la pera llimonera

físicament molt complert, de caràcter familiar i en perfecta comunió amb la mare natura.

l’enunciat podria suggerir un anunci oferint-se, via sms, com la mitja taronja perfecte o d’algun portal de internet dedicat al establiment de contacte, amb finalitats més o menys libidinoses, entre persones de sexe oposat o idèntic.

l’esquí és un esport extraodinari segons els especialistes. sembla que no tant com la natació (recomanada per tots els metges de capçalera, a la vegada que una mica avorrida) però déu ni do la de cames i braços que acabes conreant a poc que el practiquis.

és, també, una de les escases activitats que aconsegueix reunir tots els membres del nucli familiar sense l’excussa d’un partit de futbol al voltant de la tele o d’un sopar de nadal.

i, al contrari que altres esports, la seva pràctica enlloc de enclaustrar-te dins de pavellons, o gimnasos amb flaire de liniment, et reconcilia amb paisatges habitualment encisadors i indrets de torbadora bellessa.

escrit tot això, negar que l’esquí és l’autèntica pera llimonera dels esports és d’obcecat. i quan s’ha de parlar d’esquí, jo soc la veritable pera llimonera dels obcecats contra aquest esport i, a més a més, molt i molt fredolic.