dilluns, 19 de gener de 2009

teoria de l'esmeuïsme

el sentiment de propietat pels bens materials sol ser directament proporcional a l’esforç que ens suposa aconseguir-los. quants més litres de sang, suor i llàgrimes aboquem per abonar-li al banc el sostre que ens aixopluga o més hores extres fem per consentir el cotxe com un nen mimat i ric, més arrelat estarà aquest sentiment del és meu i de ningú més: l’esmeuïsme.

la força indòmita d’aquesta corrent presenta, també, una altra cara des de fa dècades. una vessant simpàtica si es vol, però més propera a l’egoisme fonamentalista que a la cultura de l’esforç.

de ben menuts, a l’escola, exemplifiquem aquest esmeuïsme edulcorat no deixant paticipar en partits de futbol o bàsquet a nens solitaris amb l’autoengany exculpatori del “ho sento però som parellls” o, el més tirànic, “la bola és meva i tu no jugues”. visca la pedagogia infantil!

altres clàssics del món escolar són no deixar el bolígraf a l’odiós company/a del darrera que se l’ha oblidat, tot i que en tinguis el plumier farçit i, l’emblemàtic esmeuisme cognitiu, consistent en respondre les preguntes d’un examen interposant el colze per evitar que el del costat et copïi. una versió més tecnificada substitueix colze per una carpeta o llibre fent les funcions d’efectiu obstacle visual.

el sentiment de propietat per collonades no és exclussiu dels infants. tinc un amic (no és conya) que va estar dues setmanes sense parlar-se amb son germà. el motiu de la discussió: un trist tall de pizza que el gran va menjar-se quan li pertocava al petit. 21 i 25 anys respectivament.

però l’exemple més paradigmàtic és, pel meu gust, el gest que centenars d’usuaris fan cada matí als vagons del metro quan s’adonen que el del costat pretén compartir lectura de diari gratuit amb ells. és sentir, intuir la ullada del lladregot de notícies i tancar el diari molest (em foto jo, però també et fots tu) o variar la postura colocant el propi cos com pantalla opaca entre el 20minutos o l’ADN i el lector furtiu. com als exàmens del cole.

l’esmeuïsme de pacotilla el tenim tan arrelat al subconsicient que, en realitat, el señor de los anillos va triomfar espectacularment sols perquè veient golum dient mi tesoro a un anell de nygui-nyogui ens veiem, a nosaltres mateixos, dient mi tesoro a bolígrafs bic i pilotes, a un misèrrim tall de pizza o, el que és pitjor, a un diari gratuit que, més que informar, et deixa els dits tacats de negre per tot el dia.

72 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Quin fart de riure, entre el text i la foto! :-D Però és ben certa, aquesta teoria.

bitxo ha dit...

Tens molta raó: real como la vida misma! :)

bimbonocilla ha dit...

ben aviat el diccionàri: òscar-català-òscar!
que obviament serà teu i només teu ;P

Noctas ha dit...

Cert, i crec que si em foten un tros de Pizza que per justícia ha de ser meu quan estic mirant un partit del Barça amb aquella passió que sents en aquell moment envers la Pizza, potser també m'hi barallaria., el que sí és clar és que quan més esforç fas per tenir quelcom més t'ho estimes., això és claríssim., els nens ja són un mon apart....saludus

TORO SALVAJE ha dit...

Jajajjajajajaaa
Que bo.

Tens una visió aguda. De primera.

Hauríes d'escriure una columna diària.

T'asseguro que per llegir-te compraría el diari, i més encara, el deixaria llegir als meus companys del metro.

Jordi ha dit...

Quanta raó tens. M'ha fet molta gràcia el tema del diari, que veus com els propietaris fan mans i mànigues per impedir que ho llegeixi. Jo fa temps em divertia veient-los com ho feien (evidentment era jo el que estava darrera expressament intentant llegir).

Senyor dels anells, gran entre les grans pel·lícules!!

Alex. ha dit...

