dimarts, 17 de novembre de 2009

insults de baixa intensitat

si és de ben parit el ser agraït; jo que, segons les anècdotes familiars reiterades en sopars de nadal, vaig néixer travessat requerint de cesària, al profe d’anglès res tinc que agraïr-li. bé, una cosa sí: la dèria col·leccionista pels insults de baixa intensitat.

ell, convidant-me a abandonar l’aula per alguna fotesa infantil amb la frase “zascandil, váyase a zascandilear fuera de clase”, va inocular-me involuntàriament el virus del interès pels insults de nyigui-nyogui.

he d’assenyalar que vaig marxar ofès, vermell d’ira, en no saber què m’havia dit però, un cop consultada l’enciclopèdia durvan de casa, allò de ser un “hombre informal, enredador, que no para quieto nunca” ho vaig trobar simpàticament educatiu. ja que intenció de saber gaire més que el to be no en tenia, al menys aprendria castellà en desús gràcies a ell –deuria pensar-.

a partir d’aquell moment vaig començar una cursa desbocada a la recerca d’insults d’aquest estil. vaig abandonar-me, moltes nits, en braços de l’abutanat locutor josé maría garcía sols per afegir al meu particular diccionari mots com ningundis, abrazafarolas, correveidiles, lametraserillos, palmeros o chupópteros. quin lèxic tan acurat: molt millor que el del meu teacher!

aportacions (sandios, cenutrios) de pares de molt bons amics i algunes incorporacions provinents de l’aimat català (galifardeu, escanyapobres, baliga-balaga) van, a més d’enriquir substancialment la meva col.lecció, fer un primer pas pel matrimoni de conveniència entre les llengües oficials del nostre país.

anys més tard, i des d’una vessant fronterera amb el surrealisme, vaig afegir-hi el gafotas amb el que una irada noia d’una discoteca va obsequiar-me no sé per quina raó. el que sí sabia era que jo d’ulleres ni en duia ni mai n’havia portat.

aquest passat diumenge, després de mesos sense pensar en el meu tronat diccionari d’insults de baixa intensitat, vaig presenciar una acalorada batalla dialèctica entre un ciclista equipadíssim (maillot de marca probike, coulotte negre, sabatilles de ciclisme) i la conductora d’un honda civic.

allò semblava una olla de grills. crits, cap respecte i una frase final del ciclista mentre feia via que entra, amb tots els honors, a la meva oblidada recopilació d’insults: “ets una filla de la gran muntanya”.

si és de ben parit el ser agraït, jo que vaig néixer travessat, al ciclista equipadíssim d’aquest diumenge sols puc agraïr-li que em fés adonar que les everestiannes parlen un català de nivell c quan condueixen hondes civics. bé, i una altra cosa: que dir-li a una persona filla de la gran muntanya fa riure tant, o més, com que et diguin gafotas quan mai has dut ulleres.

60 comentaris:

Núr ha dit...

M'encanta la cançó!!!!!

L'altre dia vaig rebre un correu amb una llista d'insults en català espectacular!! La discussió va sortir per culpa de l'extensió que hi havia en la nostra llengua de l'ús de la paraula gilipolles, la qual arraconava la presència dels tantíssims insults catalans que avui dia diuen que sonen a antic... ains...

Sobrevalorado ha dit...

Ningundi no serà potser mindundi?

sanset i utnoa ha dit...

M'has fet recordar al meu avi amb aquest post!

Ell sempre em soltava insults catalans i de "baixa intensitat". Et cito els que més recordo; em faria gràcia que els incloguessis al teu diccionari particular!

-Saltamarges; habitualment m'ho deia quan em dedicava a robar-li les olives o el formatge del seu vermut. Més tard feia servir el terme quan el meu cosí i jo li fotíem el tabac.

-Begot; això m’ho deia quan em tirava el dia fent el gos.

-Samarreto; això no sé ben bé perquè m’ho deia. Crec que el terme se’l va inventar ell...


Salut!

Ballarinadeplom ha dit...

ostres...a qui no se li han quedat aquest tipus d'insults?

Cap de pardal, esgarriacries... un vocabulari digne d'un filòleg o avi (o d'ambdues coses)...

...tu per si de cas, segueix amb la llibreteta sota el braç, per si en tornes a sentir algun, que no se't passi!!

- assumpta - ha dit...

El meu avi patern, que deuria tenir alguna interconexió galàctica espai/temps/insults b.i. nivell 1, es posava sempre molt pesat amb tothom amb coses com:

Llepafils, capdetrons, "pesseteru", tastaolletes

Desprès també tenia aprovat el nivell 2. Je,je.
Com sempre, bona pensada aquesta teva!
Petons.
;)))

P-CFACSBC2V ha dit...

Filla de la gran muntanya… No l'havia sentit mai! :-D

Clidice ha dit...

Bona aquesta! als meus fills, quan eren petits, els vaig fer creure que l'insult depenia més de l'entonació que no pas de la paraula, així els vaig fer canviar algunes adquisicions de guarderia com "ma...cón" per "macarrons!", això si, dit amb molta energia ;)

I el meu sogre, quan s'enfadava molt amb algú no deia mai que era un poca-vergonya, en deia un "sinvergüensa", perquè li semblava terriblement més insultant. :)

Albhert ha dit...

Bon article.
La meva aportació: pallús, mala puça, fleuma, tita-molla, pardulari.

Susanna ha dit...

Els meus pares, com a bons andalusos, en diuen d'altres diguem-ne... una mica més forts.

Jajajajja! Com sempre, m'has fet riure amb un post!

estrip ha dit...

a mi un senyor gran malhumorat quan jo era un galifardeu, em va dir pisaburros! El més bo és que l'acabava de trepitjar a ell sense voler al peu. És devia posar nerviós pobre.

elur ha dit...

jejejeje m'has fet pensar en ma mare. Quan era petita sempre volia jugar amb son germà i un amic d'aquest. I perquè no es posés gaire carregosa, es porten un munt d'anys, li muntaven una trona amb ves a saber què, li feien una corona amb quatre herbotes i li deien que ella era la reina. I quan ells dos passaven per allà aprop els insultava. Ratafía! Coñac! eren els insults... els dos galifardeus es pixaven de riure evidentment, però ma mare, que es creia que deia grans insults i renecs, alçava el cap tota ofesa i orgullosa mentre els anava cridant Ratafía! Coñac! (sempre en castellà, que ho feia tot més contundent)

Un post sublim, com sempre!
I un bon riure que sempre és d'agraïr.

No sé si has escoltat mai el de 'tita carmellosa' ... diria que és garrotxí, però no puc assegurar-ho.

Albhert ha dit...

Elur, tita carmellosa sí que ho diem a la Garrotxa, però no és un insult, és com en diem als galls d'indi!

Asimetrich ha dit...

El meu pare acostumava a dir "Animal de bellota". Sempre l'he trobat sublim. Genial aquest compendi d'insults !

elur ha dit...

oooooh la Irene, olotina me'n deia a mi i jo a n'ella Albhert. Totes dues garrotxines :P

Sílvia ha dit...

Hola!
"Cáspitas", quin post :)
Hi han molts insults d´aquests tipus en els còmics dels anys 50 i 60.
salutacions
sílvia

Albhert ha dit...

Doncs jo no ho he sentit mai com a insult!
Adéu, galifardeus!

garbi24 ha dit...

Hi ha gent que podrien estar recitant durant hores i hores, n'hi ha que asta fan gràcia que te'ls diguin.

Cesc ha dit...

El Jose María García va crear escola, sens dubte.

Aquí et deixo d'altres modestos exemples...

Moti, que eres un moti (per motivao, o motivado).

Tienes la inteligencia justita para pasar el dia.

Kangarú (per gamerús)

es un delincuente mú malo (gràcies apm!)

i un llarguíssim etcètera

Salut òscar

TORO SALVAJE ha dit...

"...de la gran muntanya"???
Es patétic.

Podría haver dit de la gran sabata també.

XeXu ha dit...

Els insults en català sempre han estat per riure. Que dir del malxinat que vam aprendre a Bola de Drac? I tinc un amic que diu cap de llúpia. Bé, ho deia, ja se li va passar.

Et recomano que escoltis la cançó 'Insultem en català' d'Estanislau Verdet. En podràs apuntar unes quantes.

maria ha dit...

I els macagums?

Cris ha dit...

