impossible. no hi ha consens sobre el protagonisme que han d’adquirir els alegres pèls a la cara dels homes. diversos factors (la sobirana mandra de l’afaitat matinal, el rebutjant “fuig que piques” amb que algunes parelles frenen qualsevol contacte face to face i les burdes còpies d’actors hollywodencs) fan que cadascú tiri a la seva col•laborant en una mena d’anarquia faciocapil•lar que avarca des del rasurat total i diari fins a la barba d’ermità i, també, una amplíssima classe mitjana d’afaitats que inclouen solucions com la perilla i mitja perilla, les patilles curro jiménez, la seductora barba de tres dies o un trist borrissol de pèls sota el llavi inferior, entre moltes d’altres opcions estètiques. però de fa anys que, enmig d’aquest desgavell de possibilitats, no s’hi troba el oblidat i solitari bigoti. escassament veiem senyors bigotuts passejant del bracet de la dona per l’eixample barceloní ni embrutant-se’l de nata mentre assaboreixen un suís al carrer petritxol. els pantalons de campana van i venen, la música dels 80 és el guadiana de les emissores de ràdio, el blandi blub reclama amb força el seu espai a les jogueteries del país però amb el retorn del bigoti no hi ha tu tia; ni se’l vol ni se l’espera.
l’única causa que se’m acut per argumentar l’evident apartheid és la connotació política que atorguem a aquesta reunió visible de capil•lars a la zona compresa entre el límit inferior del nas i el llavi superior. en l’imaginari masculí lluir bigoti fa d’ultrafatxa; d’un fatxa que tira d’esquena.
tu ets un dia davant del mirall, fent provatures a la babalà amb la gillete contour per amenitzar el soporífer afaitat, i mires com et queda això d’allargar la patilla. val, ja està vist que ni ets rockabilly ni vius a la serra de ronda. altre dia, per comprovar si dona més caràcter a la teva descaracteritzada cara, tastes això de la perilla. val, vist està que et cal un curs accelerat d’autoestima enlloc d’una flamant perilla. però mai no proves, ni en el més delirant dels intents d’afaitat, com li quedaria el bigoti a la teva cara. et quedarà fatxenda i punt.és pensar en el bigoti i oblidar-te de la veuassa de constantino romero, l’enginy d’en groucho marx, la simpàtica barra de magnum p.i. i la traça d’en super mario als videojocs. és pensar en el bigoti i associar-lo als antics censors retallapetons, a l’aznar més megalòman i el reguitzell d’abominables dictadors (hitler, franco, pinochet o saddam) que el lluïen sota el nas.
és pensar en el bigoti, davant del mirall tot fent provatures a la babalà durant l’afaitat, i dir-te que abans et poses uns pantalons de campana, escoltes tot el sant dia música dels 80 i atens els clients mentre vas passant-te d’una mà a l’altra el llefiscós blandi blub que tenir a la teva cara, ni que sigui uns segons i en catxondeo, un pèl que te relacioni amb aquesta abominable colla de ... bigotuts.
Entrades
44 comentaris:
je, je, je... jo encara conec un bigotut, però tens raó pocs, pocs n'hi ha, per culpa dels fatxes!
Però m'has fet pensar que també hi havia Brassens, amb un bigoti supexulo! Clar que potser ja ningú sap qui és... Ho dic per contrarrestar la imatge fatxa... :)
La teva entrada m'ha fet molta gràcia! Jo no puc explicar-te gaires coses sobre els pèls a la cara (sóc una noia) però si que puc opinar què és el que més m'agrada a mi. Sempre he tingut deliri pels nois amb el cabell una mica llarg (o molt llarg) i més aviat despentinat, em tornen boja els nois amb les patilles sense control, aquelles que viuen lliures i que només són tallades per no barrejar-se amb la resta del cabell (però sense arribar als extrems rockeros dels 80) i m'agradaen molt els homes amb barba de 3 dies o de 8 perquè, sobretot, és genial el dia que s'afeiten i els petons deixen de ser dolorosos.
Dins dels fatxes t'has deixat l'inefable Mauricio Colmenero. Una de les poquíssimes raons per les que veuria cinc minuts de la serie Aída...
Jo he provat el tema de com em queden diferents tipus de bigotis, des del model Stalin al bigotet fatxa, jugant amb l'escuma d'afaitar... el resultat en tots els casos és bastant patètic. Com la meva dona té la pell molt sensible m'he d'afaitar molt sovint i per això m'entretinc amb els experiments esmentats. Espero que un dia ella no obri el bany i em vegi amb un bigoti hitlerià.
