dijous, 21 de maig de 2009

cafè amb gel dominical

com eminència de renom internacional que és en matèria de discussions trivials, la meva dona sol aprofitar l’avinentesa de l’ambient relaxat que es respira un diumenge, al solet de la terrassa d’un bar, per obrir un for de debat (entre ella i jo) centrat en dos grans temes de transcendència metafísica: “òscar: deixa’t de peterpans i romansos” i “òscar: un sosaines oníric”.

a poc que el nen em reclama com partenaire per jugar a pilota, jo miro de fugir cames ajudeu-me abandonant-la amb la seva interessant línia argumental i abocant-me en l’educativa activitat d’un vint-i-u emprant la paperera com cistella o al també molt docent frontó-futbol contra la paret de la biblioteca pública que hi ha a la plaça.

els cops en els que, desafortunadament per mi, altres menuts volten per enllà i acaben organitzant un partit de futbol sense presència paterna, no em queda altra que participar d’aquesta edificant polèmica de la que jo en soc involuntari protagonista.

l’artilleria amb la que, amablement, exemplifica el meu peterpanisme ilustrat és tan poderosa que no em queda més que limitar-me a glopejar el cafè amb gel mentre em recorda, entre d’altres coses, que vaig al súper per un quilo de tomàquets i torno amb un gelat de llet marengada, una bossa atapaïda de bolleria industrial martínez, quatre kojacs de maduixa i, és clar, sense tomàquets. o, també, que cada cop que passen per tele “els goonies” d’spielberg em poso més content que si m’hagués tocat l’euromillón.

com enlloc de debatre, ric i segueixo fotent-li al cafè amb gel, passa al següent tema que és la meva flagrant incapacitat per evocar cap somni passat. ella es lleva i fa una pormenoritzada narració de la peli mental que s’ha fet mentre dormia i jo, el soso oníric diplomat, no recordo mai ni un garbuix. em pregunta si de petit somiava i tinc un pretèrit record de despertar-me un cop pel tòpic de caure d’un precipici i altra, després de veure “los pajaros” de hitcotch, batallant contra angunioses aus voladores. res més.

ella se’n fa creus. diu que no recordar un trist i solitari somni no és gens normal. que tothom somia una cosa o altra i que hauria ser observat en alguna universitat nord-americana especialitzada en estudis neurològics.

a mi l’idea no em desagrada. si a més de visitar disney i els escenaris on es van rodar “els goonies”, em garanteixen que després d’estudiar cadascun dels meus somnis no recordats em donen un american donut ben farcidet de xocolata, m’hi apunto.

bé, jo i ... el nen. tots dos, de fa temps, que tenim ganes de practicar un vint-i-u de bàsquet fent servir una paperera nord-americana com a cistella.

45 comentaris:

elur ha dit...

oh! però no és pas tan estrany no recordar els somnis, jo en recordo ben pocs o sé que n'he recordat ben pocs. De fet, ara fent memòria... potser en recordo un parell i perquè els vaig escriure al blog :P
En quant a Peterpanisme... si vol li presento a mon pare, que als seus quasi 63 es dedica a jugar amb trens elèctrics... o amb els fills com si encara en tinguéssim 5 o 6... (això últim no ho facis è Òscar, que és molt pesat... uf!)
Si et serveix per alguna cosa a mi ja m'està bé com ets (ja sé que a ella també è) sinó no podria riure i passar-m'ho tan bé llegint-te aquí i a casa dels altres!

La vida és un joc!!

Petons!

TORO SALVAJE ha dit...

Jo tampoc em recordo de tots els meus somnis, i millor... perque tinc la intuició de que no passen gaires coses boniques.

instints ha dit...

i quanta estona passa des de la primera pregunta fins a la segona? Recordo els somnis, recordo els de petita, i alguns encara m'atemoritzen!! aix... bona cistella, preciosa!!

Clidice ha dit...

òndia! jo també pateixo de peterpanisme!! doctor això te "arreclu"? ;P

P-CFACSBC2V ha dit...

Mmm… cafè amb gel… Ara me'n prendria un, encara que no sigui diumenge. Parlant de somnis, en recordo un de l'altre dia, i és que vaig tenir una nena, però l'embarassat era jo. En fi…

rits ha dit...

je, je, je.... perdona, xò he de fer referència al comentari del P-CFACSBC2V.... embarassat!!!! m'ha encantat!!!ais els somnis!!....


....a mi m'encantaria recordar el que sommio! no hi ha manera, és com si tingués un xip que just abans de despertar em fa oblidar de la memòria el que he sommiat!

mira, això va com va i no podem fer-hi més.... com no veure els goonies si la fan per la tele! seria un sacrilegi!!!

kweilan ha dit...

La teua dona deu de riure un munt amb tu i la teua manera peculiar de veure les coses i d'explicar-les.

Ferran ha dit...

Visca el peterpanisme! Crec que és això el que ens salva de viure en permanent angoixa "adulta"; no ho perdis!

Sobre els somnis... jo tenia un ex que cada matí escrivia el que recordava que havia somiat la nit anterior. La veritat és que resultava interessant llegir-s'ho (bé, el que em deixava llegir, que no era tot el que escrivia)... però també tenia un punt freak, hehe...

Lula ha dit...

Jo tampoc no recordo gaire cap somni, no et preocupis (i els que recordo són una mica... pse, diguem, inquietants).
Quant al peterpanisme, bé, us passa a tots, no worries.
Jo tb en tinc força, però com bé va ilustrar J.M.Barrie, la Wendy és més assenyada, tot i que sigui una nena i vulgui estar amb Peter.

Aiiixxxx

Besootes!

Eva ha dit...

Sí que els recordes, el que passa és que no t'enrecordes.
També pots anar als Estudios Universales i pujar al cotxe de Regreso al futuro, segur que també entraria dins dels teus plans, a que sí? ;)

XeXu ha dit...

Mira, això dels tomàquets passa. Jo també m'emprenyaria, especialment si no comparteixes el gelat de llet merengada amb mi. Però això d'ofendre's perquè no recordes el que somnies... ostres... m'estic controlant... no ho vull dir, eh... però és més fort que jo... dona havia de ser!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

no abandonis el teu peterpanisme

Els del PiT ha dit...

I mentre la dona qüestiona i explica somnis, tu també vas fent allò de:
"Aha... mmm, aha... sí... aha..."
pensant que divertit seria jugar la final de la Champions d'enguany al subbuteo amb el teu fill?

Perquè a mi de vegades em passa, sobretot quan la meva sogra em comença a explicar els seus somnis...
;-)

Albert ha dit...

Molt bo!
Ja et veig allà fent d'àrbitre-jugador-espectador en un partit de futbol infantil.

Teniu més ganes d'anar a EEUU que Ricky Rubio, doncs.
Adéu!

Goculta ha dit...

Els somnis són missatges del subconscient de cadascú, el que passa es que tu no tents el contestador automatic conectat!
I els goonies continuent sent una delicia quan els fan per la tele (o al DVD)(qui no havia sommiat trobar un vaixell pirata com el del Jack el tuerto?)

òscar ha dit...

no-no ELUR, a ton pare me'l presentes a mi. el tema trens elèctrics no és el meu fort però, segur, que trobem activitats peterpanístiques a realitzar.
petooons!

