envio un e-mail la setmana vinent.
oooooh, quin final tan bonic! però vols dir que la teva lletra petita no contindrà alguna sorpresa més que només ella ens pogués explicar aquí al blog???
ei!! que comprar una llibreta a l'abacus és tot un acte de responsabilitat, eh!!!! n'hi ha tantes!!!!!
una BSO excepcional!!! que n'és de bona aquesta cançó!!!!!
Gràcies a déu que ningú no ens mira la lletra petita a l'hora d'iniciar la relació, perquè si no el manteniment de l'espècie estaria en greu perill.
I que per molts anys òscar, per molts anys!!!
;)))))
de saber, CLIDICE, que la comprensió de la “seva” lletra petita passava per una visita a l’òptica, altre gall em cantaria.
i tant que és bonic, JORDI. i levitar ... també!
molt més atractiva. la sal de la vida MYSELF.
massa “rebaixera” no ho és, ESTRIP. tot i que, aquest matí, l’he vista molt disposada a anar al carrer de sant a xafardejar –m’ha dit-
tampoc és imprescindible llegir-la, SÀNSET. total, els fets ja acaben explicant el mateix que ens diu la lletra petita.
un 35% d’espai és un luxe (asiàtic, gairebe) ASSUMPTA. tot i que, si en josep lluís li fa gràcia, quan trobi el curs a distancia de levitació, ens hi apuntem plegats.
al que anem nosaltres STIPER, els caixers i depenents són ràpids i amables. la lenta és la meva dona :)
el peuet no CRIS: em posa les dues cames pel damunt fins al punt que, a vegades, crec somiar que enlloc de dormir estem jugant l’enredos.
jo als llibres, LISEBE, també m’hi agrada estar-i estona xafardejant i remenant però ... 45 minuts per escollir una trista llibreta???
això d’oscarium, GEMMA, té clares reminiscències llatines amb les seves declinacionetes, acusatius, datius i tota la pesca. mola!
odio les ferreteries, JOAN. de fet, no sé ni penjar un trist (va en sèrio) quadre a la paret. no-no ... si al damunt ja se m’hi posa, ja.
té una curiosa teoria, FERRAN, que diu que les pelis sempre començen cinc minuts tard. llavors va al bany, compra crispetes, cola, xirimoies i fa el pi enmig del vestíbul (si cal) per tal de no entrar a l’hora. en el fons :) una manera com una altra de fer-me la punyeta.
és cert, KWEILAN, la lletra petita el que fa és amanir amb gràcia i alegria la relació. i, a mi egoistament, em subministra temes pels escrits.
jajajaja MODGI: pel proper aniversari li regalaré, segur, un microscopi.
l’acabaria convencent, TORO, de les innegables virtuts de fer tard al cinema.
això sí que és un comentari, GOCULTA, d’aquells que s’anomenen :) sortitS de l’ànima.
la lletra petita la van inventar els bancs, ALBERT B. i R. després altres empreses van seguir aquest model tan eficientment emprenyador.
aiiiii SIX, mira que en sou de punyeteres! a mi ja m’agrada (molt) que arrambi però ... per què no arramba sense precipitarme a l’abisme del final del matalàs?
com bé dius, JORDI, amb bona predisposició tot acaba esdevenint negociable. a més ... segur que jo també tinc uns quants paràgrafs de lletra petita. ok-ok: m’apunto segur a dinaret!
estic per proposar-li (igual m’engega a dida, RITS) que ella faci un post amb la meva lletra petita. sort que que la mà censora (al menys al bloc) seria la meva :)
si la lletra petita es fés palesa de bones a primeres, XEXU, les relacions durarien cinc minuts. sempre :) les males notícies s’han d’anar donant ben poc a poc.
i tant que sí, ELUR. estic disposat, fins i tot, a prescindir d’un altre 5% de llit.
Si fos la teva dona estaria plorant de ràbia i de felicitat! Ets el meu heroi en temes sentimentals. Un crack, en lletres mida 5.000!
Bon any!
Uaaaa crcak, dir-li que l'estimes i tenir-la allà al costat i estirar el braç i tocar la seva cintura, saber que està allà., això és el paradís...la lletra petita es el matís i el matís fa que la vida no sigui avorrida. Ara tu imagina't que tot fos en lletra gran, sense particularitats, sense matís...per cert en determinats casos la lletra petita no és legal....saludus crack!