Ui no, bigoti no!!
I ara ho dic deixant de banda connotacions dictatorials i tot això (que segur que també influeix en la moda, clar)... no, no, ara tan sols parlaré des del meu sentit estètic particular.
Accepto tot: Afeitat complert, patilles, perilla, barba sencera ben pobladeta, barba més aviat retallada, barba de tres o quatre dies... tot em pot fer gràcia en un moment o altre (en Josep Lluís va portar barba una temporada i li quedava mooooooooooooooolt bé) però bigoti no, si us plau...
Per què? Doncs perquè em fa pensar en una tercera cella.
Sí... jo veig un home amb un bigoti normal i veig que té tres celles a la cara: dues damunt dels ulls i una altre allí al mig... i ufff... ho trobo fora de lloc :-))
Jajaja, en qüestió de bigotis i barbes hi ha un món de possibilitats i de gusts a triar. Però realment no conec ningú que el bigotí li caigui millor que sense, ecara que els bàvars estaràn en molt de desacord del que he dit.
jo vaig portar bigoti uns anys perquè a la meva dona li agradava, fins que mel vaig treure, fart de escoltar que era un "guardicivil" i demes elogis. Fins i tot m'havien preguntat si era turc.
jaja. tens raó. de fet aquest cap de setmana he trobat fotos antigues del pare amb bigoti. i per primera vegada fora de la temporada de rebaixes he pensat que "visca les modes!!"
Sense bigoti, ni pèl a la cara, sobretot si és dels que cal que s'afaiti cada dia, rasca! Gustos a banda, fa Guàrdia Civil el bigoti, al meu "jefe" en porta i només li falta el tricorni!
Qui més qui menys ha fet proves diverses, però hi ha dues premises masculines bàsiques que es castiguen amb la mort: Tint i bigoti. I el tint encara té un passi.
Ara és quan la lio!
doncs el meu home porta bigoti i barba des de fa anys i a mi m'agrada molt.
No em rasca gens i fins i tot m'atreviria a dir que m'agrada més així que tot afeitat, que és precisament com el vaig conèixer i per tant també m'agradava.
Segur que si el veiessiu també li cridaríeu: Guapoooooooooo!
:)
En fi, que cadascú vagi com vulgui i com se senti més a gust.
Sí, el bigoti, rasuradet o no massa pelut, l'associem al feixisme i al nazisme. Un bon bigoti ben pelut, PERÒ, ja no tindria aquesta associació. No obstant, la moda del bigoti -pelt i no pelut- s'ha perdut. Aquell bigoti aristòcrata amb els cantons ben enfilats cap adalt ja no es du. Una llàstima, perquè el bigoti ens allunya del Robocop i ens torna més excèntrics...un saludu i molt imaginatiu l'escrit
és una de les coses que mai he provat i crec que no provaré mai....quina nosa que ha de fer per segons quines tasques
Personalment em quedo amb una barba maca i ben cuidada. L'afaitat de fa tres dies, pica, siguem clars. I tampoc cal anar amb les barbes d'en Merlí!
Ara, això dels bigotis... bé, em declaro imparcial, no puc parlar: el meu pare ha dut bigoti tota la vida, i quan ha provat de treure-se'l ha rebut amenaces serioses de divorci per part de ma mare. No el sabem veure sense!
Molt bona! el meu xicot ja ho ha fet vàries vegades d'ensenyar-me el bigoti a mig afeitar, i tot i les repetides vegades de...."treu-te AIXÒ" segueix fent la brometa.
El problema el tindrem quan sigui la part final de l'afeitat, i no una broma.... ;S
A mi els bigotis sols no em fan gens el pes, però encara menys aquelles perilles ridícules que intenten tapar papades i a sobre se les tenyeixen.
Has oblidat els bigotis nostrats..Carod, Maragall, Tardà...poblats i tripartits.
I dels "unicejos" què me´n dius?
I de les senyores bigotudes, alguna grega, per exemple.
És tot un món el del pèl!
el meu pare duia bigoti de sempre. I era bastant rojillo l'home. Però tens raó, o be té una connotació politica important o be fa gran... lo de les dones que diu Pais Secret es una altra cançó....