Dins l'esmeuisme, també hi ficaria els conceptes moderns tan de solidaritat com de les ONGs.

"Esmeuismar"... nova entrada pel Pompeu Fabra.

lisebe ha dit...

Quina rao!!

Els pronoms, "yo, mi, me, conmigo", conjugats en primera persona, es el pá de cada día en tantíssimes coses, que fa riure, quan li diem al fill, has de sapiguer compartir, ho apliques al fill, però si ens toca a nosaltres mateixos ja es un altre cosa oi??.

La vida diaria esta plena de exemples semblants.

Molt bó com sempre Òscar.

Petonetssss

Els dijous nous ha dit...

Uau! quin post tant bo!!! tens raó en això de l'esmeuïsme. Jo més aviat considero esmeuïsme com un eufemisme d'egoïsme, que és com s'haurien de considerar molts comportaments de parvularis dels que tu parles!! es que hi ha gent que és egoista per instint!!!!!
Saludos crack!

Àlex ha dit...

L'esmeuïsme té fins i tot una cançó, dedicada pels poetes del poble que són els Def Con Dos: Yo yomismista...
Imprescindible per al món d'avui.
Salut!

alas ha dit...

jajajaja, és fantàstic aquest nou concepte, l'esmeuïsme, es podria fins i tot fer una nova assignatura de socialogia sobre aquest fenòmen!!!

m'ha encantat l'anècdota al vagó, como el perro del hortelano que ni come ni deja comer!! jajaja, quins collons! quin malsofrit el paio!

un petó

Lastienditas ha dit...

:DDD, qué booo!! Esmeumïsme no només als al.lots sino també als adults!! I és que és tan cert...he rigut molt llegint-lo!
Òscar, ets guionista? ;)

Cesc ha dit...

I el més bo és que ens aferrem a aquestes petites coses molt més fortament que a d'altres béns materials...
Boníssim. Ja de petit tenia la meva caixeta de "xorradetes" i ara, una mica menys petit, continua tenint les meves cosetes. Encara...

fada ha dit...

Plas, plas, plas!! Quin tip de riure. M'ha agradat la teoria aquesta del esmeuïsme. Genial, sincerament. Un petó.

Shalheira ha dit...

Quina raó, amb allò del diari, encara que a mi no em fa ràbia el fet que els altres passatgers llegeixin el diari que miro, si no que tractin de llegir el llibre que duc. I pel que fa a copiar-se, tothom diu que en el meu cas es molt difícil, faig una cal·ligrafia que no té res d'envejar a la d'un metge!

P.D: Per un tros de pizza en certs moments no em parlaria amb el meu germà (té 10 anys) XDDD

Albert ha dit...

Jajajaj.
En el fons tothom ha copiat alguna vegada i per això està bé deixar copiar a la resta de tant en tant.

M'ha agradat això del diari compartit!

Salutacions!

Guspira ha dit...

Un post molt encertat! Amb aquest to d'ironia que et caracteritza i ens fa somriure cada cop que et llegim.
L'esmeuisme s'hauria de qualificar com una doctrina innata ancestral? Trobo que sí... :) Potser aquesta doctrina s'hauria de treballar per aprendre a compartir...
Ah! la foto molt bona, també!
Una abraçada!

_MeiA_ ha dit...

m'ha encantat llegir aquesta entrada, m'ha fet somriure, pk sincerament estas describint la pura realitat.
Em feien una ràbia tots aquells que no em deixaven copiar, ni la goma de borrar, com si fos la cosa més valuosa que tenien! i a sobre,,, si els hi prenia a la força em cridaven: ara ja no t'estic amic!!

jejej,, quins temps...
jo tenia una "amiga", molt bona "amiga", que quan em vaig comprar l'apartament a la platja va estar de morros molt de temps fins que va sortir de la meva vida... sort que era tant "amiga"

kweilan ha dit...

La paraula nova que has creat la trobo d'un gran enginy. Tot el post és divertit però no deixa de ser crític amb la nostra societat...Critiquem el comportament d'alguns però tots som així...lo meu és meu i lo teu...és nostre.