Hola Òscar!
Tot es perdona si una parella s´estima.
I l´última frase no l´has escrit en lletra petita!
salutacions
Sílvia
Ai senyor, potser una lupa t'aniria bé, però creu-me, no és ben bé lletra petita, sinó jeroglífic cúfico-sànscrit. Però tan li fa, la qüestió és que estàs disposat a desxifrar el què calgui.
Un petonàs.
Jajaj, sí, tu sempre tindràs aquest bloc per explicar absolutament el que et vingui de gust.
La pitjor lletra petita és quan posa "IVA no incluido".
Adéu!
Jo també em passo molta estona per decidir quina llibreta em compraré (fetitxisme d'escriptor) però no suporto arribar tard al cine i si la peli ha començat, no entro.
Que bonic.. aquest t'estimo final, però, en lletra ben gran!!
Salut!
Canta-li les cançonetes que penges a cau d'orella...i mira-li la carona^-^.
Potser la lletra menuda és la sal de la vida. Sinó tot plegat seria molt avorrit.
Mira que jo a vegades he de donar un copet per no caure del llit :)i d'altres sóc la mestressa :)
Petons i Bon Any!
Paraula clau :Digne
jo en conec un q nomes sap adormir-se al mig del llit, amb els braços i les cames oberts, i en se d'una altra que dorm com un cuquet a l raconet q queda i posa la ma sota el matalas per no caure...
en fi... c'est la lletra petita... ai no, era... c'est l'amour...!!!
Vinga Òscar, no serà per tant... a més, saber levitar deu ser pràctic!
Que per molt de temps puguis sentir-ho i dir-li t'estimo.
Petons
Perdona que t'ho digui, però ets un idiota perdut per queixar-te d'aquesta dona. I també et voldria dir que ella ha tingut sort amb tu.
abans que plori de ràbia, JORDI, prefereixo cedir-li gustosament un post per tal que exposi a l'escarni públic tota la meva lletra petita (real o inventada) que se li acuti. la meva dona amb ràbia és molt més dura de pelar que rocky marciano. :)
la d'ella, NOCTAS, és farçida de matissos. vamos, que gens avorrida!
no SÍLVIA; la darrera frase està en un cos de lletra de l'estil mosaic del barça.
si anys enrera, DELFICA, mirava de desxifrar els jeroglífics del diari ... com no he d'estar disposat a desxifrar els seus?
aquesta acaba esdevenint, ALBERT, normalment un 16% més gran que la resta.
desconec, DERIC, quina mena de fetitxisme és el que l'empeny a ella a dedicar gairebé una hora a escollir llibreta. deu ser un fetitxisme de lectora :)
sense aquest t'estimo final, CLARA, l'escrit estaria coix del tot.
això sí que ho faig tot sovint MARIA. tot i que soc més de cantar a crit pelat per tota la casa que no pas a cau d'orella :)
les paraules clau, JOANA, són molts cops les veritables cireretes del pastís de l'escrit. i jo, ocupo el meu 10% amb una dignitat que ni el sr. blogger pot dubtar.
mentre hi hagi, MONTSE, algun "c'est" és que tot va tirant endavant.
levitar és el primer pas, LULA, per una fita encara més ambiciosa: volar. ja li he dit que, de seguir així, l'agafaré de la mà i en no res viatjarem pel món de gratis :)
amic PASEANTE, tu no has de demanar perdó per res del que escriguis ni que sigui un adjectiu pèl pejoratiu :) la sort ha estat recíproca: ella fa determinades extravagàncies i jo volo. què més es pot demanar?
jajajaja ai lo de l'armari me sona! I això que no es que jo tingue molta roba...
Ja ho saps, s'ha de llegir tot bé que després hi ha "sustos". També hi ha clàusules que canvien segons el dia que fa, no ho sabies? jajajaja
puta lletra petita.
jajajaja, Jo estic a favor de la Rits i que ella ens expliqui la teva lletra petita. Tothom té alguna coseta
que n'es bonica la vida en parella, jaja, segur que si li preguntem a la teva dona també ens parlaria de la del seu contracte, segur que no tindria desperdici. ;P
Com sempre genial
Per cert... BON ANY i que continuis alegrant-nos els dies
de vegades a les lletres petites pots trobar sorpreses...
diumenge és dia d'anar a museus. i avui és diumenge MUSEO DE LA LUNA.
m'he anat enterant BAJOQUETA. i també clàusules vàlides només alguns mesos l'any. d'altres en vigor els dies parells del mes, ... :)
jo LYDIE, en el cas de la de la meva dona, l'anomenaria coi de lletra petita. ara, amb la de bancs i companyies de mòbil sí que seria força més dur.
sí clar, KHALINA. ara una campanya de contrapropaganda en la que surin les meves misèries. és a dir, jo acabaria sense armari, sense els primers cinc minuts de peli, levitant i, al damunt, sotmés a public escarni. com diria el nen: al igual!!! :)
maca-maca de veritat la vida en parella, CARLOS. igual de maca que la meva lletra petita que és :) transparent com l'aigua del riu (no dic quin, eh). bon any company i que així sigui!!!
ohhh clar CESC! hi ha, també, un munt de clàusules que et sorprenen tan gratament i decanten la balança (amb diferència) fins al punt d'acabar dient, cada nit, bona nit i t'estimo :)
M'encanta això de triar una llibreta en tres quarts d'hora!
Explicar tot això al blog també m'encanta, fa somriure i fa, venir ganes de viure i d'estimar.
Ui! no vull ni recordar-me de tot el que diu a meva lletra petita. Sort que ell no té blog... :)
Hola Oscar, em va agradar veure la teva visita al bloc :)
I pel tema lletra petita (ben interesant per cert i gran desconegut) penso que la lletra petita de papers oficials, contractes, seguros,..., sol amagar coses que normalment quan descobrim ens fan enfadar. Encanvi la lletra petita de les persones, aquelles petites coses de vegades fins i tot odioses, quan ens falten potser són el què realment enyorem.
Jo també sóc del club de la teva dona en quasi tot, jeje i estic a favor 90% ocupació armari, 3/4 d'hora per escollir llibreta petita i que no té cap trascendència,...m'ha caigut molt bé ella, jeje.
Una abraçada pels dos.
jo com en jordicine..... no negocio amb la pel.lícula començada!!!
petons
Hahahaha! mai havia pensat que la lletra menuda podia arribar a ser tant entretinguda i bonica de llegir!!!.
Potser amb % una mica diferents però m'hi he vist reflectida, ja es ben veritat, sí.
Vaig a repassar-me les lletres menudes dels dos integrants de la casa...
Petons, per a les dues parts contractants.
=)))
Què seria de la vida sense la lletra petita, tot massa fàcil, oi?
Els grans reptes necessiten la lletra petita!
Ah, per cert, et passo l'enllaç d'un post que vaig escriure on vaig incloure una cançó pensant en tu i en tots els blocaires culés. De fet se'm va ocòrrer després de llegir un dels teus posts on afirmaves que el Barça havia sigut una de les poques coses glorioses de l'any 2009. Com que comparteixo aquesta opinió vaig decidir al escriure el post en qüestió incloure una cançó al respecte d'un grup que versiona cançons parlant del Barça i que segur que ja deus conèixer...
Aquí deixo l'enllaç:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/01/pronostics-pel-2010.html
Una salutació!
sort, en definitiva CARME, que existeix alguna cosa més gran que fa de la lletra petita, al final, un motiu per riure una mica.
què fort NITS :) ... això s'anomena coorporativisme femení! el proper dia que tingui pensat anar a l'abacus a per llibretes, li diré que et faci un truc :)
jo també pensava el mateix MÒNICA. i mire'm ara; ni negociació ni orgues ... fent tard al cinema.
la lletra petita és l'amaniment d'algunes coses del dia a dia. a vegades, ASSUMPTA, un es passa amb l'oli, l'altre amb la sal, etc
i viure en parella és un repte grandiós, GABRIEL, amb petits entrebancs de tant en tant. abraçada company!
Enhorabona per l'escrit.
Bon any!
gràcies CARLES. el mèrit és :) de la lletra petita.
Publica un comentari a l'entrada