segurament una diagnosi psicològica amb tots els ets i uts (de la meva dona mateix que em te del tot clitxat en aquest aspecte de fa anys), concluiria que faig servir ironia i sentit del humor com a cuirassa protectora de realitats que em fan venir basques.pocs cops, crec que mai, he publicat un escrit obertament polític per no ferir sensibilitats ja que, entenc, la distància ideològica no ens fa ni més bons ni més dolents ni tenir més o menys raó.
l’extrapolació d’aquest tarannà, també al dia a dia, fa que pugui compartir espai amb persones que recorren tot sovint al “amb franco vivíem molt millor” o “españa si una y no cincuenta y una” (per posar sols dos exemples) sense que sigui el darrer i últim cop que els hi dirigeixi la paraula ni el color de la meva cara conquereixi el vermell més intens de ira en escoltar-los.
ahir, arrel del manifest per La Dignitat de Catalunya publicat per bona part dels diaris editats al nostre país, vaig tenir l’oportunitat de reescoltar una cançó de la trinca ("com el far west no hi ha res") de primers dels 80 gràcies a l’amic blocaire jordi “banyera” casanovas.
sota el tel del humor, els trincos claven una radiografia del malestar i la majúscula aixecada de camisa del matrimoni catalunya-espanya que enlloc de riure et fa plorar quan t’adones de la vigència d’una lletra que acumula més de vint-i-cinc anys de història a les seves esquenes.
suavitzat el plor, a partir del 2’55 de cançó, mutes a una mena de increible hulk adquirint una musculatura que esquinça pantaló i samarreta i, també, t’atorga un llampant verd marcià a tot el cos. profètiques estrofes com “i per aserenar els ànims, d’aquest poble tan tossut, es firmà un tractat de pau que li diuen l’estatut. però com sempre passa al cine, a l’hora de la veritat, els tractats amb rostres pàlids només són paper mullat” col.laboren d’allò més a aquesta nova aparença física.
intueixo que si els diaris han publicat l’editorial és perquè els inputs que transmet el constitucional és que en aquest retall de retalls i de més retalls que és l’estatut presentat, hi pensen passar les tissores sense cap respecte a la voluntat d’un país.
a manca d’un contracte decent en aquest desigual matrimoni entre espanya i catalunya, sols em queda el humor. i amb humor recordo altre cançó de la trinca una mica barruera, que venia a dir ...
“prefereixo un llit d’ortigues
ple de xinxes i formigues,
abans que tenir-te al catre,
com amiga”
i, també ...
“però tot això que t’he dit,
i molt més que encara em callo,
abans de ser el teu marit,
me la tallo”.
la meva dona (la de veritat, la que em te del tot clitxat de fa anys), em diria que més que dels seus coneixements psicològics, aquest matí el que necessito és til.la.
a granel.
Entrades
45 comentaris:
A mi m'han enviat això per correu electrònic... Potser que tots plegats deixem de riure i plorar i comencem a emprenyar-nos d'una p... vegada i a exigir el que toca, tant als polítics d'aquí com als d'allà!
Doncs, conclusió de tot plegat... potser que deixem de prendre til·la ... jo prometo deixar-la avui mateix... i fem cas a la Núr!
ja en portarem de capellans a l'enterro...
Bufff... ja comença a pujar la mosca el nas!
Completament d'acord amb tu. També sóc d’aquells partícips a fer servir la ironia a l’hora d’escriure segons què. I ser irònic i, en aquest sentit, una mica “cabrit” em relaxa.
La cançó de la Trinca defineix molt bé el que ens passa. I el fotut de tot això és que pràcticament 30 anys després seguim igual...
Hi ha una altra cançó dels Trincos (“Corasssón loco”, em sembla que es diu) que fa així: “una pàtria és la parenta, que m’hi van casar per força i no em deixa divorciar. L’altra pàtria és la fulana, perquè a mi em dóna la gana, perquè ella em té el cor robat...”
I si la parenta no es vol divorciar, que s'hi foti el dit, que ja estem cansats d'aguantar les seves estupideses!
