a la pleistocènica tele d’abans, aquella que només tenia la 1 i l’uhf i finalitzava el dia oferint una flipant i psicodèlica carta d’ajust, cada cop que es tallava l’emissió escoltaves la veu de una senyora o senyoreta (crec que es deia marisa medina) explicant que per causes alienes a la seva voluntat (la de la medina –jo entenia-) s’havia interromput la programació i que, per amenitzar l’aturada, t’oferien uns minuts musicals acompanyant a una pantalla íntegrament negra.
l’ohhhh de decepció que acompanyava aquest tall sobtat mudava en un posterior ecssss de fàstic. primer, perquè t’acabaven d’esquinçar el fil narratiu de l’aventura dels paiassos de la tele en el moment just (ohhhhh) en el que anaven a fer-li la guitza al senyor chinarro i, en segon terme, perquè enlloc de posar-te el dale ramón que eres todo un campeón, mi barba tiene tres pelos o el en el auto de papá, et feien escoltar (ecsssssss) fantàstiques composicions de brahms, mahler i schubert. si allò era amenitzar –pensava- que seria intentar putejar-te.
brahms, mahler i schubert no tenen cap culpa ja que la única i directa responsable que la música clàssica no em faci ni fred ni calor és la dj marisa medina i les seves clàssic-sessions.
a l’actual catosfera, aquesta que té centenars de blocs, cada cop que la feina no em permet publicar posts amb la freqüència i energia que voldria, hi hauria de sortir la mari pau huguet explicant que per causes alienes a la meva voluntat no puc penjar tantes bajanades com desitjaria. i, això sí, al final del post hi posaria uns minuts musicals amb els paiassos de le tele cantant el auto de papá.
quan acabi el clip, i la pantalla es quedi íntegrament en negre, podeu posar-hi brahms, mahler i, fins i tot, schubert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
47 comentaris:
Home, ara no hi ha "carta d'ajuste", ni pantalla negra però les teletiendas de segons quines hores... deu n'hi do!
Marisa Medina em sembla que ni la música clàsica va evitar la seva caiguda.
Problemes greus.
Si a aquella dona li va passar això ens pot passar a qualsevol.
ja tenim una edat eeee ^^ don papitu?
Això supera amb escreix la meva tolerància, i el meu temps de vida. Em sembla recordar haver vist aquesta gent per la tele quan era molt menut, però segur que ja sortia en Milikito...
M'encantava aquest paiasso i això que ja no era una cria. Encara ara he disfrutat amb el video.
I quan passava un dels dies que la meva mare em permetia mirar la tele i a mitja sèrie quedava tot negre la meva frustració augmentava i la solució era anar de dret a dormir!
M'encanten aquests pallassos!
Ets divertit de nassos, Òscar!!! Fins i tot per disculpar-te que no escrius tant com voldries (ahir justament ho pensava). Pren-t'ho amb calma, guapo!
Nooooooooooo... la Pari Mau Tuguet no si-us-plau!!!! no la suporto!
Vamos de paseo
sí sí sí
en una auto nuevo
sí sí sí...
érem ben feliços amb ben poca cosa, è?
el viajar es un placer aaaaaaaaaaaay :P
gràcies Òscar! :*)
uaaaaaaaaaaaala t'estava escribint mentre escoltava i cantava... quan van gravar això jo tenia 11 mesos i mig!!
Quan es va morir el Fofo, no enteníem que no ens donessin uns quants dies de festa a l'escola com quan s'havia mort el Franco, al capdavall per a nosaltres era molt més important! Feia quart de primària!! EGB, perdó! ;)
si contractéssis la Mari Pau Huguet tindries l'avantatge de la seva vida eterna i sempre et supliria els posts. eternament pesada, carregosa i desesperant. bufff. prefereixo ser mortal que viure en un món amb una Mari Pau permanent
merda, m'he desviat del tema. jo realment volia comentar que la DJ Medina ha estat segurament una pionera en ser gurú de molta gent, com el DJ Amable de Razzmatazz per als modernos ara. jo avui en dia em conformaria que en els momentos musicales em fessin gaudir amb els millors jingles dels anuncis de Cacaolat.
Però Oscar, recorda el gust que donava apagar la tele quan això passava i quedar-te mirant aquell punt central que s'anava apagant poc a poc ja ja ja.
Una abrçada, es veiem divendres no??
Quin exercici de nostàlgia!
A mi m'agradaven los minutos musicales i m'emprenyaven que els tallessin per reprendre l'emissió... raro que és un
I a casa meva es canviava de canal amb el pal de l'escombra. El que feia mon pare per no aixecar-se del sofà!
