dimarts, 17 d’agost de 2010

empajarat

el tresor més preuat de les meves vacances d’estiu, el luxe que em fa gaudir els primers minuts del dia com un maharajà ociós i despreocupat, una mena de flavio briattore del maresme sense, això sí, iot amarrat a porto cervo ni excés de greixos a l’abdomen, és gaudir d’una deliciosa estoneta matinal d’estar voluntàriament empajarat.

(incís semàntic)
(estar) empajarat: estat mental de trànsit, gairebé místic, que et precipita a tota mena d’elucubracions de caràcter més aviat inútil, en algunes ocasions, o directament estúpides en la majoria d’elles.

durant onze mesos l’any és del tot impossible empajarar-se com déu nostre senyor mana. és llevar-se del llit i el rellotge t’aboca a una voràgine de litúrgies que comprenen des de la higiene personal bàsica per no tenir un aspecte similar a torrente, passant per intentar trencar les cadenes invisibles que lliguen nen i llit o trobar uns mitjons aparionats per anar a la feina. amb quotidianitats d’aquesta transcendència és normal que el pensament no estigui per foteses mentals.

l’arribada de les vacances relativitza les obligacions de manera directament proporcional a la que el pensament es desboca. i un servidor, amb les neurones en llibertat no vigilada, discorre amb un criteri racional més semblant al del murdoch del equipo a que no pas al de l’eduard punset.

així, aquestes empajarades matinals poden precipitar-me, per exemple, a rumiar perquè alguns èxits musicals de l’estiu tenen com protagonistes animals (el venao, el tiburón, el toro, el goril•la) no massa de companyia ningunejant a d’altres d’allò més presents a la vida de les persones com gossos, gats i canaris flauta.

o a fer un pols a la memòria, dedicant un quart d’hora ben bo, relacionant concursos de greus efectes secundaris que m’he empassat a la tele amb fanàtica militància: amor a primera vista, contacto ... con tacto, ding-dong, el juego de tu vida, entre platos anda el juego, furor (sí, a mi m’agradava furor, ho reconec), gol y al mundial 82 o el todo queda en casa del desaparegut pedro osinaga.

badar rumiant monumentals vacuïtats és l’activitat favorita dels minuts inicials de tots i cadascun dels meus dies de vacances. estar empajarat em permet pensar, al cap i a la fi, que com continuï deglutint gelats al mateix ritme que fins ara el primer punt en comú que tindrem flavio briatore i un servidor serà, evidentment, l’excés de greixos a l’abdomen.

el iot a porto cervo serà el segon –penso, més empajarat que mai-.

54 comentaris:

Ferran ha dit...

Un estat d'empajaramenta permanent, de durada superior als 360 dies per any, és l'objectiu primordial de la meva vida. A aquest efecte, jugo a la loteria de manera compulsiva, amb l'esperança que un dia, aviat, podré començar la millor teràpia del món: no tornar mai més a la feina, entesa com a tal, i empajarar, tot alhora.

Bentornat, benvolgut.

Lucia Luna ha dit...

Ara m'has fet pensar que jo a vegades tambè em quedo empajarada, al super per exemple, els ous de "gallines camperas" és perque porten botes? :) bé, com veus la falta de vacances...el dilluns ja les començo, i estare en un estat similar al teu :) que aprofitis molt aquests dies de fer el que et rota

C. ha dit...

God bless the empajaramenta! Que dirien els ianquis. Coincideixo amb això dels gelats i els greixos a l'abdomen. No es pot tenir tot.

Naida ha dit...

L'emparajament però es perillós perque jo porto uns dies volent ser templaria i mirant per Internet on pot estar el Sant Grial o la taula de Salomò, encara que reconec que tot això es molt millor que dedicar el temps a treballar, tot el que sigui alimentar la imaginació serà bó

Bones vacances!!! (i perdona les faltes d'ortografía perque normalment escric en castellà)

Ada ha dit...

Ves amb compte, que de vegades és perillós "empajarar-se" o "apardalar-se" massa... Però és el que toca a les vacances, hem d'aprofitar també per descansar i passar temps sense fer res. M'uneixo al club dels empajaraments mentals!

garbi24 ha dit...

M'has fet pensar en que moltes vegades la meva dona hem mira fixament i em pregunta: en que penses?, jo automàticament contesto, res, i es per que estic emparejat en alguna cosa que no te explicació lògica, cabòries.

sànset i utnoa ha dit...

Ah, doncs jo de "pàjares" d'aquestes en tinc tot l'any.

