dimecres, 26 de setembre de 2012

ornitofòbia

ocellots de plomatges més acolorits (mallerengues blaves, puputs, abellerols, ...) que una parada de fruites de la boqueria i tota mena de grandàries (canaris flauta, àligues marcenques, voltors comuns, ..) m’assetjaven com si fos cr7 enmig d’un comiat de soltera. angoixant. el pitjor malson de la meva vida. amb diferència.
 
ni la premonició d’un seguit de terratrèmols familiars (tot va continuar la mar de normal) ni la representació onírica d’un germà gran abusetes, d’aquells que abocaven accidentalment el tassó de cola-cao (ai, quin greu que em sap!) damunt dels teus deures. res d’això.  l’origen del malson tenia un nom (hitchcock) i dos cognoms (los pajaros).
 
vale que també culpa dels meus pares que, posats a atorgar llibertats, em van donar la de veure la peli sent criatura i aconseguint que l’home del sac em semblés un panoli pringat, el llop ferotge un gos faldiller passejant per la castellana en companyia d’isabel preysler però, en canvi, els ocells en general un éssers sanguinaris. molt més xungos que l’indi joe de tom sawyer, el jr de dallas i el mourinho del madrid junts.
 
la nit passada vaig tornar a tenir un malson. dipositava una papereta dins d’una urna i desgràcies de tots els colors (tancs formant pana al peatge de martorell, el barça fent del gàmper el partit més important de l’any, ... ) i grandàries diverses (pensions d’avis abduïdes per forats negres, apartheids comercials bidireccionals, prohibicions a respondre ningú en castellà sota pena d’extradició, ...) es desencadenaven al meu voltant. angoixant. el nou pitjor malson de la meva vida. amb diferència.
 
la culpa no es reparteix, aquest cop, entre hitchcok, les bestioles voladores ni els meus pares. l’origen te un nom (votar) i dos cognoms (en llibertat) que, segons qui escoltes o llegeixes, converteix moltes persones en quelcom més txungo que l’indi joe, jr i mourinho junts.
 
encara continuo baixant el cap quan algun colom fa un vol rasant prop meu; però por de dipositar una papereta dins d’una urna escollint el que es vol o no es vol ser crec que ni jo, ni ningú, n’hauríem de tenir.
 
els ocells són l’home del sac. l’opció escollir, sigui el que sigui, un dret.
 


28 comentaris:

Carme ha dit...

Primera!

Ja et val... tant temps sense venir!

Ara després de la bronca vaig a llegir-te i torno!

Carme ha dit...

Va, després de llegir-te i fer-me riure amb l'home del sac que va resultar ser un panoli pringat i després que finalment els ocells siguin com l'home del sac i sobretot després que dir que no hauríem de tenir por d'anar a votar, (crec que no, que no en tenim, espero que no, vaja!)...
mira... fins i tot et perdono que hagis trigat tant!

una abraçada, Òscar!

XeXu ha dit...

Quin plaer veure actualitzat el the lost art. Ningú no hauria de tenir por ni mandra de votar, ni per això, ni per res, és l'única manera que tenim d'expressar la nostra opinió. I el 25 de novembre no ens podem quedar a casa, aquest dia s'ha de votar, sigui per l'opció que sigui, però tots hem de dir la nostra, que l'ocasió s'ho val.

Aris ha dit...

jo aniré votar, però també he tingut el teu malsomni...al meu voltant tothom es molt optimista com quan et falten només tres partits per guanyar la lliga i sembla que no pugui passa res...soc jo que soc un pesimista o es que tothom va content?

fra miquel ha dit...

EUREKA!!!
(pel retorn)

El 25 N, espero anem tots a votar. No hi ha d'haver cap por a dir el que volem. No vindran "Los Pájaros" a atacar els votants :)
És la manera de saber quina és la voluntat de la majoria.
Una abraçada

Joana ha dit...

Quan de temps!
No s'ha de tenir mai por, encara que "els pajaros" puguin fer-ne una mica.

Deric ha dit...

Em va passar el mateix amb la peli! Era petit i em va terroritzar, però no he agafat por als ocells.

pons007 ha dit...

En aquest cas et recomano la tercera part del capítol de Halloween dels simpsons 12x01

kira permanyer ha dit...

ains només de llegir-te de nou ja em fas contenta :-)
Por???? que vingui la Cospe que vingui que me la que me la.....

joan gasull ha dit...

ni sota les amenaçes de consell de guerra farem un pas enrrere.
ben tornat nano, pensava que t'havien segrestat

Assumpta ha dit...

Eeeeeei, ets viu!! :-)))

Ai, calla, que a mi la pel·lícula de Los Pájaros més que por em fa com molta angúnia... no sé com l'Albert Rivera o aixins :-P

rits ha dit...

Òscar, quina alegria llegir-te!! i de quina manera, tb com sempre, amb la mateixa gràcia, ironia i claretad.

Por per votar, no! x què pot passar, mmm més que por, incertesa.

òscar ha dit...

ni el dret a escollir (sigui l’opció que sigui) ni les seves conseqüències, CARME, han de fer por a ningú. fet i fet, és un exercici que la majoria de les persones practiquem uns quants cops cada dia amb tota la naturalitat del món i no ve cap home del sac a visitar-nos. ni el personatge existeix ni els adults som criatures. ps: accepto l’esbroncada :) pel “carinyo” que l’acompanya, primer, i per merescuda, després.

el plaer és retrobar-vos a tots de nou, XEXU, i comprovar que els llocs acollidors no deixen de ser-ho encara que un hagi estat força temps sense visitar-los. toca que tothom digui la seva, toca que tothom esculli la seva i toca, finalment, que tothom accepti el que la majoria dels tothom(s) decideixi. això no fa gens de por: això és, simplement, una senyal de maduresa.

poder participar, per fi, del partit fa que molts jugadors desbordin una alegria pèl massa optimista ARIS. jo la comprenc; tants anys escalfant a la banda fan que un surti sobremotivat i pensant que fotrà unes filigranes que ni george best. ara es tracta, com deia aquell, de sortir al camp, divertir-se i respectar el resultat.

molamil l’eureka FRA MIQUEL. i moladosmil, o més, que la voluntat de la majoria es pugui per fi conèixer. homes del sac, pajaros i apocalipsis universals són arguments que cadascú ha d’escollir si vol o no creure.

els pajaros no fan gens de por JOANA. i posats a fer-ne una miqueta, i de nygui nyogui, en fan més els d’en hitchcok que eren d’un txungo de deixa’ls anar que no pas els que volen pel nostre cel.

el malson no era cap llicència ni cap fer-m’ho venir bé, DERIC: ho vaig passar fatal. m’ha quedat, com efecte secundari, el baixar el cap cada vegada que un colom decideix volar prop meu. : ) amb la d’espai que te al cel ...

he llegit la sinopsi de la wikipèdia PONS. buscaré el capítol per internet ja que, de moment, els ocells no ataquen quan hi ha una pantalla d’ordinador pel mig. de moment.

que vingui la cospe, l’home del sac, l’home llop i els ocells de totes les mides i colors. que vingui tothom amb ganes de dir la seva i que tothom amb dret a votar ho faci, KIRA. tot i que t’anava seguint des del face, contentíssim de retrobar-te per aquí també.

ara ja ni els crancs JOAN. hagués estat un segrest inútil de mena: avui en dia :) ningú no arriba per pagar un rescat. bé, potser si un te amics de possibles a alemanya però, la veritat, no és el meu cas.

i colejant del tot ASSUMPTETA :) l’albert rivera sortia a la peli d’en hitchcock? no sé, ara no hi caic. a mi em sona més d’aquelles pelis de pits i culs que van fer-se un cop paquito el xocolater la va palmar.

qualsevol possibilitat de canvi, sols la mateixa possibilitat RITS, sol generar incertesa. ens toca conviure amb això i fer-ho mirant cara a cara els ocells. sense por i sense amenaces. l’alegria va en dos direccions :) bunika.

Acabatdefer ha dit...

Veure't publicar altra vegada és com un regal de Reis! Benvingut de nou!
Espero que ben aviat puguis declarar la teva fòbia als ocells com extingida, i que els ocellots de l'altra frontera ens deixin prendre la decisió que els catalans desitgem.
Fins aviat! ;)

Anna Eme ha dit...

Dels malsons sempre ens despertem així que al·legra't de l'arribada del nou dia :)

murga ha dit...

quan he vist l’actualització del the lost art of keeping he pensat que no ho havia vist bé :P.
bentornat!

decidirem, oi tant que ho farem!
la por, pel passatge del terror del tibidabo.

Joana ha dit...

Gairebé 1 any sense tu...això sí que era un malson. Ara els ocells s'han esvaït i han deixat un cel blau i clar...que ens ha de permetre veure l'horitzó.
Ben mudats cap a les urnes el 25N.
una abraçada i bentornat Òscar

òscar ha dit...

mira que això del vol dels ocells s’utilitza sovint com a sinònim de llibertat, ACABATDEFER, però sembla que hi ha alguns ocells són més partidaris de no deixar escollir gàbies.
ps: el regal és tornar :)

també n’hi ha d’altres, ANNA, que de tant repetir-se els acabem confonent amb realitats.

i ni allà, MURGA, que això de passar por no és recomanable. per ningú ni a cap lloc. gràcies guapíssima!

i, si més no JOANA, poder escollir l‘horitzó que ens doni la gana. jajajaja ... el meu exili no era un malson: era allò tan cursi anomenat necessitat vital (fa ràbia “hasta” escriure-ho).

sargantana ha dit...

eiii
he llegit un comentari teu a ca la Carme i dic, vaig a veure'l..
benvingut
t'em enyorat..ho saps oi?

ah !!i a mi..l'home del sac no em fa pas por

òscar ha dit...

estic tornant a aterrar a la pista de la catosfera després de mesos d'exili SARGANTANA. sense gens de por que això no és pas cap home del sac :) i amb aquella il·lusió d'anar retrobant persones i blocs que m'estimava.

Sílvia ha dit...

Ei, què hi ha algú???
Hola Òscar!
Aquest post està patrocinat pel twitter oi? ;)piu,piu
salutacions

òscar ha dit...

hi soc, hi soc SILVIA :)i sense patrocinis piupiuaires

TORO SALVAJE ha dit...

Has sortit del coma?

Que bé!!!!

A aquest pas no sé si arribarem vius al 25 de novembre...

El porquet ha dit...

Osti! Ara me n'he adonat del temps que feia que no et llegia per aquí! Caratsus! I tornes amb un malson! Deus seguir hivernant, potser... ;p

Jordicine ha dit...

Ben tornat, Òscar. Se't trobava a faltar. N'hem de fer alguna de grossa aviat, no?

òscar ha dit...

havent partit contra el madriz, TORO, no podia seguir clapant tan "campante". la temporada passada m'hi vaig desentendre i ... així va anar :)

vaig despertant PORQUET. i sort que no he trigat gaire més que, potser, em passaria com a la dona de "goodbay lennin".

veure'm si aquesta segona part sap mantenir un pèl de nivell JORDI; a les pelis no sol passar així :) compta-hi!!!

Clidice ha dit...

Saps que pels mateixos motius que tu també els tinc pànic als ocells? Bé, per haver vist de petita Els pàjarus i per la cosa de l'Esperit Sant, que quan veig un colom en vol rasant faig un "cuerpo a tierra" que enriu-te'n dels marines. Per la resta, cap por a dir el que penso en llibertat :)

òscar ha dit...

ostra CLIDI, també pertanys al mateix club? ull lo ridícul que es troba un quan fa els cuerposatierra i la gent se'l mira en pla "vaja, altre aprenent de jack nicholsson passejant pel carrer" :)