és ben cert MIREIA: el teledienda d'ara vé a ser la carta d'ajust d'abans.
espero que no fós per tanta música clàssica TORO.
ben disimulada la física, CLIDICE :) en canvi, la mental, no hi ha manera que no la faci palesa.
no es podia veure altra cosa XEXU. els seus èxits van ser dels primers discs que em van comprar.
és la banda sonora de moltíssima gent KWEILAN.
o sortien els rombs aquells i et miraven de reull en plan "esperes que t'ho diem nosaltres o marxes tu solet a dormir". jo sempre esperava que m'ho diguessin ells, JOANA.
ha estat un aterratge a la feina d'aquells que et fan comptar els dies fins al proper pont VIOLETTE. vaja ... :) ... si ara ja tenim un pont!
jo donava la vara amb la cançó al cotxe de ma mare obligant a participar a tots. pobrissons ELUR.
després de la mort d'en chanquete, FADA, un dels drames televisius més grans.
doncs ara que has comentat això dels jingles, tinc al cap fer un post participatiu sobre el tema ILLA.
si veient això, DANI, no em caigut en els psicotròpics; ja no hi caurem mai. estem fora xato. així que no participarem en el debut en societat d'en mati.
això sí que era nedar contracorrent DERIC.
però era una bona manera d'aguditzar l'enginy, BABUNSKI.
Òscar, si no et sap greu, jo posaria a la Guillermina Mota amb el "Remena nena", en Joan Manel Serrat amb la cançó homenatge al Kubala o la Núria Feliu cantant l'himne del Barça.
No ens abandonis!!
Uaaa, quins records!! (el del vídeo és el Fofó? No n'estic segur, però diria que sí).
Només, amic Óscar, un recordatori que us agradarà molt: què anava just abans de la carta d'ajust amb què es posava punt i final a l'emissió del dia? Doncs... l'himne d'Espanya! Ho recordeu? Buf, quins temps...
... o potser tampoc no han canviat tant, oi? :(
La Mari Pau, no sé jo eh. Més veig a la Júlia Otero o a la Bibiana Ballbé, i no em facis dir perquè, disculpant les nostres deixadeses catosfèriques.
Això sí, més val pocs posts, però amb tota l'energia blocaire concentrada :D
Òscar, molts ànims amb la rentrée!!!!
Tot i així em sembla que abans quan teníem un sol canal la programació era inclús més satisfactòria. En tot cas Shubert no té vcap culpa dels tall d'emisió d'aleshores, això sí que és ben cert, però esclar, en la més tendra infància escoltar Shubert mentres abans t'ho estaves passant de conya amb els pallassos ha de deixar una marca de per vida.....saludus!!!
a mi tambe em sembla que es el fofo, ferran.
doncs si hi poses, tal com et sugereixen, l'himne d'espanya i al darrera la bibiana balbe, segur que d'audiència no t'en falta! :-D
I ho posaven molt sovint això dels minuts musicals per causes alienes?
Sempre pots deixar algun vídeo del triplet quan no hi siguis enklloc de la Mari Pau.
Adéu!
Collons!!! (amb perdó). Creia que ningú se'n recordava ja d'en Chinarro. Fins i tot creia que me l'havia inventat jo. Ja ja ja. Per cert, he compartit unes quantes sessions de maquillatge amb la Mari Pau i és una passada. És simpàtica-simpàtica i molt bona companya. Salut, crack!
*Per cert, la praula de comprovació que m'ha tocat és Consol. Mola. Ja ja ja.
Trobo que entre els teus seguidors hi ha una malloria amb una edat, jeje, jo inclós.
posats a fer sortir a la Mari Pau, jo l'alternaria amb el Cunit, no sé qui és més insufrible de tots dos.
salut
Bonissiníssim, Òscar! No et cansis mai, ni de posar-nos la pantalla en negre! XDD
Doncs jo crec recordar els "minutos musicales" amb fotografies fixes de fons amb paissatges o monuments.
és que ni mahler, schubert, brahms i mozart vestits de pallaso ho farien millor
mai JORDi: com el desodorant. i encara menys si la mota ens va cantant el remena.
sí que era fofó FERRAN. i ja me l'estic imaginant posant lletra a l'himne.
aiiiiiii ESTHER: si la bibiana ballbé em diu silenci (ara ja no, però bueno) ... jo callo!
a la tele d'ara, NOCTAS, hi ha un canal que posa les 24 hores del dia a ... schubert, brahms o mahler! :)
segur KIKA, tindria un share que ni un barça-madrid. ara m'he passat potser, oi? :)
sovint es tallava la connexió o, al menys, així jo ho recordo ALBERT.
chinarro, JORDI? qui és el senyor chinarro? :) el consol d'aquells anys (gens enyorats) el trobem al youtube.
som una colla petit suisses CARLOS.
ostra TRINI, si posés sols la pantalla en negre semblaria una d'aquelles expos d'art contemporani.
fotos tipus postal? potser sí PASEANTE. l'edat no perdona la memòria i el puteig de la desconnexió pot fer que vegi negre el que eren imatges del llacs de covandonga, per dir algo :)
no pensis ALBERT: tenien una vis còmica que amagaven per composar.
