de la mateixa manera que els interioristes automobilístics van extingir (sense previ avís) els imants que recordaven al conductor allò de papá, no corras o les redecoracions de la lluneta del darrere amb enganxines de sant miquel del fai i de teruel también existe; han desaparegut els memes de la catosfera. una pèrdua trista i sobtada.el abduït meme venia a ser, a ull cuber, la proposta d’un blocaire a d’altres perquè responguessin preguntes vario pintes de caire personal com si es tractés d’una entrevista intimista amb jesús quintero, fessin una innovadora llista dels objectes que s’emportarien a un illot desert (el perejil, sense anar més lluny) o relacionessin (i publiquessin en un apunt, clar) un ventall de coses que els emocionaven més que rebre la devolució d’hisenda dies abans de marxar de vacances.
sigui per la recomanació viral de passar el meme a d’altres blocaires, per aquest tarannà reservat, presumptament tan català, que fa que no ens agradi esbombar les nostres intimitats als quatre vents o perquè no desitgem que ningú no ens condicioni el què volem publicar; els memes, a dia d’avui, tenen menys futur a la catosfera que rick astley com a cantant d’èxit.
potser per enyor vull fer un darrer tribut als memes, gairebé un sepeli, publicant-ne un que sota el breu enunciat de CINC FOTESES QUE, COM ELS MEMES I LES ENGANXINES DE SANT MIQUEL DEL FAI ALS COTXES, ET FOT QUE HAGIN DESAPARESCUT SOBTADAMENT SENSE UNA EXPLICACIÓ CONVINÇENT serveixi de sentit homenatge a aquesta alternativa d’apunt blocaire en vies d’extinció.
-els colajets (llimona, cola i xocolata) de la carta dels gelats estivals.
-el chapis (presentador d’un programa de t5 anomenat qué me dices!) de la graella televisiva.
-una complerta postra anomenada pijama (flam, nata, préssec en almívar, dues o tres boles de gelat, galeta en forma de triangle, etc.) de les cartes dels restaurants.
-escoltar clientes i clients pronunciant “a maria” o “déu vos guard” quan entraven a una botiga.
-comprovar com els lectors ja no es llepen un dit per passar les pàgines d’un llibre o diari.
o potser la única explicació convincent, per d’aquest fingid tribut als memes, sigui que no se’m acudia altra fotesa que legitimés penjar el clip de rick astley al final del apunt. que és, fet i fet, al únic que vull enterrar de la meva memòria.
Entrades
53 comentaris:
Ah, els colajets! Jo també els enyoro. Que gran (literalment) el tupé del Ricky...
riquiquèèèèèèè? i eze quién é? em quedo amb Sant Miquel del Fai si no et fa res :)
Les enganxines de Sant Miquel del Fai...
Quins temps aquells.
Ep!
que de colajets encara n’hi ha!
*Sànset*
Jo era més del 'capitan cola'!! Visca Sant Miquel del Fai, o i tant!
L'altre dia en un bloc vaig llegir una cosa com "10 coses rares que faig normalment" i vaig pensar en què això dels memes jano s'estilava. però m'ho vaig pensar uns dies de fer alguna cosa semblant al meu bloc i al final ho vaig deixar córrer. Però alguns éren bonics no?
A Mariaaaaaaaa!
a mi mentre no em treguin el drácula... no tinc problema.
L'altre dia va entrar una dona a la botiga i va dir:
-déu vos guard!
una perdua irreparable sens dubte...un classic aquestes enganxines!
per cert, que me n'he oblidat de dir-ho, al meu poble de tota la vida que diem 'aumaria!', quan ens veiem, si mai arribem a trobar-nos és clar, t'hi posaré l'accent característic.. clar que si mai has vist la baixada dels matxos d'Espinavell, altrament coneguda com a 'Tria de mulats', te'n podràs fer una idea prou fidel ;P
alguns, he tingut que fer mooooolta memòria per recordar-los.... els colajet!!!! després he recordat que em feien cosa perquè eren de color marró i no m'agradaven! però quan vaig saber que eren de cola i lo bons que estaven.....
això si, de tant en tatn encara llepo el dit per passar el diari (xò,... no ho diguis massa fort!)
el rick asltey... crec que malauradament estarà a la memòria de tots
hi han coses que son sens dupte una gran perdua però els memes no es una d'elles al meu entendre, a maria, deu vos guard, que em posareu un colajet?
