dimarts, 21 de juny de 2011

els petits salvatges

ens complagui o no, un dels motors que belluga la nostra societat és el blanc o negre de les rivalitats. és més reconfortant ser un fanàtic del barça quan saps que cada victòria culer suposa una descomposició intestinal d’en mourinho, penges l’estelada al balcó amb encara més convicció quan recordes que el veí del davant llueix l’adhesiu d’un toro al cotxe o el nen insisteix cada nit en posar el hormiguero a la tele perquè sap que veure a pablo motos m’acaba fent aixecar del sofà dels nervis i, per tant, ell s’hi pot estirar més còmodament. el te jodes como dijo herodes sempre ha estat una òptima benzina per omplir el dipòsit del dia a dia.

si els excessos de la revetlla de cap d’any ja solen provocar cruentes desavinences entre defensors i detractors de tan festiu esdeveniment, la inclusió del ingredient dels sorollosos petards en la de sant joan talibanitza les postures d’uns i altres.

d’existir una escletxa legal que els hi permetés, segur que els gossos serien els primer essers vius que demanarien l’abolició de tan nostrada festivitat. l’estrèpit pirotècnic d’aquests dies fa que el doberman més rabiós es converteixi en un ca manso i acovardit. busquen els espais més aïllats dels habitatges amb la cua entre les cames i, si cal, fan les seves cosetes pulcrament dins de la tassa del vàter per tal de no sortir a l’exterior i topar amb l’enemic més temut: un marrec armat amb una metxa i una bossa del condis emmagatzemant piules, trons i d’altres explosius baby.

passejar pel carrer es converteix, també per molts humans, en una mena de videojoc bèl•lic en el que hi pots participar des de dues vessants. una de paranoica-defensiva, en la que camines solapat a les façanes tot vigilant que des de cap balcó algun petit salvatge et vulgui socarrimar la camisa i una altra, més de cos a cos, en la que increpes amb crits de gamberro, incívic o tu tirem un petard que jo et tiraré una senyora hòstia a tot nen que veus prop d’un contenidor de escombraria o d’una cantonada amb la sospitosa bossa del condis a la mà. hi ha el risc, està clar, que la criatura senzillament estigui tornant del súper amb la comanda però, en totes les guerres, hi ha danys col•laterals que s’han d’assumir.

tothom els critica i diem que no són coses per que els petits hi juguin lliurament. tothom (fins i tot els gossos) surt al carrer mig acollonit per culpa d’aquest desplegament pirotècnic però tothom també, només amb comptadíssimes excepcions, n’acaba comprant no sigui cas que la criatura esdevingui marciana per no poder llençar-ne.

i així, any rere any, fem de barça i madrid alhora i d’independentista que palplanta a les quatre barres el perfil d’un toro d’osborne. critiquem el coi de petards que tiren els altres nens però els hi comprem als nostres. jo mateix, aquest migdia, aniré a comprar-li al meu un kit que fa molta i molta patxoca.

tanta que me’n he reservaré un per mi. un que, estratègicament situat sota el coixí del sofà, esclatarà just en el moment en el que el nen decideixi posar el coi de hormiguero de pablo motos només per poder estirar-s’hi còmodament qual majo vestido. tornar els te jodes como dijo herodes sempre ha estat una òptima benzina per omplir el dipòsit del dia a dia.

50 comentaris:

aina ha dit...

Ets un nin gran. Supòs que n`ets conscient.

MBosch ha dit...

Quin escrit!! És molt estrany perquè estic d'acord amb tot. Les rivalitats són una part molt important de la societat i més vivint a Catalunya!

Per cert, jo el kit de petards no el faria servir per cremar-li el cul al teu fill, jo el posaria sota la cadira del senyor Motos. I quan dic Motos també vull dir Jandro, Marron i formigues.

Carme ha dit...

Potser sí que ets un nin gran
però tens més raó que un sant!

Amb rodolí i tot.