A mi no m'agrada el pel... diuen això que on hi ha pel hi ha alegria, doncs mira, per mi, millor rasurat i segons on depil.lat... .el pel fa brut per mi.
Nusé, penso que depèn de cada home (o dona ;P). M'agrada tot si el tipus m'agrada :) I, sobretot, que tingui en compte el tipus de pèl i de cara per dur-lo, que no tothom pot dur de tot. :) Segur que a tu tot et queda bé :)
Ha, ha, ha, ha, ha, ha, molt divertit el post, Òscar!!
A mi no m'agraden gens ni mica els bigotis ni els homes amb barba o bigot... Només, per això, si la barba no en té més de tres dies, si no sería com deia el Dr. S. Froid, tant raonable i agut amb el tema de les barbes... Ja m'entens, segur.
Molen les patilles
I la perilla
wenu, i depèn de l'individu, és clar
bigotis... ffff... ahir sortia l'Oscar Jaenada a l'hormiguero i... repelús-repelús
Ja he llegit que hi ha tot tipus d'opinions entre els comentaris. La veritat és que m'has fet pensar que darrera un bigoti hi ha alguna cosa que s'amaga, un sense llavi, una cara molt dura o un gran artista i comediant com en Dalí.
Una abraçada.
A mi els bigots no m'agraden gens, però les barbes m'encanten! una més de les méves incoherències potser?
Si no ens deixem bigoti només, per alguna cosa serà. Algun en conec, i la veritat és que em sembla ridícul. Potser és cert que és per les connotacions, per què redimonis els dictadors (entre els que compto Aznar) tenen tanta tirada al bigoti? Potser per assemblar-se els uns als altres, perquè es tenen com a model. Bé, en el cas d'Aznar era perquè no tenia mobilitat al llavi superior, que no és res criticable, però devia pensar que si se li notava no el votarien. Per mi era més preocupant que no tenia mobilitat a les neurones del còrtex pre-frontal. I a les altres papa? Tampoc, fill, tampoc.
No cantis victòria tan aviat. Tot torna perquè està tot vist i inventat. Així que no descartis que algun dia portar bigoti torni a ser l'última moda. Pel que fa a mi, dues observacions. Mai segueixo les modes, així que m'és igual. I la segona, de totes maneres, si passa això de que torna el bigoti, espero que ja no m'agafi en aquest món.
Que bo...fins dels bigotis en fas un apunt genial, casumcoi, deixa'm o envia'm humor, que jo ara mateix estic sota mínims...snifff
Doncs aquest cap de setmana vaig anar al concert de la Pantoja a l'Auditori. I ben bé que li quedava (dic el vestit de faralaes, que encara tindré un disgust).
Quina gràcia que m'han fet algunes respostes!! A mi m'agrada tan la barba de tres dies com ben afeitat. Ara, jo sóc com la dona del Ricard i tinc la pell sensible i se'm irrita molt...he arribat anar amb crostes a la barbeta! I el pitjor de tot és que tothom et pregunta, què t'ha pasat? que has caigut? I tu, no res..:S
El bigoti en general no m'agrada, però el meu avi en portava i el tenia blanc com el cabell i el feia molt entrenyable. Algun cop de l'havia afeitat i perdia encant.
Has d provar amb un bigoti pirata, finet finet, a veure com et queda :)
hi ha modernets d'aquests trentanyers que ara es deixen bigoti, i és que hi ha modernets que per seguir la moda fan cada cosa que francament... a mi el bigoti també em sembla bastant terrible. bé, el del fede de "pop ràpid" em fa certa gràcia, suposo que perquè el combina amb la melena. però sí, em resulta anacrònic del tot, ni que el disfressin d'ultramodern.
de bigotis pel carrer n’hi ha, CARME, però són gairebé una espècie en vies d’extinció. brassens? has dit brassens? aquest noi és un extrem de l’olympique de lió que està seguint el barça, oi? :)
llegit el perfil descrit, ADBEGA, sembla més o menys de l’estil grunge però arregladet, oi? un kurt cobain però en una versió més higiènica? d’aquest estil els carrers en van farcits, no com dels abandonats bigotis.
mauricio colmenero és (a més de realment fatxa de manual) una de les millors raons per anar seguint aida. al pobre machu pichu me’l porta pel camí de l’amargura, STARBASE. una versió un pèl més edulcorada d’en torrente.