Un amic entranyable cada cop que fa un esternut diu: Jesús, MariA, Josep. I es queda descansat.
Salut!
"A ull cuber", no crec que sigui correcte però queda bé, jaja.
No he entès ni la meitat del que dius, tot i que també crec que s'estan perdent algunes coses que convindria conservar. Potser el pijama és la primera cosa que recuperaria.
Adéu!
Pel que fa al Chapis, diria que no va desaparèixer únicament de la graella televisiva.
Això de les enganxines de Sant Miquel del Fai no ho he vist mai, però ara que ho dius, allò d'enganxar burros catalans (i a Valls, mulasses adhesives) a darrere el cotxe ja no s'estila. Ni els memes ni les pilotes Nivea a la platja. Però algunes coses desapareixen per donar pas a noves: el gelat de pitufo de la jijonenca se l'han carregat pel gelat de núvols de xuxes. Dels memes passarem a alguna cosa millor, segur!!! Bon dimarts! :)
Hola Òscar!
Els colajets són els meus preferits. Amb la seva punteta de xocolata, aquella llimona estranya i la cola.
salutacions
sílvia
Jo també duia l'enganxina de Sant Miquel del Fai a un 4L groc :)Quins temps!!!
Primerament, dir que estic molt content que els memes blogaires estiguin morts i enterrats. No patiu que ja tornaran, com els premis-meme que fa poc han tornat a fer acte de presència, i no són més que una altra forma de meme.
I en segon lloc, jo sovint dic 'a maria!' quan arribo a un lloc, però ha de ser en un lloc on hi hagi gent coneguda perquè si no em fa vergonya. I és clar, dir-ho al Caprabo queda totalment fora de lloc.
Qui vol un colajet tenint un magnum doble de xocolata?
Això de respondre coses de la vida privada... fa cosa. Sant Miquel del Fai, un racó molt bonic de Catalunya!
I que m'en diu de les enganxines de "Rio Leon Safari"? els meus pares en duien una que es va anar desintegrant al 127.
Ha dit Colaget? ooooh!
Déu vos guard!
A mi sí que m'agrada que la moda dels memes vagi a menys…
No m'ha agradat mai llepar-me el dit per passar les pàgines d'un llibre, però conec gent de la meva edat que encara ho fa (ui, que començo a fer-me gran…).
No res, bon post!
Oh que bons que eren els colagets!!!
I els pijames!Però aquests encara en fan...Un post boníssim de recordar.
Òscar!!
1.- A mi m'agradava Rick Astley
2.- No et deprimeixes una mica quan l'Albert del Racó blaugrana diu que no ha entés la meitat de les coses que dius? jajajjaja... Ens fem grans!! (jo més)
3.- A mi els Memes em causaven autèntiques crisis d'ansietat... Uffff... si fins i tot em vaig fer un dibuixet per la barra lateral que diu "Memes no, gràcies"... Serà que sóc molt catalana i reservada o que m'empipava molt que algú que deia que et donava un premi et posés un munt de condicions (copiar el text amb les instruccions en un post a l'efecte, respondre les preguntes impertinents i, a més, fer-li la guarrada a una sèrie de persones innocents de passar-los el mort)
Visca Rick Astley!!
Abaix els memes!!
:-PPP
No puc evitar dir "au maria", però no quan entro en un lloc, sinó com a substitutiu del "òstia!". Els colajets...buf i els seus pals amb premi, el colajet sempre portava premi!! Ah, i també encara em xupo el dit per passar pàgina. Per què s'haurà deixat de fer això?