Ara que ho dius, potser també començo a tenir algun punt en comú amb l'amic Flavio. Coi de braves!

*Sànset*

Six X ha dit...

doncs jo acostumo a estar empajarada força hores al dia, més que res perquè de vacances com les teves jo no en tinc!!! si m'agafo vacances és quan descanso menys i quan menys temps tinc per menjar-me el tarro!! i és que amb 15 dies de vacances l'any no és que doni per gaires pàjares.

Rita ha dit...

A mi em passa com al sànset, ho faig tot l'any.

Cada dia quan m'aixeco, mentre esmorzo, dedico l'estona a això. Jo en dic encantar-me, perquè després haig de fer malabarismes per no fer tard o tan tard... :P

◊ dissortat ◊ ha dit...

Jo crec que estic empajarat més dies a l'any que els que tu dius. Summant-los segurament fan 3 mesos.

Salutacions!!

Lastienditas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lastienditas ha dit...

Envejo els moments empajarats. Des de fa nou mesos que no en tenc cap.
Durant aquestes vacances he canviat despertador per plor-crit d´un bebè.
:S

khalina ha dit...

Trobo que és una cosa bona. En metro ho faig. I fins i tot de vegades en cotxe, quan agafo carretera o autopista directa, vaig amb l'automàtic

Albert B. i R. ha dit...

cs estar empajarat a mim no m'agrada. No sé, em, posa nerviós, sento com si estigués perdent el temps. Ara bé, de ben segur que ha de tranquilitzar i relaxar fer-ho. Serà que no tinc vacances cap dia d'agost.

caterinacortes ha dit...

Tan de bo poguéssim estar empajarats més sovint, no? :)

kweilan ha dit...

Són moments de desconnexió que de tant en tan van bé. A mi em costa, sempre he de fer alguna cosa.

Assumpta ha dit...

Ostres, ÒSCAR!! Tens una memòria excepcional!! hahaha he al·lucinat recordant els noms d'aquests concursos... alguns dels quals tan sols em sonava el nom, i que mai de la vida hi hagués tornat a pensar si no ho llegeixo aquí :-))

En aquests moments jo estic empajarada... bé, gairebé sempre... aissss

rits ha dit...

furor, furor, lalaralaralala! jajaja, quins records!!! i la seva versió fortor, fortot dels malalts de tele?
Amb una bona colla d'amics vam fer una vetllada amb aquest joc.... boníssim!!!!!

difruta moltíssim de les vacances!!!!

XeXu ha dit...

Perdona, em podries aclarir quina és la diferència entre Murdoch i Punset? Ara no caic.

Gaudeix de les teves empajarades, anar rumiant trobaràs la manera d'arreglar el món, segur.

Gabriel ha dit...

Quina enveja que em fas. Sort que d'aquí quatre dies tinc vacances i podré "empajarrar-me" una mica.
Això d'"empajarrar-se" trobo que és saludable i desestressa les neurones.
Hauria de ser receptat pels metges de tan en tant.
Ens estalviariem uns quants psiquiatres, psicoanal·listes, metges i llibres d'autoajuda.
Disfruta de les vacances!
Jo també penso fer-ho!

jomateixa ha dit...

Les meves filles estan un 75% del dia empajarades... Com enyoro aquells temps en que també podia empajarar-me a qualsevol hora...

Joan ha dit...

Coi, genial això de tenir temps per perdre, amb ocells o sense. Sempre flipo amb aquells que, tornant de vacances, diuen que se'ls han fet llargues. Un pic i una pala els donava jo.

Anna Tarambana ha dit...

M'encanta tenir "Pajares" d'aquestes, jo normalment també en tinc tot l'any, però és veritat que el gran què de l'estiu és que les pots desenvolupar i gaudir-les! és que a vegades em faig creus del què puc arribar a pensar! Buff!

Cris (V/N) ha dit...

osti Òscar, havia llegit emparejat :) jajjajajaa, molt bo!!

Carlos ha dit...

aquests son els millors moments de les vacances, els que et diuen que veritablement has desconnectat.
enhorabona

jordicine ha dit...

Jo aquests moments els vaig batejar en el seu dia com de felicitat total. M'encanten. Per cert, l'altre dia vaig veure el cartell d'una festa on s'hi veia en Georgie Dann. S'havien apropiat de la seva imatge. Salut, Òscar.

_MeiA_ ha dit...

Aprofita aquests moments, que un cop tornis a la rutina ni t'enrecordaràs del teu empajarament feliçment viscut.