I puc assegurar-ho, perquè jo odio els petards i no en tiraria mai cap, cap... i també he cedit a comprar-ne algun cop quan els meus fills me'ls demanaven. I és que la revetlla és la revetlla. I se't creuen els cables. I no saps com dir que no. I t'alegres que s'ho passin bé... No pots despistar-te i fer veure que no és Sant Joan. Sobretot si tens fills.

starbase ha dit...

hehehe, en breu hauré de fer la meva entrada dedicada al petardeo. I no estic parlant de la Belén Esteban y el Jordi Xavier precisament.

Darrerament veig que el club anti Motos creix i creix. De que viurà aquest senyor amb cara de draculín? Quí el mira? Ahir llegia al twitter que en realitat va neixer ja cadaver :O XDD

jordicine ha dit...

A mi els petards no m'agraden, encara que els posi en una bossa del Condis! Al nano sí, pero després vols que els tiri jo. El Pablo Motos m'incomoda molt. En això també coincidim. Una abraçada, crac.

Joana ha dit...

Si a ningú li agrada, com és que encara el fan? Pobres gossos o no tan pobres, que al que no li dona per amagar-se surt a bordar com una mala cosa!

Aris ha dit...

Jo vaig començar a veure el hormiguero fins que em vaig cansar, perquè sempre fan el mateix, els programes son calcats uns als altres, només canvien els convidats. I el petards, son un "incordi" però avui també anirme a comprar cohets per tirarlis als veins com cada any: nosaltres els hi tirem i ells a nosaltres.

Jpmerch ha dit...

Com que no aguante al Pablo Motos més de cinc segons mai no arribaré a odiar-lo.

La revetlla de Sant Joan és un dia. De què us queixeu? Ací a València patim els bombardejos durant dues setmanes.

El meu dipòsit diari s'omple fàcilment, per exemple, cridar l'ascensor abans que ho faça el veí i que aquest s'haja d'esperar, per a mi això no te preu.

garbi24 ha dit...

no sé com aguantar el meu...amb la seva pressió mediàtica perquè li compri una bossada de trons, alguna cosa s'haurà de fer encara que no hi estigui d'acord, perquè entenc que per molt que no m'agradin ara, era el primer en encendre la metxa quan l'edat era la que era.....

Pais secret ha dit...

Ahir vaig sentir el primer petard i me´n vaig enrecordar de la mare que els va fer. Avui ja he vist les garites de venda que anaven a tope i he deixat anar un nou rosari.
Demà em posaré com un doberman abans de la revetlla i passat Sant Pere donaré les gràcies que tot hagi passat.
M´enerven

pons007 ha dit...

osti jo encara haig de comprar petards!

XeXu ha dit...

M'esperaré a tenir canalla per tornar-me a acostar remotament a una tenda d'aquesta que venen petards. Jo, com un gos qualsevol, o gat, també m'arrauleixo tant com puc perquè això dels petardets no m'agrada gens ni mica. Ja ho vaig passar malament a la consecució de la Champions, alguns em van explotar massa a prop, i no eren piules d'aquestes per nens, precisament.

Alepsi ha dit...

Només diré una cosa... ODIO els petards. No els hi veig la gràcia i em sumo a la petició d'abolició dels mateixos per part dels gossos!

Jesús M. Tibau ha dit...

jo tqambé en sóc un acèrrim enemic, i el nostre gos i (suplico), espero que el nostre fill també ho sigui

Clidice ha dit...

Quina sort de tenir els fills grans! ni petards ni Pablo Motos! bru-tal! :)

Assumpta ha dit...

Hehehe on són els gossos aquests que recullen signatures per l'abolició dels petards? Vaaaa, que signooo!!

No ho puc suportar, no li veig la gràcia a fer soroll i espantar la gent sense cap motiu i, a més, córrer el risc de perdre un dit, un ull o provocar un incendi... prou!!

Pablo Motos? Em sona aquest nom... no és aquest? :-))

El porquet ha dit...

Per favoooor! Ni la ment més perversa hagués imaginat una revenja així! Ara, es té ben merescut una bona ceba pirotècnica que això del formiguer no s'aguanta!

marta ha dit...

M'equivoco o tu has estat un petarder dels xungos? :)

rits ha dit...

una veritat ben gran, o blanc o negre. Però bé, sempre ens queda el gris, i a mi m'agrada molt el gris. I bé, els petards, ni fu ni fa.

El dia de Sant Joan els tolero, és com algo amb el que saps que has de conviure (i més quan celebres la revetlla a casa d'una fan dels petards a qui son pare encara li compra un kit .... ejem, no preguntis l'edat que vam néixer el mateix any,.. xò el pare, a manca de néts, li compra a la filla, i tots encantats). Però en canvi, els dies previs els detesto absolutament. Quins sustos!!!

Per si de cas, bona revetlla!!!!

DooMMasteR ha dit...

Mira que he rigut amb el teu post! XD
Sí, la diada de Sant Joan no m'agrada gaire, no per culpa de la diada en si, si no per culpa dels bretols no tan petits que porten barrenos dintre de les bosses del Condis.

Sobreviurem! ;-)

lisebe ha dit...

Doncs jo soc del Barça, tinc les claus amb un clauer del burro catalá, els petards amb fan por, fa uns anys d'un balcó o terrat de davant de casa van llançar un petard al balcó meu i em va cremar el peu, des de llavors els hi tinc panic, suposo que normal oi?
I el Pablo Motos com que el trobo que no sé que fa a la tele quan es de radio, no m'agrada, però hi ha gustos per tots oi?

Petonets gran crac

Alyebard ha dit...

Bona! jo ja tinc preparada la bossa del condis :D

òscar ha dit...

:) síiiiiiiiiiii AINA. i a què mola?

la colla de col•laboradors són també “d’alivio”, MBOSCH. mira que fan programes que no hi ha per on agafar-los però per aquest, potser per la insistència del nen en veure’l, la foguera és un càstig massa generós.

ole rodolí de luju CARME! :) són uns empipadors efectes secundaris de la revetlla. seria perfecta només amb les coques, el cava i el ji-ji ja-ja, clar.

en motos és com els petards de la revetlla STARBASE: tothom en raja, ningú el suporta però el paio, no sé per quins set sous, segueix aferrat al seu programet de txitxinabo.

el que té més delicte, JORDI, és que visiten el programa convidats de “campanillas” als quals acaba realitzant ¿entrevistes? de vergonya aliena. el meu nen tampoc és que sigui un supermalalt però, clar, ell vol anar on va vicente; i el recoi de vicente vol tirar petards.

és com una mena de ventada que ens va arrossegant, JOANA. i, així, any rere any.

això del “pique” veïnal fa molt bona fila ARIS. un al•licient bèl•lic que, suposo, també admet el llançament de coca de llardons, espanta-sogres i d’altres elements revetllaires, oi? :)

lo de valència sí que deu ser per llogar-hi cadires, JPMERCH. si aquí, amb quatre petards, ja entren ganes d’exiliar-te a algun indret llunyà mentre dura la conyeta, allà deus voler marxar a austràlia amb els cangurs.

sí clar, JOAN, són cicles que ens toca passar. suposo que a nosaltres també ens rondinaven per ... acabar comprant-los.

dies durs per les nostres oïdes i cors, PAÍS SECRET. potser abusem del cava per oblidar les pirotècnies? :)

òscar ha dit...

jo ja els tinc PONS, i un pèl més assequibles que d’altres anys. encara no m’he separat, però, el que potser acabi sota el coixí del sofà :)

jo fotré el camp a un poblet a tocar de berga XEXU. tot i que allà, amb la tradició patumera que s’hi gasta, potser el tema sigui encara més fort que a barna. bufff .. fins ara no havia pensat en aquesta possibilitat de zero tranquil•litat :(

han començat massa tard a demanar signatures ALEPSI. als gossos, igual que els homes, els hi manca una organització més eficient i previsora :)

al nen de petit no li agradaven gens JESÚS. insisteixo: de ben petit.

és pitjor pablo motos que els petards, CLIDICE. mira que és lleig desitjar el mal aliè però, si per mi fora, aquest individu ja era a l’atur. al menys televisiu.

a veure ASSUMPTA ... tu segueix penjant-me enllaços del pesat aquest i parlaré immediatament amb un advocat reusenc molt bo (potser el coneixes) perquè vagi tramitant l’oportuna demanda. tu mateixa :)

és el que hi ha PORQUET. són massa mesos de “putejar-me” (sí, sí; m’està putejant) amb aquest xurro de programa sense voler atendre a raons.

no et pensis MARTA; de petit era força racional amb això dels petards (tot i demanant-ne, eh!). va ser més per l’època universitària que vaig protagonitzar algun afer pirotècnic, directament, negligent i perillós :(

els de la mateixa nit de sant joan són, potser per previsibles, força més tolerables RITS. ara, els dels dies previs mentre vas caminant tot empajarat són superiors a mi.

Ricard d'Ais i Diaz de Langarika ha dit...

No és que em molestin els petards la nit de Sant Joan, potser és cosa de la sang valenciana que tinc a les venes (coi! igual que el Motos, em sembla...), el que em molesta són els petards dels dies previs a la revetlla que et sorprenen en el moment i el lloc més inesperats.

Josep ha dit...

Madurar, no?

Assumpta ha dit...

Però era un enllaç que parlava del Barça, home!! :-) Era per mirar de "llimar asprors" :-DD

Noctas ha dit...

No m'agraden els petards. No els he suportat mai. Jo, que sempre he elogiat les virtuts bèl.liques i resulta que a l'hora de la veritat em cago de por amb un petardet:)= saludu

MPG ha dit...

Vaja, jo sóc de les mitges tintes... ni blanc ni negre sinó tot el contrari (en el Barça, però, ho tinc clar). Per exemple en els petards: m'agraden les bengales, les fonts de llum, les bombetes i poca cosa més. Els de soroll els detesto. I ja no parlem de la meva filla petita que fins ara els petards li provocaven un estat pseudocatàrtic i s'autodormia... a veure aquest any, diu que vol tirar bombetes.....

kira permanyer ha dit...

Bonissima entrada. Tens tota la raó. I això que no has esmentat els que els fiquen dintre de les clavegueres i de les llaunes buides... sembla Vietnam! Costen un colló, ara per comprar-los sembles un yonqui tenin que anar gairebé fora del poble i a sobre sempre amb el ay al cos de que si el nen es crema.. o el capullo et crema a tu! però es la nostra festa. Que seria de S.Joan sense petardos? potser....

pilar ha dit...

Un escrit molt ben fet felicitats!!m'identifico en el tema que un any per Sant Joan un graciós em va petar el retorvisor del cotxe i quasi em quedo sense anar a la Costa Brava al dia seguent. Una sugerencia jajajajaaj.Has provat d'eliminar el canal d'en Pablo Motos? Va genail jo ho he fet amb la meva filla així els veïns tindran el cor tranquil i óptim.

el paseante ha dit...

A Gràcia tenim una revetlla tot l'any. El meu carrer és un circuit de curses de motos amb el tub d'escapament trucat els dies parells, i un circuit de curses de cotxes tunejats que semblen disco-mòbils els dies imparells. Així que no em ve de quatre petards.

PD: No et queixis del Pablo Motos, home. T'imagines que el majo vestido no et deixa mirar la tele per culpa de la seva addicció a "El gato al agua"?

òscar ha dit...

farem el que podrem per passar la revetlla sense massa ensurts, DOOMASTER. a més, la coca equilibra la cosa oferint un contrapunt dolç a tant esclat pirotècnic.

del tot normal, LISEBE: qui no és un peu és una mà i qui no una samarreta foradada per alguna traca perduda. hi ha gustos per tot ... pels petrads i, fins i tot, pel pablo motos. un petonasso!

no t’oblidis de la metxa, ALYEBARD, que la bossa :) per si sola massa sant joan no fa.

la mateixa nit la tenim assumida RICARD, les anteriors i posteriors (amb els ensurts que solen provocar) ja costa una mica més de fer-ho.

i amb bona salut, JOSEP.

amb tu llimo les asprors que calguin, ASSUMPTA. ara ... amb aquest paio preferiria no llimar res de res :)

és que, NOCTAS, els saraus bèl•lics (ni que sigui una mica) segueixen certes normes que un més o menys coneix. amb els petards d’aquests dies no hi ha norma que valgui i això, al cap i a la fi, acolloneix.

el nen, de petit, no els hi tenia massa devoció MPG. ara no ha callat demanant-los. veurem aquesta nit que em veig, al final, tirant-los jo tot sol.

síiiiiii KIRA; l’efecte recipient tancat dona un toc molt de peli de l’stallone i la compra, a l’extraradi i amb el garito tot envoltat de tanques, sembla d’una altra cosa i no pas de petards. sense ni un petard la revetlla seria descafeïnada, és cert, però amb alguns menys no faria igualment patxoca?

el que hauria de provar, PILAR, és que el nen em fes cas quan li dic que posi un altre programa que no sigui el d’en pablo motos. de moment, no me’n surto :)

doncs avui PASEANTE, tant els dels cotxes com els de les motos, segur que sumaran a la seva contaminació acústica un bon arsenal de pirotècnies ben variadetes i sorolloses. no – no ... intereconomia la tenim desconfigurada. més mala guixa no en volem!

TORO SALVAJE ha dit...

Digues la veritat.
Encara t'aniries a llençar petardos...

maijo ha dit...

Sóc enemiga de la pólvora. No m'agraden el sorolls, i Sant Joan és la nit més sorollosa de l'any. Una nit així procuro no sortir al carrer. M'agrada la comicitat de les imatges que em transmets en el teu relat (del Motos, ni parlar-ne).
Una abraçada sense petards.

Guspira ha dit...

La veritat és que no sóc gaire amant dels petards, però reconec que una nit com la d'avui necessita la traca com a melodia de fons. Ara, jo si puc, com més lluny millor!
Que passis una molt bona revetlla!!!

Elfreelang ha dit...

Jo ja porto tres nits sense dormir per culpa d'uns entusiastes poca-soltes que no deuen notar la crisi i cap a les dues de la nit comencen a tirar petards i dels grossos, almenys si fos un gos hauria baixat i els hagués fotut una bona mossegada!

zel ha dit...

Al meu poble, en canvi, aquest any els he enyorat, mira tu, quatre xinos i alguna piula i encara la matí...

Deric ha dit...

au, va! segur que no li vas posar un petard sota el coixí!!!

montse ha dit...

Bon post. Em solidaritzo amb els gossos, a mi tampoc m'agraden els petards.

fra miquel ha dit...

Jo de petit, fins i tot me'ls fabricava, els petards. Tenia un "joc" de química on explicava com fer pólvora! Potser encara trobaria el llibret d'instruccions...
Ara passo bastant dels petards. Tampoc tinc canalla a qui comprar-li.
M'agraden, però, les fogueres de Sant Joan. Al meu barri encara se'n fan:

http://llibreprimer.blogspot.com/2009/06/foc-de-sant-joan.html

Espero que hagis tingut bona revetlla
Una abraçada

Anna Eme ha dit...

Ei, ei , ei, no li fagis això de porsar-li un petard al teu pobre fill, que a sobre li crearàs un trauma infantil que te'l farà recordar tota la vida. Perque no li poses el petardo a la tele que prou petarda és? Potser li agradarà i tot!!!
Salutacions.
AnnaEme

òscar ha dit...

m’hi vaig anar TORO; però prescindint de fer esclatar dipòsits d’escombraries, llaunes i altres elements comuns. ni el nen ni el menda lerenda.

vaig passar la nit a un poblet relativament petit del berguedà MAIJO. pocs habitants i, per tant, una nit de pólvora més aviat sota control.

va estar molt bé, GUSPIRA. colla nombrosa d’amics, bon sopar, coca, cava i petards de música de fons però sense els abusos ni xivarri que es sol organitzar a barcelona. una gran nit.

ja ha passat (suposo) ELVIRA! sempre acaben apareixent els quatre arreplegats que fan d’una nit de festa un motiu per fer la punyeta ... a les dues de la matinada.

deu ser un dany col•lateral de la crisi, ZEL, ja que quatre xinos i una piula per tot un sant joan sembla massa poc arsenal pirotècnic.

si li poso un petard sota el coixí del sofà, DERIC, el que veritablement acaba rebent unes quantes traques de la meva dona sóc jo mateix, està clar :)

la nostra va passar la revetlla força tranquil•la MONTSE. patíem per com reaccionaria però el fet d’estar mitjanament aïllats va ser tota una sort. per la gosa i per nosaltres.

petards casolans FRA MIQUEL? això sí que fa tota la fila de ser un gran entreteniment! també tenia, de petit, un joc de química anomenat quimicefa. li vaig donar més aviat poca bola mostrant ben a les clares que apuntava més a les lletres que a la ciència.

això de posar-li un petard, ANNA, era una petita llicència. tiro una trista bombeta a casa i et puc garantir que a qui li acaben posant un petard al nas és a mi.

Joana ha dit...

El meu noi ja fa dos anys que ni en parla dels petards...Té una feina millor...anar al darrere d'alguna mossa :)
Bon estiu Òscar! Vigila amb el sol de la platja i la sorra!

Àlex ha dit...

El problema és quan els "petits salvatges" són "grans salvatges" i que quan els amenaces en fotre'ls una hòstia si tornen a tirar-te un tro a les cames et miren i et diuen "tu i quantes com tu?". Que hi ha molt de marrec suelto malparit, però algú els ha fet malparits, ei...
D'acord amb l'hormiguero. M'apunto a posar-los un tro de 10 euros sota la cadira.

cantireta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
carina ha dit...

Ostres, ôscar,
com sempre agut. Bon post.
Odio els petards amb tota la meva ànima, amèn

Ciutadà K ha dit...

Bon escrit, sí senyor!
Ja sé que arribo tard... perquè una mica més i el comento a Tots Sants (i parles de panellets!!, je,je,je,je).
Doncs he de dir que la meva gossa (psicòpata ella) li encanten els petards... però MOLT, eh? més que als nens i qualsevol membre de la família, una alegria! uns bots! una remenada de cua! quan encens la metxa espera embadalida (jo diria que li cau la baba i tot!) "a veure què farà aquest"!

A mi no m'apassionen... però tenint en compte que és un cop l'any ... ;)

caterinacortes ha dit...

Tens tota la raó. Vivim a un país en que si en comptes de dir que ets blanc o negre, penses en gris, te miren malament. Això és un error perquè duu als radicalismes, sense adonar-nos, i per tant no mos porta enlloc ni en traurem mai l'aigua clara...

òscar ha dit...

al meu no li deu faltar gaire, JOANA, per això d’anar rere les mosses enlloc d’estar emprenyant amb els petards. mira que massa ganes que creixi no tinc eh; però només per això ...

cal seleccionar a qui increpem, ÀLEX. i a aquests txulescs ja se’ls veu d’una hora lluny. en casos així més val callar i ... fugir :)

ja va bé que d’una cosa tan sorda com els petards de la punyeta en surti quelcom una mica agut CARINA :)

està clar, CIUTADÀ K, que l’any vinent haureu d’anar al xiringuito dels petards amb la gossa perquè pugui escollir. aneu preparant la cartera!

el poder del blanc i el negre sempre han ofegat el pobre gris CATERINA.