Crec que t'hauries d'apuntar al COCOUET :
http://xitsdamour.blogspot.com/2009/11/noticies-fresques.html
*Sànset*
Doncs sí, en un dia a facebook s'hi han unit 5000 ^persones per alguna cosa sera... Crec que la ironia és una arma molt poderosa ideal per expressar el descontent social que hi ha avui dia. M'ha agradat tornar a sentir la cançó de la trinca un petó
WAYFARER: On s'han unit més de 5000 persones al facebook? (no en tinc i no ho puc mirar)
*Sànset*
Aquest post teu li agradarà a l'amic McAbeu, no tan sols conegut pels seus enigmes i endevinalles sinó per ser un súper fan de La Trinca i tenir-ne un blog especialitzat :-))
Jo no tinc feixbuc, però em van passar això :-)
http://www.facebook.com/n/?group.php&gid=198600174496&mid=178768bG44d30be1G13704d3G6
BLOG ESPECIALITZAT EN LA TRINCA D'EN McABEU :-))
http://latrinca.blogspot.com/
Crack, què vols que et digui, no hi ha res com el sentit de l'humor per saber encarar la vida. Que aquesta comicitat serveixi com a cuirassa o com a manera de no ferir distintes sensibilitats, doncs mira, potser farà que tot plegat et sigui més fàcil. En una cosa coincidim. I és la manca de fanatisme....saludus mcampió i el diumenge li fotrem uns quants al Madrid:) !
L'humor és una bona manera d'encarar la vida i més quan sembla que hi ha gent que ens volen mantenir en la crispació permanent.
I tens raó La Trinca ja ho va dir fa quasi 30 anys, la llàstima és que encara sigui tan vigent.
Aprofito per agrair a l'ASSUMPTA la publicitat que fa del meu blog trincaire i, per demostrar aquesta especialització meva ;-D et passo la lletra d'una altra cançó (a part de les dues que cites tu) on també parlen amb humor de la relació Catalunya-Espanya, ho trobaràs AQUÍ
que trist...fa un munt d'anys que la trinca varen fer la canço de protesta i encara es totalment vigent.
A veure si hi ha sort
Cito també l'estrofa: "Vaja un embolic, ja t'ho dic! Coses de l'idomaaaaaa...".
Home, que n'hem fet de la frase "España una y libre!"...
Molt bon post, Òscar!
Abans de res, dir que la cançó aquesta de la Trinca és un dels més grans encerts de la banda, i que és sorprenent com de vigent segueix sent. Ni ells s'ho devien pensar en fer-la. La segona que cites no sé quina és.
La veritat és que la situació és humiliant. Fa més de tres anys que dura la broma de l'estatut, i seguim esperant. I fer una editorial conjunta als diaris és fotre pressió al constitucional? A la merda ja, home. Allà on estiguin, irrompem al seu ple i els ensenyem les falçs, a veure què hi diuen.
Només un detall: No és un manifest, és un editorial.
És increible que estigui tan d'actualitat. I fa pena, la veritat.
25, 30 anys és igual.
El que compte és que no ha canviat res de res o fins hi tot anem enrera com els crancs.
Fa massa pudor tot plegat! Sort, que ens hi posses el contrapunt amb aquesta dossi d'humor.
Al final resultarà que eren més visionaris que l'aramís.
Em ve al cap també aquella cançó (i ara m'en vaig al futbol que si no em faig massa mala sang), on parlant del Barça deien alguna cosa com: ... I arribaran a inventar-se desodorant per l'aixella, ta,ta,ta,ta,ta,ta, que porti els colors del Barça...
Uns visionaris, cert!
Un post excelent!
=)
La ironia sempre és necessària sobretot en determinades situacions.
De fet és un dels post que t'he llegit més sincers, i francament el teu apunt és molt interesant i subscriuria alguna de les coses que dius.
No recordava aquesta cançó trincaire però realment és trist i curiós que encara pugui tenir vigència aquesta cançó.
I francament també és curiós veure que a vegades sota l'esperit humorístic es poden dir grans veritats i també pot ser un esperit molt combatiu.
La Trinca cantava veritats que tothom coneixia però en els anys posteriors els partits polítics, tan els del govern com els de l'oposició es van cuidar de posar aigua al vi més que res per poder anar tirant i vivint del cuento molts anys més. Ara sembla que se'ls està enfonsant tot l'invent.
Això de la trinca no em va arribar, però per alguna cosa serveix el youtube.
Agafar-se les coses amb humor sempre és bo, però hi ha cops que cal anar una mica més enllà.
Adéu!
Qui els ha vist i qui els veu a aquest de la Trinca...
Si vols xalar de veritat, escolta algun vespre una emisora de ràdio que es diu Intereconomía. Festival del humor.
Ja ho has dit tot Òscar, tot... sort que alguns ho veiem, sinó, jo no seria capaç d'entendre tot el què aquesta gent fa i diu, de veritat!
Jo des d'aquí et diria que de tila res, que segueixis així: "trincant"!
potser comença a tocar, NÚR, abandonar una estoneta aquest seny que ens caracteritza i utilitzar la rauxa que tenim desada al fons del bagul.
les infusions CARME, per un moment puntual no van malament. la pega és que, potser, abusem massa d'elles i després, a l'hora de la veritat, estem un pèl aplatanats.
quanta més gent, més força tindrem JORDI. i els capellans, evidentment, hi estan convidats :)
la mosca ha pujat, baixat i crec, MEIA, que la tenim ficada dins del mateix nas.
apuntat estic ja en aquest gran grup SÀNSET. això és el que farta: trenta anys després sembla que tot ha canviat per a seguir tot igual.
també hi estic afegit WAYFARER. i sí, la ironia al menys fa que les emprenyamentes siguin un pèl (només un pèl) més lleugeres.
ets una màquina blocaire ASSUMPTA :). en acabar de respondre tothom, m'acosto al bloc trincaire d'en mcabeu. els trincos són una part de la banda sonora de la meva infantessa diria que imprescindible.
o humor o amb pastilletes tranquilitzants, amic NOCTAS. i jo de moment, els fàrmacs, miro d'utilitzar-los sols per constipats i lesions esportives.
molt bones MCABEU! contra la crispació, somriures irònics. i en no res m'acosto a aquest bloc teu que, com a trincaire militant, segur m'agradarà.
quelcom més que sort ens farà falta JOAN. va sent hora que ens adonem que trenta anys són ... massa temps. fins i tot per a la nostra exemplar paciència.
però després de tot aquest bull ... què, JORDI? que tot segueixi igual? que traguem amb un estatut fet de retalls i retalls? fuaaaaaa ... per plorar.
la segona XEXU, de temàtica del tot aliena al post d'avui, es diu "bolero". gràcies a ella :) vaig conquerir, en el seu moment, un vocabulari de insults d'alta intensitat que n'hi ha per llogar-hi cadires.
no farem cap irrupció. som com la gasosa; passada l'efervescència inicial, ens quedem sense gas.
gràcies SOBREVALORADO. crec que se m'ha colat. segurament per les ganes de ... manifestar-me. :)
trenta anyets KWEILAN ... i allà segueix. trist, molt trist.
gràcies ASSUMPTA. també avaluant la febre barça van ser visionaris. crec que la cançó que cites és tot just el 1,2,3 botifarra de pagès.
la situació, GABRIEL, és per emprenyar-se de valent. i com massa ganes ni energies, al menys jo, no en tinc; o tiro pel camí del somriure o marxo a un balneari a tranquilitzar-me. el balneari català, clar!
primer de tot, i de nou SALVADOR, gràcies per esmentar-me al facebook. la trinca les cantava i ells, trenta anys més tard, segueixen torejant al país.
o ho fem així ALBERT, ho reventem. i jo, ara per ara i per no donar-li's aquest gust, ganes de reventar no en tinc.
aquesta és una altra BABUNSKI. llestos en són una estona llarga, això està clar.
alguna nit PASEANTE, per casualitat, he tingut la "sort" d'escoltar-la. no cal que t'expliqui l'estat de xoc amb el que vaig acabar anant a dormir, oi? :)
tot plegat, CESC, és una aixecada de camisa monumental a la gent. i jo, el pit, m'agrada ensenyar-lo a l'estiu i perque em dona la gana.
trincant però amb un estil molt diferent d'en millet, GEMMA. :)
completament d'acord. xò molt em temo que ens queda molt per suportar. Haurem de prendre moltes til·les i escotlar molt la trinca per no perdre l'humor i seguir lluitant!
Òscar, molt bona reflexió i entrada, un cop més (es clar).... La Trinca m'encantava, barrejava la ironia, amb l'humor i em sabia un munt de les seves cançons.... La del FarWEst n'era una es clar.... ejem, la til·la amb sucre moreno o normal? :) Un petó, bon cap de setmana!
La Trinca sempre em recorda quan era petita... és la banda sonora de la meva infància, ai!
Til·la... til·la... uiiii... aquest diumenge si que necessitarem tots til·la... a veure que fan els de Guardiola!!!! ;)
val més prendre-s'ho amb humor sinó acabarem dels nervis
Pren les til·les que calgui, i escolta la cançó tantes vegades com vulguis. Però no deixis de posar humor. Muack!!
jo, trenta anys més així RITS, no els aguanto, eh! ni entre poc ni massa :)
ara mentre et responc CRIS, controlada la calentura, m'estic prenent un cafè amb un núvol (què pijo!) de llet :) amb sucre normal; que ens varem oblidar de comprar moreno al mercadona.
no cridis al mal temps ESTHER que jo, de moment, estic més o menys tranquil encara. no sé si acabaré dinant o no, això sí! :)
hi ha una categoria superior a la de "dels nervis", DERIC? :)
costa en casos com aquest, INSTINTS, però ho procuraré. petons de booooooooon diumenge!
Estic a favor del sentit de l'humor per encarar situacions del dia a dia que et fan crispar els nervis.
Ostres, La Trinca! Genials les seves lletres!
ejem, això del núvol de llet si que és supermegapijo, però.... jo ara m'en prendria un també, jajajaa.... Que passis un bon diumenge :)
sense ell, GAIA, a poques coses crec que hi sabria fer front.
el vaig passar CRIS. no sols pel pijíssim núvol de llet :) també per la derrota blanca de la nit. sí-sí ... soc un d'aquells que acaba bé o malament el dia en funció del que fan uns paios en calça curta.
jajajajaaa, doncs deuries marxar a dormir ben refet pel 1-0, no????? M'en alegro!!! Ara a passar una bona setmana :)
m'agrada el teu bon humor òscar!
però és veritat que potser hauríem de començar a enfadar-nos de debò...
però a mi em costa...
potser si en som uns quants...
petons i bona setmana!
Visca el sentit de l'humor!!! Hi ha vegades que ens hem de prendre les coses així, amb humor, sino malament malament....
Una abraçada!!!
Ja taparem la ferida quan es produexi. Amb això del Franco recordo una pintada que, en el seu dia, em va fer molta gràcia. A un 'Arriba España' algú contestaba. "I quan arriba?". Doncs això. Una abraçada, ÒSCAR.
Menys mal que sempre podem recórrer a ell...
sort en tenim del sentit de l'humor...perquè com diu la cançó "els tractats amb els rostres pàl·lids son sempre paper mullat"...i aquest cop, no serà menys!
sempre m'ha fet gràcia La Trinca.
Tens raó que seguim igual, o pitjor, perquè han passat uns quants iguals. Millor riure que plorar, però potser cal una cassolada i alguna cosa més.
I la til.la, ben calenteta, a certes parts d'alguns i algunes potser els faria reflexionar. Uiss, m'estic tornant violenta. Jo no sóc o era així.
Jo dono respecte, però que també ens el tinguin
això CRIS; aquesta setmana a pencar que s'acosta un pont ben maco.
estan, a les espanyes MAR, massa acostumats a la nostra paciència i capacitat d'encaixar cops rondinant ben poc. i quan rondinem, ni que sigui en forma d'una editorial, ho anomenen pressió. quins pebrots!
és el millor remei per mirar de no agafar úlceres estomacals ni agafar el metro pel matí, EVA, amb cara de peix bullit.
jajaja JORDI ... si es tracta de fer que espanya vagi ben amunt, estil cohet de la nasa, que comptin amb mi. jo, si cal, col.laboro en l'enlairament.
la millor de les fugides, TONI.
em sembla que aquest tractat, BALLARINA, de tant moll que està no s'hi entèn ni una sola de les lletres.
com estem farts de ser menyspreats, KHALINA, a vegades, i amb la calentura, pensem amb solucions alternatives. unes gotetes d'un nou líquid, anomenat raciocini, no estaria malament que els hi afegissím a la til.la.
til·la a carretades Òscar... a carretades i directa a la vena!
i no dic res més, perquè no servirà de res esquinçar-se les vestidures, que carda un fred que arronsa la ti... ui, perdó. ;P
tot i la injecció directa a la vena, el fred i la "situació" segueix deixant ben arronsat. la ti ... i tot el susceptible d'arronsar-se :)
La Trinca han sigut dels millors cronistes de la transició al nostre país; uns cracks! Els vaig dedicar aquest post, la primavera passada, perquè darrera d'unes lletres d'entrada tontes, hi ha molta "evidència política". Són bons, els putes; molt bons.
De la qüestió política no en parlo... perquè ja està tot dit!
ara repesco el teu post, FERRAN. eren molt bons els paios. guarnien actuacions i cançons amb una façana de poca-soltades però els fonaments eren de visionaris, com a poc.
Publica un comentari a l'entrada