Una abraçada!

nadeia ha dit...

que no és l'estat natural, aquest? hauria, hauria... millor aniríem ;)

el paseante ha dit...

M'has fet recordar una paraula que deia de petit: "Apajarat". És empajarat però en lleidatà incorrecte.

Vigila amb els greixos que s'acosta la lliga :-)

marta ha dit...

A mi també m'agrada "empajarar-me" una estona de bon matí, fins que entro en un tipus de cavil·lacions que em fan llevar pitant abans de perdre el cap :)

mar ha dit...

a mi em passa cada dia vàries vegades, creus que serà greu?

petons òscar i bones vacances!

Vida ha dit...

Jo emparajada hi estic sempre, encara que no faci vacances aixi que què vols que et digui? per a mi és l'estat natural de les coses. Treu-li el suc quan et passi :)

Gabriel ha dit...

Benvolgut Òscar:
El teu "empajarrat" post i les teves "empajarrades" paraules m'ha inspirat un "empajarrat poema".
Moltes gràcies per ser-ne la font inspiradora!
Aquí tens l'enllaç:
http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/08/el-noble-art-de-contemplar-senders.html
Una salutació!
Gabriel

instints ha dit...

Empajarar-se crec que ho fem bona part de la població, alguns ho fan durant aquests onze mesos i altres els toca fer-ho per vacances. I si acumules greixos, doncs ja ho saps, una estoneta d'esport i ale, jeje, que ja veuràs com ho baixes!!

òscar ha dit...

restar empajarats pels temps dels temps (amb la butxaca a rebentar, amic FERRAN) és un somni idíl•lic que compartim milions de persones. mirar de farcir dia a dia la maleïda butxaca és el que ens limita tristament el preciós temps d’empajaramenta.

gaudeix molt de les vacances LUCIA. el súper és un indret boníssim per practicar l’empajaramenta i, si no hi ha ningú prop teu, utilitzar el carret de la compra com improvisat skate que et faci lliscar entre els passadissos de cereals, iogurts i carns envasades. un luxe!

hi ha danys col•laterals, C, que valen molt i molt la pena. i els greixos a l’abdomen provocats pels gelats són un dels millors danys col•laterals que conec. visca el ninot de la michelin! (al menys durant les vacances).

mooooolt bones vacances NAIDA. per ser cavaller templari, de moment, no m’ha donat. ara, el sant grial l’estic gaudint tots aquests dies en forma de platja, tennis, gelats a dojo i, de tant en tant, un refrescant mojito.

ja aterraré, tristament ADA, a la realitat no apardalada de primers de setembre. però mentre, i com diuen a les espanyes constitucionals, “que me quiten lo apajarao”. :)

la meva dona sovint s’apajara amb molta més contundència que jo, JOAN. de fet, és un art del que em proclamo el seu humil aprenent. davant d’un bon pajaru, sempre hi ha una grandíssima pàjara obrint camí. :)

l’amic flavio, amic SÀNSET, és tot un gurú, un referent modèlic d’aquells que gaudim de braves, gelats, galtes de porc, calçotades i tot el immens ventall de possibilitats gastronòmiques que hi han.

dues setmanes de vacances l’any són, segons dictamina el tribunal de la haya SIX, un menyspreu al legítim dret d’estar empajarat/ada amb cert confort. pots anar a la haya (holanda, crec) de vacances a reclamar-lo.

és cert, RITA, que el dia a dia atorga algunes mínimes possibilitats d’empajar-se a gust però ... fer-ho trenta dies és l’hòstia.

tres mesos l’any empajarat és un privilegi del que pocs en poden gaudir DISSORTAT. jo, com diu l’amic ferran, segueixo lluitant per conquerir més franges anuals d’empajaramenta.

òscar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
òscar ha dit...

mira, TIENDITAS, que gaudeixo moltíssim dels meus moments als núvols ruminat foteses però llegint el teu comentari només et puc dir una cosa: t’envejoooooo! :)

també solc posar l’automàtic al metro KHALINA però ... dura tan poquet el trajecte entre plaça de sants i fontana que gairebé no tinc temps per gaudir-ho.

contxos ALBERT ... cap dia a l’agost? bé, suposo que si no n’hi ha aquest mes és que altra mes (quan mitja humanitat estiguem pencant) les tindràs, oi?

un somni que molts (pel que he anat llegint als comentaris) tenim CATERINA. hi haurà un dia, en un futur ben breu, que la loteria ens concedirà aquest privilegi anhelat. :)

només per vacances KWEILAN les coses que hem de fer són menys importants de fer.

alguns dels concursos esmentats, ASSUMPTA, em deixaven ben empajarat, com en un estat de hipnosi tonta. aquella que t’empeny, d’inici, a dir “vaja porqueria de concurs” però, tot i així, seguir veient-lo setmana rere setmana.

cada cop en queden menys, RITS, però miro de gaudir-les tot el que puc i més. No ho diguis a ningú però, amb la colla d’amics, també varem acabar realitzant una versió casolana del fortor. :)

moltes gràcies amic XEXU. el món no s’arregla ni amb les meves empajarades ni amb les de ningú. ni tan sols amb les del sr. punset que, tot i la munió de llibres que ha venut, mai he llegit ni vist per la tele. al murdoch del equipo a sí, clar :)

entre els genèrics que recepten els metges crec que encara no hi inclouen la necessitat d’empajarar-se GABRIEL. no sé si altre gall ens cantaria però, de ben segur, que riuríem una micona més.

LLuNa ha dit...

Em sembla que tots plegats som uns empajarats sense remei.
Ah! i jo aquest any he intentat fer bondat amb els gelats, però reconec que no fa gaire he arribat a casa (de fer un gelat)
No tinc remei :'(

òscar ha dit...

i jo, com tu JOMATEIXA, com envejo aquest enyorat percentatge de les teves filles.

un pic i una pala, JOAN, però sense interrupció. és a dir, sense ni un sol dia de vacances en un parell d’anyets. Així sabrien distingir perfectament el concepte “llarg”.

hi ha empajarades, ANNA, del tot impublicables. i, curiosament, d’aquesta mena només me’n venen al cap a l’estiu.

bé CRIS; d’emparejat amb una bona empajarada ja fa uns anyets que n’hi estic. ella, ni que sigui per fer ambient parellil, és més d’empajarar-se durant tot l’any.

ara CARLOS, també et dic que millor ni pensar en el cruel, abominable i terrorífic primer dia. allò sí que és aterrar de molt mala manera a la realitat.

georgie dann, com rafaella carra JORDI, són unes icones de propietat universal que no tenen imatge pròpia. les costellades ja no es diuen costellades (s’anomenen barbacoes) i tothom, des de la bilbao fins a cadis sap perfectament que per fer bé l’amor s’ha d’anar, ineludiblement, al sud. :)

els miro d’aprofitar tot el que puc MEIA. miro de gaudir de les empajaramentes i, especialment, miro de gaudir d’unes vacances que (com gairebé tothom) necessitava una mala cosa.

un estat natural NADEIA que, naturalment per culpa de la feina, pocs cops l’any puc gaudir. potser per aquesta manca de costum, miro d’empajarar-me amb tota l’alegria del món tots i cadascun dels matins d’estiu.

el lleidatà incorrecte, amic PASEANTE, fa tota la fila de ser mil cops més correcte que el català canfenguero. després de l’alegria del partit contra el sevilla, crec que podem despreocupar-nos dels greixos ja que els nostres segueixen més que connnectats. dubto que ens necessitin, a tu i a mi, com a revulsius durant la triomfant temporada entrant :)

reconec, MARTA, que alguna d’aquestes cavil•lacions matinals semblen necessitar d’alguna mena de tractament però ... què faríem sense determinades anades d’olla transitòries?

no sols no és gens greu MAR sinó que molt em temo que és del tot necessari. miro d’aprofitar-les sense aturar-me a rumiar que, a hores d’ara, comencen a esgotar-se. petoooons!!!

segur que és la manca de costum, VIDA, la que fa que gaudeixi tant d’aquest estat. miraré, seguint moltes de les vostres recomanacions, d’empajarar-me molt més sovint.

la wifi tremendament selectiva que tinc per vacances GABRIEL, escassament em permet visitar-vos durant uns segons. miraré de demanar-li (si us plau) poder gaudir del teu empajarat poema!!!

tot i el que explico a l’apunt, INSTINTS, aquest estiu els greixos estan sent derrotats (fins i tot esmicolats) pel tennis d’alta escola que practico dia sí, dia també. per tant ... ni en aquest aspecte m’acosto al perfil briattore!!!

òscar ha dit...

anar "a fer un gelat", LLUNA, mirant cinc minuts l'aparador abans d'escollir sabor, el dilema del cucurutxo o tarrina i, òbviament, el provar els gelats dels acompanyants per confirmar (o no) l'encert de l'elecció és un dels moments més "québelloesvivir" de l'estiu.

Arare ha dit...

estic tan empajarada que cada dia que puc miro "Pasapalabra", digue'm que no és tan greu com sembla, va!

Carme ha dit...

Saber i poder empajarar-se és una qüestió de supervivència, tant important com respirar gairebé.

No es pot viure sense badar, sense somiar, sense contemplar, sense tenir estones de no fer res.

O sigui que molt bones empajarades d'estiu i si pot ser alguna d'hivern també de tant en tant. :)

òscar ha dit...

quedar-se amb la boca oberta davant el tortell final del pasapalabra no és gens greu ARARE. el veritablement greu és que jo, després d'un porró d'anys de concurs, mai no hagi aconseguit anar més ràpid que cap concursant. són una colla de màquines!

els finals de temporades (d'estiu, d'any, etc) són bons moments per fer nous propòsits CARME. jo, ara que això de la platja i els pirates és a punt d'anar acabant, em proposo empajarar-me també hivernalment. a veure si ho sé fer!

Lula ha dit...

1r. Xq el feisbuc m'informa tard de que has postejat???
2n. Ding-dong?? Furor???? No els havia sentit mai
3r. Ergo : encara dec estar empajarada...


Petontets
;)

Clidice ha dit...

casumdoina! fins avui el feisbuc no m'ha dit que existia aquest apunt, deu estar empajarat :(

Encara bo, perquè m'hagués sabut molt de greu perdre-me'l :)

Albert ha dit...

Dubto que ningú s'assembli a Torrente, per molt descuidada que tingui la seva higiene aquesta persona.

Jajaja, el Briatore també és un autèntic personatge.

Bones reflexions (o empajarades, com tu li dius).
Adéu!

Marlet Catanias ha dit...

Empajararse, mi estado ideal en vacaciones, en las que trato de aburrime todo lo que puedo y me dejan ... quizá sería una buena idea para un anuncio de plan de pensiones, en lugar del "pintar i fer tapissos" de La Caixa ... i vostè quan es jubili que vol fer? EMPAJARARME !!!

VERD ha dit...

Sí es necessari tenir la ment en blanc en alguns moments, si no podries acabar boig..

A mi pel matí, soc com la Rita
m'encanta encantar-me!

Avui amb el feje he gaut de fer veure que estava empajarada, perquè si no...

per cert, llegint el teu post, el personatge del Briatore em fa una angunia que no vegis!

Núr ha dit...

...a mi no em calen vacances per a empajaramentes mantinals... ni de migdia, ni de tarda, ni de vespre, ni de nit! M'empajaro tot sovint, per no perdre aquest bon costum! ;)

Assumpta ha dit...

Genial això de provar els gelats dels acompanyants per comprovar si has encertat o no en la teva tria hehehe ;-)))

Assumpta ha dit...

Aquest comentari meu ha estat el 50... Això té premi? :-DD

òscar ha dit...

l'estimat feisbuc, estimada LULA, et va informar tard perquè l'estimada wifi no em va deixar penjar l'enllaç fins dies més tard. ding-dong era un concurs per malalts de tele com jo però ... furor no el coneixes? amb el caparrós fent de presentador i tot de famossos mig tajats destrossant cançons? im-per-do-na-ble!!!! :)

el binomi wifi + feis, LULA, van fer el que els hi va rotar amb aquest apunt. potser ells també eren ben empajarats!

aiiiii ALBERT, com diria ma mare, hi ha gent molt cotxina en aquest món.

empajarar-se i fer vacances van íntimament units MARLET. parlem amb La Caixa però, molt em temo, que acabin pagant-nos només amb caramelets :)

briatore fa angúnia al meu post i a la vida real VERD. malgrat el que vaig escriure; puc jurar i perjurar que mai (ni amb tots els calers del món) l'agafaria com a model.

és una de les coses que voldria extrapolar a altre periode que no siguin les vacances NÚR. de moment; no ho sé fer :(

un clàssic ASSUMPTA. com també és un clàssic deixar primer tastar a l'altre per acabar agafant una micona més que ell/a. el premi: gelat de llet merengada? :)

Simplemente Michelle... ha dit...

He vingut per dir-te hola perquè he canviat el nom del meu blog i m'agradam les teves paraules !

Petó. Michelle.

òscar ha dit...

gràcies MICHELLE. portava una setmanes un pèl unplugged de la catosfera però ara ja puc tornar a seguir-vos. un petó!