XeXu ha dit...

Mira, justament m'he trobat en alguna ocasió que algú em mirava el que jo llegia per sobre l'espatlla, i he provat de fer-li més senzilla la lectura, sense que sigui evident, que em feia vergonya, però obrint-li una mica el camp de visió. I no és maco això? Ei, però el tema de la pizza sí que no, eh, amb la pizza no es juga. Això són paraules majors.

Dani ha dit...

Jo en sé d'un que no permet que cap cd surti de casa seva. Pateixo aquest sintoma doctor???

abraçada xatin

Delfica ha dit...

Esmeuïsme, esmeuïtis egoïstica i possessivíticalidoscòpicamentnihilista. Hilarància prosopoïètica.

Magister!

Això últim és per a tu... és teu.:P

elur ha dit...

Saps? l'única cosa que conec de la tan famosa saga del senyor dels anyells, a no que eren anells, és el tòtil aquell llefiscós dient "es mio, mi tesoro!" (i perquè al programa del Buenafuente, en aquell temps a tv3, en va fer la paròdia i em pixava de riure veient l'Albà!)

l'esmeuisme arriba fins a límits insospitables! ma germana posava etiquetes a les galetes amb el seu nom!!
Un post boníssim!!!!!!! I tot teu!

rits ha dit...

boníssim!!!

l'esmeuïsme se'ns fa present cada dia a gairebé tothom, xò també es fa molt als avis edat!!! quan agafen alguna cosa no la deixen ni que els hi vagi tot!

la foto, buf!!!! brutal

khalina ha dit...

Quanta raó! Quant esmeuïsme en general! I aquells que a sobre de no deixar llegir el diari, no deixen el "seu seient" a les prenyades?
Però tot comença cap els dos-tres anys, que els nens diuen sempre "meu meu" o "mio mio". Després no es diu tan evident però es pensa.
Una crítica en clau d'humor que com deien per aquí podria ser una columna d'un diari de tiratge.

Bolero ha dit...

La foto excel·lent i el text de matrícula d'honor

Bolero ha dit...

La foto excel·lent i el text de matrícula d'honor

jordicine ha dit...

Ets massa!!! Passar pel teu blog és retornar a la meva infància... que pel que veig va ser molt semblant a la teva. Bé, vull dir que vam viure envoltats de la mateixa 'cultura'. Totes les frases que has escrit em sonen molt familiars... i el tema del transport públic, també. Ets un carc, Òscar.

*Has vist la llista del sopar? Crec que serem una vintena.

Una abraçada.

L'illa dels monstres ha dit...

home, lo dels examens és totalment comprensible, perquè només faltaria que per culpa del que vol copiar enxampéssin els dos i suspenguéssin els dos (el trampós i l'esmeuïsta)!!

òscar ha dit...

bé MERCÈ -amb falsa modèstia- :), se'm va acudir una nit després de la lectura d'algunes reflexions de schopenhauer i kierkegaard. petooons!

ANNA; real ho és tant com que, aquesta mateixa nit tornant a casa, m'he dedicat a "collegir" els folis que una noia consultava al metro. eren d'una dieta de d'all o algo així! :)

BIMBONOCILLA tindria tela per tallar ja que, a casa, som uns veritables creadors de neologismes patilleros

NOCTAS, un dels darrers piques que vaig tenir amb la meva dona va ser perque va fer una queixalada que jo jutjava excessiva de la meva hamburguessa. va dir-me, textualment, que havia posat cara de bulldog :) saludus crack!

una recomanació a algun diari no la rebutjaria pas TORO SALVAJE. i més sabent que els teus companys de vagó podrien compartir columna amb tu sense males cares. una abraçada!

ets tu JORDI??? linea verda??? quedem a una parada per emprenyar als usuaris de transports metropolitans. si un lector gorreres per vagó ja emprenya, imagina dos :) abraçada!

mentre figuri a wikipedia ALEX ja em conformo. feliu i el pianista hi són, oi? abraçada crack!!!

gràcies LISEBE. aquest és el contrasentit. mires de ensenyar als nens certs valors solidaris i després ... fem el que fem! i,molt em temo, que jo el primer :)

bon dia LLUIS. així és: un egoisme de segona en actes de parvulari. i hi caiem molt sovint. una abraçada!

conec def con dos ÀLEX però no aquesta cançó. vaig a l'atac amb ella.

és just això ALAS: el perro del hortelano. i com la dita sembla força antiga, acabo d'adonar-me que del neologisme de l'esmeuïsme ja no en tindré el copyright :( jooooo

no ho soc TIENDITAS però, segurament, m'hi divertiria molt fent-ho. productores ... què espereu? :)

CESC que aquest "encara" no ens abandoni mai :)

moltes gràcies FADA. idear teories de pa sucat amb oli per riure tots plegats una mica sembla una bona higiene mental. abraçaaada!

veig SHALHEIRA que el menjar propicia força esmeuïsme. en el meu cas (he de confessar) que també. especialment amb els dolços dels que en sóc un zampabollos.

el coneixement no és patrimoni de ningú ALBERT. per tant ... s'ha de compartir! :)

els darrers estudis antropològics publicats així ho afirmen, GUSPIRA. pel que sembla, a les escoles, l'esmeuïsme figurarà com asignatura obligatòria en breu :)

ostres MEIA! apartament a la platja? ara jo també estic de morros! :) i dels grossos! petoonet

de fet era el que "pretenia" KWEILAN. critar (potser més que criticar; riure) de quelcom que tots, en una o altra mesura, fem o hem fet. a totes les edats! :)

XEXU ... amb el menjar no s'hi juga :)

qualsevol petit símptoma que tinguessis el compenses amb els regals de cd's i dvd's que en fas tan sovint, XATO

gràcies DELFICA. quan encetem la confecció del diccionari de neologismes blocaires ja sé, segur, a quí li demanaré ajut :)

no diguis res però, ahir nit ELUR, la meva dona va amenaçar fer una cosa semblant amb les galetes de casa :) grrrrrr

catxonda la foto oi, RITS? semblla ser una àula de la uni i ... jajajaja tela els alumnes. vaja perles!!!

gràcies KHALINA! en no res, els peques substituiran el papa o mama pel és meuuuuuu però, això si, a l'estil golum que fa més ràbia :)

:) BOLERO. tu si que ets fan!!!

en tinc molt bon record JORDI. tot i que es cert que, amb malícia infantil però malícia al cap i a la fi, en feiem algunes de molt i molt cruels. serà un èxit!!!

jooooo ILLA! nosaltres, a classe, teniem un tarannà absolutament colaboracionista. i si pringàvem els dos per copiar teniem un frase històrica: "la vida es así" :)

Cesc ha dit...

No saps com m'ha agradat post, cada dia veus tantes coses que no entens i tantes actituds, i pot ser nantros mateixos també ho fem sense adonar-nos-en, ves a saber... una abraçada...

Àlex ha dit...

Òscar, res... Que no l'he trobat al YouTube...Però vaja, és del Recargando, del 2004, la número 10.
Gran cd, per altra banda. Ara, segueixo preferint el V asalto!

Assumpta ha dit...

Bona la teoria de l’esmeuïsme!!! :-)

Jo mai havia tingut cap problema en deixar copiar als exàmens (ni en copiar jo) de fet, teníem una organització muntada que donava molts bons resultats on els millors cervells de cada assignatura es col•locaven en posicions estratègiques perquè la seva sapiència pogués arribar, en cadena, a tots els racons de la classe.

Però la meva experiència més assenyalada en el tema és la de “El cas del pot de Nocilla”: Resulta que cada vegada que la meva mare comprava Nocilla, el meu germà la liquidava tan ràpid que, quan jo hi anava, ja no en quedava... i això moltes vegades. Un dia em vaig empipar tant que, al dia següent la meva mare (que suposo que es va adonar que mon germà abusava una mica) es va presentar amb un pot de Nocilla i em va dir ”aquest és per a tu sola” uaaaaaauuu... saber que, per molt que en tingués ganes, mon germà no podria posar la seva cullera dins la meva Nocilla em va fer sentir poderosa jajajaja... per fi el pot era MEU!! MEU!!! El vaig fer durar uns quants dies, assaborint cada vegada que en menjava i, que jo recordi, la meva mare no en va comprar cap d’altre, eh? el MEU era l’únic que hi havia a casa. El tenia a la meva habitació, com un tresor :-))

Eva ha dit...

Hi ha molta gent que practica el "lo mío es mío y lo tuyo también es mío"!!!
Tens molta raó, està bastant arrelat i és algo que costarà canviar... al parvulari és costant però... hi ha vegades que els propis nens et sorprenen i volen compartir amb els altres les seves inquietuds... això si, les coses materials... és un altre tema...
Una abraçada...
L´exemple del diari el trobo genial...

bajoqueta ha dit...

:) Podries escriure les teues teories en un llibre.
Ai la ràbia que me feia a mi una companya de classe que se deia Sònia i que sempre volia copiar. La mare que la va fer!

- assumpta - ha dit...

OSCAR,
Quan puguis ... passat pel meu bloc. Un petó !

Assumpta ha dit...

Ostres!!... jajaja Bajoqueta filla, no siguis insolidària, pobre Sònia!! :-))

A mi a primer de Dret em van copiar descaradament una pregunta de Història del Dret de pe a pa... i el que va copiar va treure millor nota que jo :-))

I a la Selectivitat fins i tot em varen prendre el paper de l'exàmen!! De veritat, eh?
Allò si que em va fer empipar!! perquè si ens pesquen ens la carreguem tots dos i era un tio que apenes el coneixia... del mateix Centre que jo, però d'un altre grup. Sabia el seu nom i gràcies.
Em va estirar el paper i jo encara no sé com vaig conservar la sang freda... i el tio copiant i jo escrivint a un altre full perquè no es notés (l'hagués estrangulat poc a poc) però a part d'aquest porquet jo sempre deixava copiar... i copiava quan era necessari jajaja de companys, xuletes... un dia faré un article de xuletes... uhmmmm... bé, si conservo el blog... :-)

Carlos ha dit...

Molt bona l'entrada, sóc nou al teu blog però, amb entrades com aquesta pots estar segur que em tens enganxat esperant la següent.
Tenir el do de fer somriure a la vegada que reflexiones sobre la societat actual és una cosa que no es pot deixar passar per alt.

PD. Gràcies per les teves visites al blog.

òscar ha dit...

en fem segur CESC o, al menys, jo en faig. aquesta és la paradoxa. petites coses, nimieses potser, que explicades resulten fins i tot simpàtiques.

res ÀLEX. ni emule ni youtube. hauré de cercar altres fonts.

jajajaja ASSUMPTA, vaja batalla nocillaire. amb mons germans passava quelcom semblant però l'objecte del desig era la coca cola :) es va plantejar fer-li una senyal amb rotulador i tot. ostra, quín crack el paio! directament et va agafar l'exàmen? jajajajaaj

la gent no som maliciosa o dolenta EVA. són sols detallets. per exemple, escoltar que un veí entra mentre obres la porta de l'ascensor i ... apretar a corre per pujar sol :) jo ho he fet!

jo era dels que em posava força les botes copiant BAJOQUETA. tenia (tinc) un amic que feia les xuletes en petits paperets adhesius i, quan ell acabava, se les enganxava a l'esquena :) això si que era altruisme!!!

ara mateix m'hi passo ASSUMPTA. quína en tindràs de preparada? :)

gràcies a tu CARLOS. això mirem tots plegats, no? fer-nos somriure un pèl

_MeiA_ ha dit...

Cuando puedas pasate por mi blog a recojer una pequeña cosita!!

Petonets!

Ferran ha dit...

Esmeuïsme! Bona, la paraula.
L'esmeuïsme deu ser més gran quant menys conscient s'és que no ens porta enlloc. Coi, si al final no ens emportarem res, ni la pizza, ni el boli, ni la pilota de futbol... a l'altre barri!

Salut.

Jesús M. Tibau ha dit...

ha, ha,
Tots som una mica Golums.

Somiant la lluna... ha dit...

Quanta raó que tens; i culpa és compartida entre pares i educadors. Tan bonic que seria un món on els protagonistes no fossin els objecte ni els diners, sino les persones... :)

Lia ha dit...

jaja...es una realitat, sóm així qui més i qui menys, jooo!!

Jo, lo del diari no, però hi han coses q...q...jaja, són meves!! y eso no se toca, eso caca!! hummmm!!
jaja!!

Ara q m´he confesat també haig de dir al meu favor q sóc de les q deix el diari i també el tros de pizza(sinó es la barbacoa,jaja),i els bolis... però q no toquin certes coses ;)

Eva ha dit...

Jo també...

el paseante ha dit...

Un post boníssim, com sempre. Per cert, m'emprenya molt que mentre et llegeixo hi hagi més lectors per aquí. No puc tancar el teu post perquè el deixin de mirar, ni puc posar el meu cos entre ells i la pantalla.

Et volia fer una pregunta (no cal que la responguis si no vols): per què escrius sempre en minúscules? Hi ha un altre blog que també ho fa (verdad-límite). Conec els seus motius, i em pica la curiositat per saber si són els mateixos que els teus.

sylvia ha dit...

hahahaha... voto per aquest diccionari, comença a fer-te llisteta :) m'ha agradat molt el text!

òscar ha dit...

molt content i agraït MEIA per pensar en el meuuuuuu bloc :) ja l'he afegit a la vitrina per lluir-lo com cal. petooons!

així deu ser FERRAN. les lleis matemàtiques no enganyen i l'esmeuïsme és inversament proporcional al grau de consciència que un té de posar-lo en pràctica. bufff ... crec que m'he liat una mica! :)

una mica més simpàtics que el golum original JESÚS. i més agraciats :)

SOMIANT, crec que la paraula utopia va ser ideada per temes com aquest. una abraçada!

tu i tots LIA. reconec que amb el menjar (amb el dolços en concret) soc una mica un golum. eprò és que ... son tan boooons! :)

però sols a vegades EVA. tinc fama de ditxaratxero a l'escala i ... s'ha de mantenir! :)

tens l'àngel pel teu voltant mentre llegeixes PASEANTE? eppp, però ell no destorba gens! :)
el tema de les minúscules no té una resposta massa màgica ni sorprenent. als mails formals, de feina o documents segueixo les normes ortogràfiques i, per tant, incloc majúscules. s'ha d'amortitzar l'aprenentatge escolar :)
en canvi, als petits escrits més "literaris" no les hi poso per un criteri simplement estètic: no m'agraden gens. no crec que sigui per un fet de diferenciar-me dels altres o per atorgar-lis un fals tó xic. però això ja hauria de preguntar-li al subconscient i, la veritat, em fa una mica de mandra parlar amb ell :)
una abraçaaada!

gràcies SYLVIA. doncs potser haurem d'anar ideant un post comunitari en forma de diccionari de neologismes, no? petooons!

Salva Piqueras ha dit...

Cal dir que jo, quan posava el colze, ho feia pel bé del suposat copiador.
Aquest "esmeuïsme", és curiós, és una de les primeres tècniques que l'ésser humà desenvolupa. Culló, m'ha quedat una frase de Doctor Corbella... però sí, abans de començar a parlar, les persones ja protegim allò que de vegades ni ens havíem fixat que hi era, fins que l'altre s'hi fixa. Ufff, això dóna per tot un post... un altre dia.