Petonets!!!
segons he llegit a d'altres blocaires, sembla que encara existeixen SALVADOR. és a dir que, com les bruixes, sembla que "haberlos haylos". allò no és un tupé: és una pista d'aterratge d'avions!!!
no coneixes, MONTSERRAT, a una de les icones musicals discotequeres dels 80's? :) no et perds res!
allò sí que era tunejar els cotxes com cal, TORO.
això t'he llegit SÀNSET. al meu expenedor habitual de gelats "guarros" no n'hi han. li presentaré l'oportuna reclamació, clar.
els gelats de cola, excepte el calipo ue no han trobat la fórmula THERA, són una de les set meravelles de la humanitat.
tenien la seva conya KWEILAN i, al menys a mi, em permetien saber una miqueta més d'altres blocaires. digue'm xafarder! :)
està clar ELUR, que l'anhelat dia de la trobada anginesca que tantes llàgrimes i suors ens està fent llençar, et rebré amb un gegant, sonor i musical "amaria" només veure't. tot sigui per fer que les tradicions continuin el seu bonic camí.
un clàssic SERGI que, al contrari que altres clàssics, sembla no tornar. que ningú no va ja a sant miquel del fai? :)
l'estètica colajetera, és cert RITS, que no resultava massa atractiva en aparença. forma de cohet i un to marronós un pèl desagradable. ara ... el gust que tenia: uuuuuuuummmmmmm!
pobres meme's JOAN. poca gent els defensa amb la de planes i planes que han ocupat en temps pretèrits. una lliura de colajet? una onza? :)
altre clàssic en desús, MONTSE, això de relacionar tot el pessebre després d'un esternut.
si jo tingués deu anyets més, ALBERT, tampoc no entendria pas res. ara, que les generacions futures no gaudiu d'aquell excès de postra anomenat pijama no té perdó de déu.
ostra CAPTAIRE ... vols dir que ja està "fiambre"? buscaré al google ara mateix!
gelats de núvols de xuxes ESTHER? aquest cap de setmana m'acosto a la jijonenca perquè a mi, aquest, em "falti".
i la possibilitat, sempre refrescant SÍLVIA, de que surti al pal un altre colajet gratis!!!
és que, per aquella època JOANA, un cotxe sense enganxina de sant miquel del fai no era cotxe ni era res.
el màgnum doble de xocolata (gelat amb "empaque", casta, presència i "poderiu" XEXU) no és incompatible amb el colajet ni el dràcula. de fet, ben mirat, cap gelat és incompatible amb altre :)
és un dels temes que quan encetem un bloc, ALBERT, crec que més ens preocupa. després, poc a poc coneixent la bona gent que volta per aquí, anem perdent aquesta por.
ohhhhhhhhhhhh ... no les recordava GOCULTA: diria que encara més clàssiques i tradicionals que les de sant miquel del fai. i allà, al rioleón, amb els lleonets acostant el nas al seat 131 supermirafiori. quin espectacle! :)
grans però, de moment, conservant una molt bona memòria pel que he anat llegint P-CFACSBC2V.
fan pijames a algun lloc MARIA??? jo fa anys que no els veig enlloc. de fet, li he acabat fent un de cassolà al nen per falta d'oferta restaurantil!!!
va ser un veritable corcó musical de l'època ASSUMPTA. dic corcó perquè sonava a tothora i, clar, va acabar atabalant un pèl. a més, si t'he de dir la veritat, feia massa cara de nen bo ...
dir "au maria" com a substitutiu de l'hòstia ho trobo molt bé INSTINTS. especialment per mi que tinc l'hòstia tot el dia a la boca.
Jijijijijiji Diuen que el xapis la tenia molt grossa! Per cert el Astley està passat de moda? jejejeee...
Uf quines pintes ...
Us hauré de posar deures a tots. Vinga, a copiar a la pissarra mil vegades:
"Enganxines ni a la xina,
se'n diu adhesiu"
ai, quan escolto el Rick Astley em retornen els records de la facultat! (déu méu, qué gran que sóc!!!)Dels colajets recordo que al poble només els venien en un bar de mala mort, però m'agradaven tan que feia el cor fort i hi entrava tota sola per comprar-los.