Quin post més ben parit, jajajaja.... Estic amb el "mindundi" com deia en Sobrevalorado, al menys el tinc més escoltat.... Només ara n'hi afegiria un, que em fa molta gràcia que és "NYU".... cada vegada que sento dir això al menu germà quan parla d'alguna persona amb poques llums em pixo.... L'altre dia, els del PiT i en Sunset en parlaven cadascú a casa seva, i em sembla un mot "insultador" fantàstic :)

Striper ha dit...

M'has fet recordar an pofre que es deia sr.Mateo.

kweilan ha dit...

Molt bo tot l'escrit però l'insult aquest de filla de la gran muntanya no l'havia sentit mai. És divertidíssim!

rits ha dit...

quines coses que ens van induir a crear aluns profes! tota una tasca de busca i captura de l'insult!

mira que m'ha costat trobar la relació de la cançó! m'encanta aquesta cançó tot i les pintes rastes-rossos dels de la gran muntanya!

Albert ha dit...

Ara no se m'acudeix cap insult d'aquest tipus, però també n'he sentit de molt bons i que rius tant que no semblen insults.

Fantàstic això de gafotas quan no portes ulleres.

Adéu!

òscar ha dit...

sempre he pensat, NÚR, que els insults en català resulten menys barruers que en castellà. la cançó és, crec, una versió d’un tema antic de peter frampton que vaig conèixer a la peli “reality bites”.

sense el potser, SOBREVALORADO :) però la meva oïda, a les hores que escoltava el butanito, acabava entenent el que li donava la gana: fins i tot ningungui per mindundi.

boníssims SANSET i UTNOA! tots queden inclosos al megamix d’insults de baixa intensitat. quan el nen se’m cruspeixi (com sempre) les meves braves li dedicaré un contundent saltamarges. al samarreto hauré de buscar-li un significat :)

jajajaja BALLARINA! com, de moment, ni filòleg ni avi ho sóc; hauré de continuar aquesta recerca d’insults de baixa intensitat llibreta en mà!

ja està bé això d’acostumar-se, i aprovar, tots els nivells ASSUMPTA. el “pesseteru” sempre l’he trobat molt graciós, especialment perquè va haver-hi una època en que era el cognom més habitual entre els jugadors de futbol :) petooons!

vaig veure “l’episodi”, i escoltar la parauleta, en companyia de la meva dona P-CFACSBC2V. tots dos ens varem trinxar del riure amb el ciclista neologista!

el “sinvergüensa”, com el “pesseteru” CLIDICE, tenen la gràcia i contundència del barbarisme. nosaltres, al nen, li diem que l’alcohol no és bo perquè evita que creixis. suposo que un no res, se’ns acabarà el “cuentu”!!! :)

el fleuma, ALBHERT, he de confessar que l’encolomo tot sovint. o hi ha massa fleumes pel món o jo soc una mica pesadet repetint-me :)

tinc en ment, SUSANNA, un post reloaded titulat insults d’alta intensitat. crec que, des d’andalusia o des de sant miquel del fai, les aportacions poden acabar sent igualment de ... fortes! :)

boníssim el pisaburros ESTRIP. l’home, a més de la trepitjada, tenia ganes d’autoflagelar-se :)

vaja crack ta mare de menuda, ELUR. a més, la tria era del tot adequada perquè, la veritat, el coñac i ratafia sonen molt més faltons que, per exemple, un moscatell o aromes de montserrat! :) això de tita carmellosa pot portar, segur, un grapat d’equívocs!

a escola, i crec que per culpa d’un sketch de fernando esteso ASIMETRICH, varem tenir una època que el insult de moda era “bellotero”.

hosti SÍLVIA, el “cáspitas” aquest em sona a exclamació del zipi i zape, molt de la corda de paraules com “zarzaparrilla”, “eureka”, etc.

suposo que la gràcia d’un “bon” insult és tot just aquesta JOAN: enlloc d’acabar emprenyant, arrancant un somriure!

el “moti” l’he escoltat sovint CESC. pertany a la nova escola de palabros que inclouen d’altres com “ets un trunyo de tio/a” o “com la torres”. a mi m’agraden! :) abraçada!

sí-sí TORO: ni endinsat en el surrealisme més delirant se m’hagués acudit mai això de “la gran muntanya”. en el fons, crec que anava per on anava i, finalment, deuria repensar-s’ho i va dir aquesta bajanada.

bola de drac ens ha deixat, XEXU, unes quantes perles de per vida. busco la cançó d’estanislau a la carpeta de la meva dona que em sembla que l’hi he vist.

m’agraden les versions castellanes, MARIA, de l’estil “mecaguen to lo que se menea” o “to lo que se mueve”. :)

he estat un parell de setmanes desconnectat per excés de feina, CRIS, i no he pogut llegir els posts que comentes. avui seguiré posant-me al dia i investigant al sempre :) fascinant món dels nyus.

aquests micro-exercicis de memòria, STRIPER, sempre suavitzen la imatge de professors que, segurament, teníem ben creuats.

estic convençut, KWEILAN, que el ciclista va perdre el senderi temporalment i no sabia el que es deia.

jajajaja RITS. és la part de l’escrit que més em va costar fer: trobar la cançó del final. d’haver conegut que existia la comentada per en xexu, els rastes “gran muntanya” s’haurien quedat sense els seus tres minuts de glòria!

era per no creure-ho, ALBERT. la noia enfadadíssima, nosaltres (anava amb amics) esperant un insult dels d’altíssima intensitat i va i diu “gafotes”. encara ric ara!

Jordi ha dit...

Estimat Òscar. Si vols sentir col·leccions d'insults, només has de mirar programes del Cor. El dilluns estava malant a casa i vaig veure el "Sé lo que hicistéis..." a la sexta. Es mofen de tots aquests programes anteriorment citats. Doncs bé, el Pachuli (Julián Muñoz, per si no saps qui és, o l'home que porta els pantalons a l'alçada de les aixelles, per si tampoc et sonava el nom), va qualificar de limpiabragas al seu antic xofer, el nom del qual no recordo. Tot espectacular!

sanset i utnoa ha dit...

Per insults divertits també podem fer cap al clubsuper 3. En "Megazero" en soltava alguns de curiosos i força rònecs!

*Sànset*

instints ha dit...

jajaja, boníssima la frase filla de la gran muntanya, com he rigut. No diràs que no tens vocabulari, fill meu, que ens deixes anar unes paraules per aquí que semblen nusos de mariners!! El meu tiet en sap uns quants d'aquests insults, però a mi no me'n queda cap, ja li demanaré. Un petonàs!!

Deric ha dit...

Molt bo això de filla de la gran muntanya, però venint d'un ciclista sembla més aviat un piropo que un insult.
Per insults en español de la vieja usanza, els del Sánchez Dragó, això si tens estómac per aguantar-lo a ell més d'un minut.

Murzuq ha dit...

T'has oblidat d'un dels mítics insults de José María García, que li va etzibar a l'aleshores vicepresident del Real Madrid, Juan Onieva. Aquí va, abans però he d'advertir que no és apte ni per a menors ni per a gent impressionable: embarazacadáveres!!!

Salut!

PD: Sento que la meva primera aportació hagi estat tan grollera i desagradable.

GEMMA ha dit...

Com sempre Òscar, somric tot llegint les teves literades ocurrències!!

Mireia ha dit...

la frase del ciclista genial! Sort en tenim que sempre estàs atent a totes

Joana ha dit...

Els nascuts per cesària tenen el cap rodó i la pell rosada...jo també hi vaig néixer! mare meva només de pensar-ho :)
I els ciclistes fashion no tenen aturador!jejej
Tinc un amic "no ciclista" però amb una bici d'alumini penjada a casa seva :) i el conjuntet a l'armari ( bé , la seva dona és amiga meva)

Delfica ha dit...

Mecagenlamevaombrailapenanegradeldimoni (diuen per ca la mama)
Andayveteaquetedenpolculoconlojrecortedeunlatero (diuen a ca'l papa)

Apa chichinabo, que vagi b.

el paseante ha dit...

A mi m'agrada dir botarate: "Hombre informal, de poco juicio".

òscar ha dit...

estimat JORDI. confesso obertament que veig tot sovint els programes del cor. podria fingir que ho faig per avorriment, confabulació astral o per un seguit d'estranyes coincidències; però no és aquesta la raó. els veig perquè em fa riure, per exemple, contemplar que en pachuli, amb els seus pantalons a l'alçada del mugró, el converteixen en l'steve urkle de marbella. gran mot aquest de limpiabragas!!! :)

la programació infantil, SÀNSET, de moltes cadenes ofereix veritables perles cultivades dels insults de baixa intensitat. són de baixa perquè és l'horari infantil. els d'alta els reserven per l'horari juvenel!

vocabulari a còpia d'insults en tinc INSTINTS. miro de raccionar-lo perquè, si no, els meus interlocutors em mirarien malament :)

no DERIC, no tinc estómac per aguantar-lo :) prefereixo mil cops un ciclista nerviós proferint insults inversemblants que en sánchez dragó dient un simple bona nit.

hosti en garcía MURZUG, aquest no el coneixia. sabia de la tendència de sanz mancebo a jugar al pòker i de la xofer d'en pablo porta a passejar-li el gos; però de la impossible fertilitat d'en onieva no en sabia res. :) gràcies per la visitaaaa!

i jo, GEMMA, em tronxo ajuntant vocals i consonants per escriure, en el fons, quatre anecdotetes una mica gracioses.

sort en tinc, MIREIA, de les disputes entre ciclistes i conductores d'hondes civics.

el teu amic, JOANA, al menys la té penjada. la meva és al balcó de casa conreant l'artesà art de les teranyines enbicicletades.

el de la pena negra el coneixia, DELFICA, però acompanyat d'un "mecatxis en la". ara, chichinabo és entre el meu top-5 de favorits. és grandiós!!!

aquest regust a antic en alguns, PASEANTE, encara els fa més atractius, més romàntics :)

jordicine ha dit...

Alguns insults també estan al meu diccionari personal de petitonet. Així hem sortit! Ja ja ja. No està gens malament això de recordar. Una abraçada, Òscar.

Jordi Casanovas ha dit...

Home per insults de baixa intensitat els del capità Haddock, a l'enllaç que et deixo en trobarà una llista.

Per cert Sanset de Saltamarges se'n diu dels tianencs i tianenques.

http://cocaderecapte.blogspot.com/2008/06/tots-els-insults-del-capit-haddock.html

Wayfarer ha dit...

Que bons els teus insults de nyigui-nyogui! he rigut molt amb aquest post; per cert, la canço molt bonica!
Una abraçada

Bargalloneta ha dit...

Bufff!!!
jo que soc ciclista de cor i de pràctica.... si em diguessin aquest insult m'haurien insultat de valent!!!!
un petó

Eva ha dit...

Es que ja no es diuen aquests insults? Si són molt divertits... i a mi que durant una època em va agradar molt aquell... com era? cagamandurries?
Salut!!!

Cesc ha dit...

La veritat que el nom fa gràcia, i fa gràcia com per arribar a fer-nos coneixedors de la baralla i la gran troballa de la filla de la muntanya. Ets un crack xiquet.

Ma-Poc ha dit...

haha.. això dels insults de baixa intensitat té el seu què! però que et diguin gafotas sense haver dut mai ulleres... força estrany...Potser la noia hi veia doble... :)

Assumpta ha dit...

Doncs jo agraeixo al ciclista això de la Gran Muntanya perquè la cançó m'encantaaaaa!!! :-))

Una vegada ma germana (la que va venir a Montserrat) al cole, es va barallar amb una amigueta i li va dir "moscardón verde"... Doncs la mare de la nena va trucar a casa per parlar amb la meva mare i queixar-se d'això!!

Hi ha gent amb poca feina, oi? :-)

A casa mai, mai, mai s'han dit paraulotes de cap mena... Tenir que aguantar que et truquin per esbroncar-te perquè una nena de 10 anys ha dit "moscardón verde"...

En fi, te'l regalo per la teva llista si vols :-)

òscar ha dit...

jo, he sortit com he sortit JORDI, per culpa del professor d'anglès.

a mi aquell homenot, JORDI, amb el grapat de renecs que deia i el tros de barba que lluïa, em feia una mica de por. tot el contrari que la castafiori.

té unas anyets la cançó ja WAYFARER. com la majoria d'aquests insults de nyigui-nyogui.

segons com t'ho miris BARGALLONETA. per un ciclista dels "pujadors", ser fill/a de la gran muntanya pot portar associat un maillot blanc amb topets :)

ohhhhhhhhh EVA, el cagamandúrries és un dels clàssics d'ahir, avui i sempre. a mi personalment és dels que m'agrada rebre! :)

tu sí que ets un crack, CESC. per cert, aquest cap de setmana vaig a bilbao a veure l'equip dels nostres amors. ja t'explicaré :)

veure doble a una discoteca, MA-POC, no seria massa estrany. el més fort era la cara d'odi prèvia al insult per després ... un inocent gafotas :) mai ho he entès!

la feinada que he tingut per escollir cançó, ASSUMPTA. bé, molt més complicat hagués estat trobar un tema relacionat amb això de "moscardón verde". abraçadaaaaaaa!

Babunski ha dit...

Aaaaaaagh! No suporto aquesta versió de la cançó! Pobre Peter Frampton quan la devia sentir!

zel ha dit...

Puc afegirne algun?
"cagum la santíssima col verda"
"que déu et coroni amb claus de carreta"

són made in sogra...jejeje

Lydie Bianco ha dit...

crec que el lavabo és una de les zones més importants de la casa. més que res per nosaltres, les dones. per estar perfectes a l'hora de sortir (o simplement pel fet de veure'ns maques davant l'espill, envoltades de tot tipus de cremes, maquillatge, colònies i xampús 'herbal essences'.

salut, òscar

khalina ha dit...

quina gràcia segons quins insults

Ada ha dit...

Molt bo Òscar, hi ha insults que són molt graciosos, encara que quan van dirigits a ú mateix no ho siguen tant... Al meu poble diuen "veste'n a fer la mà!" ,podeu deduïr el seu significat literal...

Carlos ha dit...

Són els millors, i haurien de fer un diccionari per poder recuperar-los i no perdre aquesta riquesa cultural i de tradició popular.
A veure si engeguem un moviment a favor de l'insult, jeje
Jo et faig la meva aportació
Carallot: encantat, parat
Boníssim com sempre.
Salut

òscar ha dit...

jajajaja BABUNSKI; ja passa, això, amb la inmensa majoria de versions. solen ser veritables atemptats contra les originals.

i tant que pots ZEL. i més si el teu afegitó té com a blanc insultatori l'odiada col, verda o no! :)

salut LYDIE! el bany és un dels temples sagrats de les fèmines de la casa. jo, sense una instància firmada i segellada, no hi puc entrar.

i dels que ens oblidem, KHALINA.

molt metafòric, ADA. res a veure amb el fer manetes de les primeres trobades amoroses :)

mon sogre sempre diu el carallot CARLOS i, majoritàriament, associat a algun futbolista del barça poc encertat.

Toni ha dit...

Jajaja, molt bo!

Jo, si alguna vegada he tingut que insultar algú (que habitualment, no tinga massa cultura), m'agrada utilitzar escatófago. :)

Salut!

Clara ha dit...

"ets una filla de la gran muntanya"! ben estranys, tots plegats.. no havia vist mai tots aquests insults! Deu ni dó...


Apa, passava per aqui!
per cert, bona cançó!

Albert B. i R. ha dit...

Canviant a insults d'intensitat major, el President Pujol ens va dir que dir gilipolles, res, que hi havia mil alternatives. A partir d'ara, diré xitxarel·lo.

òscar ha dit...

coi TONI, l'escatófago aquest té un sonoritat que ja voldrien molts altres insults.

poc usats CLARA. i, segurament, dels que ens oblidem. gràcies per la visita.

si en pujol no vol que diem gilipolles, ALBERT B. i R., potser caldrà que massa cas no li fem. ara que té condició d'ex, no és obligatori fer-li cas.

El Taller ha dit...

Hauré de començar a fer també el meu diccionari d'insults de baixa intensitat per a situacions insòlites en les quals l'ironia i l'humor són la millor arma. Moltes gràcies per aquests posts tant genials, ben escrits i que sobrepassen de molt lluny el meu nivell d'enginy, que no és gaire. I merci pel comment en el meu blog moribund!
Laia

òscar ha dit...

Res de moribund, LAIA. Poc a poc. I amb les ganes d'explicar coses ja és més que suficient per seguir endavant.