Suposo que no hauria estat tant dificil de adequar la musica , al public que teoricament hi havia en el moment.
Coses de la tele.....que mai han funcionat...que hi farem . Ara hem canviat la carta d'ajust per el zaping continuat , sense trobar res de bo , al cap de tres voltes de zaping
el zàping continu d'ara, GARBI, té com a simfonia d'acompanyament els nervis dels televidents.
Ei, què tens contra la música clàssica?? jajaj! Doncs què vols que et diga, abans d'escoltar les aventures i desventures de Belén Esteban, signe ja on siga per a que ens posen la pantalla negra i a Schubert de fons... mmm...
no recordp les desconnexions a mig programa. Ara si era massa tard o massa d'hora, posaven la "carta d'ajuste". Jo crec que a les 7h o 8h del matí abans de cole no feien res a la tele.
L'altre dia una tieta meva recordava quan va morir Franco, els seus fills a casa i si obries la tele només passejant certa genteta. Millor hagués esta la "carata de ajuste"
M'has fet recordar vells temps, je je
temazo!!!
Si, si, encara ho recordo... tot i que potser no era algo que passava molt sovint...
Això si, no deixis de publicar perquè són genials...
Una abraçada!!!
les aventures i desventures de l'esteban, ADA, guanyarien molt acompanyades d'una bona peça de clàssica.
sí-sí KHALINA ... ens van donar una setmana de vacances addicional.
bé ... vells de tot tampoc, GAIA.
un hit automobilístic per excel.lència SERGI.
què va EVA! res de deixar de publicar. sols una reentreè a la feina una mica més atabalada del que estic acostumat.
Quant de mal haurà fet a la música clàssica la Medina! És que no es pot anar traumatitzant així als nens (per cert el senyor xinarro era el meu heroi).
Sempre em va fer gràcia allò de "por causas ajenas a nuestra voluntad", en el fons de la meva ànima de nen esperava el dia en que diguessin "perdonen la interrupción, por causas totalmente voluntarias, nos apetecía poner un poco de música clásica y joder un rato, qué tal?" i així anavem tirant.
pleistocènica? au maria.
Si t'hi fixes ara, amb la TDT, el Canal TvBesós, està tot el dia amb el logo del seu canal posat, amb una música també de fons, però no veus res. Hi ha coses que no han canviat tant.
El record més bonic que tinc, era el de buscar el canal amb la rodeta de la tele i movent l'anteneta per sintonitzar-lo. Era una loteria. Muack!!
Ja estan penjades les respostes del concurs del meu bloc.
Adéu!
No pateixis! Si no hi ha article nou, m'agrada entrar i rellegir-ne dels antics! ;) No sé com t'ho fas però mantenen aquest aire fresc i tan divertit que tu hi saps posar! :)
I no treballis tant, home, que no pot ser bo mai!
Doncs per causes alienes a la mvea voluntat no he pogut comentar abans aquest apunt... ;)
Mare de deu si sóc vella que jo veia això jajajaja.
No sé si abans era pitjor, ja que ara jo me puc passar hores fent zapping i no fan res de bo. Potser més valdria que tanquessen a la nit :)
jajaja ... segur que era tal com ho descrius ANGLE. li fotien la culpa a les pobres causes alienes.
un dels moments apoteòsics era quan et deien, INSTINTS, que no et moguessis de lloc aguantant l'antena ja que així s'agafava bé la senyal.
m'hi he passat ALBERT: crec que baixo a la sèrie B :)
vint dies repantingat a la platja, NÚR, fan que després tot sembli massa dur :)
no has posat a mahler, oi MA-POC?
nooooooooooooooo BAJOQUETA; que ens perdriem els anuncis tan tronats de l'abdominaiser i els pals de pintura extensibles.
un dels grans avantetges de no ser fill únic és que no et tocava sempre a tu canviar el canal de la tele.
no era el meu cas EL QUE MAI. el petit (és a dir, jo) pringava de mala manera aixecant-se a donar-li a la rodeta.
Ha de ser necessàriament na Mari Pau Huguet qui ho faci??? Hehehe Millor na Mònica Terribas :P
Hehehe... Quins temps aquells...
;-)
no sé si acceptarà abandonar la direcció CATERINA però jo li demano :)
la tele té un abans i un després a partir del paiassos, SERGI. oci infantil en estat pur, sempre i quan no hi sortís el coi de marisa medna!
Publica un comentari a l'entrada