Doncs jo tampoc trobo a faltar els memes, tot i que alguns eren simpàtics...
Però sí, hi ha coses que de cop i volta desapareixen: modes, novetats, millores... no? si alguna cosa no ven el suficient, desapareix. Tota una llàstima...
doncs jo encara llepo els dits per passar pàgina, de tant en tant em serveixo un "pijama" és que un encar te costums... ahahah
salut!
Ostres, jo fa poc que vaig anar-hi, i varem comprar l'adhesiu per enganxar-lo a un senyor clàssic, un Renault 10 de color verd, que fa força patxoca!
I no podia estar l'adhesiu en millor lloc!
;-D
em xapis era una versió autòctona d'en rocco sigfredi, NOCTAS? bé, el fet que no se'l entengués al parlar perdria tota rellevància si fés carrera al porno.
amb la pissarra tan menuda que hi ha a la catosfera, JOAN, crec que la còpia es limitarà a només un cop :) ... "Enganxines ni a la xina, se'n diu adhesiu".
el risc SIX, no d'anar a la facultat si no d'entrar al bar de mala mort a pel colajet, valia la pena.
i sembla ser, ULL DE CUC, que els memes eren molt poc comercials entre la majoria dels blocaires.
prendre un pijama JOAN, ni que sigui en una versió cassolana, és també fer país :)
així es fa ELI! proposaré als de casa una visita a sant miquel i, si no m'envien a pastar fang, posaré jo també l'adhesiu al civic.
Això dels memes va arribar a ser una pandèmia. Jo, un dia, em vaig plantar i vaig dir que no en contestaria cap més! En rebia tants que no tenia temps d'escriure d'allò que jo volia. I qui no ha anat a passar el dia a Riells del Fai!
Sobre les foteses, alguns comentaris:
-El Colajet era el meu gelat preferit i em sap un greu horrorós no poder cruspir-me'n cap en l'actualitat.
-El Chapis ben lluny. No m'agradava gens aquell tio d'orelles enormes.
-El pijama encara el pots demanar a més d'un restaurant. Paraula de blogger.
-Encara hi ha dones i homes que fan servir aquestes expressions.
-I encara hi ha gent que es llepa el dit abans de passar el full d'un diari. Jo mateix ho he fet algun cop. Ja ja ja.
Una abraçada.
Gràcies a déu a passat una mica de moda els memes jajaja. Veig que tu els trobes a faltar.
Ai els postres pijama què bons que éren! Fa dos Nadals a ma mare li vaig proposar de tornar-lo a fer. Va ser tot un éxit!
Ni A maria ni deu vos guard ni res, a la majoria de llocs, quan entres, no et diuen res... ni gràcies, tampoc.
Fa uns dies em vaig menjar un Superchoc, mira que feia anys que no el tastava!!
El pijama és un mític, a alguns llocs que hem visitat últimament encara el fan...
Je, je, je...i no eren maques les enganxines de Sant Miquel del Fai?
M'has fet molta gràcia amb aquest post i a mi tampoc em sap greu que hagin desaparegut els mems, tot i que he de reconèixer que jo n'havia s eguit alguns i que fins i tot m'havien quedat ben xulos...
Em sap més greu que es perdin les altres 5 coses que dius...
Bona nit, óscar, adormir amb el somriure posat del teu post.
llegits alguns comentaris, inclós el teu JORDI, des d'aquest cap de setmana em declaro a la recerca del pijama perdut. una búsqueda que m'ha de portar per tots els restaurants de la ciutat (tonto no sóc, clar!) intentant trobar el pijama a la carta. més endavant (a lo lobatón) buscaré el colajet i al xapis :) abraçada crack!
com amb els memes hi ha certa unanimitat BAJOQUETA, em faré un automeme de tant en tant. tot i que preguntar-se a un mateix no sé si massa bon símptoma és, la veritat.
però és que tampoc ho fan, TU,JO i L'OTIS, en el colmo de la mala educació, alguns veins quan se't creuen per l'escala. els hi fotria un pijama pel cap!
maques no, GAIA; eren moníssimes!!!
pel que comenten altres blocaires CARME, no tot està perdut i sembla que algunes d'aquestes tradicions/foteses segueixen fent-se (a petit comité) però segueixen fent-se.