és el que dic jo TORO: per recordar mal de caps, millor no recordar. deu ser una defensa que em faig!

mola la cistella, oi INSTINTS? llàstima que la de la placeta té, crec, força menys glamour :)

i, si en té CLIDICE, millor no medicar-ho! :)

dolorós oi, P-CFASBC2V? :) bessonada?

fant possible el impossible RITS. bé, vist el cas aquell que ha sortit als mitjans els darrers mesos, sembla que o tan impossible!

va a estones KWEILAN: a voltes riu, a voltes s'enfada ...

això és el que jo penso també FERRAN. prou trist és tot plegat que ja va bé donar-li una mà de peterpanisme tot sovint. o sempre!

aiiii LULA ... li preguntaré a la meva dona perquè els somnis gairebé sempre són inquietants. no es pot traslladar l'esperit peterpanesc al mon oníric i deixar-se d'inquietuts?
besoteeees!

si-si EVA. allò d'anar viatjant per la història al lliure "albedritx" em fa el pes!

jajajaja XEXU! espero que no llegeixo aquest post. pel gelat de llet merengada no pateix's: mai comparteixooooooo! :)

el porto enmanillat a mi, JESÚS :)

quan la meva sogra xerra, SERGI, entro en estat de catatònia!

i prenent, ALBERT, decissions obertament imparcials!

mai he conectat aquest contestador GOCULTA. preferixo donar al on de la tele quan fan els goonies amb el supermeno del gordi i tal ...

Mestreta ha dit...

El meu marit no es pot dir que sigui peterpan, però és cert que no entenc com pot ser tan concentrat com l'starlux en algunes coses i taaaaaan despistat en altres.

De tota manera, si has de deixar d'escriure aquests pots, no surtis mai del peterpanisme.

Sobre els somnis, jo no en recordo molts, la veritat. Mira, avui sí que recordo que he somiat amb un nen de l'escola però és que no recordava amb qui havia marxat ahir. És normal, doncs.

Una abraçada!

Eva ha dit...

Jo acostumo a recordar aquells que semblen reals... aquells que quan despertes no saps fins a quin punt han estat un somni... els que et fan ballar el cap...
Ànim i a per aquest vint-i-u!!!
Una abraçada!!!

Albanta ha dit...

Òscar... jo diria que en els fons la teva dona fa estos comentaris amb un cert "orgull" intern... És que les dones som així de complicades!! Ens encanta que sigueu com xiquets, i ens encanten les vostres particularitats... però en fi!!

Noctas ha dit...

Ondia Oscar a mi em passa el contrari., recordo els somnis i a vegades són desagradables però d'altres són una passada, com quan volo. Per cert les teves cròniques em donen ànims per quan tingui un minyó. La dona apreta i quasi que un dia em convencerà....saludus crcak

Gabriel ha dit...

Qui problema hi ha en treure de tan en tan el Peter Pan que portem a dins?
Què seria la vida sense somnis ni romanços?
Un cafè amb gel dominical tot jugant amb el petit...quina postal tan bonica!
Gaudeix-la el temps que puguis, són els moments de la vida que valen la pena, oi?

Anna Tarambana ha dit...

Déu meu! He trobat un altre "especimen" a banda delmeurei que no recorda mai res del què somnia, desque ens coneixem potser m'ha explicat dos o tres somnis, i sempre de manera molt vaga, jo a banda de recordar-ho tot, els dissecciono i em pregunto que poden voler dir!!!

AMb lo bonicque és despertar-se un cap de setmana i fer el mandra al llittot explicant el què has somniat! Aix!

indeseada ha dit...

Em sento identificadíssima amb la teva dona, el meu churri, mai no se'n recorda dels somnis i jo vinga amb les meves historietes oníriques...i ell "zzzz...zzz...zzz" mai s' enrecorda de cap...
Sou uns "sosaines onírics", esto me lo apunto, jojojoj

mai ha dit...

Jo somio finals de pelis , quan no m'ha agradat el que li han donat. Em llevo cansada i de mal humor.
Veient la imatge de la paperera m'has fet pensar en un profe que vaig tenir i de la definició que ell donava de l'objecte en qüestió: "Papelera : objeto alrededor del cual se tiran los papeles ".

khalina ha dit...

podríem fer una estadística sobre si ser soso/a oniríc/a té alguna relació amb el sexe, vull dir si hi ha més sosos o més soses. Clar que potser el sexe abans de dormir pot provocar segons quins somnis...

Jo recordo més somnis que la meva parella. Diu la meva mare que de petita li explicava uns somnis que ella es quedava parada.

helenna ha dit...

Tinc la increible capacitat de recordar només els malsons. El darrer era que jo em casava amb el Jesulin de Ubrique. Eccccss.
M'encanta el teu blog.

garbi24 ha dit...

Nosaltres tenim la gran sort de ser , simples , molt simples això fa que no recordem segons que i qe la nostre perdició es a la panxa i un pam mes avall . Vaja res greu digne de cap estudi .

Rita ha dit...

Com diu la lula, em sembla que això del peterpanisme és força comú en vosaltres, no t'ha de preocupar gens ni mica, i com diu l'Albanta, em sembla que la teva dona ho té ben assumit i per això te'n fa broma.

Pel que fa a recordar els somnis, sóc com tu, en recordo poquíssims, pràcticament mai sé que he somiat.

Com sempre, un post genial! :-)

bajoqueta ha dit...

Pos jo aniré a l'universitat del costat perquè m'estudien els somnis, que recordo quasi sempre :)

I mira segur que el teu fill està encantat que jugues amb ell, per molt que te critiquen està bé això de tenir una mica de "peterpanisme". Encara que a mi si m'arribes amb la bossa de la compra plena de galetes, etc., et matava jaajaja

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Tema llista de la compra.

A mi m'encanta que vagi a comprar el meu marit precisament per això!! :-)

Primera.- No li he de donar cap instrucció. Sap perfectament què és el que fa falta. Bé... potser les úniques coses que li he de dir són detergents i tal, però poca cosa.

Segona.- Marxa a comprar coses "series" i torna amb xocolata, galetes, donuts!! :-))
I, a més, porta el que havia de portar, clar!! (Això és una cosa bona, no és motiu per renyar-lo jeje)


Tema somnis.

Primera.- Ni ell ni jo recordem massa coses, així que no podem comentar massa. Només si alguna vegada ha estat especialment terrorífic... llavors ho recordem més. Però passa poc sovint.

Segona.- Avui, mentre dinavem, la meva sogra ens ha explicat que ha somiat que la reina (la Sofia) havia anat a dinar a casa seva i que li preguntava "Aquí a Catalunya, qui és l'artistocràcia?" i que ella li responia que la gent que tenen fàbriques "no tant freqüentar artistes com a Madrid" ¿?


Tema peterpanisme.

Primera.- A part del meu marit i la meva germana no hi ha quasi cap adult que em comprengui... Quan més a gust em sento envoltada de gent és amb els meus nens de Catequesi :-)

Segona.- El tema dels llàpissos de colors i tal val? :-)

NOTA: Sé que en català no és diu llàpissos, que es diu igual que en singular, però no m'agrada i jo dic llàpissos.

Petoneeeeeeeeeeeeets!!!

Madridista qui no boti!!

Salva Piqueras ha dit...

Dues coses: Una, la societat d'avui dia ens hem proposat no crèixer... i penso que ho estem aconseguit. I dues, els somnis no s'expliquen, que sinó no es fan realitat...

nimue ha dit...

jolin, doncs jo també plore d'alegria quan fan els Goonies! però em disgustaria igualment si arribes sense tomàquets del mercat... :P

òscar ha dit...

MESTRETA, si ets capaç d'escriure "ser tan concentrat com l'starlux" es que tu també tens quelcom de peterpana. boníssim!!!

he de provar el meu canell màgic als eeuu, EVA.

suposo que hi ha cops que els peterpans som una mica carregosos (imagina't aquesta setmana amb la final de champions) però, en general, crec que n'està força orgullossa.

diga-li que si NOCTAS. amb ell per casa queda semilegitimat fer el brètol. :)

dels més bonics GABRIEL. i, de moment, encara no em trencat cap vidre. tot un rècord!

estic pensant amb inventar-me'ls directament, ANNA. colarà? :)

ja parlaré amb ell, INDESEADA. caldrà la creació d'un grup al facebook aquest anomenat "jo mai me'n recordo de cap somni. i què?". :)

acurada definició MAI. segur que el bon home era un nefast llençador de tirs lliures :)

potser és això el que li fastidia, KHALINA. com és psicòloga d'aquesta vessant deu pensar ... si no em dona txitxa, no puc investigar :)

osti HELENNA ... toa, toa, toa, te necesito toaaaaaaaaaaaa. jajajajajaja. també el recordo cantant una de júlio iglesias. jajajaja

tu ho has dit GARBI. som, més que simples, minimalistes que queda com més moderniqui :)

òscar ha dit...

gràcies RITA. espero que li faci certa gràcia perquè, la veritat, a mi això de fer d'adult no em surt massa bé.

epppp que soc tota una institució comprant al súper, BAJOQUETA! la secció de galetes i porqueries varies me la conec de l'a a la zeta :)

potser em falta no perdre tant el senderi quan compro ASSUMPTA. anar a la secció de "guarrerides" un cop ja està la resta enllestida però és que ... em pot la passió llaminera!
ja ens falta poquet, eh! quins nerviiiiiiiiiiiiiiis! :)

jejejeje ... li diré a la meva dona això dels somnis SALVA. si m'engega a dida serà culpa teva, eh :)

sempre en tenim de llauna NIMUE :) vaaaaaaal ... miraré de ser menys despistat!

Mikel ha dit...

Quan es diu que es bonic fer realitat els somnis es parteix de la base de que els somnis sempre son bons i aqui hi haura molt a parlar jejeje

Esther ha dit...

hehehehe, però és maco retenir un xic de peterpanisme! Jo crec que ha de ser així... A més, també ha de tenir alguna cosa a veure amb aquest Barça que il·lusiona, com anys enrere!
Una abraçadaaaaa!!!! Que passis bona setmana!

jordicine ha dit...

Els 21 de paparera no valen. Ja ja ja. A mi 'Los pájaros' sempre m'ha fet molta por; i 'Los goonies'... més aviat riure. Una abraçada. I força Barça!

òscar ha dit...

els malsons MIKEL que es quedin en el mon oníric i que el somni del barça demà es faci realitat.

bona setmana ESTHER. el futbol aquest any ens té atontats del tot i saps ... benvinguda tonteriaaaa! :)

que no valen JORDI? aquest canell d'or, que no te res que envejar al d'epi o la bomba navarro, l'he conquerit a base de 21 de paperera :) Ànims per Roma crack!

Cristina ha dit...

Jo fa anys que no recordo els meus somnis. Bàsicament penso que com dormo poquet el meu cervell ja no gasta energies somiant,jejeje. És la meva teoria però també em resulta haver deixat de somiar perquè quan ho feia no em resultava gens agradable.
On puc trobar una paperera amb cistella? Que vull tornar a ser una nena per jugar al 21 xDD

Assumpta ha dit...

Ahir Josep Lluís va anar a comprar i va portar un paquet de Galetes Príncipe que NO estava a la llista jajajajajaja

sargantana ha dit...

espero que al menys el cafe fos descafeinat...
que si no despres no pots dormir..ni somiar....ejjejje
una abraçada

òscar ha dit...

jo CRISTINA, al despatx, practico dins d'una cistella sense tauler :)

en josep lluís és un crack però ... sols una cosa fóra de la llista? :) no va portar gelat?

anda ... doncs si que solc fer un excès de cafè SARGANTANA. a veure si entre ji-jis ja-jas hem donat amb la causa!!! :)

el paseante ha dit...

Potser ella és massa pragmàtica i tu massa Peter Pan. En qualsevol cas, mai t'enviaria a buscar tomàquets al súper :-)

òscar ha dit...

aquest dissabte va anar-hi ella després de fa molt temps. m'he sentit com expatriat, PASEANTE. :(