dilluns, 5 de gener de 2009

cançó als tmb

la previsibilitat de corroborar en l’ullada matinal al mirall que la nit no t’ha dotat del intel•lecte d’einstein ni la perxa de brad pitt. el tediós pidolar de les gates prioritzant el seu menjar i beure al teu cafè amb llet. la inèrcia d’agafar cada dia un metro sense andanes ni vagons fantasmes com a harry potter …

en matins de bioritmes baixos com aquest, em passo pel pito del sereno les advertències desaconsellant l’automedicació i, enmig de la línia blava, a la vista d’altres usuaris dels tmb igual d’ensopits que jo, em prenc via pavellons auditius el prozac del “public service announcement” de the bravery.



alguns optimistes patològics, segurament familiars de la banda americana, han comparat la seva música amb cure, smiths o new order. m’he empassat des de l’A a la B (la discografia del grup és encara escassa) els seus treballs i no els qualificaria, ni de bon tros, com la gran troballa musical del segle XXI.

han llaurat certa fama gràcies al boca-oïda de internet, un parell de singles decents i, especialment, unes declaracions incendiàries contra the killers, la banda rival de força més èxit que ells amb la que, curiosament, comparteixen companyia discogràfica. qui ha dit màrqueting?

campanyes publicitàries al marge, la descàrrega rítmica de “public service announcement” envia els meus bioritmes baixos a pastar fang des de que engega la cançó preparant-me pel clímax de l’enganxadissa tornada i el víric uuu uuu uuu.

a l’alçada del metro diagonal; orelles, celles, parpelles, aixelles i qualsevol part del cos de nomenclatura acabada en –elles està abduïda pel ritme. tant que, en arribar a l’estació de destí, m’he oblidat d’einstein i brad pitt, les gates famèliques (mixa i duna) i les màgiques andanes de harry potter.

m’he oblidat, fins i tot, que ja enmig del carrer segueixo ballant el uuu uuu uuu.

26 comentaris:

Ferran ha dit...

No és absolutament fantàstic com hi ha músiques que tenen aquesta capacitat? Vull dir la de fer-nos deixar enrere, en tres minuts, mandres, sons, fins i tot lleugers atacs de cabreig en dilluns al matí... Sí, vive la musique!... quan un pot triar-la, és clar.

Ah!, i... bon dilluns :-)

Rita ha dit...

I no és bo això? La capacitat dels 3 minuts, com diu en Ferran, però també la nostra predisposició a deixar-nos tocar la sensibilitat?
Bons Reis!

PS Al meu metro avui no hi havia ningú.

elur ha dit...

:) què faríem sense la música?? seria un trist viure.
Visca aquesta automedicació!

Lula ha dit...

Sona wais...
No els coneixia aquests paios, no és que ara els conegui tampoc, però vaja.

Jo com que vaig caminant a la feina.... m'estalvio això.

Besooootes

El que mai et vaig dir ha dit...

El problema d'aquestes cançons, és que a la que baixes la guàrdia sorprens la teva imatge reflectida en un aparador cantussejant i marcant el ritme amb els malucs.
Quina estampa de dilluns al matí!

Helen ha dit...

Esta de moda compararse con los grandes...los grupos alternativos de ahora pecan de immodestia y muchos de sus fans de snobs. No lo digo, ni de lejos, por ti ni esta entrada de blog, sino porque sufro en mis carnes amistades y conocidos alternativos, "cools" que realmente, son insufribles.

Hay que escuchar de todo y tener criterio. Yo a este grupo ni los conocia...ya me va bien descubrir de vez en cuando que he de ponerme al dia en panorama musical.

Merci!!!

Cesc ha dit...

La música sempre hi és... sempre... tot ie star escarxofat entre persones desconegudes en vehicles del tmb... què hi farem... per cert, dels tmb se'n poden treure moltes històries eh! jeje...

kweilan ha dit...

Jo vaig caminant a la feina i m'agrada sentir els sorolls del carrer o el silenci segons per on passi...però trobo fantàstic el poder-se allunyar del món, volar per on no se sap on, per uns instants.

Jesús M. Tibau ha dit...

bona medicació matinal

Eva ha dit...

Sort que podem gaudir de la música per desconnectar de la realitat que ens envolta...
"quien canta su mal espanta", o això diuen... i trobo que és una gran veritat...
Bon inici de setmana!!!
Salut!!

Els dijous nous ha dit...

Sens dubte estic d'acord, no és el descobriment del segle (trobo que el so de la banda no destaca en absolut respecte altres de similars), però aquestes cançons li treuen a l'individu els aires de petitesa d'alguns matins mancats d'optimisme!

Salva Piqueras ha dit...

Jo, tot i que no em reincorporo fins dimecres, ja vaig començar ahir a la nit la teràpia. Vaig escollir "The house of the rising sun", amb els Animals fotent crits. El crescendo és brutal per passar de l'ensopiment a l'èxtasi...

Mira, te la poso a la meva carta perquè te la portin els reis!

Deric ha dit...

però hi havia algí avui que treballava (excepte els pobres de les botigues)?

jordicine ha dit...

Em quedo amb New Oder i amb la teva facilitat (i felicitat?) per desconnectar. Una abraçada.

Dani ha dit...

Tio, ja se com t'agrada aquesta cançó, pero els smiths o new order son intocables!!! mira, amb els cure si vols, encara ja ja ja.

Si no paro de repetir-ho, el futur serà dels "Johan" i els "Cherry Twister" ja veuras ja ja ja.

Abraçada tio que encara he d'acabar de montar el Supermercado Moltó de la Gabi ;)))

khalina ha dit...

La música és capaç de canviar un estat d'ànim. Ara és important poder-la triar, perquè la que per un por ser animosa per altres pot ser emprenyadpra

Jo per treballar hi ha dies que vaig en tmb i altres en cotxe, segons on em toqui. Al matí al cotxe una estona de notícies i saber el tràfic. Igualment no puc canviar el camí si hi ha embús, però igualment el sento.

Bons reis!

Assumpta ha dit...

Està bé la cançó! :-)

No l'havia sentit mai...

Bons Reis!!! :-))

XeXu ha dit...

Jo, després de la primera sentida, em segueixo quedant amb The Killers.

TOROSALVAJE ha dit...

Jajajjajajajajaa, ja conec aquesta sensació, es molt bona.

Llástima que quan un es treu la música comprova que la vida real no té banda sonora.

Potser ens hauríem de automedicar musicalment les 24 hores.

Marta ha dit...

A Suïssa al matí al tram, a menys que hi hagi alguna criatura a qui sa mare fa "sshhhhh" contínuament o un número diferent a u d'estrangers, no se sent res. Silenci.

rits ha dit...

Molt xula, la cançó, xò comparar-los amb The Cure, ...sols déu ser per la veu del cantant, no?

The killers!!! je, je....em fa gràcia perquè aconseguir entrades pels seus concerts és gairebé digne de ser una Missió:Impossible!!!

grups apart, està estupendu que una cançó et pugui ajudar a encarar el dia

Delfica ha dit...

Jo trobo a faltar el metro (AAAAAAAAAHHHHHHHHHHhh NOOOOOOOOOOOOO, ESTAAAAASS TOOOOOOOOOOOOOOOONTTTTTTTTTTAAAAAAAAA). Doncs no, no estic tonta, enyoro el metro i el l'estoneta quina sigui d'abducció Uuuuuuuuu uuuuuuuuu o aaaaaah aaah , perquè arribo a peu a casa, perquè la meva companya sintonitza la +++++++++++RTT i n'estic fins els +++++++++++++++ i tota la nomenclatura anatòmica que acaba en -elles, inclosa aquella que tu no tens, i un dia d'estos cascaré la ràdio del meu mòbil a tot gas fins que Divine Comedy peti les ulleres de la marichari de la meva companya.
Ale, ja està.

òscar ha dit...

per coses com les que esmentes FERRAN, i algunes més, a mi em costaria molt prescindir de la música.

RITA, el més exacte seria dir que no havia "quasi" ningú. tu, pel que intueixo i jo, pel que sé, eerem part d'aquest minoritari "quasi".

m'afegeixo a la proclama automedicatòria, ELUR :)

t'estalvies el metro però no duus, LULA, els auriculars mentre camines? petooonets!!!

EL QUE MAI ET VAIG DIR. i el divertit que és descobrir gent flipant-se amb la música o, millor encara, descobrir-se un mateix flipant???

cert HELEN. fans que, a més, en el moment que la banda comença a ser coneguda deixen d'interessar-se per la seva música.

als tmb CESC, el museu d'humans que hi circulem és per escriure un llibre sencer: tamany quixot

ni que sigui per tres minutets KWEILAN! la banda sonora del carrer, a vegades, enlloc d'aïllar-te et treu de polleguera

i sense recepta JESÚS :)

la música, com tants d'altres actes d'oci EVA, ens permet espantar mal de caps, pors, etc ...

justa la fusta LLUIS! molts d'aquests grups, per mi, tenen un so molt similar que els fa òptims per un tema però avorrits en un cd sencer

me l'han portada SALVA! :) la casa del sol neixent sembla que, als reis, també els hi agrada

si DERIC, hi havi algú :(
per cert: moltíssimes felicitats (i gràcies) per fomentar el furt d'aniversaris londinencs. el nen, i jo, ens ho estem passant molt i molt bé!!!

un unplugged de tant en tant (fàcil i feliç) va força bé JORDI. abraçada!!!

pobrets barvery's DANI! si hi ha gent que els compara amb aquests mites tenen la partida perduda abans de començar. ps:jo avui estaré (intentant) muntar un engendri anomenant byonicle. no m'hen surto segur!!! abraçada!

el que no hem dit fins ara KHALINA, és que la música també pot canviar l'estat d'ànim a ... pijor!!! :)

s'han portat bé amb tu ASSUMPTA? de moment ahir nit si, eh! un hat-trick d'en messi no és poc regal!!! petooonet!

doncs no vegis la de burrades que una banda diu de l'altra XEXU. tot menys simpatia es tenen!

banda sonora si que en té TORO. però, a ciutat al menys, és una banda sonora que pot arribar a posar-te dels nervis

la gent no va endollada als ipods MARTA?

és l'únic punt en comú que jo li sé trobar RITS. la veu i poc més!!!

jajajaja DELFICA: ets una crack! al metro hi ha espai (sempre que no sigui en hora punta) per tu i ... la mariachi de la teva companya!!! :)

Alex. ha dit...

Tant de bo totes les drogues dures fossin com les teves; segurament ni Einstein ni Brad Pitt entonarien millor que tu aquest uuu uuu uuu!!!

el paseante ha dit...

Primera vegada que els escolto. M'han agradat, i per això me'ls apunto. Gràcies.

òscar ha dit...

entonar no sé ÀLEX. però fer el pamplines cantant enmig del carrer la tornada com faig jo, segur que no

gràcies a tu PASEANTE. la resta de cançons, pel meu gust, són més aviat ensopides