Ballarinadeplom ha dit...

hi ha punts q s'han de reivindicar de l'esmeuïsme: el cas dels bolígrafs.

MAI deixar-lo a aquells que es dediquen a rosegar-lo (només pots rosegar-lo tu mateix! només faltaria!)

MAI deixar-lo a aquells que saps que mai te'l tornaran. És més, quan algú els hi ho demani, el prestaran sense problemes (tal com si fós seu)

Deric ha dit...

Un post molt bo i ben cert! Ara lo dels germans ja té delicte, ni que fossin 2 nens petits!

òscar ha dit...

molt bona SALVA. aquest acte podria ser anomenat com d'esmeuïsme prtector! :)

bolis, llibres i cedés queden exempts de ser jutjats com esmeuïstes BALLARINA. ja se sap el que passa quan els cedeixes amablement ... :)

jo amb mons germans DERIC amb barallava per la coca cola i la grandària del tall de pastís. deixar de parlar-nos no, però uns morros de tot el dia segur que si :)

Natàlia ha dit...

jajaja ja tens raó!! jejeje

Esther ha dit...

Ahir vaig sentir un xic d'esmeuïsme. Per celebrar la fi d'un examen, vaig fer una pizza d'aquestes bones de Ristorante que tinc guardades per ocasions especials, i és clar, entre tres persones, quedava un trosset, que va estar tres quarts d'hora al plat i cap gosava menjar-se-la. Però, en un impuls d'esmeuïsme me la vaig acabar cruspint jo sola davant la mirada atenta de les altres comensals. I ara tinc un càrrec de consciència per culpa d'aquest esmeuïsme meu...

Lula ha dit...

Està vist que sóc rara



Besotes!

- assumpta - ha dit...

Sí, sí! ho has clavat !

L'esmeuïsme existeix des de ..., des de sempre ... suposo que des que l'home existeix i lamentablement de ben segur que seguirà existint. Ara ho sóc molt menys que abans, però com tothom ... tenim "les nostres coses".

De petita, amb mon germà, quan ma mare feia patates fregides d'acompanyament, ens les havia de comptar perquè si un en tenia una més que l'altre allà es formava una batalla ! (i va durar temps).
M'encanta com ho descrius, bé ja ho saps. Però és que tens un "savoir faire" increïble. Disculpa si sempre arribo "a misses dites", però és que entre setmana tinc els horaris massa atapeits !

Ja estic a l'espera de la propera entrega .... amb que ens delectaràs aquest cop ?

òscar ha dit...

NATÀLIA la raó és mevaaaa :)

càrrec de consciència ESTHER? quien parte reparte y se queda la mejor (y última) parte. de tota la vida :)

petooons LULA. no voldras apropiar-te per tu sola el concepte "rara", oi? :)

les patates fregides son també un clàssic de l'esmeuïsme tolerat ASSUMPTA. quan dic tolerat vull dir que és legítim fotre-lis al del costat, clar :)

Rita ha dit...

Molt i molt bo! hahahahaha

A mi també em toca la pera que el vulguin mirar el meu diari, però reconec que jo faig el mateix quan veig algun llegint un llibre, sempre necessito saber quin llibre és, manies suposo...

Anna Tarambana ha dit...

Que bo!! AIXÒ QUE EXPLIQUES DEL TREN FA MOLTA RÀBIA!! Vull dir quan no et deixen llegir el seu diari!!! Egoïstes! Però, jo faig el mateix, el meu diari és només meu!

Assumpta ha dit...

Jajajaja això de comptar les patates fregides és boníssim!!! Típic amor fratern :-))

Ma mare també es feia un tip de contar coses perquè tots dos en tinguessim la maieixa quantitat.

Amb ma germana mai m'havia passat, però amb mon germà!! jajaja

Mon germà una vegada va arribar a anar a busquar uns regles d'aquells (esquadra i "cartabón" jaja) per mirar de fer uns trossos de tortell exactament iguals :-))

Deric ha dit...

però amb 25 anys???

Efrem ha dit...

Molt ben vist, sí senyor. Som així i, per mi, ja està bé que ho siguem, quan te n'adones no pots fer res més que riure, de tu mateix i dels altres. No ho creus?

T'afegeixo a la llista per anar-te llegint. Tens un bloc interessant, segueixi així :)!! Salutacions!

sargantana ha dit...

plas..plas..plas...(aplaudiments...)i vols dir que no hi ha pas vacuna?? a mes...crec que es hereditari..pura genetica
molt bonic..
ep..m'apunto eh??
no te fa res , oi?
besets de sargantana ;)

polaroid mental ha dit...

discrepo davant la prensa, crec que tot això de la prensa gratuïta ens ha fet solidaris, com que ens el dónen, l'anem deixant l'un a l'altre sense pudor....pero ai! si et compres la vanguardia o el pais...llavors ja alces un mur al teu voltant i no el deixes anar fins a l'endemà i es que l'esmeuïsme al final es un sentiment propi de supervivència, que ens ve del món animal i el seguim dessarrollant tot i anomenar-nos "persones humanes"... que més dóna que sigui un tros de pizza, un donut o una patata fregida, el que es meu, és meu! i si t'ha costat calers, encara més!

Montse ha dit...

Ostres, quanta raó que tens... De fet, és un tema que em fot ràbia, entre altres coses, pq quan feia COU, li vaig passar l'examen final d'historia de l'art a la meva amiga i la cabrona despres va dir q havia copiat jo i vaig haver d repetir curs per aquella assignatura. Per flipar, empollona que he estat sempre, i a repetir per no ser esmeuïsta....

òscar ha dit...

som xafarders de mena RITA. això d'esbrinar el llibre que llegeix un altre reconec que també ho faig sovint :)

jajajaja ANNA. o, al menys, compartir els titolars, no? ja, quan entrem al cos de la notícia, és legítim girar-se per llegir amb tranquilitat

jo al ser el petit ASSUMPTA :) m'estalviava aquest problema: sempre tenia la millor part!

DERIC: a l'esmeuïsme fratern, un dels més virulents que hi ha, li és el mateix cinc que vint-i-cinc. no coenix edats! :)

benvingut EFREM. d'això es tracta: riuren's una miqueta dels altres , de retruc, de nosaltres mateixos!!!

gràcies SARGANTANA. estan investigant el tema de la vacuna però l'epidèmia té difícil solució :)

a mi em fa gràcia lo dels diaris als bars POLAROID. aquella clàssica pregunta de ¿el diari és de la casa? jajajajaja

òscar ha dit...

hosti MONTSE, si que et va costar car això de no ser esmeuïsta!!! a mi m'havia pssat tot el contrari: copiar vílment i treure millor nota que l'element copiat. jajajajja

Núr ha dit...

hihihi! Si no arriben al punt de dir-te allò de «et pots esperar que acabi de llegir la notícia abans de passar la pàgina», que llegeixin el que vulguin!

òscar ha dit...

jajajaja NÚR! o allò de ... pot dir-me, si-us-plau, quina peli fan avui a les 10 de la nit? jajajaja

Assumpta ha dit...

Oscaaaaaaar!!! Volem un article nou!! :-))

Va, home!! :-)

Alex. ha dit...

Amic Òscar... quan podrem tornar a llegir-te?, penses què els teus lectors som indiferents a una absència tan llarga?, quan es publicarà el teu llibre?, quin número de peu calces?, és veritat que dorms dempeus?, quants punts et queden del carnet de conduïr?, mar o muntanya?...

Escriu algo!!!!!!!!

òscar ha dit...

ostra ASSUMPTA, em sento com leif garret abans de treure disc nou i tu com a presi del club de fans :)

a veure ALEX :)
1.- ja mateix
2.- no
3.- quan hagi algun inconscient que es decideixi
4.- 42
5.- no. decúbit supí
6.- tots
7.- mar
era una mena de meme? :) jajajaja