a mi la meva dona encara no m’ha trincat experimentant al bany amb diferents solucions estètiques, RICARD. el dia que ho faci (perquè tinc clar que ho acabarà fent) hauré d’aguantar una setmana de ji-ji ja-jas continus. millor que posi el baldó en entrar al bany :)
aquesta pot ser també una altra explicació ASSUMPTA. si els “unicejos” ja arrosseguen una (merescuda) mala fama, l’airet tricèllic que pot acabar donant, en alguns casos, el bigoti; millor no saber la fama que amb la que carregaria.
els bàvars, a dia d’avui AINA, no estan legitimats per parlar d’estètiques faciocapil•lars. llegit el meu propi comentari, comprovo que la vena de censor se m’he encomanat sense lluir cap tipus de bigoti :)
jo mai he caigut al parany, ARIS. de fet, a banda de les patilles una mica allargassades, l’única solució per la que m’he deixat temptar és la barba de tres dies. com un dia, fa un grapat d’anys, algú em deuria dir que em quedava bé doncs jo vaig i, de tant en tant, me la deixo. ara, tot s’ha de dir, ningú em comenta res en positiu de la barbeta.
mon pare sempre en va portar COLOR CAMALEÓ. de fet, no recordo haver vist gairebé mai a mon pare sense ell. els bigotis, més que de rebaixes, estan de liquidació total.
però és collonut , JOANA, que associem bigoti a guàrdies civils, antic censors i tot un seguit d’estereotips més aviat carques i no, en canvi, a gent simpàtica com els esmentats constantino romero o groucho marx.
jo JOAN, canós de mena des de ben jovenet, confesso que vaig tastar el tint :( oju que no tenen gens agafat el to del cabell fosc i allò pinta d’un blau estrany el pèl que no hi ha per on agafar-ho. semblava un barrufet!
segur que el reguitzell de “guapos” seria espectacular, FILADORA. mon pare en va portar tota la vida i, a més de ser zero fatxa, era molt i molt guapo. així he sortit jo :) clar!
ohhh si NOCTAS, rotllo jaime de mora y aragón. aquesta mena de bigoti ha d’anar acompanyat, ineludiblement, per un monocle. els aristòcrates d’avui en dia, com són campetxanos que no vegis, suen del bigoti.
o no, GARBÍ. potser ofereix un plus addicional que nosaltres, homes desbigotats, no ens sabem imaginar. o sí que ens ho sabem imaginar :)
quan et fas a una cara amb bigoti, YAIZA, es fa difícil veure-la sense ell. entenc perfectament a ta mare. de fet, penso que ma mare deuria realitzar amenaces d’aquesta mena també a mon pare :)
però si ho faria per sortir de la rutina, ACABATDEFER. una manera de trencar amb el que és més habitual. que ho provi primer ell amb tu, però, que jo no vull que la meva dona em planti les maletes al replà del pis :)
les gregues i la pantoja són les abanderades del bigotí femení, sens dubte PAÍS SECRET. els bigotis poblats fan més d’esquerra i catalans, és cert, però segueixen sent bigotis al cap i a la fi.
mon pare, com el teu KIRA, sempre va portar bigoti i també apuntava (del tot) a vermellós. Jo només em deixo barba de tres dies “hasta per canviar” de tant en tant. ara ... a això de la depilació només en puc dir una cosa: quin maaaaaaaaaaaaal deu fer!
el bigoti no em pot quedar bé segur, CLIDICE, i per molt que em regalis les oïdes :) no penso pas provar-ho. tot i així gràcies: la darrere dona que em va dir això va ser ma mare ... i quan tenia deu anys.
estic de freud fins al capdamunt AMBER. la meva dona (psicòloga ella) me’l cita cada dos per tres, a apunts i comentaris també surt tot sovint. aquest home, tot i mort, no té altra feina que perseguir-me per tot arreu? :)
per repelús repelús pablo motos, LULA: no el suporto. i el nen, segur que per fotre’m, me’l fa veure cada dia. tinc unes ganes que el fotin fora definitivament de cuatro que ni t’explico.
el bigoti com a maquillador d’altes realitats ocultes, MAIJO. veient la llista de dictadors que el varen portar en el seu moment, la veritat d’aquella colla de ca---ns millor no hagués governat mai cap país.
sense incoherències la vida seria d’allò més ensopida, VIDA. jo miro de ser incoherent, al menys, un parell o tres de cops al dia. amb el tema del bigoti, per això, no tinc incoherència que valgui.
si es pot fer algun pacte amb algun dimoni que tracti aquests temes XEXU, accepto que torni el bigoti sempre i quan mai més no torni aznar ni ningú que l’imiti. però si he de pactar amb el dimoni, fet i fet no hauria de pactar amb aznar llavors?
el humor ZEL, de tant en tant, fuig escapolint-se de la meva escomesa però, tan bon punt el tingui ben emmanillat, te’l envio per correu urgent que no m’agrada que cap dels blocaires que em vull estiguin pansits. t’esborro l’sniffffff final que no seria un bon començament :)
la pantoja, amic PASEANTE, sempre ha cuidat i mimat amb tota la dedicació del món ... el seu vestit de faralaes. suposo que vas fruir com un nan amb exitassos com “marinero de luces” o “así fué”, oi? :)
la meva dona també m’acusa (ella sempre m’acusa d’algo, BARCELONA M’ENAMORA) d’irritar-li la pell quan em pega per la barba de tres dies. de fet, el “fuig que piques” que he escrit a l’apunt és totalment autobiogràfic :)
ha,ha,ha...
Una tesi sobre els bigotis senzillament "sublim"
el rotllo jack sparrow a la meva dona sí que la convenç, MARTA. tot i que, si sóc un pèl (mai millor dit) honest: poc hi ha en comú entre en deep i un servidor :)
amb el bigoti no n'he vist tants, PATI. sí que he vist que sovinteja la combinació de barba amb mitja melena i ulleres de pasta (pal òscar dalmau de bocamoll).
on hi ha pèl, hi ha alegria NÚRIA. o això es diu.
una tesi, ESTHER, una mica patillera; tot s'ha de dir :)
Si.
Certament el bigoti ta mala fama per culpa d'alguns criminals.
mmmmm
bigotis?
;-)
la mala fama d'aquests criminals és molt més que merescuda TORO. el pobre bigoti es carrega, com sol passar, una condemna que no li pertoca.
com amb les nuclears SUNNY, la majoria diem allò de "no, gràcies!" :)
(Anotació paranoide: Lo del bigoti dels aznarins i altres fachistes a la mode segur que té molt a veure amb lo de la polla xica d'en Daaaaaaaaali*)
(*)Anotació paranoicocrítica: rellegir La Vida Secreta de Salvador Dalí/The lost art of keeping a dalinian secret. VALE.
que desapareixerà abans de manera definitiva; el bigoti o les faldilles?
Tema aquest que dona per molt i que m agradaria que abordessis amb certa promtitud.
és que un bigoti, te'l miris com te'l miris, fatxa o no, no és gens atractiu. Home, si ets lleig et tapa una mica la cara, però posats a ficar, prefereixo que es tapin la cara amb una bona barba. Això sí, perilla, no!! sembla un "quiero y no puedo".
Les barbes de tres dies només fan atractiu als que són molt atractius, i els dóna una aire de dolent als que fan cara de nen. No sé com t'estaria a tu...encara no tinc ben fixada la teva fisonomia.
Hahaha!!! Què bo això de la "tercera cella" que diu l'Assumpta :))
Bigoti.sí, bigoti.no ... voto no sense dubte, però un paio que vaig conèixer ahir em va fer dubtar de les meves conviccions. Certament, devia ser l'únic a tooota a festa (al carrer: centenars de persones) que duia bigoti, i ei...
Ostres, ¿"vuelve el hombre"? hihi...
una diagnosi molt freudiana (a la par que encertada) la teva, FUFLUNS. la vida secreta d’en dalí segur que, encara ara, escandalitzaria molt gent.
el bigoti és una espècie, CHAMB, gairebé extingida de la que només en trobem uns pocs exemples dispersos per europa que tampoc cal protegir massa. les faldilles, evidentment, tindran tota la protecció que els hi calgui i més.
tot i que hi ha hagut algunes excepcions, SIX, sembla que la parròquia femenina aposteu majoritàriament pel no retorn del bigoti. la meva fisonomia accepta el que jo li mani però, entre els meus manaments, segur que mai no estarà el bigoti.
un bigotut atractiu FERRAN? ... festa? de nit? munió de persones? quelcom més per beure que fanta taronja als gots? vols dir que aquest darrer interrogant no és el causant :) de la teva percepció?
hola como estas?
pasaba a saludarte! te dejo
un fuerte abrazo!
un saludo ALLEK.
Publica un comentari a l'entrada