Els que també van desaparèixer sense pietat van ser els Tiburón! I el Frigopie! I el Frigodedo!
M'afegeixo a les fans de Rick Astley (una mica, tampoc cal exagerar!)
Ep!!! de Frigopies encara en venen!!! ho juro!!!!!!!!! :D
T'has descuidat l'enganxina de Río León Safari, i els estius al càmping La Ballena Alegre, i les samarretes del Naranjito... :-)
IRENE, les veritables fans d'en rick astley (sempre m'ha recordat un pèl a tintín) portaven la carpeta farçida dels adhesius del cantant que regalaven al superpop.
això de les cartes del gelats és un veritable expedient x, ULL DE CUC. segons el lloc en trobes algun de retro i segons quin altre no.
sí PASEANTE però, amablement, altres blocaires les han recordades. posats a fer remebers, també hi havia d'altre càmping (crec que la tortuga feliz o quelcom així) i l'amic d'en naranjito anomenat citronio, i sandro pertini celebrant els gols d'itàlia a la final del mundial 82, ...
Desterrar en Rick Astley? però si era genial! En canvi, aquest Chapis no el recordo gens ni mica... Mira, te'l canvio pel Rick; segur que em sap menys greu.
M'encanten "a Maria" i "déu vos guard"; que no s'acabin perden, espero. En canvi, el que odiava a mort eren els memes; good wind!
... i bona setmana ;)
A mi m'agradava Rick Astley... Ara no sé si mirar el video o deixar el mite.
Per cert molts anys amb el cole anavem a la Ballena Alegre d'excursió. O potser no van ser tants jeje
en rick astely, FERRAN, amb lo educadet i bon nen que encara deu semblar, segur que entra als llocs dient "a maria", "déu vos guard" i deixant que les àvies es colin a la cua del súper.
a escola no ens portaven a la ballena alegre KHALINA. anavem, any sí any també, a la salut de sabadell. vaig acabar odiant aquell coi de lloc!
Ep! Que RIck Astley acaba de publicar disc nou! Tiempo al tiempo!
és aquest retorn dels 80 que mai no s'acaben d'anar BABUNSKI.
Que increíble és aquest santuari. Hi tornaria anar 913247184713489164 vegades.
Una abraçada.
Cap allà al 2007 se va posar molt de moda això dels meme. Reconec que n'hi havia d'originals, que feien gràcia, i que estaven ben pensats. Ara el tipus qüestionari. En tenia un munt de pendents, ttothom n'enviava, ara que alguns no els feia. I de cop, un dia te'n deixen d'enviar i s'ha acabat, per sort :)
doncs no trobo a faltar els memes, la veritat
Cuando dejé atrás mi Granada natal, aterricé en Girona. Ahora aquí estoy ancladísimo. No me muevo si no es para ir de vacaciones. Pero mira tú por donde, uno de los primeros sitios, si no el primero, que visité a los pocos domingos de llegar a esta ciudad fue "Sant Miquel del Fai".
Es un recuerdo imborrable, como tu texto, como las aguas de ese santuario. Sí.
Hasta pronto.
perdó pel retard en respondre a tots plegats. ja se sap: la feina!!!
i encara has fet curt LYDIE. i encara més amb aquesta caloreta i/o tros de xafogor que fa ara.
no estas, ni molt menys, sola en el club de detractors dels memes CATERINA. la xarxa s'haurà d'empescar :) alguna altra cosa!
jajaja DERIC. tot i així, segurament com amb les bruixes, d'haberlos haylos en algun lloc de la catosfera.
haces unos comentarios, MARIO, que son auténticas perlas de literatura. de verdad. yo, viajero europeo más que peninsular, no he visitado aún tu andalucía natal. a ver si abandono de una vez la excusa del calor y voy a disfrutar de una granada que, según siempre me han contado, enamora. un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada