infantilment influenciats per mazinger z i afrodita a repartint mastegots a tort i a dret; l’omnipresent generació dels 80 hem tingut el dubtós privilegi de lluir mitjons a rombes i jerseis privata a ratlles dues talles més grans, ser els primers en tastar la regalèssia vermella i els kojacs amb xiclet incorporat i, també, pioners trencant-nos algun braç damunt d’uns precaris monopatins anomenats sanchezsky.el virus vuitanter no acaba de tenir antídot, segurament ajudat per pelis com “al otro lado de la cama”, representacions d’èxit (“mamma mia” o “hoy no me puedo levantar”) i anuncis com aquest
i pel mitificant revival que les ràdios, però també bars, discoteques i altres garitos del bon (i mal) viure, fan permanentment de la seva música.
jo tampoc estic lliure de culpa i, tot sovint, col•laboro en fer més gran l’ombra musical d’aquesta dècada mostrant entusiasme quan el nen s’interessa per alguns èxits en mig sèpia (tarzan boy, fame, etc) que els spots repesquen com a banda sonora amb la intenció que beguis refrescs o et facis client de gas natural.
tinc ganes de tancar d’una vegada portes amb algunes de les músiques dels 80 i contradictori, però sobretot masoquista de mena com soc, no se m’acut altra teràpia per fer-ho que proposant a la comunitat blocaire un festivalet casolà sense chikilicuatres ni uribarris.
enguany el I festival octovisió recull 16 cançonetes ibèriques d’aquesta època per atorgar 3, 2 i 1 punt a les tres que més us agradin i un flamant -1 per la que no voleu tornar a escoltar mai a la vida en anuncis, politons del mòbil ni el singstars de la play.
Alaska - Como pudiste hacerme esto a mi
Duncan Dhu - Cien gaviotas
Gabinete Galighari – Al calor del amor en un bar
Hombres G – Venezia
Iván - Fotonovela
La Unión - Lobo hombre en Paris
Los Ronaldos – Adios Papá
Los Secretos - Déjame
Loquillo - Cadillac solitario
Mecano – Me colé em tu fiesta
Miguel Bosé - Nena
Nacha Pop – Chica de ayer
Radio Futura – Escuela de calor
Tequila – Salta
The Refrescos – Aquí no hay playa
Tino Casal - Embrujada
el previsible premi, a sortejar entre tots els participants, seria l’emblemàtic jersei privata a ratlles. dic seria perquè ma mare, que els vuitanta l’importen un cogombre, la primera cosa que va tirar a la brossa quan vaig marxar de casa va ser el jersei. “no era gens guai” –va dir excusant-se-.
Entrades
72 comentaris:
Si vols fer uns "rememberings" et recomano aquesta pàgina:
http://www.danigil.com/
Tot i haver nascut als 80, es podria dir que d'aquesta llista només em va influenciar Duncan Dhu, així que la màxima puntuació meva va per a ells. Els 2 punts i l'1 punt els haure de deixar deserts.
El punt negatiu dubtaria entre Alaska i Mecano, perquè no els soporto. Va, per Mecano el punt negatiu, que ja en tindran molts de positius
Criatures, que bufons... una abraçada per tots... amb tot el meu afecte... :)
Bona idea!
Los Secretos - Déjame: 3 punts
Loquillo - Cadillac solitario: 2 punts
La Unión - Lobo hombre en París: 1 punt
Hi ha alguna cançó que no conec, però deixo el -1 per a:
Los Ronaldos - Adiós papá.
M'hi apunto.
Duncan Dhu, qualsevol cançó d'ells. +3
Radio Futura, també qualsevol. +2
La unión, per aquesta en exclusiva. +1
Loquillo. Per a qualsevol d'ell, -14.
Hi trobo a faltar La frontera... :)))
A mi els jerseis Privata ja m'arribaven balders: primer passaven per ma germana gran. Ara s'han tornat a posar de moda, com els impermeables Karhu (m'haig d'agenciar urgentment el Karhu vermell!).
Uffffffff!! Doncs ho tinc taaaaant complicat per votar!!! Ja que m'encanta tot el llistat de música que has posat. No en deixaria cap de costat.
Jo sóc anti-discoteques actuals on només hi trobes gigolós i prostitutes barates amb música comercial patètica (sempre parlant des del meu punt de vista). Jo sóc de les que va al local de sempre, amb l'exemple de música que has posat i amb una birreta fresca al davant, i si hi ha un concertillo millor que millor.
I què dir d'en Loquillo (que em cau tot cada vegada que el veig), d'Alaska, Mecano... se'm posen els pèls de punta en escoltar-els... I l'últim concert d'aquesta tropa que vaig anar a veure, va ser aquest estiu en Bosé als jardins de CapRoig... i impressionant! jejej
Un petonet!!!
EEeeei!!! m'encanta quan fas posts d'aquests!!! :-)))
Jo vaig començar a sortir amb en Josep Lluís el 1982 jeje... l'any del naranjito :-DD
Estic mig emocionada. Deixa, deixa que m'ho pensi bé, que una cosa així s'ha de fer bé :-))
Hola Òscar! A veure, la meva tria seria:
3 - Alaska - Como pudiste hacerme esto a mi
2 - Miguel Bosé - Nena
1 - Radio Futura – Escuela de calor
i el -1, pel Loquillo, que no l'he pogut tragar mai!
Petons!
En primer lloc dir que m'he posat un dels meus preciosos jerseis enormes amb unes ombreres descomunals (a mi m'agradaven!! encara voldria que tornés aquesta moda!! jeje) per poder votar millor.
* Indiscutiblement, el suspens, el -1 és per:
Miguel Bosé, NENA.
I ara anem pels bons jejeje :-DD (és difícil... n'hi ha de tan genials!!)
* 3 punts:
Refrescos, AQUÍ NO HAY PLAYA.
* 2 punts:
Tequila, SALTA.
* 1 punt:
Duncan Dhu, CIEN GAVIOTAS.
Salutacions des de Reus, amb un temps fastigós com tot l'hivern i donant gràcies a l'organització del Festival per aquestes estones agradables.
Per cert... l'anunci de Coca-cola, boníssim!!! :-))
Tot i que jo mateix he fet la selecció de les setze cançonetes, costa força això de ordenar-les per gustos.
En fi ...
(3) pels Hombres G perquè, tot i el pijoterisme que tenien com etiqueta, jo era (i soc) un malalt dels madrilenys.
(2) pel Cadillac solitario d'en Loquillo. A ell li he erdut tota simpatia però la cançó és gairebé un himne.
(1) per Alaska pel to tremendista del tema a ritme de música pop.
I un (-1) de casa de pagès als Ronaldos. No aguantava quan la posaven (era la perfecta excussa per anar per un whisquet) i encara menys la veu del Coque Malla.
Hosti, hosti, hosti! M'ha agradat molt l'anunci! Tot i que potser sóc massa jove (del 83), sempre he estat gran fan d'aquella dècada! M'hauria agradat viure-la entre els 15 i els 25, però no va ser així. La influència em va venir per una cosina més gran que jo. La música i la moda m'encantaven i encara m'agraden! ains...
Pel que fa a les cançons, com vols que esculli????
El - 1 li dono a Adiós Papá, aquesta sí que no puc...
3 per a Déjame, 2 per a Cadillac solitario i 1 per a Me colé en tu fiesta, tot i que Mecano m'encanta! Què hi farem...
loquillo - Cadillac solitario (3 punts)
Nacha Pop - Chica de ayer (2 punts)
Los Secretos - Déjame (1 punt)
Diga'm afortunada o no, peró hi ha alguns temes que no coneixo..jur.....
El -1 per Venezia. Hombres G tenen cançons que m'agraden molt, pero aquesta... apuf!
Hi ha alguna que no conec, pero totes les altres tenen el meu 3!!
Pero es clar, jo soc de mitja generació mes avall... dels que vam neixer a primers dels 80!
A veure, que hi participarem!
3 points: Loquillo - Cadillac solitario
2 points: La Unión - Lobo hombre en Paris
1 point: Hombres G – Venezia
-1 point: The Refrescos – Aquí no hay playa. Vaya vaya...
*Sànset*
Anem per feina!!
3 points per Alaska
2 points per Duncan Dhu
1 point per Tequila
el -1 point per Gabinete, no puc amb aquesta cançó que sempre em fa pensar en l'anunci de cervessa.
Sens cap mena de dubta, i et parla una ochentera total:
3: ALASKA!!!!! (4ever)
2: TINO CASAL
1: GABINETE CALIGARI
-1: LOS RONALDOS (agfsssssssss no puedorrrr)
M'ha encantat el post, com sempre, un petó amb "hombreres" per a tu :)
Òscar, estem al 2010...
Deu meu.
3. Cien gaviotas
2. Desert
1. Desert
-1. Tota la resta!
Òscar, a mi em passa com a tu, que el Loquillo no el puc ni veure, però cada cop que sento el Cadillac solitario… mmm…
Uhm.. M'encanta aquesta proposta de Top-Ten de cançons de fa entre 20 i 30 anys... juer, com passa el temps!!! Jajajajaja!
Doncs allà van les meves votacions... m'ha costat, eh?
Radio Futura – Escuela de calor (3)
Tequila – Salta (2)
Alaska - Como pudiste hacerme esto a mi (1)
Nacha Pop – Chica de ayer (-1) [m'encantava aquesta cançó fins que fa poc la van tornar a usar per a TOT!!! Ecs! M'embafa!]
Vinga, doncs, votarem:
Radio Futura - Escuela de calor: 3 punts
Hombres G - Venezia: 2 punts (me les sabia totes)
Mecano - Me colé en una fiesta: 1 punt (un dels primers grups que vaig veure en concert)
Los Ronaldos - Adiós Papá: -1 (feia molta ràbia en Coque Malla)
A veure,
sens dubte 3 punts per a Alaska, 2 per Loquillo i 1 per Mecano. I el -1 per Aquí no hay playa
ostres, quins records!! :)
Els monopatins sanchezsky no els conec, però tenen res a veure amb el cognom castellà??
-1 ho tinc claríssim: Cien gaviotas, i mira que l'he cantada!! Però queda tant cursi...
1 punt per "Al calor del amor en un bar".
2 punts a Cadilac Solitario
I 3 punts a Hombres G per Venezia. Io sono Al Capone de la mafiaaaaa...
Ah!! No està, però 10 punts a "Com el Far West no hi ha res" de la Trinca!
De totes maneres, m'he quedat amb ganes de puntuar més, perquè n'hi ha de molt bones!
Les meves primeres sortides com a noia "independent" i universitària, les festes on ja em sentia quasi madura i em feia la xula fumant i "bailando moderno", les pelis d'Almodòvar, la Fura dels Baus, la Barcelona abans de les Olimpíades, les paelles als xiringuitos de la Barceloneta, la tele de la Pilar Miró, les manis anti-Otan...
O sigui:
3 points : Radio Futura – Escuela de calor
2 points : La Unión - Lobo hombre en Paris
1 point : Tino Casal - Embrujada (era una de les meves debilitats)
-1 Loquillo - Cadillac solitario (No el suporto!!)
PS: On és El Último de la Fila amb Insurrección???
El video bonissim, la moda dels 80 que no torni si us plau, no se vosaltres però jo no estic gens preparada per reviure les hombreres.
-1 per Ronaldos
+1 Loquillo
+2 Alaska
+3 Hombres G
Oh, no!
Ho sento, he passat molt ràpit i pel damunt mirant-me els grups i cançons...perquè si em venen al cap se que les estaré cantant un grapat de dies! Me les se totes, totes! I d'altres que veig per aquí dalt... :-)
pffff a vore:
Tequila. Salta. Tguà puang
Embrujada. Tino Casal. Txú points
Lobo hombre. La Unión. Guan point.
-1 puang podrien ser ben bé totes, però li donarem a Mecano. Me colé en tu fiesta. Mecano sempre m'ha fet molta ràbia :P
Ta mare: una dona com cal. I molt guai :)
L'anunci: als 80 no hi havia ties?
3 punts.- Nacha pop
2 punts.- La Union
1 punt.- Alaska
N'hi ha d'altres que m'agraden però...
-1.- Loquillo
Mis recuerdos tirnen sabor a Mirinda.
3 per Cadillac
2 Cien gaviotas
1 Escuela de calor
I tantes i tantes d'altres...
-1 per a Tino Casal, no el suportava
Primer, tornar-te a felicitar pel post, perquè no sé com t'ho fas perquè et quedin tan rodonets. He rigut molt al final.
La proposta és molt bona i saps que ens toques la fibra a molts, lladre. És difícil perquè n'hi ha moltes que són de categoria similar. Però ho intento:
Els meus 3 punts: Hombres G, perquè aquesta cançó sempre m'ha fet gràcia i amb els colegues sempre la cantem.
Els 2: Tequila, un molt bon tema, tot i que encara m'agradava més la versió que en van fer Seguridad Social.
I 1: Mecano. No és que sigui de les millors que tenen, però Mecano és tot un món, està per sobre dels altres, i crec que es mereix un reconeixement, encara que sigui només un punt.
I el negatiu... jo tampoc suportava en Tino Casal (al cel sigui), però dono el -1 a Gabinete Calighari perquè l'Urrutia té una veu de cassalla que em posa els pèls de punta.
Ah, que per cert, moltes d'aquestes jo les coneixia per La Decada Prodigiosa!!
gràcies pels comentaris, òscar!
jo als 80 els hi tinc simpatia, però perquè són la meva dècada de naixement... això sí, em recordo cantant aquí no hay playa amb 3 o 4 anys i la chica de ayer i déjame i cien gaviotas els he cantat a viva veu en segons quines festes...
glups!! en els 80 estava alletant a les meves dues filles.
sentia aquestes cançons pel celobert mentre els hi cantava "tres pometes te el pomer... "
Ufff, noi, que difícil...difícil sobretot pels punts negatius ja que hi ha molts grups que no suporto!
Però la cançó que directament em fa venir orticària és...
- 1 point: "Me colé en una fiesta" de Mecano.
Trobo que falten molts grups!! Què passa, que no han passat a la final? Ahh,ara ho entenc..A Eurovisión fan dues semifinals i una final ja que cada dia hi ha més països de l'ESt i suposo que per això hi ha moltes cançons que no han passat a la final...
Em pensava que posaries los Pecos...Tampoc no suporto a los Hombres G, ufff, per favor, els escoltava ma germana i mai he entès que els hi trobaven...I els Gabinete GAlighari uns altres que amb el temps els trobo insuportables!!!
A la foguera en posaria uns quants de grups però hi va haver grups molts bons i un dels meus preferits és:
3 points per Cien gaviotas de Duncan Dhu.
La cançó cansa una mica però eren bons.
2 points per Cadillac Solitario de Loquillo (t'has deixat "y los Trogloditas"). Hi ha gent que no els suporta però aquesta cançó és una de les millors de la seva carrera.
1 point per "Lobo hombre en París" de la Unión. Gairebé amb més de 25 anys de carrera; no sé si continuen però foren un dels grupets amb més personalitat i es curraven molt les lletres i les cançons. No com els "Hombres G i el seu insofrible sufre mamón devuelveme a mi chica"
Des d'aquí suggereixo una segona edició de l'Octovisió ja trobo que falten molts grups: Olé Olé, Los Rebeldes, La Guardia, La Frontera, Enrique y Ana...
La llista és llarguíssima però si més no haguessi pogut incloure Los Rebeldes y cançons com "Bajo la luz de la Luna" o "Mediterraneo".
Ah, ostres y també hi havia un altre grup insuportable que es deia "La Década prodigiosa" que van anar a Eurovisión amb un tema titulat La chica que yo quiero es made in Spain...
En fi, noi, el tema dóna per molt. Espero que guanyin els Duncan Dhu.
Ah, per cert el video fa molta gràcia.
Que tornessin certs gustos dels vuitanta ja no m'en faria tanta.
Una salutació!
Et suggereixo un altre dia fer un especial grans series del 80: V, Equipo A, el coche fantástico, etc, etc
Molt bon post^-^.Que bons que són aquests kojak!!!
fa un temps vaig escoltar no sé on que un dels motius del revival ochentero és perquè els que en aquella década erem petits o joves ara sóm la generació que té més poder adquisitiu i que gasta (crec que potser ja fa una mica i encara no es parlava de crisi, doncs ara mateix no crec que ningú estigui per gastar gaire!!!) però bé, aquests revivals a mi tb m'agraden!!!
aquí van les meves votacions!!!!
3 punts: Venezia, Hombres G. Ho sento, però els records del viatge de vuité d'EGB que em porten aquesta cançó fan i faran d'ella sempre un mite!!!
2 punts: Aquí no hay playa, The refrescos. Per favor, qui no ha cantat i ballat aquesta cançó sense alliberar adrenalina antimadridista?
1 punt: Como pudiste hacerme esto a mi, Alaska. Un mite que encara ara es reinventa!
-1 punt: Fotonovela, Iván. Sempre m'ha fet ràbia, i de fet, ni sabia qui l'havia cantat!!
Bé, això és el que m'ha sortit!!!
3 punts:
Duncan Dhu, CIEN GAVIOTAS.
2 punts:
Refrescos, AQUÍ NO HAY PLAYA.
1 punt:
Venezia, Hombres G!!
Ui! N'hi ha algunes que ni les conec :S això de l'edat...
A veure:
3-Alaska
2-La unión
1-Nacha pop
-1-Los ronaldos
Com m'agraden aquests posts teus!
=)))
I JORNADA DE VOTACIONS
intenses primeres vint-i-quatre hores de ornes obertes en aquest I festival octovisió arrebossat en ombreres, escalfadors i jerseis privata.
alt percentatge de participació blocaire amb, de moment, un aclaparador predomini del vot femení (66,6%) enfront del 33,3% d’uns homes d’allò més tímids exposant la roba estesa de les seves vergonyes vuitanteres.
malgrat que la junta electoral presidida pel cítric naranjito no permet oferir resultats concrets, el frec a frec al capdavant de la classificació reuneix a quatre tòtems (algú amb més mala gaita –risto meijide, per exemple- els anomenaria mòmies) competint aferrissadament pel desitjat tro.
per un ordre alfabètic gens concret; una dona pàl•lida amb una bola de cristall, un duet ben monàrquic que proclama reines en un jardí de rosses, un quartet castellà que recolza el patiment dels soferts mamons i un sant pau que baladre als quatre vents que ell serà una rock&roll star.
a l’abisme de la classificació, uns galifardeus capitanejats per un noi de veu impossible que tot sovint s’acomiada de son pare.
avui el facebook s’afegeix a les votacions.
tot està fet. tot està per fer ...
jajajjajajaa
Òscar llegir els teus comentaris es sempre tornar a la meva juventut!!!!!
ai!!!!!! que ens estem fent vells.... ho hem d'acceptar oi??
faré un nostàlgic cop d’ull, CARLES TV.
doncs cent gavines que van volant cap a la teva ILLA.
i una mica poca soltes també, CARME.
vots pels germans (bé, un ja no hi és) urquijo, P-CFACSBC2V.
en el limite del bien y el limite del mal, ÀLEX. :) no fotis que han tornat els privata? glups ... el nen vol que anem dissabte de rebaixes! :)
MEIA tu sí que ets una veritable fan dels 80. malgrat que és la meva música, en començo a estar una mica fins el capdamunt després de tants anys.
moltes gràcies MARTA. petons i puntets per la del dónde está nuestro error sin solución. sense culpables, això sí.
bon dia ASSUMPTA. amb aquest jersei dos talles més i les ombreres, desconec si es suavitzarà el fred a reus. ballant amb bots, estil skà, el aquí no hay playa dels resfrescos segur que sí. petooons!!!
era una música NÚR, normalment poc valorada en el seu moment, i que estranyament ha traspassat generacions. segurament deu ser que els vuitanters som molt insistents o, directament, uns pesaos de cal deu.
t’ho dic LU, i amb totes les lletres, ... a-f-o-r-t-u-n-a-d-aaaaaaaa :) un petó.
ohhhhhhhhh lAIA, els meus pobres hombres g. amb lo simpàtics que són i el que em reia amb les seves pelis de nygui-nyogui! grrrrrrrrrr!
tres puntets d’alçada creuant el mar camí a l.a., SÀNSET.
pobrissó jaime de urrutia, NIÑA DE AZUCAR. si la memòria no em falla, en un programa de tele va ser designat el cantant més lleig de la dècada. no és conya!
rebo el petó amb ombreres, CRIS, i te’n retorno un altre amb regust a apartament a torrevieja –alicante-, sense ruperta.
ho sento TORO ... era la única manera d’exorcitzar els meus dimonis vuitanters particulars. i n’hi han uns quants! :)
mareta meva... bé la teva, quin riure!!!!
aviam, que això dels volts és seriós...
3 : Cien gaviotas (tinc una gran debilitat pels Duncan dhu)
2 : Lobo hombre en París (només perquè sempre que la sento penso en un parell de madrilenys que em tenen el cor robat)
1 : Salta (pels records de festes i ressaques que em porta)
-1 : de les altres o no les conenc prou o no m'agraden gens, o sigui que te'l deixo posar on vulguis.
Un petonàs : per a tu!
òscar, com s'et pot trobar al "feisbuc"???? A mi m'agradaria sentir allò tan eurovisiu de "ANDEGÜINERISSSSSS"..... :)
ui, què divertit, a veure:
+3 Chica de ayer - Nacha Pop
+2 Salta - Tequila
+1 Cadillac Solitario - Loquillo
-1 No aconsegueixo decidir-me entre els Hombres G i Los Ronaldos. Si pogués els clavaria un - infinit a totos dos.
Petonet
Se m'oblidava reivindicar l'altra cara dels fructífers 80. On són els Siniestro, la polla,, els Kortatu i tota aquesta gent??
Jo és que era més d'aquesta trepa, ains...quants records :)
Més petonets
com el generalitzat menys 1 a tretze participants, ESTRIP, m’atabalaria la luxosa taula d’excel que m’he creat; comptabilitzaré només els vots positius, començant pels gavineros no marinarosellaires.
crec que ja en algun altre moment també he comentat, P-CFACSBC2V, que sóc del parer, potser equivocadament, que loquillo és cada cop menys el sr. sanz i cada cop més el personatge. potser m’equivoco.
la meva preferida dels radio futura, ALEPSI , és la estatua del jardín botánico. he posat escuela de calor que és, crec, més coneguda per tothom.
compartim ràbia cap els ronaldos, AS DE DIAMANTS. no suportava coque malla, ni abans ni ara, ni tan sols com actor.
els anuncis de la tele ens obliguen a seguir rebuscant en aquest bagul :) NÚRIA.
els primers monopatins sanchezsky eren un tros de fusta mal posat amb quatre rodetes, JORDI. els tunejàvem també (què passa neeeeng!) i amb allò era inevitable fotre’t de lloros, clar.
no he inclós a consciència el último de la fila, VIOLETTE. són un grup que m’agrada molt (de culte, pel meu gust) i la meva escasa mollera no hagués suportat que no guanyessin. la meva favorita, per això, és “ya no danzo al son de los tambores”. dit això, i encara que pugui semblar un contrasentit, no aguanto a manolo garcía en solitari. m’avorreix.
si tornen ombreres i escalfadors, GOCULTA, marxo a suècia. upppps ... ull que com allà torni la moda d’abba :)
t’entenc perfectament AGNÈS: jo des d’ahir que no paro de cantar-les. valguem déu!
jajaja CLIDICE. l’anunci sols esmenta les femenines ombreres però, és cert, que no hi apareix una sola noia. una mica, si fa no fa, com el que ens passava :) a les discoteques.
doncs tres puntets pels creadors de la noieta d’ahir, KWEILAN.
els meus, JOAN, a bony, tigretó i colajet.
embrujada ha estat massa temps, CESC, vivint massa encadenada a un vell televisor.
voltem uns quants per aquí, XEXU, que ja fa :) mesos que ens afaitem. gràcies per recolzar els hombres g i la divertida venezia. jo, a tot el que tingui a veure amb itàlia, ho recolzo sempre! la década prodigiosa va ser un grup tronadet que vivia dels èxits dels altres com també ho feia francesco napoli (balla, balla) o stars on 45 (beatles i abba).
gràcies a tu CARME. crec que m’he perdut ben pocs escrits teus i, de veritat, que em deixa bocabadat la suma de talent i espontanietat que ofereixes. ets escuma de la bona i jo, la majoria de cops, no sé què dir o comentar. si et deixo algun comentari en blanc, que sàpigues que significa un aplaudiment de tot cor.
quan s’alleta les filles (o els fills), MERCÈ, la seva música no té punt de comparació amb cap altra. vingui del celobert o de la ràdio.
la selecció va ser, GABRIEL, d’allò més difícil, creu-me. no sols rebeldes, també la guardia, la frontera, glutamato ye-ye i un llarg etcètera que no sabia com filtrar per no crear un llistat etern. els dos èxits més bestials dels pecos (acordes i háblame de ti) eren de finals dels 70, igual que el aire de pedro marín i, ja dels 80, no vaig gosar posar res que a molta gent li sonés a albano-kosovar. Per l’any que vé, tinc un altre festivalet en ment que té a veure amb la tele :).
són boníssims MARIA: encara els menjo :)
jo he escoltat una teoria semblant, RITS, que diu que els publicistes i creatius d’ara som fills d’aquesta època. crec que no és gens errada. jo també he cantat l’aquí no hay playa com teràpia antimadridista. diria que l’he cridada!
three points gavineros pels duncan dhu, CLARA.
al menys ens fem uns riures una estoneta, ASSUMPTA. recordar, treient la llengua a la nostàlgia, penso que és bo.
Òscar, doncs sí, males notícies. Els Privata es tornen a portar, els leggins i les hombreres, també. Les carteres Mistral són "lu últim de lu últim" i el que encara és pitjor és que aviat es tornaran a portar els crepats i les permanents... :(
Que et sigui lleu dissabte amb les rebaixes!
Crec que menys la de l'Ivan les tinc totes!!! Ja ja ja. I alguns d'aquests cantants o grups em segueixen agradant molt, com Alaska, La Unión, Loquillo, Radio Futura i Tino Casal. Bona música, crack! L'altre dia escoltave un Maxisingle (li dèiem així, oi?) d'un tal George Kranz. Aquell del din da da dou dou do. Ja ja ja. Quins temps. Una abraçda.
Només en conec algunes i la veritat és que em fa mandra buscar les que no conec al youtube.
Així doncs, amb el teu permís, donem pas a les cançons de les següents generacions (moltes de les quals també són motiu de cesse) i posem un -1 a totes aquestes cançons.
Adéu!
Quins anys! Vistos ara, són d'un cutrerio total però llavors els vam viure molt intensament!
Està molt difícil però la meva votació és aquesta:
3 Mecano – Me colé em tu fiesta
2 Duncan Dhu - Cien gaviotas
1 La Unión - Lobo hombre en Paris
aviam... el meu vot seria:
1. duncan dhu
2. nacha pop
3.tequila
al meu monopatí de la mateixa època que el teu, suposo, fa anys que no se li veu la marca, perquè , entre altres coses, encara en faig ús:
em transporta 4 o 5 vegades al dia pel passadis de casa amunt i avall, i és el culpable de que tot el sòcol estigui rallat... :S
(fa dies q jugo amb el perfil del blog, per si de cas no et surt, sóc la montse, del blog lletresifotos)
3 punts indiscutiblement per Cien Gaviotas de Duncan Dhu, gran de grans del panorama nacional, una història a cada cançó.
2 punts per Loquillo i el seu cadillac, un clàssic, tot i que em quedo amb la del rompeolas
1 punt Lobo hombre en Paris de la Unión ...elegància als 80, que ja es difícil de trobar.
amb això cal esmentar que he reviscut la purpurina dels 80 més ara que abans en casos com de Los secretos, Mecano, Miguel Bose i Tequila.
tant de bo repetissin Aplauso!
el -1 per los refrescos...es que aquets no els salva ni déu
II JORNADA DE VOTACIONS
segon jorn electoral, molt menys estressant que el d’ahir, en el que al capdavant de la classificació s’està produint una batalla a tres que segurament pot acabar definida pels vots negatius.
a hores d’ara, canvi de lideratge i pendent que els possible vots del cap de setmana siguin els que acabin decantant la balança.
l’abisme classificatori no ha patit cap variació i es confirma que a la catosfera no li agraden gens als acomiadaments dels pares, ni que sigui per anar de festa.
...................................
res de vells, MÒNICA: estem adquirint una experiència tremenda. que és diferent : )
una ELUR, en la setmana del seu aniversari, ben duncandhuniana. a mi dels bascs, potser més que la de les gavines, m’agrada mundo de cristal i una de mikel erentxun en solitari anomenada “mañana”. petooons!
sols he penjat el post al feisbuc, CRIS. però si poses oscar pascual domingo hi sortirà la foto d’un paio fumant :( ... sóc jo!
la “dark side” dels 80, AINHOA? amb “me pica un huevo”/”bailaré sobre tu tumba” (siniestro), “jimmy jazz”/”mierda de ciudad” (kortatu), “salve”/”los siete enanitos” (la polla) o decibelios, ilegales, etc-etc? vols dir que no votaríem quatre? :)
doncs molt em temo que aquest mateix matí, ÀLEX, acabaré tenint un deja vu tèxtil dels que fan època.
va estar molt de moda aquesta del din da-da, JORDI. amb sons guturals molt típics de l’spaghetti dance. recordo la de la tos (disco band –scotch-) i una en la que la melodia era feta amb gossos bordant. també d’altre que feia da-da-da cantada per un grup anomenat trio. quan dinem et portaré un recopilatori! :)
monumental menys 1 per la música dels 80, ALBERT. a veure si, al menys, comença el revival de la dels 90. ni que sigui per anar canviant :)
i pel meu gust, DERIC, s’ha acabat convertint en encara una mica més tronada per la insistència en revisitar-la tan contínuament.
encara el conserves MONTSE? :) ma mare, que ja he dit que el 80 li porten al fresc, crec que als mateixos 80 me’l va llançar d’estranquis.
aplauso amb josé luis fradejas, nacho dogan i “la juventud baila” POLAROID? i aquelles boletes de disco amb llums girant tota l’estona? tremendooooo era!
Se't gira la feina!
Donaria : 3 a "Me colé"
2 a "Escuela de calor"
1 a " Cadillac solitario "
-1 Fotonovela
(per carrinclona)
M'encaten encara els xupa-xups Kojac!
mazinger z... quin crack!
Un post genial!però estic amb elpaper en blanc a davant ino sé a qui votar.M'ho penso i havent dinat, voto!
uiiii... jo vaig néixer durant els vuitanta (i per un treball que vam haver de fer l'any passat sobre què va passar el dia que vam néixer, puc dir que el núm 1 de los 40 aquella setmana va ser "Me cuesta tanto olvidarte"). Però són tot un himne.
This is the Valls' calling to 'octovision':
3 punts: Tequila - Salta
2 punts: Radio futura - Escuela de calor
1 punt: Duncan Dhu - Cien gaviotas
- 1 punt: the refrescos (no sabia que es deien així) - Aquí no hay playa.
Hola Òscar!
voto:
- 3 punts: Tequila "Salta"
- 2 punts: Mecano "Me colé en tu fiesta"
- 1 punt: Los Ronaldos "Adiós Papá"
I premi per la teva mare :) Ben fet!
Salutacions
sílvia
I els Locomia, no eren d'aquella època?
Els meus vots són:
3. Gabinete Galighari
2. Radio Futura
1. Alaska
-1. Mecano
mmm Doncs hi ha moltes cançons que em porten molts records, i per això em costa triar. Fins i tot algunes cançons que ara mateix no m'agradarien em van agradar i continuen agradant-me jaja.(vena filosòfica)
A veure
3 Escuela de calor
2 Al calor del amor en un bar
1 Cien gaviotas
I el negatiu doncs mira pel Loquillo. Em sap greu perquè era del Clot, però canta fatal. I la cançó del Cadillac mai acabava.
Per què no fem altres votacions amb cantants internacionals, eh?
Hello, this is Ferran calling. Thank you for the wonderful show you're offering us tonight!
Now, this is the result of the Ferranian jury:
Alaska, three points, drei Punkte (German is Ferranian's jury official language; sorry)
Mecano, two points, zwei Punkte
Duncan Dhu, one point, ein Punkt
And the minus 1 point goes to...
...
...
Lous Ronaldous!
Thank you, Barcelona, and enjoy the 2022 (fucking) Olympics! (!!!)
els vuitanta... els recordo poc, però el poc que recordo em va fer pensar durant molt de temps que havia sigut la pitjor dècada del segle XX en gairebé quasi tot. Però des de fa relativament poc que m'hi he reconciliat. És la generació bombolla. I en realitat totes les cançons tenen un cert misticisme que les dels noranta no m'inspiren.
A mi mai em van comprar un PRIVATA... la meva amiga Cris me'l va deixar durant tot el viatge de final de curs, un de blau taaaant maco... encara ens veiem)
+ 3 Cadillac Solitario - Loquillo (quins records, aquells: junto a Merbeye, a mis pies mi ciudad)
+ 2 Escuela de Calor - Radio Futura
+ 1 Salta - Tequila
- 1 Aqui no hay playa - The Refrescos
- 5 Duncan Dhu (qualsevol... I-N-S-O-P-OR-T-A-B-L-E-S)
Uff, casi que no arribo!!!
La meva tria:
3 per Loquillo i el Cadillac solitario
2 per Mecano,
1 per La Unión i el llop i
-1 per Iván i la Fotonovela (que no me'n recordo tu, ara faré una mica d'investigació)
Una abraçada i gràcies per recordar temps tan entranyables...
DARRERA JORNADA ELECTORAL
cap de setmana final de votacions de l’octovisió amb un sorprenent desenllaç digne d’un film d’alfred hitcotch.
..................................
votació ben mecanaire, MAI, entre llepada i llepada als xupa-xups kojac.
l’afrodita a també era una crack, LYDIE. de tom i llom!
no m’estrantya MIREIA; l’oferta vuitantera és per quedar-se en blanc.
anoto els teus vots amb regust de calçots (i de la salsa, clar!), fent bots com demanen els tequila ESTHER.
la meva mare, per la seva paciència SÍLVIA, es mereix tots els premis i més.
hòstia els locomia! crec que a un d’ells el van engarjolar per no sé què, PASEANTE.
si en castellà ja es fa difícil KHALINA, imagina’t en anglès la d’opcions que hi hauria. des del italo-dance (o spaghetti-dance) fins a clàssics d’u2, ub40, simple minds, bruce, queen o police. feinada-feinada seria per seleccionar.
una votació com cal FERRAN, segon marquen els cànons del festivalet aquell que un dissabte l’any ens tenia davant la tele.
durant uns quants anys, DUA, els vuitanta van ser minusvalorats en molts sentits. ara, potser, massa valorats i tot.
li has tornat el jersey ja, RATETA, per què un dels clàssics de l’època era no retornar el que ens havien deixat. :)
per pèls, EVA, però els teus vots han aconseguit entrar i fer-ho, a més a més, de forma ben decissiva.
Els anuncis de la coca-cola sempre els esperaves davant la tv...quins records^-^.
eren una de les fites anuals MARIA. allò semblava ser el "colmu" de la creativitat publicitària.
"tenia"? ;)
a casa mons pares, el festivalet era un fenòmen ben plural FERRAN. :)
Publica un comentari a l'entrada